Aquesta sortida decidim fer la zona de Castelló que no ho coneixem gens.

Tenim l’Ona (11 anys) ambel canell fissurat, va caure per les escales el dimecres i després d’anar al nostre Pediatre de confiança (La Glòria), ens aconsella de fer-li una radiografia, i després dels resultats, ens va trucar perquè anéssim a l’Hospital, on hi havia el traumatòleg, per enguixar-li el braç.

Al mal temps bona cara, o sigui que sortim igualment.

Dilluns 27 de desembre 2021 Igualada – Peñiscola – 215 km – 2h 15 min

Un cop viscut el dia de Nadal i el dia de Sant Esteve amb la família, i havent gaudit de la màgia de l’arbre (Pare Noël) i del tió, sortim allà les 10 del matí cap a Peñiscola, i anem directes a:

Àrea d’autocaravanes «Els Daus»: 40.37828, 0.40641

Àrea d’autocaravanes, de pagament, amb serveis d’aigua, es permet la pernocta, disposa de Wc. Parcel.les perfectament delimitades i planes, en un camp de canyes. No es permet l’acampada. Zona molt tranquil.la.

Paguem 8,5€ per pernoctar ( El cartell de l’entrada dóna peu a confusió, doncs posa una P i de 8 a 21, però no és cert, es pot pernoctar). Quan arribem ja hi ha unes quantes autos, però queden forces places lliures. Ens estacionem i a dinar s’ha dit.

Allà les 14:30 marxem xino-xano cap a visistar Peñíscola, ho fem pel passeig marítim ja que l’àrea està a uns 2km del centre. El casc antic , que entra dins del mar mediterrani formant una península perfecta per ser fotografiada des de la costa.

Fem una ruta circular, d’uns 7,5 km en total, i entrem pel Portal de Sant Pere, i pujant uns metres trobem El Bufador, un petit forat a les roques per on bufa l’aire.

Pugem un xic mes amunt i passarem per davant del Museu del Mar i més endavant arribem a la fotogènica Casa de les Petxines.

Uns carrers mes amunt trobem el far, i un bon mirador.

Tot seguit arribem al Castell del Papa Luna, on no es permet l’accés dels gossos, per tant decidim que jo em quedo a fora amb la Mel, i els altres tres membres entren a fer la visita, paguem 5 € adult, i 2,5 € nens (>9 anys i < 16 anys) per conèixer la seva història sobre la seva construcció per part dels Caballers Templaris.

A destacar les vistes espectaculars des de dalt del castell:

Un cop sortim del castell, trobem l’ermita anexe i un xic més avall arribem al Parc de l’Artilleria (visita inclosa amb l’entrada al castell)

Seguim baixant fins a les antigues escoles i més endavant el Portal Fosc, la porta de l’antiga muralla de la ciutat.

I ja baixem fins a l’Avinguda de la Mar, i acabem al passeig amb vistes al Castell de Peñiscola des de la platja.

Aprofitem per fer una parada tècnica : creps de nutella, i ja tornem xino xano, fins a l’àrea gaudint de la sorra, i de la posta de sol, i en un tres i no res se’ns ha fet fosc.

Jugar, sopar i dormir.

Dimarts 28 de desembre 2021 – Peñíscola- Santuari de la Balma – Morella – 122 km – 1h 45 m

Ens llevem sense presses, hem dormit molt tranquils acompanyats d’un munt d’autos, acondicionem l’auto, el Jordi treballa un xic.

Arrenquem a les 11:00 i anem a visitar el Santuari de la Balma, aparquem l’ AC a la glorieta que hi ha un xic abans del parking, tot i que uns metres més endavant també hi ha un altre aparcament.

Pàrquing 40.74496, -0.177

Deixem la Mel a l’auto i anem xino xano, fins al santuari, que és un dels més interessants de tota la Comunitat Valenciana. El santuari està encastat literalment a la roca, en una concavitat allargada, sobre el riu Bergantes. Presenta una façana amb balcons, balustrades, i murs de canya i calç.

Horaris de visita: .

Marxem al poble de Morella. Anem cap a l’aparcament que teníem previst, i passem amb l’auto per dins d’una de les portes del castell i pel costat de les muralles.

però quan arribem està tot ple, o sigui que ens esperem pacientment, arrambats a un costat, i ens dóna resultat, doncs al cap d’una estona, una de les autos marxa i ens deixa el lloc, o sigui que a dinar s’ha dit. Aquest aparcament està al peu del castell, i disposa d’algunes places on els nostres vehicles hi caben sense molestar, però són compartides amb els turismes.

40.62236, -0.10114

Un cop dinats, sortida a visitar el què es considera un dels pobles més bonics d’Espanya, està situada dalt d’un turó, rodejat per més de 2km de muralles.

Entrem pel Portal de la Nevera, i baixem cap a la Porta de San Miguel, just davant hi ha l’oficina de turisme, on entrem a buscar un plànol, i ens informen que al ser dimarts hi ha entrades gratuïtes, al castell, a la presó, … però que a les 17 tanca l’accés al castell, i a les 18 tanquen la resta de monuments, i són les 16, o sigui que decidim pujar primer cap al castell i fer la resta després, el què ens doni temps.

Cal dir que es pot accedir amb gossos!!

Trobem que  el castell està molt desmanegat, sense ordre, però igualment interessant, recorrem tots els seus racons: la Plaça dels Bous, la porta Principal, la porta Ferrissa, el Palau del Governador,  el Forn de Pa, la presó reial, el Polvorí..

I veiem els seus 2 canons de defensa, i pugem les 98 escales fins a la Plaça d’Armes:

Tot seguit baixem del castell, desfent el camí i anem cap a la Basílica de Santa Maria la Major, però la trobem tancada, la seva porta principal és magnífica:

Anem cap a l’Ajuntament, per entrar a visitar la Pressó, una dada curiosa és que Morella disposava de 3 presons, una per cada jurisdicció de la societat: eclesiàstica, militar i reial

Després de visitar-la anem a buscar l’auto i ens traslladem a:

Àrea d’autocaravanes: 40.62408, -0.09154

Estacionem en un dels pocs llocs que quedaven, ni que al ser una àrea només amb 8 places oficials, disposa d’espai sobrer perquè estacionin moltes més i així ho fan.

Àrea gratuïta, amb serveis d’aigua, no es permet l’acampada (és a dir treure taules, cadires, toldos..).

Sortim a estirar les cames per gaudir d’unes vistes des de lluny del poble, que mereixen molt la pena.

Aprofitem per jugar, treballar, llegir,…sopar i descansar.

Dimecres 29 desembre 2021 Morella – Ares del Maestrat – Culla – 55 km – 1 h

Pàrquing 40.45692, -0.13339

Acabem de donar la volta, i retornem a la Plaça Major, i ara baixem pel c/Forn i pel c/de les Roques, on accedim al Portalet de les roques, aquest tram és preciòs.

I ja tornem cap a l’auto i ens movem cap al nostre pròxim destí.

Culla 

Anem al costat de la piscina municipal, i d’una pista exterior de fútbol:

Pàrquing: 40.3378, -0.1639

Cal anar en compte, doncs el carrer de baixada té pendent, hi ha dues zones de pàrquing (P). La primera, per nosaltres té un accés un xic complicat, i amb el terra ple de pedres, ni que hi ha una auto estacionada, i la segona, que és la que escollim, és un carrer asfaltat, just davant de la piscina i poliesportiu.

Zona molt tranquil.la. Resguardat, apte per passar-hi la nit, que és la nostra intenció.

Aprofitem per dinar, i a mitja tarda sortim a fer un volt, avui els nens estan cansats, doncs la nit se’ns ha fet llarga pel vent, tot i així sortim igualment a estirar les cames i ho encertem de ple.

És un poble amb encant, un lloc únic, on es barregen un impressionant paisatge natural en estat pur i salvatge, junt amb restes d’èpoques passades.

El poble disposa d’un recorregut històric, perfectament senyalitzat, i numerat, amb un plànol, i amb panells informatius. Decidim seguir les indicacions que anem trobant al llarg del nucli urbà,  des de l’inici fins al final.

Aquest recorregut ens porta a recórre els seus carrers, portant-nos a l’època medieval:

Pugem per la Ronda Sant Roc, on es conserven part de les seves muralles, i 3 torres. Adossades a aquestes, i modificant-les en part, es van construir cases particulars aprofitant les pedres del castell derruït en el segle XIX després de les Guerres Carlines.

S’observen tres torres de planta semicircular, adossades a la muralla, que tenien la funció de vigilància i defensa.

Seguim pel Carrer Pla,

I entrem a la petita Plaça del Pardal:

I el Pelleric, les campanes i els perxes, racons i paraules que no coneixiem.

I seguim recorrent diferents racons fins a pujar a les ruïnes del Castillo Árabe,

El sol ja va ponent-se i les faroles dels carrers ens il.luminen en l’últim tram:

I caminem pel costat de la Muralla Sur, El Calvari, i passem per sota de la Porta Nova:

I La Presó i El Perxet i el Portal de la Font:

Tornem cap a l’auto, encantats amb el recorregut.

Jugar, sopar i dormir.

Dijous 30 desembre 2021 Culla – Parc Miner del Maestrat – Vilafamés – Coves de Sant Josep – 91 km – 1h 30 m

Hem dormit molt tranquils, acompanyats d’una altra autocaravana, sense ni un soroll. Ja tenim les piles ben recarregades.

A les 9 obre el forn de pa tradicional que està al costat mateix del pàrquing (tanca els dimecres), o sigui que anem a comprar pa i coques de recapte que ens serviran per sopar.

Fa uns dies, ens vam posar en contacte amb el Parc del Miner del Maestrat enviant-los un e-mail a [email protected], i ens van respondre per whatsapp, 651177071, tot concretant una visita per avui a les 12:00.

Ens van informar que cap problema per accedir amb autocaravana, ens van facilitar un plànol, i ens van recomanar el recorregut marcat com a opció A, i que havíem d’estar 10 min abans al lloc, per treure les entrades i que calia portar calçat còmode. També ens van dir que es pot pagar en efectiu i/o targeta.

Ens ho han posat molt fàcil. Moltes gràcies.

Un cop esmorzats, i havent-nos aprovisionat de pa, i alguns queviures al supermercat del poble, ens traslladem a:

Pàrquing: 40.31008, -0.0984

Els últims 2,5 km són per una carretera estreta però ben asfaltada, quan arribem no hi ha ningú i estacionem en la zona habilitada com a PK.

L’entorn és dels que ens agraden, rodejats de natura i silenci. El Parc Miner del Maestrat es troba en el paratge natural de “La Fontanella”, a uns 800mts d’altitud, i permet gaudir d’unes vistes panoràmiques de la comarca.

Aprofitem per esmorzar.

El lloc ens permet conèixer l’antiga indústria minera, del ferro, subterrània, recórrer les seves galeries i saber com vivien i treballaven.

Una estona abans de la visita, anem cap a la taquilla, i comprem les entrades, paguem 37€ , és a dir, 12 € per adult, i 6,5 € per nens (entre 4 i 12 anys).

Ens donen un gorro de malla, per posar-nos un casc. I pugem a un trenet turístic, que ens porta cap a la bocamina Victòria,

on ens projecten un vídeo, de la gent de l’entorn, que havia treballat en la mina, explicant de primera mà les tasques que feien, i les condicions amb les que ho feien, molt interessant i que ens ajuda a comprendre millor la visita.

La guia ens va acompanyant per les diferents sales, on ens sorprèn els murs de pedra seca, que tenien dues funcions, estalviar-se de treure material a fora la mina, i estabilitzar les parets, evitant així enfonsaments. Ens ensenyen restes de material que hi ha encara a les parets, on els seus colors rogencs. Així com alguna petita estalactita i estalagmita.

Ens ensenya també el llum de carbur, i ens explica com funcionava. Així com la resta de pals de fusta, clavats al sostre, que es van utilitzar a posteriori pel seu cablejat.

Ens ensenyen vàries eines de treball del brocanter, i inclús ens les deixen aixecar per adonar-nos del que pesaven. Aquest ofici era el més dur, però era imprescindible per poder fer els forats, on col.locar la dinamita. Es feien 3 forats, en forma de triangle, a fi i efecte, que l’explosió tingués mès efecte. Observem també senyals d’aquestes eines a les parets.

Sortim de la mina, i tornem a agafar el tren que ens retorna a les taquilles.

On ara entrem a la mina Esperanza, a l’entrada hi trobem el polvorí, i a dins hi tenen una locomotora amb una vagoneta.

Aquesta mina és més gran, recorrem el seu interior, mostrant-nos més murs de pedra, eines de la mineria, pous de prospecció, tipus de materials,

i el què mès ha captat la nostra atenció ha sigut poder veure de prop dos petits ratpenats.

En total tardem 1h 15 min.

Ens traslladem fins al poble de Vilafamés, ens estacionem en línia en:

Pàrquing: 40.1180, -0.0498

Aprofitem per fer un cafetò, i allà les 17 sortim a fer un tomb.

Pugem per l’avinguda Fabià RIbes, i quan arribem a la Plaça de la Font, seguim pujant pel Carrer la Font on trobem La Roca Grossa,

es tracta d’una gran pedra de més de 2100 tonelades, de més de 220 milions d’anys d’antiguitat, que porta més de 30 milions d’anys en la mateixa posició (sembla que hagi de relliscar …).

Anem fins a l’Iglesia de la Asunción, però la trobem tancada, és d’estil barroc, construïda amb el mateix material que la roca grossa. També ens arribem fins a l’Ajuntament es troba ubicat en un preciós edifici del segle XV, de façana renaixentista. Admiren pel camí els balcons i sotabalcons enrajolats, que són una delícia.

A partir d’aquí anem seguint les indicacions del castell, i pugem pel Cuartijo, que és el barri més bonic de Vilafamés, situat a sota del castell, de l’època musulmana, on els seus carrerons estrets i revirats, fa que t’enamoris d’aquest poble. Les cases estan construïdes sobre les pedres, i les seves parets són d’un color rogenc.

Passem per l’Iglesia de la Sangre, a sota del castell, té una porta d’arc de mitja punta, i uns murals interiors preciosos de pintura gòtica del s.XV, però també la trobem tancada.

Un cop a dalt del Castell, que és el rei indiscutible, petitó, on la seva torre de defensa, ubicada en el centre és el tret més característic. Les vistes són excepcionals.

Entrem a dins la torre, i gaudim de la posta de sol.

I ja retornem a buscar l’auto, previ aprovisionament a una botiga de queviures.

Ens traslladem a dormir a:

Àrea d’autocaravanes de les Coves de Sant Josep: 39.82361, -0.25007

Divendres 31 de desembre 202 Coves de Sant Josep – Playa Casablanca – 19 km – 15 m

Hem estat molt tranquils, ens llevem allà les 8:15 i comencem a preparar-nos per la jornada, cafè, treure la Mel, esmorzars, WC, recollir l’auto…etc.

Veiem que les autos aparcades a les places d’autos marxen i ens situem en una d’elles, i anem cap a la taquilla, allà les 10:15.

Hem fet la reserva prèvia per Internet:

https://covesdesantjosep.es/les-coves

Visita a les 10:30 Paguem Adults 14 €, i nens fins a 13 anys 8€.

Quan arribem, ens posem a la cua, hem agafat la primera hora per evitar aglomeracions i contacte amb gent, pel tema del Covid, ens prenen la temperatura, i ens donen hidrogel. Estem a la primera barca de la jornada. Ens expliquen que no podem fer ni fotos ni vídeos, excepte al final del trajecte, quan ells ens avisin.

Aquestes coves ofereix als visitants un tranquil passeig en barca al llarg d’un dels rius subterranis navegables més espectaculars. La visita inclou un tram en barca de 800mts i un recorregut a peu de 240 mts. Es tracta del riu subterrani navegable més llarg d’Europa.

La visita dura aproximadament 45 min. La temperatura és constant 20º tot l’any. La cova està il.luminada amb llums que ajuden a la seva conservació i evita el mal verd.

El recorregut el trobem molt curtet. I al final hi ha un maping, de llums i música.

Tornem cap a l’auto i marxem cap a la Playa Casablanca, tot buscant un lloc tranquil per passar la nit de Cap d’Any.

Teniem mirada:

Àrea d’autocaravanes Playa Casablanca:39.72693, -0.18772

Dissabte 1 de gener 2021 Playa Casablanca – Capilla cueva santa – Navajas – Jérica 86 km – 1h 30 m

Hem dormit molt tranquils, que és el què buscàvem.

Esmorzem i a les 10:30 anem al punt de buidatge que hi ha a prop del pàrquing:

Punt buidatge:  39.7272926, -0.1884872

No podem carregar aigua, però almenys podem buidar.

Teníem buscat com a pròxim destí a 12 km de la localitat de Altura, trobem un dels santuaris catòlics més estranys, la Capilla de la Cueva Santa.

Pàrquing:  39.84275, -0.61387

http://Santuariocuevasanta.org

El Santuari destaca per disposar d’una capella a l’interior d’una cova de més de 20 mts de profunditat, coneguda popularment com la Cueva del Latonero (arbre de grans dimensions que hi ha a l’entrada de la cova). La boca de la cova té 3x2mts, on una escala artificial per on es baixa a la càmera principal de la sima, on hi ha la capella, capella de 30x23x17, construïda al s. XVII.

L’entrada al Santuari està guardada per un arc de mig punt, que dóna accés a un pati i junt al santuari hi ha una hospederia i una plaça amb una bonica farola.

La verge és una imatge petita, feta de guix, amb una corona i amb un vestit de vídua, que es remuntaria al 1402. I se li atribueixen varis miracles.

L’entrada és gratuïta.

Dilluns tancat.

Gener a Febrer – Dissabtes, Diumenges i Festius  10:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:00

Però decidim saltar-nos-ho i avançar en la ruta, i anem a Navajas:

Pàrquing: 39.87862, -0.50327

És massa petit, però estacionem pels carrers adjunts, no hi ha cap problema per aparcar.

Ens calcem amb xiruques, i agafem pals, doncs hem buscat una petita ruta pel Wikiloc.

Trobem un parell de fonts, La Fuente de Nuestra Sra de la Luz i la Fuente del Hierro.

Així com la petita Cascada del Tío Juan, un xic abans d’arribar a la del Brazal, és un petit salt d’aigua, però és molt curiòs per la seva ubicació. Al costat de la Fuente de Mosen Miguel.

Fa molta calor, i trobem força gent, doncs arrribar a la cascada és molt fàcil, i curt, el Salto de la novia (Cascada del Brazal), cascada d’uns 60 metres d’alçada, que cau sobre una zona de pous naturals.

Nosaltres seguim un xic més, doncs la ruta que seguim és d’uns 5 km, en total, no és circular, és a dir, que es va i torna pel mateix camí. Aquest camí s’emparra, el paratge és maco, i ens permet fer un xic de senderisme i veure el salt des de lluny, però ens decepciona un xic.

Tornem a l’auto i avancem fins a Jérica a 11km

Dinem, i passem la tarda fent deures, descansant…

El Jan està marejat, creiem que és de l’esforç, la caminada feia pujada, i molta calor, i ell volia sí o sí, portar la motxilla.

Mirem l’inici del Dakar. Sopar i dormir.

Diumenge 2 de gener 2021 Jérica – Montanejos –  El Charro – 27 km – 30 m

Hem dormit molt tranquils, les campanes al vespre no sonen.

El Jan es lleva encara marejat, de totes maneres, esmorzem i cap a les 11:00, anem a estirar les cames. Fem la ruta senzilla de la Vuelta de la Hoz, ideal per fer en família. És una ruta lineal, d’1 km d’anada sense desnivell al costat del meandre del riu Palència, ho trobem molt interessant.

El riu ha creat un impressionant congost  per l’erosió provocada pel seu cabal, hi ha parets de 20 mts d’alçada en alguns punts.

Només començar ens trobem amb el “azud” d’origen àrab de los Chorradores, és un tipus de presa que es realitzava per reduir l’aigua i poder-la canalitzar per l’agricultura, o per abastir a la població.

Es passa per un tros del canó que s’estreny, amb unes parets impressionants, on hi ha vies d’escalada.

Tot seguit per una zona arbrada, ideal per connectar amb la natura i un xic més endavant una zona de jocs infantils.

Aquí hi ha un mirador, on trobem un altre dels azudes, on un caminet permet baixar-hi.

Tornem al camí i seguim un tros més, on trobarem una sensacional vista de la muntanya, on s’ubica l’antic castell de Jérica, del que només queda la Torre del Homenaje.

Si continuem un tros més, al creuar el riu, al cap d’uns metres veurem aparèixer en el fons el bonic Puente de Navarra, i a un costat del pont trobarem l’antic Molino de la Morería.

Aquí podem desfer el camí o dirigir-nos a Jérica, per la carretera. Nosaltres optem per retornar pel mateix camí.

Seguim cap a Montanejos on es troben unes piscines naturals.

Zona ideal per fer senderisme, Ruta de los Baños 1km, fins a rutes de gran recorregut.

Ho trobem tot a petar de gent, molts cotxes per tot arreu, o sigui que seguim endavant.

Volíem parar a  la sortida del tercer túnel, hi ha un pàrquing per poder estacionar l’autocaravana, i poder anar xino-xano fins a “EL Chorro”.

Pk el Chorro: 40.0843622 , -0.5424778 ??

Llegim, juguem, veiem el Dakar, veiem el Barça de futbol.

Sopar i dormir.

Dilluns 3 de gener 2021 – Montanejos – Fanzara – Onda 70 km – 1h 15 m – Delte Ebre – 140 km – 1h 40 min

Quan arribem, hi ha una «marabunta» d’autos, totes les places plenes, i pel carrer del costat també.

No ens agrada gens el lloc, ens angoiexem, i decidim concloure aquí la visita per la zona de Castelló,

I marxem cap a:

Àrea de La Caseta de Fusta del Delta de l’Ebre

40.6595615 , 0.6752914

Truquem per telèfon, els hi diem que estem en ruta i ens assignen una parcel.la, doncs ells tanquen a les 18 i així ens assegurem un lloc, i ja passarem comptes l’endemà.

Un cop a lloc, anem al seu restaurant i ens emportem un xic de sopar a l’auto.

Aquest lloc a nosaltres ens agrada molt, i som molt ben atesos sempre, envoltats de camps d’arròs, i tranquil.litat, que no té preu.

Dimarts 4 de gener 2021 Delte de l’Ebre – Igualada

Tornem a l’àrea al migdia, dinem i netegem l’auto. Aprofitem per buidar i omplir aigües, i deixar-la preparada per la pròxima sortida.

Ara toca tornar a casa, i preparar-nos per rebre els Reis de l’Orient,…

Hem descobert Castelló, una zona desconeguda per nosaltres…..