Divendres 28/10/2022 – Igualada – Les Pradines – Encamp – 160km – 3h
Sortim a les vuit del vespre. Un cop els nens han acabat les extraescolars i anem fins Andorra passant per Ponts.
Desconectem la itineràncea de les dades de tots els mòbils per no tenir sorpreses. Hem comprat una targeta de dades, una E-sim de HolaFly per 7 dies i 6Gb 34€ per cobrir necessitats bàsiques.
Al arribar a la frontera, la Policía Nacional ens demana els DNIS de tots quatre, per primera vegada.
Ens sorpren la poca gent que trobem pels carrers d’Andorra, ni que ja és força tard. Activem la targeta de dades i agafem amb precaució l’empinada i revirada carretera d’uns tres quilometres. L’auto ho puja fantásticament bé.
PK Les Pardines – Encamp – 42.5304 , 1.6001
Pàrquing gratuït, fins a 48h, amb unes 5 places en linia per autocaravanes, marcades en groc. Les places blaves són de pagament per franges horaries. Disposa de contenidos, una font, i una caseta amb Wc.
Donem la volta a la petita rotonda de l’aparcament i ens estacionem en lìnea a la zona habilitada, estem sols, plans, sopem i a dormir.
Dissabte 29/10/2022 – Llac Engolasters – Grau Roig – 21km – 30 m
Hem dormit molt tranquils però ens fem els remolons, esmorzem i al cap d’una estona ens preparem per fer l’excurció. Arrenquem sobre les 10.
L’excursió al llac de Engolasters és de 8,21 km, una señal indica que cal portar els gossos lligats, tot el tragecte transcórrer per un camí ample, de pedra compactada, per sobre la carena, sense desnivell, ideal per fer amb nens petits, cotxets i bicicletes.
Gaudim dels colors de la tardor al llarg del recorregut amb vistes precioses de la vall.
Fem 3 quilòmetres fins al llac tot passant per un petit túnel i per davant de dues petites cascades del riu de Montuell i de la Molina. Pel camí trobem zones de picnic i fonts d’aigua potable.
Quan arribem al llac fem una parada tècnica per recuperar energies i els nens juguen amb jocs d’aigua que hi ha a peus del llac, n’hi ha que només están oberts a l’estiu i ens fem una selfie davant del llac tots cinc junts.
Li donem la volta al llac seguint el recurregut, Circuit del Mig, que pasa per sobre la presa i empalma ja amb el camí de tornada.
Desfem el camí fins a l’auto, són ja la 1 i trobem molta més afluência de gent, decidim trasladar-nos a dinar a:
Pk Grau Roig – 42.5330 , 1.7009
Pàrquing gratuït per autocaravanes, disposa d’unes 20 places, sense serveis, a peu de les pistes d’esquí. Zona molt tranquil.la que disposa de contenidors. Amb un xic de desnivell.
Dinem i passem la resta de la tarda fent el mandra, ens crida l’atenció el munt de cotxes de gama alta que passen, pel davant, gas a fondo, Porche, Ferrari…
Ens posem a fer pizzes casolanes, amb la nova incorporació de “paella – forn” i fantàstiques, amb la massa rodona feta de Buitoni:
Passem la nit acopanyats per unes 12 autocaravanes i molt tranquils.
Diumenge 30/10/2022 – Grau Roig – Estanys de la Solana i Cirq de Pessons
Ens llevem ben d’hora, doncs l’objectiu d’avui s’ho val. No tenim clar que poguem fer l’Excursió sensera, doncs ens preocupa el desnivell, i estem un xic rovellats.
Preparem les motxilles, amb fruita, entrepans i aigua.
Esmorzem, ens calcem les xiruques i pals. Ens abriguem amb multicapes, és a dir, térmica, samarreta màniga curta, i anoracs, per poder anar graduant la temperatura corporal.
Anècdota del dia, a l’Ona li van petites les seves xiruques (38), i al Jan també (40), i per efecte revot, l’Ona es posa les del Jan, el Jan es posa les meves (42) i jo em calço les bambes…
Arrenquem a les 9: Excursió Estanys de la Solana i dels Pessons – 8,5km 400 m desnivell !!!!
Ruta circular magnifica, entretinguda, completa i tot un repte pels sentits. És un dels cercles lacustres d’origen glacial més espectaculars dels Pirineus. Hem fet aquesta ruta circular en sentit contrari a les agulles del rellotge començant pels Estanys de la Solana i baixant pels Estanys Centrals, cal dir que creiem que és el sentit perfecte, permet fer la pujada de forma més progressiva, i poder gaudir de la baixada
tranquil.la tot contemplant els llacs de Forcat, l’estany Rodó, l’estany del Meligar i l’estany de les Fonts fins a arribar a l’estany del Cap dels Pessons.
Des del pàrquing d’autos de Grau Roig, baixem caminant per la pista d’esquí, fins a agafar la pista de terra que puja i puja, per la dreta, se’ns fa molt i molt feixuga, els nens ja arrufen el nas, i diuen que només volen fer el primer llac, però nosaltres intentem que no decàiguin els ànims, anem parant molt sovint per agafar aire, la veritat és que és molt pesada de fer i amb molt desnivell, fins que arribarem al restaurant dels Pessons (a l’estiu hi ha un autobús que fa aquest trajecte).
Aquí ja podem observar l’ Estany Primer, continuarem a la dreta tot seguint la pista forestal nomès uns metres i girem a la esquerra seguint el pal indicador, ens costa agafar el caminet, doncs no està massa senyalat. El corriol segueix fent pujada, aquí tot i anar ja força cansats, els ànims ja milloren, doncs la vista i el tipus de terreny ja és dels que ens agraden, fins arrivar al segon llac, l’ Estany Forcat, on decidim fer la primera parada tècnica, per recarregar energies, tot menjant fruita.
Tornem a agafar el corriol, tot emparrant-nos per la dreta i gaudint de les visites des d’uns metres més amunt. Seguim pujant, i gaudint de l’indret, fins trobar els Estanys de la Solana, primer un de força gran i tot seguit anem trobant-ne molts d’altres de més petits, fent que esdevingui un plaer anar-los descobrint un a un, tot i la pujadeta.
Anem seguint el camí, portem el track del Wikiloc, i seguim també les marques amb un punt groc, les forces ja tornen a ser escasses, i el Jan s’assenta en una pedra, al solet i diu, a mejar entrepà !!!, o sigui que fem parada tècnica, si o si.
Un cop reposats, seguim fins l’Estany de les Fonts, aquí trobem el encreuament que desprès baixarem per gaudir dels estanys centrals.
Continuarem pujant fins l’ últim i mes alt Estany de Cap de Pessons on podrem gaudir d’una vista espectacular de tot el Circ de Pessons.
Ara comença la baixada espectacular, acolorida , encisadora, però cal anar aixecant el cap, on anirem descobrint els llacs de l’estany Forcat, l’estany Rodó, l’estany del Meligar i l’estany de les Fonts fins a arribar a l’estany primer.
Aquí ja es nota l’afluència de gent, i ens fa mal els ulls, la gent que no va adequada per caminar per la muntanya: desde bambetes blanques, sabates de vestir, i inclús minifandilles….no m’ho vull imaginar a l’estiu…
Trobem un parell de passos complicats, amb pedra grossa, que cal caminar pel damunt i anar amb molt de compte, la Mel ho fa fantàsticament bé, saltant de pedra en pedra. I trobem un parell de creuaments per sobre el riu, que fa que els nens gaudeixin i s’oblidin del cansament.
Un cop al Estany primer, fem ja la última parada, jo ja vaig molt cansada, i al Jordi li fan mal els genolls, descansem un xic i agafarem un corriol que ens porta pel mig del bosc de pi negre, és força empinat, i s’ha d’anar en compte de posar bé els peus, i cuidar els genolls que ja fan figa, fins a una pista ample d’ esqui que baixarem fins retrobar de nou la pista de pujada, i cap a l’auto a descansar.
ESTEM MOLT SATISFETS, HO HEM ACONSEGUIT I TOTS JUNTS, per nosaltres ha estat un gran repte, i ens ha suposat un gran esforç, que s’ha vist gratament recompensat per haver pogut gaudir d’aquest indret.
Dinem, fem migdiada, dutxa, lectura i timba de cartes fins a sopar i dormir.
Dilluns 31/10/2022 – Grau Roig – Escaldes – Engordany – 23km – 35m
Avui decidim anar al centre d’Escaldes-Engordany, a les 9 ja sortim, doncs volem mirar de trobar lloc, primer traiem a la Mel a fer les seves necessitats bàsiques, doncs aquí al estar a plena natura li agrada molt.
Àrea d’autocaravanes Escaldes – Engordany – 42.5104 , 1.5356
Aparcament al fons reservat per autocaravanes, molt cèntric, amb serveis, aigua, llum. Disposa de 15 places. De pagament, 40€ 24h o 4€ per hora. Al arribar, trobem que per accedir a l’aparcament s’ha d’accedir per la barrera de l’esquerra, perfectamente identificada per autocaravanes, el cartell ens indica LLiure, agafem el tiquet i al entrar veiem que sols queden lliures 3 places, fem maniobres aconseguim estacionar. Les parcel.les són un xic justes, però és un luxe, tenir un espai al centre per poder estacionar.
Esmorzem i sortim a estirar les cames, i ja veiem el cartell de COMPLERT.
Recorrem el centre per l’Avda Carlamany i l’Avda Meritxell….etc. Els nens al.lucinen amb l’ambient que hi ha i el munt de botigues … .
I ens trobem a l’Illa a uns amics d’Igualada, l’Eva i el Joan, i també als nostres veins, quina il.lusió i quina casualitat.
Tornem a l’auto a dinar i a passar la resta de la tarda.
Ens tornem a animar, i sortim a fer el mateix recorregut però ja fosc, per gaudir de les llumetes i aprofitant per agafar sopar al VIENA.
Comença a ploure m’entre estem sopant, i encara hem de treure la Mel, o sigui que el Jordi i ella es mullen un xic. Però trobem un problema, no deixen que els gossos, en tota la població faci les seves necessitats a les zones verdes, hi ha habilitades unes zones d’esbarjo a l’entrada i sortida, però queda lluny. La Mel no li ha agradat gens el lloc.
Dimarts 01/11/2022 – Caldea – Igualada – 151 KM – 3H
Avuin anem a Caldea:
Hem comprat entrades per internet a les 10:00 i aprofitant el carnet del ClubSuper3 – entrades gratuïtes pels nens reservant amb 48h antel.lació, i amb entrades pels matins, fins 14:45 (cal presentar el carnet super3 i el dni).
Com que els nens tenen 12 anys, sols podem anar a l’espai Termolúdic (piscina termal panoràmica, piscina exterior amb vistes a les muntanyes, piscina interior, i banys indoromans), doncs el Inúu és a partir de 16 anys, i el spa kids però és per nens de 3 a 8 anys.
Avui es nota que hi ha nervis, els nens no hi han estat mai. Agafem les bosses amb banyadors, sabó i xancletes, i una bossa estanca pel móbil, doncs volem fer algunes fotos.
Al arribar, ens fan passar per la màquina expenedora, on ens surten ja les polseres identificadores, que alhora serveixen per obrir i tancar les taquilles, ho trobem molt ben aconseguit, ja no cal la moneda … i inclús hi ha una màquina que et recorda quina taquilla tens per si amb tanta bombolleta has perdut la memòria, je je…
Al sortir dels vestuaris ja s’ha d’anar descalç, així que les xancletes no serveixen de gaire, sortim ja amb els banyadors posats, i dipositem la bossa i pertinences a dins dels armariets, i els bloquejem amb les polseres.
Ara nois a la dreta i noies a l’esquerra, per fer una dutxa, i ens tornem a retrobar ja a les piscines.
Gaudim de les tres hores, passant per tots els espais, no hi trobem massa gent, i ho disfrutem.
Quan falten 10 min per les 3h, sortim i ens separem nois i noies per passar per les dutxes, i tornem a coincidir als vestuaris, i cap al carrer.
Tornem a l’auto i decidim marxar cap al River a dinar, que és gratuït, però avans aprofitem per buidar. Paguem a la màquina expenedora 52€ avans de sortir, no ho trobem car, doncs la ubicació s’ho val.
Seguim fins a:
Àrea d’autocaravanes River Center – 42.453733, 1.486312
Al arribar al River hi ha forces autos, estacionem i jo em poso a fer el dinar. El Jordi surt a treure la Mel. I al cap d’una estona apareix el Jordi amb la cara tapada i dient NO US ESPANTEU, i es treu la samarreta de la cara i és tot un cromo. S’ha estarracat a terra, se li ha creuat la gossa per davant, i per no aixafar-la s’ha estampat a terra i porta un nyanyo a la galta, i un trau a la barbeta que sagna.
Ens espantem SI O SI, i em poso a curar-lo, per intentar parar la sang, però el trau és un xic important, i agafo la cervesa de la nevera per intentar baixar la inflor de la galta i a l’ull, porta també un cop a l’espatlla, i els genolls pelats. Ja no tenim gana de dinar, i decidim entre tots, recollir ràpidament, i anar baixant cap a casa, doncs ell es troba bé, però creiem que haurem de passar per l’Hospital per cosir la barbeta, i millor fer-ho ja a casa. L’auto que portem ara es necessita carnet de camió, i de moment sols se l’ha tret ell…
Passem la frontera, prèvia revisió per part de l’Aduanero del maleter, que intercanvia algunes paraules amb el Jordi preocupant-se per la seva salut.
I tot xino xano anem fins a casa, estacionem l’auto i el Jordi se’n va a Urgengies, i al cap d’unes hores apareix ja amb 3 punts de sotura.
Tot havia anat genial, fins l’últim moment. Però estar clar que si fem coses, ens poden pasar coses. Però ens quedarem amb totes les vivències viscudes.
