DIA 11 – DILLUNS 28/07/2025 – SNEEM – KERRY CLIFFS – 60 KM – 1H 15 M – VALENTIA ISLAND – 12 KM – 10 M  

Hem dormit molt bé en aquesta àrea, jo m’he aixecat d’hora i he tingut novament recompensa, he pogut gaudir de la petita foca nedant just davant de l’auto, quina li.lusió.

Aprofitem per buidar i omplir, ni que l’aigua indica que és apte pel consum, al posar-la a les ampolles té un color groguenc, entenem que és degut al clor.

Sortim a les 8:15, seguint  l’anell de Kerry, la carretera és força estreta i força boturuda, això si amb bones vistes.

Ens parem a:

Kerry – Ring of Kerry – 51.7764, -10.1674

Magnífica vista. No permesa la pernocta.

I seguim un xic més fins a:

Ballinskelligs – 6-10 Sunny Beach Holiday Homes – 51.8210, -10.2736

Aparcament al costat de la platja. N’hi ha dos i amb bon espai per autocaravanes. Posibilitat d’estirar les cames i en 10 min visitar

Estacionem sense problemes, i aprofitem per esmorzar. Hi ha molta canalla fent natació a la platja amb monitors.

Sortim a estirar les cames, els nens van per lliure, i van per la sorra:

Wickiloc Ballinskelligs Castle i Abbey – 2 km

“El castell de Ballinskelligs és més conegut com a castell de McCarthy Mór. De fet, és una casa torre i va ser construïda al segle XVI per McCarthy Mór. Es creu que el seu propòsit era doble. En primer lloc, per protegir la badia dels pirates i també per cobrar un aranzel als vaixells comercials que arriben.”

«L’abadia/priorat de Ballinskelligs va ser fundada l’any 1210 pels canonges agustins de Rattoo, al nord de Kerry. L’abadia es va fundar per allotjar els monjos Skellig a causa de les condicions perilloses de les illes Skellig». Sobretot de les incursions víkings durant aquells temps.

El camí està perfectament indicat i permet gossos lligats, o sigui que ens acostem primer a l’abadia:

Anem seguin el caminet ple de pedres:

I inspeccionem tots els seus racons.

I tot seguit ja anem fins al castell, gaudim de les vistes amb la sorra blanca.

Entrem a la torre i observem tots els seus detalls.

Bonica excursió i fàcil.

Tornem a l’auto i seguim avançant en la ruta. La carretera comença a fer pujada i de debò i a sobre trobem bicicletes i cotxes de cara, el Jordi fa que sembli fàcil, passant a manual el canvi de l’ autocaravana i fent-la pujar alegrament, mare meva. Les fotos no reflexen ni de bon troç la realitat, quina llàstima:

Des de dalt les vistes són espectaculars:

Cúm an Easpaig (Cliff View) – 51.856213, -10.367226

Vista espectacular del penyasegats de Kerry i de les Illes Skelling.

I ara toca baixar tot lo quà hem pujat, vigilant amb els frens, fa mooolta baixada.

I ja estacionem a:

Car Park Kerry Cliffs – 51.86988, -10.38042

Estacionament de pagament, obre de les 9 a les 18. Disposen d’aigua, deixalles i wc. No aigües grises. Hi ha dues zones, una a la part de Dalt i l’altre a Baix. Es paga per persona per veure els Cliffs (5€ per cap), i també per pernoctar (20€), per tant, 40 €.

Estacionem i fem un café, acompanyat per uns pastissets comprats en el mateix aparcament.

Decidim pujar a visitar els Penya-segats, deixem l’auto i passem per taquilla, ens cobren 5€ per persona, podem entrar amb la Mel , la nostra gossa:

Kerry Cliffs

Els penya-segats es troben a més de 1000 peus sobre l’Atlàntic salvatge i es van formar en un entorn desèrtic fa 400 milions d’anys. A l’oest s’aixequen les increïbles Skellig Rocks, un dels tres únics llocs del patrimoni mundial de la UNESCO a Irlanda. Per descomptat, els penya-segats de Kerry són el mirador més proper a les grans roques i també a la famosa illa Puffin. Aliat amb aquests fets mentre et trobes al cim d’aquest lloc místic i respires l’aire més fresc, en el fons dels pulmons des de l’Atlàntic salvatge i observes aquesta meravella natural. Podeu relaxar-vos i relaxar-vos i observar les majestuoses vistes des d’aquí que s’estenen a 30 milles dels voltants.

Wikiloc The Kerry Cliffs – 2,7 km 174 mt desnivell

Ens ho prenem amb paciència, doncs fa pujada, primer anem al mirador de la dreta:

I després tornem a baixar per tornar a pujar al mirador de l’esquerra.

Hem observat que per poder estacionar l’ autocaravana, es pot fer en una zona verda a l’entrada de la taquilla, però també disposen de zones dins del recinte, en diferents nivells. No ens acaba de convéncer, doncs hi ha força gent, i no tens vistes.

Per tant, tot i que ens havíem plantejat dormir aquí, és massa d’hora, avancem cap al següent punt.

L’illa de Valentia podria ser un dels secrets més ben guardats de la costa de Skellig. Valentia es troba a la costa sud-oest del comtat de Kerry i és un dels punts més occidentals d’Irlanda. Hi entrem a través del pont de Portmagee: 

Estacionem a:

Valentia Island – Unnamed Road – 51.9161, -10.3500 

Aparcament de pagament amb vistes ESPECTACULARS. Disposa de un parell d’aparcaments més amunt. Des de l’aparcament al cim es poden gaudir d’unes vistes impressionants, però a vegades fa molt vent. Sense serveis, sense wc, sense papereres. Però gran posta de sol.

Aparquem sense molestar, amb unes vistes increïbles.

Aprofitem per dinar, i passem la resta de la tarda  contemplant el paisatge, la boira ens ve a visitar i la pluja també. Que bé que estem aquí. Estem acompanyats per alguna furgoneta.

Esperem que ens vinguin a cobrar la tarifa per pernoctar, doncs desde la màquina no ho podem fer.

Sopar i descansar.

DIA 12 – DIMARTS 29/07/2025  VALENTIA ISLAND –CAHERGAL STONE FORT – ROSSBEIGH BEACH – ?? KM – ?? M  

Ens lleven i el dia no acompanya gens, fa força vent. I la boira ens acompanya. Esmorzem i decidim replantejar el dia, doncs teníem previst dues excursions, que abandonem doncs no veurem absolutament res.

**** CANCEL.LEM

Wickiloc Bray Head – Valentia Island – 5 km – 177 mts desnivell

El Bray Head Walk solia ser un sender en bucle, però, ara és sols d’anada i tornada! Aquesta és una caminada moderada de 4 km fins a Bray Head al llarg de la costa a l’extrem sud-oest de l’illa.

Inclou una pujada constant a la Torre Bray, que ofereix unes vistes increïbles de Skellig Michael.

La torre va ser construïda per les forces angleses el 1815 durant les guerres napoleòniques i va ser utilitzada com a estació de senyals per la Marina durant la Segona Guerra Mundial.

La caminada d’aproximadament 1,5 hores és perfecta per a tota la família, sempre que tingueu cura dels penya-segats exposats.

Ens traslladem al pròxim aparcament, per accedir al cim de Geokaun cal passar per terrenys privats.

Valentia Island – Unnamed Road – 51.9161, -10.3500 

Aparcament de pagament amb vistes ESPECTACULARS. Disposa de un parell d’aparcaments més amunt. Des de l’aparcament al cim es poden gaudir d’unes vistes impressionants, però a vegades fa molt vent. Sense serveis, sense wc, sense papereres. Però gran posta de sol.

Ideal per veure des de la muntanya Geokaun els Fogher Cliffs.

La família propietària ha creat un camí cap al cim, de pagament, obert de 8:00 a 20:00 tots els dies de l’any. Després de pagar, teniu dues opcions: conduir tot el camí fins al cim o caminar. Un avís: és molt… molt costerut. Si conduïu, preneu-ho molt lent.

Hi ha molt per veure i fer al voltant de la muntanya Geokaun, des dels diferents miradors i els panells informatius fins als penya-segats de Fogher i molt més. Fa un vent ferotge aquí, fins i tot en ple estiu, així que assegureu-vos de portar alguna cosa càlida per posar-vos.

******  FI CANCEL.LACIÓ

Decidim sortir de l’ Illa Valentia, i ho intentem agafant el ferry:

https://www.valentiaferry.com/

Som un ferri de temporada que opera d’abril a octubre. Tenim un servei de trasllat continu durant tot el dia. Tenim un servei de ferri des de prop de Cahirciveen fins a Knight’s Town, a l’illa de Valentia. La travessia dura menys de 5 minuts i és una oportunitat per veure la bonica illa de Valentia des d’una perspectiva diferent!

 

FIRST Sailing from Knight’s Town

Monday to Saturday: 7:30am

Preu: 15 € Motorhomes

El tiquet es pot comprar allà mateix o per Internet.

Ens acostem al moll i contemplem com atraca el ferry y com desembarquen els cotxes, i veiem missió impossible de pujar-hi, doncs entre que la mar està molt baixa, hi ha molt desnivell entre la rampa i el ferry. I de ben segur que toquem a terra. El Jordi va a parlar amb el del ferry, i li diu tothom toca, i que si pugem és sota la nostra responsabilitat. O sigui que aplicant el sentit comú, decidim sortir de l’illa pel pont enlloc del ferry.

Per tant desfem el camí fins a Portmagee.

Ens dirigim

Cahergal Stone Fort – 51.9554, -10.2618

Estacionament gratuït.

Al arrivar a l’ estacionament està ple, però localitzem un estacionament per autobusos un xic avans, o sigui que girem i estacionem. Anem uns 500 mts per la carretera, i accedim al fort.

Cahergal Stone Fort 2 – 51.9545, -10.2531

Estacionament gratuït.

El fort de pedra de Cahergal és un exemple impressionant d’un fort d’anell de l’edat del ferro, Fortificació que data d’entre el 500 aC i el 400 dC, Tot fet de pedra. Alguns d’aquests forts es poden trobar a Irlanda. El fort restaurat té una muralla exterior massiva de 4 metres en el punt més alt. A l’interior del fort de l’anell hi ha les restes d’un edifici circular.

Entrem a dins, i ens emparrem per les seves muralles, i gaudim d’aquesta construcció.

Tornem a l’auto i posem rumb al següent punt.

La platja de Rossbeigh s’estén 7 km al llarg de la costa de Kerry, un dit de sorra apuntant a la badia de Dingle, que és sens dubte una de les millors platges de Kerry.

Disposa d’un estacionament pels nostres vehicles:

Rossbeigh – 52.0493, -9.9866

Carretera d’accés estreta, però ubicació ESPECTACULAR. No té serveis, i és de pagament, cal abonar 10€ en un sobre en una bústia.

Estacionem sense problemes, amb unes vistes espectaculars. A part de les 8 places, en el carrer sense sortida que surt del pateix estacionament disposem de 4 places més, en línia, i amb una zona de gespa artificial. Ho tenen molt ben muntat. Hem encertat en venir en aquest indret.

Aprofitem per dinar, i decidim baixar a estirar les cames, agafem el caminet que surt des del mateix estacionament, amb els nens i la Mel fins a la platja, el Jordi es queda a treballar.

Passem una molt bona estona, ni que el temps no acompanya, gaudim de l’indret. Amb el gos, ens indiquen que hem d’anar per la vorera de l’ estacionament, i al final de tot, ja podem accedir a la platja, hi ha una mini escollera de códols, i la sorra és compacte i permet caminar súper bé.

Tornem a l’auto i acabem fent nit acompanyats de varies furgonetes.

Sopar i descansar.

DIA 13 – DIMECRES 30/07/2025 ROSSBEIGH BEACH – KILLARNEY NATIONAL PARK – 68 KM –  1 H 30 M 

Ens lleven gaudint de les vistes espectaculars. Esmorzem, i traiem a la Mel, i ens adonem que va coixa de la pota de davant, li revisen que no tingui res clavat, i no li sabem veure, per tant, avui ella farà repòs a veure com va.

Són les 10:15 i ens traslladem al nostre pròxim destí, tot passant per la ciutat de Killarney, aquí ja veiem un munt de gent, i autobusos turístics…

Pel camí ja veiem una cosa que ens fa mal als ulls i al cor, un munt de carros tirats per cavalls, plens de turistes…uff.

Accedím al Killarney National Park, i conduïm fins a l’aparcament a través d’una carretera amb uns arbres meravellosos, d’un color verd espaterrant:

Brackloon – Unnamed Road – 51.9994, -9.5055

Bon aparcament, es pot pernoctar, ideal com a punt de partida de l’excursió a les cascades. Gratuït i sense restricció de pernocta. MOLTS MOSQUITS. S’omple ràpidament.

Tenim molta sort doncs trobem un lloc al costat d’una altre autocaravana, no hi ha cap altre plaça lliure.

Avui el Jordi va de vòlid amb la feina, o sigui que anem mes tranquils.

I sortim a estirar les cames seguint el cirqüit groc:

Wickilok Torc Waterfall 3,5 km 148 mts

 Des del mateix aparcament està perfectament indicat, es parteix de la part superior de la cascada, i anem baixant rodejats d’ arbres enormes.

Un cop som a la part inferior comencem a trobar un munt de turistes, amb xancletes…etc, que es fan la foto i poc més.

Nosaltres també ens fem la foto i comencem l’ascens per les escales, mare meva quina pujada, sembla que no s’acabi mai, haig d’anar parant per agafar aire, i un cop a dalt ja som a l’aparcament.

Aprofitem per fer dutxes, dinar i passem la tarda en aquest aparcament, el Jan surt a fer físic, l’Ona agafa el llibre, el Jordi treballa, la Mel descansant i jo fent el blog.

A mesura que avança la tarda, els turistes van desapareixent, i acabem les furgos i autos fent-nos companyia.

Sopar i descansar

DIA 14 – DIJOUS 31/07/2025  KILLARNEY NATIONAL PARK – ROSS CASTLE – 9 KM – 10 M – VENTRY 90 KM – 1H 45 M    

Ens aixequem d’hora, hem passat una molt bona nit. Traiem a la Mel a fer les seves necessitats i ens traslladem al pròxim aparcament, són les 8 del matí.

Aparcament Ross Road – 52.0430, -9.5301

Tingueu en compte que, com que aquesta és una de les coses més populars per fer a Killarney, els aparcaments s’omplen a les hores punta de l’estiu. És un estacionament gratuït, on hi ha cartell explícit de NO PERNOCTAR.

Estacionem sense cap problema, no hi ha ningú. Ens posem en les places de la sortida de l’ estacionament, i amb el cul sobre la gespa. Ara ja ens posem a esmorzar.

El dia no pinta gens bé, i comença a ploure. Decidim sortir els nens i jo a visitar el castell, doncs el Jordi té molta feina. Ens posem el cangur i les xiruques, i agafem els paraigües. Ens acostem, Xino-xano al Castell de Ros, que està molt aprop de l’ estacionament..

Castell de Ros

El castell de Ross a Killarney s’ha mantingut amb orgull sobre les aigües del Lough Leane durant més de 500 anys.

Construït en el que ara és el Parc Nacional de Killarney durant el segle XV, va ser la llar dels caps del ferotge clan O’Donoghue.

Es tracta d’una parada clau al llarg de la ruta de l’Anell de Kerry, es pot admirar des de l’exterior, o fer una ruta guiada.

Només podeu entrar a l’estructura amb el recorregut pel castell de Ross, que es realitza del 29 de febrer al 3 de novembre entre les 09:30 i les 17:45 (l’última entrada és a les 17:00). Podeu comprar les entrades al castell de Ross a la recepció del castell (no es poden reservar amb antelació) i tenen un cost: Família: 13 €

Accedim a la recepció, i comprem les entrades pel tour de les 10:00. La visita se’ns fa molt amena, i ens serveix per afinar les orelles dels dos per-adolescents que m‘acompanyen, i veig que ells ho entenen força bé, i un xic millor que jo.

Ens expliquen l’origen de la casa-torre, de l’activitat de cada planta, de com vivien…etc

Han col.locat mobiliari a cada planta, per poder-ho contextualitzar millor.

Al sortir de la visita ja ha deixat de ploure, i ens acostem a unes barquetes que porten a Innisfallen Island. Com que no porto efectiu, em deixen fer la Reserva on-line desde allà mateix. Paguem 45 € pels tres, és a dir, 15 € per adult.

https://www.lakesofkillarneytours.ie/

Tour de l’illa Innisfallen. Fes un viatge des del moll principal del castell de Ross a l’illa Innisfallen. Explora les ruïnes de l’abadia a l’illa que daten del segle VI. L’illa Innisfallen va estar ocupada durant més de 950 anys. Brian Boru, el nostre més famós alt rei irlandès, va ser educat aquí i els famosíssims Annals d’Innisfallen es van escriure a l’illa. Les entrades abasten entre els anys 433 i 1450. Els annals es troben actualment a la biblioteca Bodleiana de la Universitat d’Oxford, Anglaterra. L’illa Innisfallen ofereix als convidats l’oportunitat de visitar un dels més antics assentaments monàstics d’Irlanda mentre gaudeixen del paisatge dels Llacs de Killarney.L’illa és la llar de runes monàstiques que daten del segle VI i ofereix vistes panoràmiques dels Llacs de Killarney i les muntanyes circumdants, i els visitants tindran l’oportunitat de conèixer les ramades de cérvols Sika que hi resideixen.

Pugem en una barca, ens posem els salvavides, i fem un passeig lent i suau, pel llac, gaudint de l’indret. Veiem un munt de nanúfars, i anem rumb a l’illa.

Desembarquem, ens traiem els salvavides i anem a fer un tomb,

ens deixen uns 20 minuts, gaudim de l’abadia,

i anem fins a l’altre extrem on trobem uns signes nedant tranquil.lament.

I entrem dins del bosc i descobrim els petits cèrvols que s’amaguen darrera dels arbres.

Tornem cap a l’auto molt contents. I novament ens posem els salvavides i tornem en un viatge suau i gaudint de les vistes del castell.

Molt contents anem cap a l’auto a descansar i dinar.

Teniem pensat fer una excursió, però el temps no acompanya.

Les principals rutes de senderisme del Parc, que us portaré a continuació són:

• La caminada circular de 3,5 km
• El sender de 5 km de Library Point
• El bucle de l’abadia de Muckross de 2,5 km
• El passeig de 4,5 km per la platja de Rosie
• El bucle de Knockreer Castlerosse de 5 km

El Library Point Trail és un dels passejos lineals més llargs del Parc Nacional de Killarney i és sens dubte un dels més impressionants.

Aprofiteu els boscos aïllats de l’illa de Ross, una zona encantadora que potser alguns visitants del castell de Ross passen per alt.

El sender de Library Point comença al castell de Ross i es dirigeix a les antigues mines de coure (es diu que han tingut activitat durant més de 4.000 anys!).

A continuació, serpentejareu per uns bells boscos fins a Governors Rock abans de dirigir-vos a Library Point a la part superior de la península, amb les seves meravelloses vistes de l’illa d’Innisfallen i el llunyà MacGillycuddy’s Reeks. Seguint la vora del llac us portarà de tornada al castell de Ross.

Ens traslladem i ja pernoctem a:

Kilmurry  – 52.1270, -10.1091

Estacionament just davant d’una petita platja de còdols, rodejat de natura. El camí d’accés és estret, cal conduït lentament, però hi ha zones de pas. Just davant hi ha una antiga Torre.

En arrivar hi ha varis cotxes, però aconseguim un lloc. La gent local s’està banyant, fa un fred que pela.

El Jan i jo sortim a estirar les cames i a inspeccionar l’indret.

Gaudim del castell de Minard (Min Aird) del segle XVI anomenat ‘Cill Mhuire Sandstone’ és potser les ruïnes de castell més pintoresques del país i un tresor triple de l’arqueologia irlandesa; Aquesta antiga fortalesa del Cavaller de Kerry va ser un dels darrers dels castells Fitzgerald construïts a la península. Ara les ruïnes precarietat del castell de Minard dominen el turó a l’extrem occidental de la badia, amb una vista magnífica a través de l’aigua cap a la península d’Iveragh a l’altra banda. Aquesta casa-torre rectangular, que originalment podria haver tingut quatre pisos d’alçada, és ara un munt de tres pisos a punt de caure, amb dimensions exteriors de 15,2 m x 12,3 m (50 peus x 40,3 peus), amb parets d’entre 3,35 m (11 peus) de gruix.El castell va ser trágicament danyat durant un conflicte anglo-irlandès el 1650. La torre és inaccessible a causa del seu risc de col·lapse, hi ha senyals que indiquen que és propietat privada.

Seguim pel camí sense sortida, i descobrim  ‘Tobar Eoin Baiste’ o ‘pou sagrat de Sant Joan’el Pou. Aquest lloc sagrat es identifica al camí per una pedra amb un remolí gravat i un peix daurat. A la dreta hi ha una reixa de ferro amb una petita creu a la part superior. Passa per aquí i camina aproximadament 150 m. El pou continua atraient pelegrins fins als nostres dies. La seva aigua, considerada curativa, es bevia i també s’utilitzava per rentar la cara i les mans. Es deia que el pou contenia un peix daurat (d’aquí que la pedra tingués pintat un peix daurat); SI tens la sort de veure’l, la llegenda diu que et portarà gran fortuna. Hi ytobem varies ofrenes.

Un xic més endavant i localitzem una nova cala, quina tranquil.litat.

Tornem a l’auto i el Jan treu la canya i a pescar.

Jo em quedo una estona sentada gaudint del silenci de l’indret.

Sopar i descansar acompanyats per vàries furgonetes.

DIA 15 – DIVENDRES 01/08/2025  DESCANS VENTRY – OBSERVACIÓ FAUNA MARINA

Ens despertem, traiem la Mel a donar un tomb i ens traslladem al nostre pròxim destí a Ventury. Avui és un dia especial i estem un xic nerviosos.

Trobem molta activitat a l’aparcament, hi ha molts cotxes de gent local que venen a la platja a banyar-se.

Aconseguim estacionar, posant el cul de cara a la platja, i ara ja podem esmorzar.

El Jan i l’Ona surten a les taules de pic-nic, i jo em dedico a llençar les deixalles, doncs hi ha contenidors de reciclatge de llaumes i vidre, però també hi ha una paperera força gran i ni que l’obertura és xica, ens fa el fet, i aconseguim desprendre’només de totes les deixalles acumulades aquests dies (ens està costant trobar llocs adequats per fer-ho). Sort que portem una bossa al maleter on anem acumulant les deixalles, separant això si el vidre i les llaunes.

Passem el matí treballant, i un cop dinats, per cert força d’hora, doncs volem estar 15 minuts avans, és a dir, a les 12:30 ens traslladem a peu fins al moll. He de reconéixer que jo no he dinat res, doncs prefereixo evitar marejar-me.

Ens hem abrigat, amb jaquetes i paravent, pantalons de treiking, i els nens porten guants i gorro.

Avui tenim contractat:

Tour d’observació de dofins i balenes a la tarda: 13:00 a 17:00 Visita guiada ecològica marina

https://www.marinetours.ie/tours/afternoon-guided-eco-marine-tour.html

Sortida: Ventry Harbour cap a l’illa Great Blasket (sense desembarcament) i veure l’antic poble desert, Trá Bán (White Strand) i les foques.

Continueu cap a algunes de les illes exteriors depenent de l’itinerari i les condicions meteorològiques del dia, per veure espectaculars formacions rocoses, frailets, baldriges de Manx i altres aus marines.

Torneu a mar obert amb l’oportunitat de veure dofins, balenes minke, taurons pelegrí (en temporada) i altres espècies, incloses les balenes geperudes de tant en tant.

Guia de fauna a bord i també observador / biòleg marí. La nostra prioritat en aquest viatge és mostrar als nostres passatgers els ecosistemes marins i els hàbitats marins no només dels cetacis, sinó també de l’extensa avifauna al voltant dels Blaskets (inclosos els sempre populars frailets) i també els hàbitats de foques grises i taurons pelegrins, peixos lluna i altres espècies segons l’estació de l’any.

Pugem al vaixell, el guia ens va donant tota mena d’informació tant de la zona, com de la fauna.

Hem recorregut per mar la península de Dingle, amb la seva orografia característica.

Pel vaixell ens podíem anar movent i pujar, un màxim de 7 persones a la plataforma superior, el Jan i jo ens hi hem passat força estona, evitant així la gent que se’t posa davant en el vaixell.

Avui hem de dir que ens hem emocionat, hem pogut gaudir amb tranquil.litat de l’ avistament de balenes, i dofins juganers. Un munt d’Aus i un sol frailet

El vaixell ha recollit gent a les illes Blaskets, on hem pogut observar els lleons marins.Son femelles que estan criant les seves filles. Normalment són a la sorra descansant, però l’activitat humana, gent banyant-se a la platja (hauria d’estar prohibit) fa que es vegin obligades a estar dins l’aigua. Al passar nosaltres amb la barca, a una distància prudencial, van traient i amagant el cap a dins l’aigua.

Ens porten a altres illes, amb formacions rocoses espectaculars.

No podem descriure amb paraules lo què hem viscut. Hem gaudit d’aquesta experiència. Al vaixell hem pogut anar-nos movent, i podíem pujar a la part superior, com a màxim 7 persones.

Tornem a l’auto i decidim tirar enrera i anar a Dingle, al Lydl a aprovisionament-nos, i buidar grises a l’estacionament del costat:

Buidatge grises – Dingle – 52.1409 , -10.26463

En una rampa d’accés de l’estacionament hi ha una arqueta de buidatge, és la que utilitzen les autocaravanes estació adés a l’àrea d’ autos. Hi ha una manguera però no l’hem utilitzat doncs no hi ha cap cartell que indiqui que es potable.

Seguim avançant i sopera i pernoctem a:

Páidí Ó Sé’s Pub – 52.1277, -10.3797

Just darrera l’església, el terreny és del Pub Padi O’Se, és bastant gran i pla. Sense serveis. Bones vistes al mar i un curt passeig a la platja.

Estacionem sense dificultat, és molt gran, hi ha varies autocaravanes i forces cotxes. Anem al Pub i demanem taula per sopar, està ple, però ens esperem.

El Pub està molt ben decorat i es nota que té molta activitat.

Ens aten una noia que sap parlar castellà i un xic de català, quina casualitat, agafem uns plats per picar i després unes hamburgueses i un fish and chips, tot molt bó, això sí un xic car.

Un cop sopars, el Jan i Jordi fan una partida al billar i per rematar una d’ escacs.

Jo i l’Ona sortim a estirar les cames amb la Mel fins la platja.

Tornem a l’auto peli i a descansar.

DIA 16 – DISSABTE 02/08/2025  VENTURY – DUNMORE HEAD – GALLUS ORATORY – CARRIGAFOYLE CASTLE – 138 KM – 3 H   

Avui se’ns enganxen els llençols, i un cop treta la Mel i ben esmorzats, són les 11:00.

Seguim avançant per la costa R559, cal fer-ho amb el sentit de les agulles del rellotge doncs la carretera és ben estreta.

El dia està ben ennuvolat i cau un xiri-miri d’aigua.

Trobem varis miradors, però amb la boira no es veu res de res, a part ahir ja ho vam veure desde la barca.

Beehive Forts Pàrquing – 52.09963, -10.43874

Aparcament de carretera amb vistes panoràmiques

Radharc na mBlascaoidí / Blasket’s View – 52.10496, -10.4555

Gran parada amb vistes a les Illes Blasket.

No ens aturem fins a l’aparcament:

Slea Head Parking – 52.10982, -10.46569

Aparcament un xic inclinat. Però meravellós. Un passeig preciós per Dunmore Head. Permesa la pernocta.

Aquí ens posem les xiruques i sortim a passejar, hem de deixar la Mel a l’auto doncs un cartell indica explícitament no gossos. Segueix pluvisquejant, anem amb el cangur posat. Fem la ruta circular. Per accedir a la ruta, està ben indicada, hem de pujar i baixar per unes escales cada vegada que entrem en un dels camps..

Tenim unes vistes precioses de la platja.

I gaudim d’una visita d’uns cavalls molt juganers, que es deixen acariciar.

Anem recorrent la costa, llàstima que el dia està emboirat, perquè les vistes encara serien millors.

Gaudim de la passejada circular.

I al final ens tornen a venir a veure els cavalls.

Un cop a l’auto, seguim avançant:

Gallarus Oratory – 52.173796, -10.353614

Aparcament correcte per visitar el monument.

http://www.gallarusoratory.ie/

Obert de: 10.00 – 17.00.

L’oratori Gallarus, que es creu que té més de 1000 anys d’antiguitat, és l’església antiga més ben conservada d’Irlanda. És una de les poques esglésies d’aquest tipus que sobreviuen intactes avui dia. No només és el monument únic més distintiu de la península de Dingle, sinó que l’oratori és un dels edificis antics més bells de tot el país.

Aquesta petita estructura de pedra apilada en sec era impressionant pel que fa a la seva durabilitat.

La seva magnífica ubicació amb vistes al port de Smerwick i l’oceà Atlàntic salvatge a l’oest i el mont Brandon a l’est el converteixen en un dels llocs més màgics d’Irlanda per visitar.

Estacionem sense problemes, doncs l’aparcament és força gran, no hi trobem casi ningú.

Passem per la taquilla, paguem 12€ d’entrada, i accedim al recinte, la veritat és que és una estructura molt peculiar i molt antiga, entrem en el seu interior i diftrutem de l’indret.

Avans de marxar visualitzem un vídeo que ens compliments la informació.

Seguim en ruta però tenint en compte d’evitar:

ATENCIÓ NOSALTRES NO PODEM PASSAR PEL CONOR PASS, doncs es prohibeix a amplades superiors a 1,8 i mes de 2 TN

Avancem i parem a dinar a:

Derrymore – 52.2368 , -9.8580

Estacionament amb cartell exlícit de no permesa la pernocta, ideal per passar el dia o per estirar les cames per la platja.

Aprofitem per estirar les cames per la platja amb la Mel, ni que fa molt de vent i la sorra s’aixeca volant.

Seguim endavant i fem parada tècnica a la gasolinera:

Texaco – Blennerville – 52.2544 , -9.7379

Gasolinera que disposa d’un punt de recàrrega d’aigua i de drenatge de grises.

Avancem en la ruta i pernoctem:

Carrigafoyle Castle – 52.5698, -9.4948

Petit aparcament perfecte per passar la nit.

El Jan treu el cotxe teledirigit i no se li ocurreix res mes que posar al cotxe dins del fangar, de tal manera que se li queda encatllat. I va a rescatar-lo quedant tot ell enfangat, pantalons, jaqueta…etc. Un festival, que ens obliga a utilitzar la dutxa exterior per intentar minimitzar els efectes…uff. De l’enfado que portem no hem fet ni foto, però tela marinera.. en fi…idees d’adolescent.

Sopar i descansar.

DIA 17 – DIUMENGE 03/08/2025  CARRIGAFOYLE CASTLE – FERRY TRABERT – LOOP HEAD – BRIDGES OF ROSS – KILKEE CLIFFS  90 KM – 3 H   

Avui hem estat sols en l’estacionament, súper tranquils. Traiem la Mel a fer un tomb i marxem cap a buscar al ferry, ja són les 8:50..

Trobem una paperera en un parc,i parem a llençar les deixalles, no podem perdre cap oportunitat.

Pel camí compro el bitllet, doncs és més econòmic.

Trabert – Killimer Ferry – 52.58729, -9.35997

https://www.shannonferries.com/buy-online-tickets

El ferri Tarbert triga 20 minuts a creuar l’estuari de Shannon. Aquest ferri Ro-Ro (Roll On – Roll Off) t’estalviarà unes 2 hores de conducció.

El ferri surt de Tarbert cada hora a mitja hora (07.30 – 19.30 hores) de dilluns a dissabte. Els horaris de diumenge són de Tarbert 09:30 – 19:30 Hores

Costa 34 si pagues a bord, o 30,6€ on line el Motorhome. Ens posem a la cua a punt per embarcar.

Arriva el ferry, i pugem a bord, el noi del ferry ens ajuda a no tocar el cul a l’embarcar. A bord anem varis cotxes, un autobús, un parell de camions, motos inclús un cotxe amb un remolc amb un cavall.

El revisor pasa vehicle a vehicle a revisar els tiquets o a cobrar si cal.

El Jan i jo pugem a coberta a veure les vistes, però fa molt vent i al cap de poquet tornem a l’auto.

Hi ha lavabos a bord i una petita botiga que ven refrescos.

Al desembarcar, el noi ens torna a ajudar a sortir, aquest cop toquem molt poquet a terra.

Ja hem abandonat el comptat de Kerry i hem entrat al de Claie.

El paisatge ha canviat, hi ha moltes granges, les estructures de les cases són diferents:

Avui se’ns ha complicat el dia, i busquem rentadores, doncs la roba del Jan s’ha de rentar si o si, doncs es va enfangar.. Aprofitem per rentar tot lo què portem acumulat. Parem a:

Tesco Kirush – 52.6419 , -9.4764

Disposa de dues rentadores, una de 8 kg, un de 18 kg i una secadora. També disposa d’un molt bon supermercat, té de tot i molt net i ordenat, l’únic que no ens agrada és que fan servir molt plàstic. I també hi ha una aixeta per repostar aigua.

Paguem per la de 8kg 6 €, per la de 18kg 12 €, les vam posar a 30 graus, i van tardar 35 minuts, no cal afegir cap producte, i ajuntem la roba de les dues rentadores en una secadora de 18kg (45 min a temperatura la segona més baixa) i paguem 10,5 €. Tot amb targeta contact-less. La roba ens ha sortit neta i amb bona olor.

Hi ha molta activitat al supermercat al ser diumenge, volíem repostar aigua a l’aixeta del costat de les màquines, però hi havia masses cotxes i no vam aconseguir col.locar-nos sense molestar.

Hem aprofitat la parada per descongelar la nevera nova, ens he passat a la de compressor. Mare meva quin canvi, però com que la portem molt carregada està fent gel a dins.

Passem pel súper a a provisional-nos de frescos.

I ens traslladem al pròxim destí:

Loop Head – 52.56103, -9.93045

Pàrquing no té limitació d’alçada. Amb cartell avisant que la pernocta no està permesa.

Estacionem sense problemes amb el cul cap enfora, sobre la gespa. Passem per taquilla i comprem els tiquets de la visita guiada al far, paguem 8 € adult i 6€ nens.

Els penya-segats del far de Loop Head són un dels llocs més populars per visitar a Clare.

El far de Loop Head es troba dramàticament a la vora de la punta de la península salvatge de Loop Head i ha estat guiant vaixells desde 1670.

Inicialment, com molts fars de l’època, comptava amb un braser de carbó al terrat de la cabana del far (encara es poden veure signes d’això).

La primera torre del far es va construir el 1802 i es va mantenir orgullosa durant 50+ anys fins que va ser substituïda el 1854 per una estructura elevada de 23 metres d’alçada.

El 1869, la llum va passar d’un feix fix a una llum blanca que parpellejava quatre vegades cada 20 segons.

Convertit a electricitat el 1971 i automatitzat el 1991, el far és un dels 70 operats pels Comissionats d’Irish Lights.

D’abril a octubre, els visitants poden visitar el far i veure una exposició sobre la història del complex.

Passejant pels penya-segats de Campoy, que l’envolten, es pot observar l’enrenou d’enormes colònies d’aus marines i potser dofins.

Com que queda una hora per la visita, anem a fer un tomb pels voltants del far, per gaudir dels seus penya-segats. Hi ha una ruta circular d’uns 2 km.

Mare meva quin espectacle, les roques són imponents i erosionades per la força de l’aigua, d’un color negre fosc, i totalment trencada.

Trobem gent local amb les pales i la pilota, aquí és l’esport que triomfa.

Tornem al far que tenim visita guiada. EL guia que ens toca té un accent molt tancat que ens dificulta seguir les seves explicacions.

Passem per l’edifici anexe, i ja anem cap a l’auto que tenim gana.

Ens traslladem al pròxim estacionament:

Bridges of Ross car parking – 52.59019, -9.86839

Aparcament per veure els Ponts de Ross, una vista espectacular i un bon lloc per caminar. No hi ha barrera d’alçada. Exposat al vent. S’accepta pernocta.

La carretera d’accés és estreta però hi ha zones de pas. Estacionem sense problemes.

Està plovent, ens posem els cangurs i sortim a explorar l’indret.

Els ponts de Ross són un dels llocs més inusuals per visita a Clare

Aquest espectacular arc marí natural és un dels aspectes més destacats de la península de Loop Head i es combina perfectament amb un viatge al far de Loop Head

Es troba a uns 600 m / 15 minuts a peu des de l’aparcament fins als ponts. Aquest és un camí pla que és accidentat sota els peus.

Originalment, hi havia tres arcs marins naturals, dos dels quals han caigut a l’aigua després de molts anys d’erosió.

Anem seguint el camí marcat, fins a trobar l’arc:

La veritat és que impressiona, i és molt bonic.

Seguim un xic més endavant i el veiem desde l’altre costat.

I avancem un xic més i ens acostem, amb molt de compte de no relliscar fins a la punta, el Jordi i el Jan van fins al final de tot.

Ja tornem cap a l’auto i fem l’últim tram de carretera fins a :

Kilkee cliffs parking – 52.6559, -9.72044

Aparcament molt gran. Lloc molt bonic. Exposat al vent. Es permet pernoctar.

Estacionem sense problemes, l’únic és que està desnivellat i ens obliga a col.locar les falques.

Sortim a explorar la zona.

Teniem pensat fer alguna de les excursions de la zona però el temps avui se’ns ha esgotat. Hi ha varis circuits per admirar aquest troç de la costa.

El Jan treu de nou el cotxe teledirigit.

A la punta trobem un munt de gent amuntegada, amb canyes súper llargues pescant desde dalt del penya-segat, mare meva, estan apilotonats.

Sopar i descansar.