DIA 1 – DIVENDRES 18/07/2025 – IGUALADA – CASALATIERRA – 460 KM – 5 H
Avui comencem un nou projecte, després d’un any novament dur a nivell de feina. Arrenquem a les 17:15, kmi: 38.935.
Fa molta calor, 39 graus, fem una parada tècnica per estirar les cames i decidim avançar un xic més fins a:
Casalarreina – 42.5463, -2.9149
Àrea autocaravanes en Zona esportiva, gratuïta, disposa de tots els serveis d’aigua, disposa d’unes 20 places.
Al arribar hi ha un munt d’ autocaravanes, són les 22.15, ens estacionem a una de les poques places lliures, sopar i descansar.
La temperatura ara ja ha baixat a 23 graus, perfecte per descansar.
DIA 2 – DISSABTE 19/07/2025 CASALATIERRA – LAUDIO – 80 KM – 1,5 H
Ens despertem tranquil.lament, trec la Mel a estirar les potes, esmorzem i avancem un xic més en la ruta, fins a:
Àrea per autocaravanes Laudio – 43.1540, -2.9762
Aparcament gratuït, al costat de les piscines municipals, disposa de 14 places asfaltades i planes.Els serveis d’omplir i buidar estan a uns 250 mts,
Passem el dia aquí, preparem les maletes pel ferry i fem un xic de feina. Es pot accedir a la piscina, però no en fem ús.
Sopar i descansar.
DIA 3 – DIUMENGE 20/07/2025 FERRY BILBAO ROSSLARE
Avui és un dia de nervis, ens aixequem d’hora a les 7, i entre pitus i flautes sortim a les 8:15 després de tirar les deixalles i buidar wc,
Ens traslladem cap a Britany ferrys a Bilbao, està tot molt ben indicat:
Un cop a la cua, s’ha d’anar en compte doncs hi ha una garita per gossos, és la primera de més a l’esquerra, ens situem en ella i ens demanen la referència de la reserva, els DNI’S i el PASSAPORT de la Mel. Ens donen els quatre tiquets per accedir a l’habitació, un adhesiu verd amb el logo d’un gos i ens ubiquen a la fila 1, tot molt ràpid.
Un cop a la fila, fem entrepans per emportar al vaixell, i ja ens fan passar pel control de la guàrdia civil, que ens tornen a demanar els DNI’s i inspeccionen el vehicle per dins, busquen políçons.
I ja embarquem, pugem a la planta 5. Agafem les maletes i la Mel, i pugem per l’ascensor fins a la planta 7, habitació 758, Estan totes les habitacions per gossos en un passadís tancat per una portà de vidre, el terra amb les petjades de gos, accedim a dins i tenim les 4 lliteres, i un labavo amb dutxa. Ens instal.lem, deixem la Mel a dins i sortim a inspeccionar el vaixell.
Jo m’instal.lo a coberta, tot observant com ens posem en marxa i sortim del port són les 11:30.
El Jordi s’instal.la a treballar, doncs ha comprat un códi d’internet per 25euros, tens 40 hores per dos dispositius, però diu que va com un cargol.
I el Jan i l’Ona circulen lliurement per tot el vaixell.
El primer tramp del viatge és agradable, dinem uns entrepans ben abrigats amb un paravent a coberta, jo ja no menjo doncs començo a no trobar-me bé. I la mar es va complicant i inclús tanquen la coberta i ens fan marxar. Jo m’instal.lo en un dels laterals del vaixell que encara dona a l’exerior però no estic cómode doncs no hi ha res per seure, o sigui que em trasllado a l’habitació i allà tancada començo a vomitar…i a trobar-me fatal, em prenc biodramina i intento descansar.
Els altres es troben bé. Inclús el Jordi i el Jan s’ aventuren a sopar al restaurant, diuen que no han menjat gens de gust i que tot es movia.
Dormim i passo la nit del lloro.
A les 4 del matí la Mel s’asseu a la porta demanant sortir a fer les seves necessitats, el Jordi la portà a l’exterior, hi ha un lateral preparat perquè les mascotes facin les seves necessitats, però la Mel no entén res, no hi ha herbetes, i diu que allà ella no fa ni pipi ni popo, O siguis que torna cap a l’habitació ben estressada.
Intentem seguir descansant.
DIA 4 – DILLUNS 21/07/2025 ROSSLARE HARBOUR – KILMORE QUAY HARBOUR – 21 KM – 30 M
Al matí la mar es va calmant i jo em vaig trobant millor. Els nens esmorzen la fruita i els entrepans que portem fets. Jo segueixo sense menjar res. I el Jordi va a buscar-se un café i unes pastes.
Passem tots per la dutxa i jo torno a pujar a coberta, però fa molt vent i plou un xic.
Tornem a l’habitació per preparar maletes i quan falten 45 per desembarcar, ens avisen per megafonia que els que portem gossos podem ja baixar a bodega, és a dir, ens deixen baixar els primers i així no ens barregem amb la moltitud, tot un detall per no estressar ni els gossos, ni la resta de passatgers.
Pugem a l’auto i al cap de poquet ja desembarquen, ja som a IRLANDA. Cal tenir present que hi ha una hora de diferència, una hora menys. Són les 14:30 hora local.
Ara toca concentrar-nos en la carretera, doncs toca acostumar-nos a conduïr per l’esquerra, i el Jordi ho fa molt bé.
A la sortida ens tornen a revisar els DNI’s, i ens donen la benvinguda.
Sortim i recorrem les carreteres, al passar pel poble podem observar varies de les cases antigues
Kilmore’s thatch cottages
Una de les coses més populars per fer a Kilmore Quay és admirar les cases de palla de la ciutat. Moltes de les cases de la ciutat es remunten a principis del segle XIX i s’han conservat molt bé.
Aquests edificis eren freqüentment construïts amb fang que després es va emblanquinar amb calç i encara avui en dia el seu sostre de palla està compost de palla de blat o civada.
I finalment estacionen en el nostre primer destí:
Kilmore Quay – Unnamed Road – 52.33928, -6.46249
L’estacionament de davant està limitat a alçada de 2.10. Però hi ha espai davant, perfecte sense restriccions i vista al mar, molt espai, excel·lent lloc.
Tenim molta sort i trobem un lloc.
Ens posem a dinar. I un cop fregats els plats sortim a estirar les cames.
Kilmore Quay Walking Trail – Wikiloc – 4 km – sense desnivell
El sender Kilmore Quay és un dels passejos més oblidats de Wexford. Comença a l’aparcament al costat del port i trigarà aproximadament una hora a completar-se. Aquest passeig primer et porta a un jardí commemoratiu per commemorar els molts que van perdre la vida al mar i després continua cap a la platja.
Si seguiu aquesta ruta, aviat arribareu a l’impressionant cau de Ballyteigue. Des d’aquí, podeu continuar fins al final de Ballyteigue Burrow, en aquest cas la vostra caminada serà de 16 km (10 milles) de longitud, o tornar al vostre punt de partida.
Primer passem pel museu conmemoratiu:
i tot seguit ja baixem i caminen per la platja:
L’aigua té molta força i anem fent un munt de fotos:
I ja sortim per les dunes, ni que ho fem un xic abans, en equivoquem i acabem creuant camp a través de les dunes fins al camí correcte.
Ha estat una molt benvinguda.
Sopar i a descansar.
DIA 5 – DIMARTS 22/07/2025 KILMORE QUAY HARBOUR – SALTEE ISLANDS – ABADIA DE TINTERN – 30 KM – 30 M – DUNEGAN – 86 KM – 2H
Avui m’he despertat a les 4:30, quan la fàbrica davant la qual hem pernoctat ha posat en marxa la màquina de gel… Hi ha molta activitat de Camions omplint de peix, i l’olor no és agradable, ens hem equivocat. Per tant, creiem que és millor dormir a l’àrea d’ autos, que està en el mateix poble i molt més tranquil:
KILMORE QUAY – 52.1744 , -6.5885
Àrea d’ autos amb gespa en el ben mitg del poble, es paga 2€ en una caixa de donatiu. Al final del carrer hi ha el port.
Un cop esmorzats ens posem les xiruques i prenem a la motxilla: aigua, crema de sol, fruita, prismàtics, tovallola, i escarpins.
I a les 10:45 estem davant de la porta del port on diu Saltee Ferry, doncs tenim una reserva feta on-line per les 11 del matí:
Saltee Ferry – 52.17217, -6.58884
Saltee Ferry ofereix una experiència tranquil·la, panoràmica i ben organitzada per a qualsevol que visiti les impressionants illes Saltee a la costa del comtat de Wexford, Irlanda. Hi ha dues illes Saltee: Great Saltee, que té unes 89 hectàrees, i Little Saltee, que té unes 37 hectàrees. Sortint de Kilmore Quay, el viatge en vaixell dura uns 20-25 minuts, fins a Greta Saltee, en els quals es recórrer els 5km de distància, i és còmode i agradable, amb oportunitats d’observar foques, dofins i diverses aus marines al llarg del camí. La tripulació és professional, amable i amb una clara experiència en la ruta i els protocols de seguretat. L’embarcament i el desembarcament estan ben gestionats, fins i tot a les costes rocoses. El ferri ofereix molt de temps per explorar l’illa Great Saltee, coneguda pels seus espectaculars penya-segats, les colònies de frailecs (en temporada) i les tranquil·les rutes de senderisme. És un dia fantàstic per als amants de la natura, els observadors d’aus, els fotògrafs o qualsevol persona que vulgui gaudir d’un paisatge irlandès remot i verge. Assegureu-vos de portar sabates resistents i portar aperitius, ja que no hi ha instal·lacions a l’illa. En general, Saltee Ferry ofereix un viatge fiable i memorable a una de les joies amagades d’Irlanda. És recomanable reservar el bitllet amb antelació.
RESERVAT Island Return Trip
Depart 11:00am Return 3:00pm (SKU: 373860)
Booked for Date:22 Jul 2025
https://salteeferry.com/saltee-ferry-saltee-islands-kilmore-quay/
A les 11, ens donen accés al vaixell, validen la nostra reserva, i ens assignen un dels vaixells. Sortim del port direcció a la l’illa de Great Saltee.
Ens donen una polsera de color per identificar-nos. Un cop a prop de l’illa, hem de passar a una lanxa més petita, ens recomanen o posar-nos escarpins, o descalçar-nos i arremangar-nos els pantalons, així com també ens donen una armilla salvavides. Un cop a la lanxa ens acosten a la platja, on hem de baixar i posar els peus a l’aigua.
En la primera lanxa baixem l’Ona i jo, i en la segona tongada desembarquen el Jan i el Jordi. Un cop a la sorra, que és de pedretes petites, aquestes se’ns queden enganxades als peus i entre els dits, i amb la tovallola ens aixuguem i ens tornem a calçar els mitjons i xiruques.
Pugem una escala irregular de pedra i una guia ens explica, en un anglés força tancat, que ja no queden casi cap Puffins a l’illa, que les gavines se’ls han menjat, i que els pocs que queden són difícils de veure, a part que com que només ponen un ou cada any està costant molt la seva supervicència. Els dos pares incuben durant unes 5 a 6 setmanes. Després del naixement d’un pollet, els seus pares s’alternaran per alimentar-lo durant 8 setmanes més per després marxar. Igualment es poden observar altres aus. La guia va col.locant cartells a l’illa perquè la gent no surti del recorregut establert.
Tot i que en un primer moment ens emportem una desil.lusió, l’illa té un encant especial i gaudim igualment. Aquesta illa és un santuari d’aus i s’hi han observat més de 220 espècies.
Una colònia de foques també habita les illes i cada any neixen 20 noves cries. Però no les veiem en el recorregut.
Durant el recorregut també hi ha varis cartells de mantenir-nos allunyats dels ocells, mínim 6 MTS.
Gaudim de tots els espais de l’illa, els paisatges són molt bonics
I la flora també és molt interessant, inclús veiem algún conill
Tornem inclús un xic avans de l’hora indicada, aprofitem per menjar-nos la fruita, i ens tornem a descalçar i ens posem els escarpins i a les 14:30 ens torna a recollir la lanxa. Pugem ens posem de nou el salvavides i ens transporta cap al vaixell. Un cop a dalt, ens traiem els salvavides i ja tornem cap a port.
El Jordi va al restaurant a buscar fish and Chips per dinar, i és tot un encert, Bacallà arrebossat i patates naturals, unes de curri, unes de formatge i unes naturals.
I ja marxem cap al nostre pròxim destí:
Abadía de Tintern – 52.2369, -6.83807
Aparcament sols de día. Disposa d’unes 2-3 places per vehicles grans.
Aquesta Abadia és enorme!! També té un enorme jardí emmurallat que té molts centenars d’anys. També hi ha camins de senderisme pel bosc que vam caminar… pel que sembla un camí fa uns 1,5 km i el que vam caminar estava més a prop de 4 km. Preciós segur.
https://heritageireland.ie/places-to-visit/tintern-cistercian-abbey/
June, July, August 10.00 – 17.30
Adult: €5.00
Group/Senior: €4.00
Child/Student: €3.00
Family: €13.00
Pagament sols en efectiu. Últim accés 45 min avans de tancar.
Arrivem i estacionen just davant l’Avadia, però ja està tancada,
o sigui que li fem un cop d’ull per l’exterior.
*** Per tal d’aconseguir una e-sim il.limitada no hem trobat cap més manera que anar a una botiga física.
Per tant, decidim arribar-nos a Dungarvan, on trobem una àrea d’ autocaravanes per estacionar:
Dungarvan – 52.0848, -7.6214
Àrea de pagament, disposa de 9 places amb serveis.
Al arribar ens trobem caravanes instal.lades en les places i amb els generadors a fora. Vaja una acampada full. Ens fa mal als ulls sembla un campament. De totes maneres un xic avans localitzem un estacionament en línia davant del mar que ens serveix perfectament per passar la nit.
Passem la tarda fent el Blog, treballant, nens mirant peli..etc
Sopar i descansar.
DIA 6 – DIMECRES 23/07/2025 DUNEGAN – BALLYCOTTON CLIFF – 80 KM – 1 H 30 M
Hem dormit súper tranquils.
El Jordi s’acosta al forn de pa que hi ha al centre, i porta uns rodons que fan molt bona pinta, o sigui que esmorzem amb pa del dia.
Tot seguit el Jan i el Jordi s’acosten a la botiga de Vodafone, a uns 700mts de l’Àrea:
Vodafone Dungarvan – 52.09033, -7.6236
Horari de dilluns a divendres de 9:00 a 18:00, dissabte de 9:30 a 18:00 i diumenge de 12:00 a 17:00
I comprem una targeta li.limitada, Pay as You go, per 20 euros per 28 dies, i sinó vols que es caduqui cal recarregar via la web de Vodafone Irlanda o l’aplicació avans dels 28 dies.
Tornen a l’auto i activem la targeta, ni que l’intenció era convertir-la en una e-sim, però no ho aconseguim. Al final posem la targeta física al router de l’auto i ara ja si tenim dades li.limitades i a part via wiffi ho compartim amb la resta de dispositius.
Aprofitem que l’àrea els serveis són gratuïts i buidem i omplim.
A les 11:45 arrenquem i posem rumb a:
Ballycotton Cliff Car Park (free) – 51.82545, -8.00508
Aparcament no anivellat, amb vistes al mar, molt tranquil. Es pot pernoctar. Ideal per recorrer el Ballycotton Cliff Walk.
Estacionament petitó, aconseguim posar-nos en diagonal, ocupant més d’una plaça, però creiem que no molestem a ningú. El Jordi i el Jan baixen a veure si hi ha places per accedir a visitar el far, però sols en queden dues i optem per descartar l’activitat.
El far de Ballycotton – Possibilitat de anar amb vaixell a la illa i visitar el únic far negre d’Irlanda.
https://ballycottonseaadventures.com/
El viatge en vaixell dura aproximadament 15 minuts en cada sentit i el recorregut pel far de Ballycotton és d’aproximadament 1 hora. Us demanem que presenteu una impressió del vostre bitllet al pontó del moll de Ballycotton on us trobareu amb el vostre guia. El vostre guia donarà una sessió informativa de seguretat abans d’embarcar al nostre vaixell de passatgers.
Els nostres vaixells turístics porten un patró, un guia i 10 visitants. Es poden organitzar viatges múltiples per a grups més grans.
L’illa del far de Ballycotton és una experiència salvatge, natural i verge i, a causa de la naturalesa rústica de l’illa, el recorregut requereix un cert grau d’agilitat i amor per l’aventura. Lamentem que el recorregut no sigui apte per a cadires de rodes, cotxets, mascotes i nens menors de 3 anys.
En cas de condicions meteorològiques adverses que ens impedeixin atracar a l’illa del far, oferirem una excursió guiada en vaixell a l’illa, però, ens reservem el dret de cancel·lar les travessies si és necessari.
Prices
€27 / person 12+;
€16 /child 3-12,
€80 /family ticket 2+2children under 3 are not allowed
Opening Hours
We operate every day from 10am till 4pm
Optem per dinar i un cop fet el café sortim a estirar les cames:
Ballycotton Cliff Walk – 6,76 km – 131 desnivell anar i tornar per la costa
El Cliff Walk va des del poble de Ballycotton fins a la platja de Ballyandreen al llarg d’un penya-segat on estàs flanquejat per prats per un costat i l’oceà per l’altre. Comença al final del poble de Ballycotton. El passeig s’estén per una pista desgastada a peu al llarg del penya-segat amb vistes impressionants i passa per la platja de Ballytrasna. Hi ha molts passos estrets (en forma de guites) per creuar a la ruta (per la qual cosa no és apte per a bicicletes).
Sortim a gaudir de l’indret, amb les vistes del far negre a l’esquena, passem pel costat del vaixell salvavides Mary Stanford, i de seguida localitzem el caminet que recórrer la costa.
Tots en fila Índia, uns darrera els altres, anem resseguint la costa, tot parant a fer fotos.
De tant en tant hem de sortejar unes guites de pedra per seguir caminant.
Les vistes són molt boniques, l’aigua està completament calmada, i gaudim d’unes vistes ininterrompudes dels prats exuberants que es troben amb la costa escarpada i l’oceà Atlàntic brillant.
Baixem per unes escales de pedra, a tocar l’aigua, en Ballynatrasna Beach Fishing, és una petita platja amagada al penya-segat, que es forma al voltant d’un petit rierol que desenvoca al mar. Amb boniques formacions rocoses.
Seguim un tros més. Hi ha moltes ortigues, per tant, recomanem pantaló llarg sinó vols patir. Hi ha algun tram de vegetació molt espessa que encara ho fa més interessant.
Ens arrivem fins a la punta on gaudim d’unes vistes 360, no acabem d’arribar fins a Ballyandreen Beach, Veiem uns vaixells totalment rovellats encatllats a la costa.
Aquí decidim ja desfer el camí.
En arribar a l’ autocaravana, el Jan i el Jordi surten a pescar.
I gaudim de les vistes des de l’ autocaravana alhora que ens nodrim de la tranquil.litat de l’indret.
DIA 7 – DIJOUS 24/07/2025 BALLYCOTTON CLIFF – CASTELL DE BLARNEY – 50 KM – 1 H 15 M – ATLANTIC SEA KAYAKING REEN PIER – 80 KM – 1 H 30 M
Hem dormit súper tranquils, l’únic que ens està costant molt és poder llençar les deixalles, doncs fan el porta a porta i on hi ha reciclatge sols hi ha contenidors de llaune, vidre i roba:
Ens traslladem al pròxim destí un cop esmozats:
Blarneycastle – 51.93198, -8.56953
Aparcament amb barrera, tanca a les 18:00, de pagament, no permesa la pernocta. No hi ha límit d’alçada.
L’aparcament té barrera, que s’alça agafant el tiquet, això si hi ha de fer l’ acompanyant je je, doncs està a l’esquerra. Un cop a dins, trobem una zona per unes 6 autocaravanes, algunes s’han aparcat a l’aparcament dels autobusos.
Comprem les entrades per Internet, deixem a la Mel a l’auto, doncs no permeten gossos, i entrem al recinte.
https://blarneycastle.ie/
May/Jun/Jul/Aug/Sep – 9.00am to 6.00pm (Last Admission 5.00pm)
Family (2 adults + 2 children) – €60
Dogs are not allowed except for guide dogs/assistance dogs.
El lloc és molt turístic, accedim al parc, té uns jardins enormes i molt ben cuidats. Anem cap al castell, on hi trobem cua, hi ha un cartell que diu que des d’on som hi ha 90 min de cua, o sigui que toca agafar pasciència i posar-nos en fila Índia.
Aquí el típic és donar-li un bessar a la pedra de l’eloqüència, i per això es va tant lent. Es puja al castell per unes escales irregulars i estretes, en forma de cargol.
Anem gaudint de diferents sales, on trobem panells informatius explicant què hi havia, doncs nomès hi trobem les parets.
Al accedir a d’alt de tot, observem que el castell té forats en el terra per on tiraven l’Oli roent.
Hi ha dos senyors, un que fa la foto, i un que ajuda a la gent a estirar-se i besar la pedra, mare meva lo què han d’aguantar aquesta gent. Un a un va passant tothom. La gent els hi dona propina.
El Jan li fa gràcia fer-ho i nosaltres a fer-li fotos, la veritat és que és una postura un xic incòmode, sort que ell està flexible.
Tornem a baixar, seguim recorrent les sales.
i un cop a baix, els joves ja tenen gana, o sigui que anem al cafè on agafem unes pizzetes, bossa de patates i planens, per calmar la gana. I ens ho mengem a dins de l’estable que l’han habilitat amb taules, molt curiòs.
Fem un tomb pels jardins, Poison Gardens, Carnivorous CourtYard, passem per la muralla.
Decidim donar una volta pels jardins passant per la Blarney House, però no s’hi pot accedir sinó és amb visita guiada i pagant en efectiu. Anem a estirar les cames fent la volta fins al llac, és xulo però se’ns fa feixuc.
I ja encarem cap a la sortida. Passem per la màquina de pagament, i paguem l’aparcament, són 2 euros estiguis l’estona que estiguis.
Hi hem dedicat unes 2-3 hores.
Triem la Mel a estirar les potes i seguim cap al nostre pròxim destí.
Aquest tram ens posa en tensió, doncs el Google Maps ens fa passar per carreteres estretes, sense línia, són les que comencen per la lletra L, i durant força estona, però el Jordi que condueix molt bé, ho supera perfectament.
On hem hagut de donar pas és al creuar el pont Poulgorm Bridge, doncs és estret i d’un sól vehicle, però és que el gir per accedir-hi fa que no deixem passar els que venen de cara, però jo baixo a fer de guàrdia urbano, i a ordenar els cotxes. L’accés sols està restringit a vehicles de 5 TN, per tant sols toca agafar pasciencia.
Atlantic Sea Kayaking – Reen Pier – 51.531853, -9.165552
Aparcament habilitat per fer l’activitat.
Un cop estacionats, i aixecant el cap, per gaudir de l’indret ja se’ns passa l’estrés, estem sols, ens instal.lem al costat d’una de les taules de pic-nic, amb aigua i vaixells a cada costat, i lo més important sense soroll, sense gent. Descobrim també que hi ha una sauna que es pot llogar.
Aprofitem per dinar-berenar-sopar, doncs a les 9h tenim contractat una activitat nocturna amb caiac.
Family Night Kayaking Tour – Castlehaven Bay
Embàrca’t en una aventura realment encantadora amb els nostres Tours Nocturns, on el Wild Atlantic Way cobra vida sota les estrelles. Rema per aigües serenes il·luminades per la llum de la lluna i, si tens sort, contempla la impressionant resplendor de la bioluminescència. Guiats per professionals experimentats, aquests tours ofereixen una manera segura i inoblidable de connectar amb les meravelles nocturnes de la natura. Ja sigui la tranquil·litat de Castlehaven Bay o la bellesa única de Lough Hyne, cada tour nocturn promet una experiència màgica com cap altra.
Visita totalment guiada per monitors qualificats i experimentats.
No es requereixen vestits de neoprè.Us suggerim roba còmoda com folres polars/dessuadores amb caputxa/pantalons de xandall.
Subministrarem jaquetes i pantalons d’esquitxades per repassar la roba.
Caiac suau i de ritme lent, adequat per a tots els nivells de condició física.
En les nits clares, els guies assenyalaran molts objectes celestes com estrelles, planetes, satèl·lits, constel·lacions i molt més.
Amb les condicions meteorològiques adequades, gaudeix del plàncton bioluminiscent a l’aigua sota el teu caiac, de l’abril a octubre.
Coneix la història de la localitat, les batalles lliurades, la pirateria i els mites i llegendes.
Una versió familiar del nostre recorregut nocturn. Aquest recorregut en particular és adequat tant per a adults com per a adolescents. Sortiu a l’aigua amb nosaltres en caiacs dobles i experimenteu la serenitat del caiac al capvespre i a la nit.
La badia de Castlehaven és un lloc excepcional per a la nostra excursió nocturna en caiac.
És una badia pintoresca i protegida amb una llacuna interior anomenada Rineen, perfecta per remar protegida i suau.Temps: comença una hora abans de la foscor – durada: 2,5 hores
Nivell d’habilitat: principiant +
Edat mínima: 12+
Disponibilitat: cada nit. Cal reservar amb antelació en línia o per telèfon.
Ubicació: Realitzem aquest recorregut des de la badia de Castlehaven a West Cork, a 1,5 hores de conducció a l’oest de la ciutat de Cork.Indicacions per arribar a Reen Pier des d’Union Hall:
Family Night Kayaking Tour – Castlehaven Bay (09:00 PM)
Booking #
10516600
Date
24 Jul 2025 at 9:00 PM
Ens posem els pantalons de treicking, i unes dessuadores, agafem els mòbils amb un protector per l’aigua, es posem escarpins (que no caldria, veiem que la gent va amb gambes). Un cop allà, ens atenen molt amablement, i ens van acompanyant a l’activitat, ens donen uns pantalons i una jaqueta que evita l’aigua i un salvavides.
Ens van explicant amb molt de detall com remar, com pujar al caiac…etc
Hem agafat dos caiacs dobles, jo vaig darrera amb l’Ona i el Jan va darrera amb el Jordi. Aquests caiacs tenen un timó que es controla amb els peus per part del que va darrera, que encara ho fa més fàcil.
Anem varis caiacs seguint als guies, que va explicant l’indret, històries de fantasmes, contes de pirates i de la llengua irlandesa, ….etc. Són grans guies que respecten la natura. Inclús tanquem els ulls i escoltem el nostre entorn, allò que ens caldria fer en el nostre dia a dia, i que ens fa ser presents.
I a mesura que cau la nit, disfrutem de la bio-luminiscència, és a dir, el plàcton luminiscent. Al posar la mà a l’aigua o la pala, si l’ agiten, el plàcton s’il.lumina un segon, sembla que tinguis poders a les mans, quedem impactats.
Tornem a la platja, i el guia ens arrossega amb el caiac per poder baixar sense mullar-nos els peus.
Hem compartit una estona molt agradable, i hem intercanviat converses amb castellà.
Ha sigut molt divertit, i segur.
Ens quedem a dormir en aquest lloc totalment sols i súper tranquils.
DIA 8 – DIVENDRES 25/07/2025 ATLANTIC SEA KAYAKING REEN PIER – WEDGE TOMB 45 KM – 1 H – MIZEN HEAD – 18 KM – 30 M
Ens aixequem escoltant els ocells i observant els vaixells com es mouen amb lentitud, i veient algun peixet saltar a l’aigua, quina calma.
Deixem dormir els nens un xic i a esmorzar s’ha dit, són les 12:00 i ens posem en moviment:
El camí fins aquí ja ens va oferint paisatges molt bonics.
Altar Wedge Tomb – 51.51377, -9.64399
Al costat de la carretera de camí a Brow Head. El megalito es troba en una petita àrea verda plana a només 30 metres de la costa rocosa amb vista a la badia de Toormore. Mesura 3,4 metres de llarg per 1,9 metres d’ amplada i està coberta per dues teules.
Aconseguim estacionar, tot posant-nos en vertical i ocupant varies places, però són 5 min.
Baixem a fer quatre fotos, l’altar és gran i està ubicat davant la costa.
Aquí, a l’extrem sud-oest d’Irlanda, ja comencem a descobrir paisatges oceànics impressionants a cada pas.
El Wild Atlantic Way, amb una longitud de 1600 milles (2600 km), és una de les rutes costaneres definides més llargues del món. Recorre tota la costa oest d’Irlanda des de la Península d’Inishowen al nord fins a la pintoresca ciutat de Kinsale, al comtat de Cork, al sud.
Aquesta ruta està indicada amb una Ziga-zaga de color blau, que anirem seguint a troços al llarg del nostre viatge.
Ens traslladem fina a l’últim destí de la jornada, aquí la carretera torna a ser estreta, ni que hi ha zones de pas on els cotxes al veure’ns s’arramben, anem conduïnt amb precaució i un xic de tensió, i els anem saludant a cada pas.
Wild Atlantic Way Mizen Head – 51.45167, -9.8104
Mizen Head es favulòs, precioses vistes des del passeig del pont i vida marina. Es poden veure dofins, foques … Entrada de pagament. Aparcament gratuït. Vistes al mar es permet la pernocta. La carretera d’accés és estreta però paisatges increïbles.
Ens estacionen en vertical, doncs l’aparcament tot i ser molt gran està ple de cotxes. I aprofitem per dinar.
Mizen Head
- Comença al centre de visitants de Mizen Head
El centre de visitants de Mizen Head és on podreu tenir una idea real de la història de Mizen Head i de com era la vida dels faroners d’abans.
Han reconstruït els habitatges d’un guardià, amb mapes de l’època i un gràfic de quina hauria estat la seva rutina diària.
També podreu conèixer més sobre els naufragis grizzly que es van produir a la zona, com el SS Stephen Whitney i el SS Trada.
També hi ha informació sobre la interessant història del proper far de Fastnet (també conegut com a «llàgrima d’Irlanda»).
Horari d’obertura de Mizen Head:
- Juliol i agost:10:00 – 18:00
Les entrades per a Mizen Head tenen un preu de 7,50 € per a un adult, 6 € per a un sènior/estudiant, 4,50 € per a un menor de 15 anys i gratuït per a un menor de 5 anys. Tingues en compte que no pots comprar entrades en línia.
- Comença amb vistes a la costa
Després de sortir del centre de visitants, trobareu una petita obertura a la tanca d’acer que baixa cap als penya-segats.
Tot i que el terreny és agradable i llis, pot arribar a ser força costerut, així que aneu amb compte. Però hauràs de recórrer els famosos 99 esglaons i alguns dels senders costaners més espectaculars d’Irlanda
Finalment arribareu a una petita plataforma de visualització on obtindreu unes vistes realment èpiques!
- Camina fins al pont de Mizen Head
El pont de Mizen Head és un dels llocs més memorables per visitar de Cork.
Tot i que és útil per anar del continent a l’illa de Cloghane, les vistes mentre esteu al pont de Mizen Head són impressionants.
El pont és a 355 metres del centre de visitants i trigaràs uns 15 minuts a peu.
Al voltant de 150 peus sobre el nivell del mar, el pont de Mizen Head es va completar el 1910 i és un dels exemples més interessants de la construcció primerenca de formigó armat a Irlanda.
L’antic pont de Mizen Head va durar gairebé 100 anys abans que els enginyers el consideressin insegur i es va tancar durant la nit de febrer de 2005.
També tindreu vistes més a l’alçada dels ulls dels penya-segats escarpats a mesura que cauen a la distància. I no us oblideu de buscar foques i els seus cadells a les roques de sota!
4. L’estació de senyals de Mizen Head
Tot i no semblar un far alt tradicional, el far de Mizen Head segueix sent la peça central d’un viatge aquí.
Des de l’estació de senyals no només tindreu les panoràmiques panoràmiques de la Via atlàntica salvatge, sinó que podreu tenir una idea real de com eren els vaixells que passaven per aquí abans que l’era del jet canviés tot.
També hi ha una gran varietat de vida salvatge interessant a tenir en compte a Mizen Head segons l’època de l’any que visiteu, especialment dofins i balenes.
L’estació es va construir per advertir els vaixells de les roques traïdores que hi ha a prop de la riba. Avui dia, hi ha un museu maritim guardonat al costat de l’estació de senyals que ens alça el seu passat èpic salvant la vida als marins.
I sortim a caminar, ens dirigim al centre de visitants on paguem el Family tiquet: 24 euros.
El terra està totalment asfaltat i no ens agrada. Primer anem al mirador superior del pont.
Després desfem un troç i accedim al pont, tot creuant-lo.
Ens acostem al mirador inferior del pont per fer les fotos desde una altre perspectiva.
I enfilem cap al centre de telecomunicacions, aquí l’han adaptat com un petit museu, al nostre paré un xic cutre, però ens acostem fins al petit far i les vistes són boniques.
Ara toca desfer un troç i agafar les escales cap a dalt, toca pujar i pujar, ara si l’esforç té recompensa, VISTES ESPECTACULARS.
Tornem a baixar cap al pont, el creuem i toca pujada d’ escales.
I ja per acabar agafem l’últim dels camins que ens torna a portar mitjançant unes rampes i unes escales fins a veure els Penya-segats. Aquí ens hi passem una estoneta respirant gaudint, per agafar forces per la pujada.
Tornem a l’aparcament on avui farem nit, tenim l’opció d’avançar, però decidim pernoctar aquí acompanyat per varies furgos i autocaravanes, però sobretot de les vaques, que amb els seus Muuuu ens diuen benvinguts.
Avui toca dutxa, sopar i descansar.
DIA 9 – DISSABTE 26/07/2025 MIZEN HEAD – DURSEY ISLAND 116 KM – 2H 30 M
Avui ens ha costat aixecar-nos i un cop esmorzats i amb la Mel passejada són les 9:45.
Parem a mitg camí a buidar i omplir, concretament a:
Bantry pier – 51.6800 , -9.4605
Àrea que disposa de tots els serveis, funciona amb barrera, per tant, entrem i agafem el tiquet, ens col.loquem sobre la zona groga ratllada per buidar les grises. Després ens movem a la zona de ratlles blanques i traiem la manguera per reomplir aigua. Així com buidem negres. I pagant 4€ dispositem les deixalles, això no ens ha agradat, doncs si vols llençar les reciclables són 4€ extres, ho trobem excessiu, i ho acabem llençant tot a rebutg. I ja per últim passem per la màquina a pagar la sortida, 5,50€.
A la sortida del poble trobem un forn de pa, i un xic més endavant una zona per estacionar en línia, o sigui que el Jordi surt a aprovisionar-nos de pa i alguna que altra capritxet.
I també parem a repostar gasoil. Avui estem anant més lents de lo normal, però no podem desaprofitar les ocasions, i almenys ja ho tenim tot fet.
Seguim ruta, i les carreteres es van fent més estretes, però els cotxes que trobem pel camí busquen arrambar-se per deixar-nos passar. Gaudim de les vistes.
En arribar aconseguim estacionar:
Garinish Loop aloitus – 51.60989, -10.15469
Aparcament per agafar el telefèric únic d’Irlanda. En aquest Estacionament está prohibit pernoctar.
Ni que l’aparcament està força ple, ens girem i trobem un espai a la sortida. El Jordi i el Jan surten a investigar lo del telefèric, i diu que està operatiu fins les 19:30. Per tant, aprofitem per dinar que se’ns ha fet tard.
Un cop preparats amb les motxilles ens acostem a la taquilla del telefèric, i ens emportem la primera decepció, posa FULL, i ens esperem a que arribi el telefèric i preguntem perquè no podem pujar si l’horari diu fins tard, i ens argumenten que ja hi ha poeta gent a la illa i sinó no els dona temps per desembarcar-los…
Decidim doncs fer un tomb per l’entorn, i un cartellet de GOSSOS NO, acompanyat per un de PAPARRES, fa que tornem a l’auto amb la cua entre les cames.
L’illa de Dursey és un paradís per als excursionistes i amants de les aus, ja que acull nombroses espècies rares. S’hi pot arribar amb telefèric, l’únic d’Irlanda. La travessia amb el telefèric de vegades oscil·lant dura aproximadament 10 minuts. Per cert, està aprovat per a sis persones o una vaca.
Wikilock Dursey Island – 15 km – 500 desnivell
Un cop allà, visita la Torre de Senyals de 200 anys d’antiguitat, l’església en ruïnes de St Kilmichael i les ruïnes del castell construït per O’Sullivan Beara.
Per tant, toca replantejar-nos, teníem anotat la possibilitat de pernocta:
Camper Car Park – 51.60988, -10.12728
Àrea privada de pagament, disposa d’aigua i llum. No té buidatge de grises ni deixalles. I espai sols per 2-3 estacionaments.
O
Lehanmore – R572 – 51.6027, -10.10469
Zona per autocaravanes amb vistes a l’altàntic, amb aigua i llum de pagament. El Bar disposa de música irlandesa en viu. Gent molt agradable.
Però avancem un xic més, desfem un troç de carretera:
doncs anem plens de tot, i no volem pagar, per tant estacionem a:
Castletown – 51.6501 , -9.9130
Estacionament gratuït a l’entrada del poble, disposa de 8 aparcaments exclusius i perfectament limitats pels nostres vehicles.
Poble molt pintoresc, donem un tomb pel centre i per la zona del port, i tornem a l’auto.
Ens ha fet gràcia un restaurant, i decidim demanar per emportar, són les 19:30, mengem unes hamburgueses de pollastre, una de vedella i un fish and xips. Acompanyats del un Tiramisú i un Brounie que ho acaben de rematar.
Avui toca dormir d’hora que demà ens toca matinar.
DIA 10 – DIUMENGE 27/07/2025 DURSEY ISLAND – HEALY PASS – SNEEM 100 KM – 2H
Avui ens aixequem d’hora doncs volem passar per una carretera estreta i així evitem trobar gent de cara. Ens posem despertador a les 5:15 i a les 6:00 ens posem en marxa.
Ho combinarem amb un tros de :
The Ring of Beara
L’Anell de Beara és una ruta panoràmica de 148 km / 92 milles que mostra alguns dels millors paisatges accidentats d’Irlanda.
La ruta, que es pot conduir o anar en bicicleta en sentit horari, et porta al voltant de la brillant península de Beara.
Tot i que la major part de la península es troba a Cork, una part raonable es troba dins de Kerry.
Cal tirar un xic enrera i creuar pel Healy Pass R572 + R571
Healy Pass
Explora el pas de Healy, al sud-oest d’Irlanda, i serpenteja per un paisatge d’un altre món, passant entre dos dels cims més alts de la serralada de Caha i elevant-se a 334 metres sobre el nivell del mar.
El pas de Healy
El Healy Pass es va crear el 1847 durant els anys de fam per ajudar a prevenir la fam. Porta el nom de Time Michael Healy, un polític de Cork que va ser el primer governador general de l’Estat Lliure d’Irlanda. Després de la seva jubilació, Healy va demanar que s’actualitzés i millorés el camí de ferradura que serpentejava a través del pas. La ruta comença oficialment al pont d’Adrigole al comtat de Cork i continua fins al pont de Lauragh al comtat de Kerry.
Al llarg del camí hi ha 12 km de girs de forquilla que serpentejen per les terres frontereres entre aquests dos comtats. El paisatge està ple de roques i serveix de pastura per als ramats d’ovelles.
Agafem la carretera i anem conduïnt amb molta tranquil.litat, no trobem a ningú de cara, això ens permet gaudir de l’indret, sense estrés.
On les protagonistes són elles, les cabres / ovelles:
Trobem algunes autos i furgos dormint al costat de la carretera. El paisatge és bucòlic i forma part de la meravella del sud-oest d’Irlanda
Anem parant als diferents punts per fer les fotografies:
Healy Pass Scenic Viewpoint – 51.71744, -9.75169
Glanmore Lake View Point – 51.72453, -9.7585
Healy Pass Waterfall & Bridge – 51.73049, -9.75223
I un cop finalitzat seguim recorrent les carreteres estretes fins a arrivar:
Helens Bar and Bed & Breakfast – 51.7808, -9.8062
Ampli aparcament pla davant del pub i un petit port. Gratis amb opció de menjar. Personal molt amable, ambient local. Possibilitat d’acostar-se al Jardí Derreen.
Hi trobem varies furgos i autos que estan fet la nit. No ens aturem, doncs estan dormint.
Aquí en aquest punt el GPS ens fa una mala passada, enlloc de seguir cap a l’esquerra per la R573, ens porta per un camí de cabres que no té ni número i ens equivoquem, aquí si que patim, doncs és molt estreta i rasquem amb les branques de cada costat. I sort que no trobem ningú de cara, doncs aquí si que no hi ha zones de pas.
O sigui que ens toca patir fins a tornar a la carretera principal.
Entrarem a l’anella de Kerry (179 KM): Ondulants turons verds i llacs preciosos. Ovelles belant i vaques pasturant en un mosaic de camps. Platges daurades i immaculades que donen pas a penya-segats enlluernadors. Aquest tresor ocult a la costa sud-oest d’Irlanda ho té tot, el que explica per què reben visitants d’arreu que volen veure l’Anell de Kerry.
Agafem la N70 i avancem, tot passant pel pintoresc poble de Sneem, amb les seves façanes pintades, disposa d’una magnífica àrea per autocaravanes:
Sneem – 51.8376, -9.9014
Bonica ubicació per passar la nit amb autocaravana. Molt ben distribuïda, a uns 100 mts del poble junt a l’església. Amb vistes al riu. No hi ha ni wc ni dutxa però hi ha una forma de drenar aigües grises i negres. De pagament en el pub.
Arrivem i com que és molt d’hora, la barrera està abaixada i el Pub no obre fins a les 11:00. O sigui que ens estacionem sense molestar i a esmorzar s’ha dit.
M’entre no és l’hora, el Jan busca una excursió per l’entorn i decidim sortir jo i ell a fer-la. El Jordi té feina i es queda a l’auto junt amb l’Ona i la Mel, esperant l’hora de l’obertura de la àrea.
Wickilok Lomanagh loop – 11,70 km – 164 desnivell
El primer tram el fem per carreteres locals, el camí està perfectament indicat, de color vermell, ja trobem les primeres ovelles:
I seguim pujant i pujant:
fins que entrem a la finca d’un pastor, on hi ha un cartell explícit de que no podem portar gossos, doncs dins trobem 4 gossos sueltos:
I gaudim de les vistes, ara toca un tram de bosc fosc i negre a cada costat, en pujada constant:
Un cop fet el cim, fem una paradeta per menjar fruita i seguim ara ja de baixada.
El camí ens porta via una escala a accedir al recinte on estan les ovelles, ho fem amb molt de respecte i silenci, intentant no molestar:
També intentem no aixafar les caquetes…
Estem molt cansats però gaudim de la natura:
I ja sortim del camp, pel pas indicat, i enfoquem l’últim tram per carretera que ja se’ns fa pesat del tot, doncs les cames ja no donen per més, i arrivem de nou al poble:
I en un tres i no res sóm a l’àrea:
On el Jordi ens ha preparat un plat de pasta per dinar, traiem taules i cadires i a descansar… tant els que hem caminat com els que no… je je
Passem la resta de la tarda gaudint de l’indret.
I al.lucinem, apareix una foca davant nostre, recorrent el riu a munt i avall. Quina preciositat, quina sort!
Sopar i dormir.