DIA 18 – DILLUNS 04/08/2025 KILKEE CLIFFS – EYREPHORT BEACH – 184 KM – 3H 30 M
Avui NO HEM DORMIT CASI, a les 3 de la matinada ens hem despertat degut als forts vents de 60km que ens han estat sacsejant tota la nit i pluja. A més a més l’aigua de les onades del mar, empesa pel vent, ens ha estat mullant tota la nit.
Sobre les 8, que el vent ja ha amainat un xic, sutim a treure les falques i ens col.loquem verticals, per no tenir el vent de lateral. Els nens així aconsegueixen dormir un xic més.
Esmorzem tard i ens posem en moviment a les 11.
Avancem per la carretera de la costa i gaudim dels penya-segats, amb una mar enrabiada que deixa la traça amb escuma blanca.
Avui teníem en el radar anar a visitar els Cliff or Moher, però amb el mal temps, els preus abusius i que tenen varis trams tancats, hem decidit descartar-los, a més a més NO PERMÉS GOSSOS
Cliffs of Moher – Car Park – 52.97243, -9.42243
Estacionament de pagament, 8€ per persona reserva on-line, 15 € per persona sense reserva. Si arribes després de les 18 i marxes d’hora et pots estalviar la taxa. L’accés als Cliff of Moher són gratuïts. Una estafa total. Fer la visita al tard o a primera hora del matí sinó és un formiguer.
Comentari google: «Són impressionants però no es poden apreciar en tota la seva bellesa per les estructures que han construït per garantir la seguretat. A més, quan vaig anar només es podia accedir a l’entrada principal i tenien tancats els punts nord i sud, així que a passar per caixa si o si. Ara bé, NO se t’acudeixi pagar per tots els visitants que no demanen l’entrada enlloc (el que aparqui el cotxe i llest) si no la sensació d’atracament no te la treu ningú.»
Per tant, toca reinventar-nos, i decidim primer buscar un CAR WASH, per treure tota la sal possible a l’ autocaravana, i en una de les gasolineres del camí ho fem, a la vegada aprofitem per buidar les grises.
Fem parada per dinar, i ens havíem plantejat quedar-nos a escoltar música a:
McDermott’s Pub – 53.0190 , -9.3710
Lloc agradable al costat del riu. Serveixen menjar casolà i disposen de música en directe.
Teniem bones referències, però a nosaltres ens ha decepcionant un xic. Els nois no han sigut gaire simpàtics amb nosaltres, el menjar no ens ha agradat i ens ha costat estacionar.
Per tant, decidim avançar en la jornada.
Una altre proposta que portàvem era anar a una cova, però hem mirat la informació a la pàgina web i la veiem un xic senzilla i també la descartem:
Doolin Cave parking – 53.04155, -9.34464
April – September
Open daily from 10am – 5pm.
Adults €18.50
Child Admission (Aged 4 – 16) €8.50
*Tour not recommended for under 4sCal reserva prèvia
Baixa 125 graons a les encantadores profunditats de la cova de Doolin i puja el mateix nombre per tornar a la llum del dia, equivalent a un edifici de 8 plantes. A l’interior, la cova pot estar fresca i humida, per la qual cosa recomanem que no entrin nadons i nens menors de 3 anys.
I també descartem una altre de les opcions que teníem per avui, doncs el temps no acompanya:
The Point Pony Trekking & Horse Riding Centre – 53.41922, -10.16076
https://www.thepointponytrekkingcentre.com/rates-and-special-offers
Cal reserva previa
Seguim en ruta i al passar pel poble de Lisdoonvarna, trobem un munt de papereres grans, i aprofitem per despendre’ ns de les deixalles, i deixar de patir per uns dies.
També localitzem un punt d’aigua pel camí que ens va de meravella:
Punt aigua – 53.0380 , -9.2855
Aigua amb rosca i molta pressió.
I fem una llarga tirada de quil.lòmetres, per paisatges molt diferents.
Torna a ploure fem una parada per fer la foto a:
Pine Island Viewpoint – 53.462478, -9.796100
Un camí de formigó a través del llac fins a l’illa dels Dotze Pins. Darrere d’una reixa, de vegades una mica inundada per l’aigua del llac. Tanmateix, l’illa ofereix unes vistes increïbles de les muntanyes dels voltants!
I ja per últim teníem varis punts de pernocta mirats a la costa, però decidim buscar-ne un allunyat d’aquesta, doncs segueix fent vent, i necessitem descansar, se’ns ha fet feixuc avui, no tots els dies poden ser espectaculars,i ho fem a:
N59 – 53.5330 , -10.0375
Paratge natural preciòs, molt tranquil per dormir. Disposa de varies taules de pic-nic.
Estacionem junt amb un parell de furgos i un cotxe que ha plantat una tenda, acompanyats d’ ovelles.
Dutxes, sopar i a dormir.
DIA 19 – DIMARTS 05/08/2025 EYREPHORT BEACH – ABADIA DE KYLEMORE – KILLARY FJORD – AASLEAGH FALLS – DOO LOUGHT – 52 KM – 1 H
Avui si que hem pogut descansar. Esmorzem i ens traslladem a pocs quil.lòmetres a:
Abadía de Kylemore – 53.56163, -9.88931
Estacionament ampli i pavimentat. No es permet la pernocta.
Estacionament específic per autobusos i autocaravanes. Deixem a la Mel a l’auto i anem a les taquilles. Comprem el Family tiquet per 45€.
Un imprescindible. Convent benedictí gòtic a la vora del mar amb cambres victorianes restaurades i visites gratuïtes al jardí. Venen productes locals molt bons, bombons, melmelades, licor…etc.
https://www.kylemoreabbey.com/?utm_source=mybusiness&utm_medium=organic
Accedim al recinte amb el mapa a la mà i anem visitant els diferents punts indicats.
Comencem per l’Abadia, que ha passat per molts usos, desde una casa, un refugi, una escola i un santuari.
Ens hem descarregat l’àudio guia i anem seguint les diferents sales:
Seguidament passem per l’església Gòtica que està en restauració:
Tot seguit pel Mausuleu, on descansen tant la Margaret Henry com el Michael Henry:
I fins a la pedra del gegant:
Ara toca desfer enrera, i caminar un xic. Hi ha busos llançadora que et traslladen fins als jardins, però nosaltres ho fem a peu.
Recorrem alguns dels camins marcats, agafem el blau i després el rosa.
I ja per últim fem una parada tècnica al Tea Shop, i aprofitem per dinar un xic:
I ja un xic reposats passem a visitar els jardins:
I ara ja toca tornar caminant fins a l’auto, tenim tentacions d’agafar el Bus, però preferim caminar.
Avancem en la ruta passant pel costat del Killary Fjord, que és l’únic fiord d’Irlanda i s’estén 16 quilòmetres entre l’oceà Atlàntic i el poble de Leenane.
Passem pel pont i veiem desde l’auto la mini cascada, no ens aturem a l’aparcament, doncs són petitetes:
Aasleagh Falls Parking – 53.61783, -9.67315
L’àrea d’aparcament d’Aasleagh es troba just en un revolt de la carretera. Això pot ser extremadament perillós quan intenteu creuar al pont / zona de visualització.
Des del pont hi ha unes vistes fantàstiques de la cascada. No cal accedir al camí doncs hi ha escales, están molles i amb fang.
I finalment ens aturem per pernoctar:
Doo Lough – 53.64652, -9.74781
Petit Estacionament davant Doo Lough, amb cafeteria amb cafè i pastissos artesanats. I et permeten la pernocta.
Estacionem i la cafeteria està tancada.
Passem la resta de la tarda amb tranquil.litat i gaudint de les vistes. El vent segueix bufant però avui s’aguanta bé.
Sopar i descansar.
DIA 20 – DIMECRES 06/08/2025 DOO LOUGH – SHEEFRY PASS – KEEL LABERINT – KEEM BAY – WHITE CLIFFS OF ASHLEAM – ACHILL SOUND – 139 KM – 3 H
Avui toca matinar, a les 6:45 agafem la carretera L1824 que ens porta pel Sheeffry Pass, carretera molt estreta, no trobem a ningú excepte les ovelles .
Paisatge increïble i ovelles campant per la carretera.
Sheeffry Pass – 53.657, -9.63281
Zona increïble! Cal visitar. La carretera de pujada és impressionant amb unes vistes magnífiques.
I gaudim de l’indret tot i la son que portem je je. Anar d’hora sempre ens ha funcionat.
Seguim recorrent la zona fins a empalmar amb la N59.
Entrem a la Illa de Achill, la més gran d’Irlanda, amb 24 km de llarg, i 19 km d’ample, a través del pont Michael Davit i ens dirigim a l’aparcament de:
Keem Bay
La badia de Keem està protegida entre vessants escarpats a l’oest de l’illa d’Achill. Fins i tot des de la distància, la platja en forma de ferradura atrau totes les mirades.
Keel – Keel Holiday Cottages – 53.9593, -10.0448
Estacionament sols de dia, al final de la carretera. Fantàstic lloc. Formacions rocoses són fàcilment accessibles amb la marea baixa. Lloc èpic, un plaer gaudir de les onades i les ovelles pasturant.
En aquí en els penya-segats, hi ha una preciosa cascada, un laberint, un lloc molt especial on les reines són les ovelles.
Com que la marea està baixa, ens permet accedir a les seves formacions rocoses:
I gaudim inspeccionant el lloc, ens hem calçat amb les xiruques per no relliscar i ha estat tot un encert:
Que bonic que és i estem sols.
Avancem en la ruta fins:
Keem – R319 – 53.9695, -10.1936
L’aparcament superior permet parades a autocaravanes, sols de dia. Després d’aquest aparcament, la carretera està prohibida per a autocaravanes i furgonetes. Camineu per la carretera fins a la platja. Alguns contenidors.
La carretera d’accés fa força pujada i trobem ovelles novament a la carretera, són les reines. Estacionem al primer aparcament.
I sortim a fer la foto:
Desfem un xic el camí i ens crida l’atenció la cabina antiga de telèfon:
Avancem i estacionem a:
White Cliffs of Ashleam – 53.89901, -9.99741
Aparcament molt ampli en el mirador dels penyasegats blancs de Ashleam. Taula de picnic sense serveis. Camina fins al mar per gaudir dels penyasegats. Permesa la pernocta.
Fa molt vent i sols surto jo a fer les fotos.
Aprofitem per dinar amb aquestes vistes impresionants i amb l’auto sacsejant-se.
Seguim avançant.
Cloughmore @Wild Atlantic Way – 53.87712, -9.96652
Bones vistes, bona información i una bonica zona per gaudir.
I ens parem a:
Wild Atlantic Way Discovery Point @An Chéibh Bheag – 53.88032, -9.94702
Petit Estacionament per poder gaudir de la Grace O’Malley’s Towerhouse, Kildavnet Tower, aquesta és una de les torres que acull la pirata Grace O’Malley’s. S’ha reformat recentment i val la pena aturar-se per fer-hi una ullada i entrar-hi. Construït en un lloc preciós al fiord. No hi ha aparcament real, així que atureu-vos on pugueu al costat de la carretera.
Sortim a visitar la torre, accedim al seu interior:
I el Jan surt a tirar la canya, però fa molt vent. Teniem la intenció de dormir aquí però el radar marca a partir de les 11 de la nit, vent a 60 km/h i creiem que és millor no quedar-nos.
Ens traslladem a:
Àrea Achill – Campground – 53.9284 , -9.9312
Parada en una àrea d’autocaravane, amb parcel.les molt grans, es paga en efectiu. Disposa de labavos i dutxa. Paguem 28 € amb llum inclosa. Si volem dutxa cal pagar 2,5€ per persona. Disposa de punt d’aigua potable, negres, grises. I deixalles.
Estacionem i anem a la casa a buscar la propietària, molt amablement ens explica on estan tots els serveis i ens cobra en efectiu, paguem 28€ amb llum inclosa.
Ho hem encertat, doncs aquí no notem tant el vent. Es posa també a ploure.
Sopar i descansar.
DIA 21 – DIJOUS 07/08/2025 – ACHILL – ELLY BEACH
– 77 KM – 1 H 15 M
Com que ahir ens vam llevar molt d’hora avui deixem que els nens descansin. Aprofitem que estem a àrea i alguns passen per la dutxa sense límit d’aigua per 2,5 €.
Aprofitem per tirar les deixalles, hi ha varis contenidors, un per tot lo què es pot reciclar (Plàstics, llaunes, cartró) però tot junt, un altre el vidre, un altre orgànica i un altre el de resta.
Ens aprovisionem d’aigua a l’auto, i com que és potable omplim totes les ampolles que portem.
Arrenquem que ja són la 13, i avans de sortir de l’Illa, parem a un súper a aprovisionar-nos.
Creuem el pont i seguim recorrent la Wild Atlàntic Way.
Parem a:
Wild Atlantic Way Discovery Point @Spanish Armada Viewpoint – 53.86723, -9.86854
Un gran mirador en el paisatge rocós sobre la badia i les muntanyes del costat oposat. I també una mica d’història britànica-espanyola.
El Jan surt amb la canya de pescar, i passem un ratet en aquest indret. Aprofitem per dinar.
Seguim avançant
Wild Atlantic Way Discovery Point @Dumhach Bheag – 53.893469, -9.796978
Parada vistes panoràmiques.
Gaudim del:
Wild Nephin National Park
És una de les majors extensions de toberes d’Europa, i està format per 117,79 quilòmetres quadrats de blanket bog atlàntic. És un hàbitat únic amb variada flora i fauna.
Fem algunes fotografies de les cases que trobem pel camí:
I busquem lloc per pernoctar:
An Ceann Ramhar – Doohoma – 54.0716, -9.9621
Excel·lent Estacionament anivellat amb àrea de pic-nic amb gespa junt a la platja, amb taules, bancs i barbacoes. Magnífiques postes de sol. Sense serveis. Permesa la pernocta.
El lloc és dels que ens agraden, natural, senzill,… Estacionam junt amb un parell d’ autocaravanes.
Els camps amb les vaques s’empalmen amb la platja, Elly beach, una platja molt salvatge, un contrast força interessant, el verd dels prats, amb el blanc de la sorra i el blau del mar, fan un espectacle de colors.
El Jan surt a córrer i jo i l’Ona sortim a estirar les cames per la platja, hi ha un munt de petits ocellets picotejant el terra cada vegada que les onades es retiren, el terra té códuls, sorra fina i un munt d’algues, però comencem a trobar plàstics, cordes..etc i ens fa tant mal als ulls que comencem a recollir-ho.
Tot i que fa un dia boig, hem tingut vent, pluja, núvols, ha sortit un xic el sol i gaudim de la posta.
Peli, sopar i descansar.
DIA 22 – DIVENDRES 08/08/2025 ELLY BEACH – ERRIS HEAD – DOWNPATRICKHEAD – 100 KM – 2 H
Un cop esmorzats, el Jan i jo sortim a la platja a estirar les cames amb la Mel. Ha baixat moltíssim el mar, ara la platja és molt ample. Deixem a la mel solta, i gaudim de la tranquil.litat de l’indret. La Mel disfruta de valent, doncs ens estem trobant amb casi totes les excursións amb el prohibit gossos, degut al bestiar que hi ha i això fa que la Mel ‘haguem de deixar a l’auto i li haguem de fer passejos per ella.
Aquest indret ens ha atrapat a tots, inclús comentem que ens hi hauríem quedat, però hem de seguir avançant. Marxem que ja són les 10:45.
Pel camí trobem un poble amb papereres amb forat gran i ho aprofitem.
Anem gaudint dels paisatges que ens ofereix el recorregut:
Erris Head Loop Walk – 54.2886, -9.9885
Aparcament directament al lloc amb Dixikloo. Bona caminada amb bones vistes. Es recomana calçat resistent. El camí és en part molt enfangat i humit.
Estacionem sense problemes, ens calcem les xiruques, agafem aigua, fruita, els meus pals, les ulleres de sol i els cangurs, doncs fa molt de vent uns 50 km/h.
Novament hem de deixar la Mel doncs hi ha cartell explícit de gossos no permesos.
Es tracta d’un recorregut circular d’uns 5 km, a fer en 2 h aproximadament.
Comencem ja amb escales d’accés als camps:
Ens ho passem molt bé, és una excursió divertida, amb el terra irregular, i amb fang. Trobem varies passarel.les i els nens i no tant nens, disfrutem
Llàstima del vent que ens ho complica un xic, però les vistes i l’índret un xic feréstec ens cautiva:
Parem a fer un mos, fruita gaudint del solet que ens va acompanyant i que tant costa de que aparegui:
I trobem un ramat que campa tranquil.lament:
Fins arrivar a la Erris Head, IMPRESIONANT,
les onades piquen amb molta força, i quedem anonadats, embobats…
Ara toca un xic de pujada i podem llegir:
EIRE 62, una antiga senyal feta de llambordes pintades de blanc al terra que data de la Segona Guerra Mundial, es va utilitzar per informar als avions que sobrevolaven que estaven entrant a una Irlanda neutral. Només hi havia un corredor específic que els permetia sobrevolar per arribar a la base de la RAF a Logh Erne a Irlanda del Nord.
Seguim avançant buscant els pals de senyalització de la ruta:
I ja de nou retrobem el camí de les passarel.les i fins a l’auto.
Al arribar a l’estacionament la petita cafeteria està oberta, i ens comprem uns pastissets de llimona i de xocolata artesans que rematen l’excursió.
Al no haver-hi cobertura, ni que és força tard, decidim avançar i buscar un altre lloc per dinar. I ho fem:
L1204 – 54.2211 , -9.7531
Petita zona de pic-nic que disposa d’ una taula. Amb zona asfaltada i gespa. Un raconet ideal per fer una parada tècnica i inclús per pernoctar.
Seguim avançant fins a:
Downpatrick Head
Downpatrick Head va rebre el nom del sant patró d’Irlanda, Sant Patrici, que va fundar una església a l’estreta llengua de terra.
Downpatrick Head Car Park – 54.32247, -9.34534
Indret fantàstic amb vistes a l’Atlàntic, onades enormes. Casi pla, no hi ha papereres, un banc de pic-nic. Un bon passeig per veure el mirador. Perfecte per pernoctar.
Primer parem al primer estacionament on es pot observar la força de les onades i tot seguit cap a l’aparcament.
Els nens no volen venir a fer l’excursió, diuen que estan cansats, i jo i el Jordi agafem la Mel i a explorar.
Wikiloc 2 km – 84 mts – fàcil
Al accedir a la segona tanca tornem a trobar un cartellet de prohibit gossos, estem un xic cansats amb això, però ho respectem i tornem a l’auto la Mel amb els nens.
Contemplem unes vistes fabuloses dels penya-segats, això si amb un vent que t’hi cagues:
És impressionant i espectacular
També hi ha el cartell costaner EIRE 64 de la Segona Guerra Mundial.
L’aigua li està guanyant la partida a la roca, doncs amb la constància i la força va foradant-la:
S’ha tancat un forat impressionant per seguretat ( Downpatrick Head Blowhole).
Tornem a l’auto i els nens ens sobornen amb un tallat i fruita.
Decidim quedar-nos a dormir aquí, doncs ja s’ha fet tard i les vistes són brutals.
Peli (perquè ens han subornat), sopar i dormir.
DIA 23 – DISSABTE 09/08/2025 DOWNPATRICKHEAD – EASKEY CASTLE – ST JOHN’S BEACH – 196 KM – 3 H 30 M
Ahir vam anar a dormir tard veien peli amb els nens, i al matí els hi ha costat llevar-se. Traiem a la Mel a fer un tomb i un cop esmorzats ens posem en moviment.
Primer destí:
Easkey Castle – 54.29184, -8.95764
Aparcament en linia a peu de carretera.
Estacionem sense cap problema en línia, doncs l’aparcament de cotxes té barrera d’alçada. Hi ha forces vehicles que sembla que estiguin passant el dia.
El castell de Roslee es troba al costat del moll d’Easkey i és una característica coneguda al llarg de la costa nord del comtat de Sligo. El castell de Roslee, també conegut com el castell d’O’Dowd o el castell d’Easkey, va ser construït el 1207 per Oliver McDonnell, que va venir a Sligo per casar-se amb un O’Dowd.
La torre és ara tot el que queda d’aquesta antiga fortalesa destacada. Amb una pujada acurada fins al cim de la torre per graons irregulars, els visitants són recompensats amb unes vistes costaneres impressionants. Un lloc històric meravellós, però no hi ha cap tauler informatiu sobre aquesta estructura. Es tracta d’una torre de defensa de doble mur: amb passadissos interiors i escales a la part superior. Té 4 plantes. Per pujar cal buscar un arc amb entrada baixa a la dreta de l’entrada central.
Sortim a explorar la torre i trobem l’entrada “secreta” que puja a la torre, sort que ho portàvem anotat i l’Ona se n’enrecordava sinó passa totalment desapercebut.
Ens acoclillem per poder entrar per la portera i pugem les escales, totes elles irregulars. S’ha de dir que és força estret, i no hi ha cap mesura de protecció o sigui que s’ha d’anar en compte.
Hi ha dos trams d’ escales que et permeten pujar a la torre. Ho disfrutem doncs és la primera de les torres que trobem que podem accedir al seu interior i no està restaurada, això la fa ser especial.
Torenam a l’auto satisfets i teníem una excursió prevista, però hi ha força desnivell i decidím no fer-la.
Knocknarea Hill Walk Carpark – 54.25332, -8.55753
Un gran aparcament modern asfaltat per permetre un camí fàcil a peu fins a Queen Maeve’s Cairn.
Wikilock Knocknarea – 3,3km – 200 desnivell, fácil
Ben senyalitzat i el camí està prou ben gestionat perquè les botes lleugeres o les sabatilles arribin al cim. El camí pot estar una mica humit al principi, ja que l’aigua baixa pel mig del camí vell. Un curt tram extenuant dura 300-400 m abans del cim.
Més caminades per un tram de bosc fan una caminada més llarga. Vistes magnífiques en 360⁰. Val la pena una visita d’1 a 1 hora i mitja per caminar fins al cim i tornar.
I posem el focus en arrivar al pròxim destí, pel camí parem a rentar en una gasolinera la cabina de l’auto doncs avui està plena de sal i a part una garsa ens ha regalat tres caquetes molt boniques al mitg del vidre. Aprofitem per buidar grises.
però se’ns ha fet tard i encara no hem dinat o sigui que busquem pla alternatiu.
Parem a:
Sant John’s Point Beach – 54.5780 , -8.4396
És una platja petitona, on la carretera per accedir és d’un sol carril i de 8 km. Al arrivar a l’aparcament, que és molt utilitzat per cotxes locals, Disposa d’una taula de pic-nic.
Recorrem els 8 km de la carretera estreta, per la llengua de la península, a la badía de Donegal, amb precaucó, hi ha alguns espais per arrambar-se.
En arrivar ens estacionem en línia sobre la gespa verda, on l’espai és més ample, el tema és que falta poder girar, doncs hi ha molts cotxes. Em poso afer el dinar, doncs ja són les 16 i tenim gana, i el Jordi surt a explorar la zona.
El Jordi diu que en la zona de la taula de pícnic hi cabem, i quan anàvem a traslladar-nos arriva una furgo i ens pren el lloc. Per tant, decidim seguir estacionats en línia a la zona verda, i esperem que marxin els cotxes per poder girar. Ho hem encertat quedar-nos allunyats de la zona de l’aparcament així no molestem a ningú.
Dinem i anem veient com la gent local arriva amb el cotxe, es canvia i es fiquen a l’aigua, nosaltres anem amb jaqueta… i pantalons llargs, realment estan fets d’una altra pasta.
L’Ona, jo i la Mel sortim a caminar platja amunt i avall, que guai estem quasi soles.
Després amb el Jan sortim a caminar, doncs just en l’aparcament hi ha una petita tanca, que obrim, i anem xino xano fins a Saint John’s Point Lighthouse, a uns 1,5 km aproximadament. Hi ha gent que ho fa amb cotxe, però l’estacionament és petitet. Nosaltres ho fem xino xano i anem gaudint d’aquest indret tranquil, dels seus paratges naturals.
El far és de propietat privada, en funcionament desde 1831 i automatitzat el 1932, i no es pot visitar, en arrivar-hi ens donen la benvinguda uns toros amb les seves banyes ben afilades, que inclús es rasquen contra els cotxes estacionats.
Passem tranquil.lament pel seu costat i gaudim dels voltants i els escarpats penya-segats on les onades s’enfilen amb força i fan un soroll ensordidor.
També localitzem les lletres de “EIRE 70” de la segona guerra mundial.
El Jan porta la canya per pescar i anem seguint a uns pescadors, però aquests es posen en el penya-segat i nosaltres no ens atrevim, o sigui que seguim recorrent per la costa, un caminet com de vaques a veure si trobem algun lloc per pescar. Al cap d’una bona estona de caminar trobem un altre grup de pescadors i ens instal.lem amb ells per pescar, però ells ja retiren i al Jan se li enganxa l’ham i recollim també. Per tornar a la carretera ho fem camp a través… mare meva.
I ja un cop a la carretera i de retorn cap a l’auto localitzem ara si un caminet que porta al mar on hi ha un altre grup de pescadors i el Jan s’instal.la amb la seva canya..
Sopar i descansar.
DIA 24 – DIUMENGE 10/08/2025 ST JOHN’S BEACH SLIEVE LEAGUE – BAD EDDIE – DOE CASTLE – THE SINGING PUB 170 KM – 3 H
Hem passat una nit molt tranquil.la just davant de la platja, és molt bonica. Obrir la finestra i tenir aquestes vistes no té preu. Anem al final del camí per poder girar l’ autocaravana, avans de que arribin cotxes.
Ens posem a esmorzar i traiem a la Mel i a les 10 ens posem en marxa.
Estacionem a:
Sliabh Liag Cliff Experience & Visitor Centre – 54.635242, -8.645259
Gran aparcament de grava ideal per deixar els nostres vehicles.
Anem al Visitor centre i agafem el bitllet pel Guided Schuttle Bus Tour, creiem que és la millor de les opcions. Paguem 9€ per cap, doncs per tenir preu de nen han de tenir menys de 12 anys.
Aquests surten desde les 10 del matí fins les 17:20. Nosaltres agafem el de les 11.
Passem el primer dels estacionaments, no trobem cap autocaravana estacionada. I a partir d’aquest aparcament, veiem gent caminant per la carretera i amb força pujada.
El xófer va explicant i donant detalls de la zona, fins que arriba a l’estacionament final. On hi ha varies paradetes, de café, gelats, pastes, …
Un cop aquí comencem a caminar, pel camí dels pelegrins, les vistes dels penya-segats són boniques.
Wikilock 2,79 km amb un desnivell de 129 mts
Slieve League
El fascinant paisatge de penya-segats de Slieve League és una de les meravelles naturals destacades de la Wild Atlantic Way. Amb una alçada de fins a 600 metres, aquests penya-segats de forta inclinació són un dels penya-segats més alts d’Europa.
El camí està adaptat amb pedres en forma d’escala i fa força pujada.
Trobem ovelles, les reines de la muntanya.
Gaudim de les vistes, pugem fins casi a dalt de tot, on ja veiem les vistes inclús de l’altre vall.
Desfem el camí fins a l’aparcament. Ens han molestat molt uns insectes, que cada cop que paràvem ens atacàven, ens hem posat inclús la caputxa per evitar-los.
Un cop a l’estacionament fem un gelat esperant el nostre bus de tornada.
De baixada veiem de nou la senyal de EIDE 71.
Són la 13:30 i avancem en la ruta, els GPS ens porten per camins estrets,
però gaudim dels paisatges.
***** DESCARTEM ****
Aparcament Málainn Bhig – 54.6648, -8.7771
Estacionament sense limitació d’alçada, força inclinat, ventós però ideal per passar-hi la nit. Disposa de taules de pic-nic. Sense serveis. Un lloc fantàstic per veure i visitar. Per accedir a la platja cal baixar escales, també es pot caminar per la part superior, aigua cristal·lina, platja de sorra fina. Penya-segats verds a banda i banda.
Maghera beach – 54.7623, -8.5271
Estacionament de pagament per poder visitar la Platja i les coves extraordinàries, cal tenir present la marea. Sols parada de dia, no es permet la pernocta.
Caves of Maghera – Espectacular espai de platja amb sorra blanca i daurada, i muntanyes rocoses. Amb marea alta només es pot veure una cova. Però quan comença a baixar se’n poden veure moltes més. La sorra és clara i l’aigua cristal·lina.
Aparcament Assaranca Waterfall – 54.7586, -8.5141
Estacionament al costat de la preciosa carretera de Maghera, al peu de la cascada, concorregut, es permet la pernocta.
*** FI DESCARTEM ***
De camí busquem un lloc per dinar i ho fem a:
N56 – 54.8346 , -8.3633
Estacionament amb grans vistes, disposa de dues taules de pícnic.
Un cop fet el café, ens posem en moviment. Comença a ploure, però igualment ens acostem a:
Bád Eddie – 55.06776, -8.30829
Aparcament sols de dia, hi ha senyal que no permet pernocta. Gratuït i sense serveis. Ideal per caminar per la platja i gaudir de la pau i tranquil·litat del lloc. I pots acostar-te al Bád Eddie, que és un vaixell de pesca, enfonsat allà al mar. Hi ha aparcament a prop i es pot arribar al vaixell en 10 minuts a peu per la sorra humida. Fixeu-vos en la marea perquè puja en un moment i tindreu problemes per tornar a l’aparcament. L’aparcament és gratuït i no cal pagar cap bitllet.
Al ser a la tarda, la marea ja està de pujada o sigui que des del mateix aparcament fem la foto al vaixell i seguim.
La següent parada la fem també ràpida, doncs segueix plovent, parem a fer la foto a:
Doe Castle – 55.12879 , -7.85139
Estacionament a peu de carretera de la Wild Atlàntic Way, que permet fer un cop d’ull del petit castell al costat d’un llac.
I ja finalment parem i pernoctem a:
The Singing Pub – 55.20911, -7.81893
Té àrea per a autocaravanes, buidatge d’aigües i un pub per prendre’t unes cerveses. El senyor que atén és súper amable.
Passem per la primera barrera d’accés, que s’obra automàticament, i passem per la barra del pub, on paguem 15 € per pernoctar sense llum. Li diem que no volem la clau d’obrir la porta, sinó hem de deixar una fiança de 20€, i passar-la a recollir l’endemà. La barrera s’obre al sortir, però per entrar no. El noi molt amablement ens ve a obrir la barrera.
Ens estacionem junt amb una altre auto, i dues furgonetes. Hem de posar falques doncs hi ha un xic de desnivell. L’estacionament queda separat del pub. Les instal.lacions sanitàries estan molt descuidades, disposa de WC i dutxes d’aigua calenta, però no estan ben mantingudes. Hi ha contenidors, aixeta d’aigua i per buidar grises.
Anem al pub per sopar i gaudim de música country en directe.
A descansar.