DIA 25 – DILLUNS 11/08/2025 THE SINGING PUB – FANAD HEAD LIGHTHOUSE – GREAT POLLET SEA ARCH – FERRY RATHMULLAN – MALIN HEAD- 120 KM – 3 H
Hem dormit molt tranquils en el Pub, estàvem preocupats per si hi havia follón, però res de res.
Ens despertem d’hora, traiem la Mel, carreguem aigua, llencem deixalles als contenidors adequats, buidem grises en una de les arquetes i sortim ràpidament doncs ens ataquen els mosquits.
Ens traslladem al primer destí d’avui:
Fanad Head – 55.27605, -7.63178
Al punt més septentrional de la península de Fanad es troba Fanad Head amb la seva meravellosa vista sobre la costa accidentada de l’oceà Atlàntic.
En arrivar trobem un cartell, escrit a mà en una cadena que dona accés a l’aparcament del far. Igualment hi ha un aparcament al centre de visitants, però creiem que podem tocar de cul, per tant, ens girem i estacionem just al davant de la cadena.
Els cartells informen que per accedir al far cal comprar tiquets, però nosaltres no volem fer la visita guiada que dura uns 45 minuts, o sigui que ens acostem a l’altre estacionament, a fer la foto del far i ho donem per vist.
Tornem a l’auto i ens traslladem al pròxim estacionament, pel camí admirem les cases
Doagh Beg – Unnamed Road – 55.2549, -7.6307
Ubicació perfecte. Terra anivellat. Molt espai. Ideal per pernoctar i per passejar fins a l’arc.
Estem sols, estacionem i sortim a estirar les cames per veure el: Great Pollet Sea Arch
Wikiloc 3,9km 69 mts de desnivell.
Avui si que la Mel pot venir amb nosaltres, i ho fa encantada. El camí fins a l’arc és de baixada i està perfectament indicat.
En arribar a baix, gadim de l’Arc, que sembla estar esperant a que li fem les fotos, és força impressionant, en un lloc encantador.
Ara si que toca pujar fins a l’estacionament, ens ho agafem amb calma i ho anem fent amb parades per agafar aire.
Un cop a l’auto re-emprenen ruta fins a Rathmullan. La carretera és molt bonica. Localitzem una antiga benzinera que ens crida l’atenció:
En arribar, el ferry està carregant, és el de les 12:20.
Ferry Rathmullan – Buncrana
https://rathmullan.com/rathmullan-buncrana-ferry/
Mini-bus / Van €30
Veiem que la rampa d’accés al ferry és molt pronunciada i segur que tocarem amb el cul. EL Jordi va a parlar amb els nois del ferry i ens donen confiança, que no patim que posaran fustes perquè poguem accedir. I amb molta cura i molt ben organitzats entre ells, ens van posant fustes fins que lentament aconseguim, sense tocar, pujar al ferry.
Els hi donem les gràcies. Sóm els últims a embarcar. Jo pujo a coberta i gaudeixo dels 20 minuts de passeig. Passa el noi a cobrar amb el datafon, i paguem 40 €,
Un cop arribem amb el ferry a l’altre costat, tothom desembarca i nosaltres sóm els últims. Novament els nois del ferry s’ organitzen i ens van posant fustes, per sortir del ferry. La rampa de sortida impressiona, fa molta pendent, però els nois es veu que ho tenen per mà, però nosaltres igualment estem un xic nerviosos. Seguim les seves indicacions i sortim sense tocar. TOT UN ÈXIT.
Pròxim destí:
Doagh Famine Village – 55.309394, -7.335014
Vam passar un matí magnífic en aquest poble on vam ser molt ben rebuts! En el preu de la visita (14,50€) tens cafè/te inclòs amb una pastisseria i després et passarem a buscar per a l’inici de la visita. És molt interessant, i ens trobem immersos en un entorn molt autèntic. Recomano absolutament l’experiència si esteu a Donegal, una autèntica «visita obligada»!
Estacionem sense problemes i dinem.
Anem cap a l’entrada, paguem 49€. Ens donen un dossier amb un molt d’informació molt interessant.
El museu, segons informen a la seva web, ha patit un incendi i s’ha vist reduït en la seva visita. Trobem l’espai interessant, però un xic caòtic, molts elements barrejats.
Amb el preu de la visita et donen un tiquets de consumissió per una beguda i un pastisset, a consumir en l’edifici de davant. I sixí ho fem.
I ja agafem l’auto fins a:
Malin Head
Situat a l’extrem nord de la península d’Inishowen, Malin Head és l’extrem més septentrional del continent irlandès.
Malin Head Car Park – 55.38017, -7.37474
Estacionament amb pernocta permesa a l’extrem nord d’Irlanda.
En arribar hi ha força activitat. Els espais d’estacionament són reduïts. Pugem a l’aparcament superior i ja està ple, i no podem girar, o sigui que reculem marxa enrera, i tenim la sort que marxa una autocaravana estacionada en l’aparcament inferior.
El Jordi i jo sortim a estirar les cames i fem les fotos de l’entorn.
Hi ha molt de moviment de cotxes a munt i avall.
Aprofitem per fer dutxes, i preparem la jornada de demà. Comprem les entrades on-line de la desti.leria de demà:
https://bushmills.com/pages/distillery
Hi ha varies tipus de visita, nosaltres agafem la Tour 2025
Uneix-te a un dels nostres educadors de whisky per veure de primera mà com es realitza l’artesania de la producció de whisky aquí a la destil·leria Old Bushmills. Passeja amb ells a través de la història viva dels nostres processos de gra a got, experimentant les impressionants vistes i els rics aromes de cada etapa, des del mash tun fins al pot still i a la barrica. Després completa la teva visita al bar 1608 per tastar tu mateix la culminació de més de 400 anys d’expertesa i innovació.Vine a veure què es necessita per produir un whisky que ha superat la prova del temps per crear alguns dels millors whiskies irlandesos del món.Els nens menors de 8 anys són benvinguts al lloc però no se’ls permet participar en la visita.La visita dura al voltant d’1 hora, té més de 150 escalons i cobreix 1 km de distància. Per raons de seguretat pot no ser adequada per a persones amb mobilitat restringida.
Bushmills ofereix informació alternativa i experiències de tast. Si vols preguntar sobre aquestes opcions, si us plau contacta’ns.
Ja hi ha frànges horàries plenes, i la primera lliure és a les 12:45, paguem 42 £
Sopar i descansar.
DIA 26 – DIMARTS 12/08/2025 MALIN HEAD- DUNLUCE CASTLE – GIANT’S CAUSWAY – BALLINTOY – 133 KM – ?? H
Avui ens despertem amb sol, com el trobàvem a faltar. Traiem a la Mel i arrenquem la jornada, són les 8:15. Avui teníem pensat agafar el ferry, però no estalviem gaire temps, per tant, fem el recorregut per carretera.
Entrem a Irlanda del Nord, però no trobem cap indicador, simplement en som conscients perquè els cartells de trànsit passen de ser de color groc a color verd, i perquè les senyals de velocitat ja no són amb quil.lòmetres/hora sinó amb milles/hora.
L’entrada la trobem un xic cahotica, doncs passem per la ciutat de Londonderry.
La primera parada la fem a:
Mirador Magheracross Car Park & Viewpoint – 55.208875, -6.585979
El mirador és un lloc fantàstic per visitar, molt aparcament gratuït, hi ha una furgoneta de gelats, dos miradors per mirar la platja de roca blanca des de dalt i vistes a l’oceà. El penya-segat està net i té llocs per seure per fer un pícnic i un jardí net. Vistes increïbles aquí. Una parada obligada a la Costa Nord.
El castell de Dunluce es veu preciós des d’aquí, Aquest castell medieval del segle XVII, sobre un imponent penya-segat amb vistes a l’Atlàntic Nord, va ser el quarter general del clan MacDonnell.
Estacionem sense problemes, però ja notem molt de turisme, varis Bus, i milions de mosques negres que se’t posen per tot arreu, molt molestes.
Esmorzem i fem les fotos pertinents.
I gaudim del castell:
I ens traslladem cap a Bushmills, on estacionem a:
Old Bushmills Distillery – 55.2021, -6.5222
Estacionament sense restriccions.
La mateixa destíl leria també disposa d’un gran aparcament, però escollim aquest per estar més tranquils.
Old Bushmills Distillery
La destil·leria de whiskey més antiga del món continua produint whiskey d’alta qualitat 400 anys després. Per descobrir per què està tan bo, no dubti a visitar-la. És un dels deu llocs de la Ruta dels Licors d’Irlanda del Nord (NI Spirits Trail).
Dilluns a Dissabte 10:00–17:00
Diumenge 11:00–17:00
A l’hora contractada anem cap a l’entrada, ens donen els 4 tiquets, i al cap de poc apareix en nostre guia. Ens costa molt seguir les seves explicacions. Els nens també es queixen ni que pillen un xic més que nosaltres.
No es permet fer fotos de les instal.lacions, anem passant per tot el procés productiu, ho tenen tot molt ben preparat. Hi ha sales que fa moltíssima calor.
Al final de tot, hi ha un tastet o una beguda.
La visita ha valgut la pena, llàstima que no ho haguem entès tot.
Passem pel súper Spar que està just davant de la destil.leria, anem a l’auto a dinar. Avui fa molta calor.
Decidim traslladar-nos a l’aparcament de día i de pagament.
Giant’s Causeway Visitor Centre Car Park – 55.2343, -6.5108
Àrea de pagament. Es paga per l’aplicació Paybyphone, 12,10 lliures, per 2hores.
Són les 17 de la tarda, i l’afluència de gent ja ha baixat, estacionem sense cap problema, tot i que segueix fent calor.
Passem per la garita i preguntem si tanquen les barreres i la senyora molt amablement ens diu que no, que m’entre hi hagi vehicles romandrà obert.
Giant’s Causeway
La Calçada del Gegant (en irlandès: Clochán an Aifir) és una àrea d’aproximadament 40.000 columnes de basalt entrellaçades, resultat d’una antiga erupció de fissures volcàniques, part de la Província Ígnia de l’Atlàntic Nord activa a la regió durant el període Paleògen. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1986. Els cims de les columnes formen esglaons que surten del peu del penya-segat i desapareixen sota el mar. La majoria de les columnes són hexagonals, encara que algunes tenen quatre, cinc, set o vuit costats. Els més alts tenen aproximadament 12 metres (39 peus) d’alçada, i la lava solidificada als penya-segats té 28 metres (92 peus) de gruix en alguns llocs.
Segons la llegenda, una forma de geomite, les columnes són les restes d’una calçada construïda per un gegant.
Hi ha un centre de visitants:
https://www.nationaltrust.org.uk/visit/northern-ireland/giants-causeway
Obert de les 9:00 a les 18:00
Agafem la ruta vermella, que suposa uns 4,6 KM::
Ho fem amb la Mel, comencem per la part superior dels penya-segats:
I baixem cap a la part de baix a través d’unes escales espinades i boterudes:
I seguim el camí fins al final del recorregut, a l’amfiteatare:
Les vistes són molt boniques, parets plenes de columnes:
Desfem un xic el camí, i seguim baixant fins al mar, on gaudim de les columnes i de les seves formes tan curioses:
I ens emportem una sorpresa,el Jordi localitza una petita foca a la platja, aliena a tots nosaltres:
Tornem cap a l’auto i busquem un lloc per pernoctar:
Ballintoy – Portaneevy Car Park & Viewpoint – 55.23393, -6.32837
Un bon aparcament per passar la nit, amb forces places. Hi ha contenidors i taules de pic-nic. Disposa de bones vistes de la costa i permet veure el Carrick Rope Bridge i Rathlin Island
Estacionem junt amb varies furgonetes i autocaravanes.
Sortim a fer les fotos de les vistes:
Continuen les mosques negres molestant-nos, mare meva.
Sopar i descansar.
DIA 27 – DIMECRES 13/08/2025 BALLINTOY – CUSHENDUN BEACH – DESCANS – 26 KM – 30 M
Hem dormit molt bé, sense soroll, avui modifiquem un xic els plans i fem dia de DESCANS.
*** DESCARTEM ***
Carrick Rope Bridge
https://www.nationaltrust.org.uk/visit/northern-ireland/carrick-a-rede
Ho trobo car, 10€ aparcament, i 37,5€ per passar la passarel.la de fusta….
Glenariff Caravan Park – 55.0149, -6.1100
Per accedir a l’àrea cal pagar els 29 € per l’aplicació web: web: glenariff-forest-park, señal débil d’internet. Molt bones excursions.
Wikilock excursions entre 3 i 10 km
Des del parc forestal de Glenariff, seguiu el camí marcat (Waterfall Walk) per les escales, al llarg dels passejos marítims a través de la reserva natural de Glenariff. Passeja pel congost del riu i passa per espectaculars cascades. Condicions humides ideals per a falgueres, molses i hepàtiques amb diverses espècies rares presents.
**** FI DESCARTEM ***
Ens traslladem a l’aparcament:
Cushendun Beach Car Park – 55.12801, -6.04349
Poble costaner pintoresc. Aparcament gran a l’entrada del poble, just davant de la platja, gratuït. Disposa de contenidors i uns WC. Zona de jocs infantils.
Estacionem i ja ens quedem a passar tot el dia. Per votació popular s’ha demanat dia de platja, ja que avui fa sol.
Esmorzem i anem a passejar per la platja,
inclús l’Ona s’atreveix a banyar-se, l’aigua està força freda. Nens juguen a la sorra amb les pedres.
Passem per l’auto a treure’ns la sorra.
Dinar i descansar. Preparem la jornada de demà de la ciutat de BELFAST.
L’aparcament és molt utilitzat per la gent local per anar a la platja, té molta rotació. Quan cau la tarda nit, tot esdavé tranquil.litat. La gent local es canvia al cotxe, es posa el banyador i una espècie de barnús-capelina, que els hi cobreix tot el cos i cap a fer una remullada. I amb aquesta vestimenta tornen al cotxe i condueixen amb ella, molt curiòs.
Els nens fan exercici al parc i després sortim a estirar les cames, cap al poble de Cushendun, a la desembocadura del riu Dun:
Seguim el cartell de les coves de més de 400 milions d’anys, que apareixen a la 2a temporada de Joc de trons. Aquest indret es curiòs, ni que la cova gran està vallada, la resta és accessible.
El que ens criada l’atenció és la composició de les seves parets, amb códols
Sopar i descansar.
DIA 28 – DIJOUS 14/08/2025 CUSHENDUN – BELFAST – 45 KM – 1 H 30 M
Al matí ja arriben els cotxes locals, la gent es posa el banyador i una espècie de barnús – capelina, i cap a fer-se un bany, I un cop finalitzat marxen conduïnt amb el barnús-capelina posat cap a casa. Molt curiòs
Hem dormit uns 8 vehicles, molt tranquil tot. Sortim de l’aparcament a les 10:15 seguint la carretera de la costa.
Fotografien el Red bat castle i T’he White Arch:
La carretera de la costa, Coast Road, és molt diferent de la Wild Atlàntic Way, és molt més planera. I ens apareix la boira.
Teniem esperança de poder anar a:
The Gobbins Cliff Path – 54.78101, -5.70795
Recorri el sender del penya-segat que voreja la costa, encreuament per ponts espectaculars i ascendeixi per escales empinades fins a coves excavades a la paret del penya-segat. Reserveu amb antelació. CAL RESERVAR AMB ANTEL.LACIÓ – TANCAT –
Però segueix tancat per desprendiments. O sigui que la primera parada d’avui és a:
Public Parking Castillo Carrickfergus – 54.71309, -5.80861
Estacionament gratuït, molt gran, disposa sols de 2 places específiques per autocaravanes
En arrivar donem varies voltes per mirar d’ estacionar, i al final ho aconseguim a una de les places, posant el cul cap als jardins.
Castillo de Carrickfergus – 54.71371, -5.80632
És un dels monuments més destacats del país, i un dels primers castells normands. El va construir John de Courcy el 1177, després de la invasió d’Úlster, i va tenir un destacat paper militar fins al 1928.
Passem per la taquilla i adquirim el Family tiquet per 18 lliures.
El castell no és gaire gran, i ens permet visitar-lo fàcilment.
Carrickfergus Castle és un castell normand a Irlanda del Nord, situat al poble de Carrickfergus, al Comtat d’Antrim, a la riba nord de Belfast Lough. Assetjat per torns per escocesos, irlandesos, anglesos i francesos, el castell va jugar un paper militar important fins al 1928 i segueix sent una de les estructures medievals més ben conservades d’Irlanda.
Durant més de 800 anys, Carrickfergus Castle ha estat un monument imponent al paisatge nord-irlandès, tant si s’hi arriba per terra, mar o aire. El castell actualment alberga exposicions històriques així com canons del segle XVII al XIX.
Hi ha algunes ambientades:
I pugem a les seva muralla:
Ens traslladem a l’àrea que fa dies tenim reservada on-line, per dues nits.
Loughshore Caravan Park – 54.68052, -5.88474 RESERVAT (2 NITS)
Àrea autocaravanes s’ha de reservar per telèfon o correu electrònic. Es troba a un barri residencial de Belfast. Estació de tren a 10 min, parada d’autobús just davant i carril bici. Wc correctes. Reservar a través de la web és un xic complicat. Ubicació davant del mar fantàstica.
https://antrimandnewtownabbey.campmanager.com/Jordanstown-Loughshore-Park-18841/Check-Availability/
Ens han enviat un codi per e-mail per poder entrar al recinte. L’hora d’entrada ens indiquen que és a les 14, però nosaltres arrivem a la 13, posem el codi i cap dins. La plaça que tenim és la MH1, veiem que no té gespa, però no ho necessitem, doncs sols és per poder passar-hi la nit.
Les instal.lacions estan molt netes i ben cuidades, amb el mateix codi et permet accedir als WC, dutxes, i entrar i sortir per la porta peatonal.
Traiem a la Mel a fer les seves necessitats, just davant de l’àrea hi ha un parc enorme i molt ben cuidat i un parc infantil.
Deixem la Mel a l’auto amb el ventilador, bolets oberts, pupis. Amb la por que té, no la podem prendre, s’ho passa molt malament.
Demanem un UBER, que ens porti al Titanic Belfast, al museu, doncs ahir al vespre vam comprar entrades per les 16:15, com que són les 14:00, aprofitem per dinar a dins del mateix museu.
I aprofitem per sortir a estirar les cames, passejant pel Titanic Quarter, que és un barri modern de Belfast construït sobre els antics drassanes.
Harland & Wolff, on es va dissenyar i construir el RMS Titanic a principis del segleXX. Avui és una zona renovada que combina història marítima, museus, habitatges moderns i espais d’oci. El seu atractiu principal és que pots caminar pels mateixos llocs on es va construir el Titanic i veure edificis històrics restaurats al costat d’arquitectura nova.
Ens acostem fins al
Hamilton Dock & Pump-House – Instal·lacions originals on s’amarraven i reparaven vaixells.
Drawing Offices – Antigues oficines de Harland & Wolff, avui hotel i espai d’esdeveniments.
The ARC Apartments & Marina – Zona residencial i passeig al costat del riu Lagan.
Film Studios – Titanic Studios, on s’han rodat sèries com Game of Thrones.
Històricament: és el cor industrial on Belfast va guanyar fama mundial com a ciutat constructora de vaixells. Avui: és un dels projectes de regeneració urbana més grans d’Europa, barreja turisme, cultura i vida local.
I ja anem de nou cap al museu:
TITANIC BELFAST – És un dels principals atractius turístics del món i una visita obligada en viatges a Belfast i Irlanda del Nord. Aquest edifici de sis plantes és al lloc on es va dissenyar, construir i va llançar al mar el Titanic.
Hi ha força gent, i un munt d’informació, que fa que, almenys jo col.lapsi.
Però anem avançant per les seves sales i llegint allò que ens crida l’atenció.
S’ha de dir que la part final la trobem més amena i interessant.
Un cop finalitzada la visita, ens acostem a visitar, amb la mateixa entrada:
SS Nomadic – Vaixell original, transbordador del Titanic, restaurat i visitable.
I comença a ploure, just quan ens toca caminar, o sigui que anem cap al centre i quedem un xic xops.
Ens acostem a veure el Big Fish, també conegut com el Salmó del Coneixement, és un dels llocs més reconeixibles de Belfast. Situada a la vora del riu Lagan, prop de Donegall Quay, aquesta escultura de ceràmica de 10 metres de llarg és una parada obligada per a qualsevol persona que explori el centre de la ciutat de Belfast o la zona del passeig marítim.
Creat per l’artista John Kindness el 1999, el Big Fish està format per centenars de rajoles de ceràmica, i cadascuna explica una història. Les rajoles presenten textos, imatges i retalls de diaris que reflecteixen moments de la història de Belfast, tant bons com dolents, des dels primers dies de la ciutat fins a l’era moderna.
Seguim avançant i ens parem a:
L’Albert Memorial Clock és un dels monuments més reconeixibles de Belfast i sovint se l’anomena el “Big Ben” de la ciutat —encara que té una particularitat: està lleugerament inclinat.
Té una alçada: 34 metres, es tracta d’un rellotge a quatre cares, visible des de diversos punts de la ciutat. Hi ha una figura del príncep Albert: estàtua dins d’un nínxol a la part inferior de la torre. L’inclinació de la torre s’ha anat inclinant (uns 1,25 m) per l’assentament del terreny pantanós on es va construir —a prop del riu Lagan—
I seguim recorrent un xic més però ara ja plou de valent i ens veiem obligats a refugiar-nos al centre comercial:
Dubtem què fer, però veiem que els UBER estan molt sol.licitats, o sigui que anem a sopar al TETTO:
Tot un encert, un restaurant que has d’agafar l’ascensor, molt cuidada la seva decoració i veiem un munt de gent sopant, i ens quedem a menjar unes pizzes delicioses. El restaurant té unes molt bones vistes, ni que el dia no ens acompanya gens.
Ja amb la panxa plena demanem un UBER fins a l’àrea d’ autos.
Traiem les cadires, i fem un café a la fresca m’entre el Jan i Ona miren una pel.licula.
Jo aprofito les dutxes de l’àrea que estan molt netes, i tenen molt bona pressió d’aigua i graduable la temperatura.
A dormir que les cames necessiten descansar per demà.
DIA 29 – DIVENDRES 15/08/2025 BELFAST
Tot i que l’àrea està al costat de la carretera, hem dormit plàcidament.
Traiem a la Mel a fer el seu passeig matinal, avui és un dia especial, és el Sant de l’Ona, o sigui que hi ha regalets:
Sortim de l’àrea, avui sense esmorzar, i tornem a demanar un UBER, aquest cop que ens porti a:
St. George’s Market, és el mercat històric amb menjar i artesania local, doncs avui és divendres i està obert.
Els nens esmorzen un croasant de pernil i formatge, i el Jordi i jo ens posem les botes amb un Belfast Bap:
I ha sigut tot un encert. Avancem i anem xino-xano fins a:
El City Hall Belfast, que és l’ajuntament de la ciutat i un dels edificis més imponents i emblemàtics del centre de Belfast. Del seu exterior destaca la Gran cúpula central (53 metres d’alçada) i quatre torres angulars i del seu interior, l’Escalinata de marbre i vitralls que mostren escenes de la història de Belfast.
Anem al mostrador a preguntar per les visites guiades, però per la següent falta molta estona, així que decidim fer la visita per lliure, paguem 4 lliures per adult.
Aquesta visita consta d’anar recorrent diverses sales d’esposició, algunes disposen de tauletes amb jocs virtuals:
Seguim avançant en la visita, i ens traslladem novament caminant per fotografiar el :
El The Crown Liquor Saloon és probablement el pub més famós i fotogènic de Belfast, i també un dels més històrics. És molt més que un lloc per beure: és un autèntic monument de l’era victoriana.
Entrem en el seu interior, i quedem al.lucinats.
Seguim caminant, pels carrers de Belfast:
I ara toca arrivar-nos a:
La St. Anne’s Cathedral és la catedral anglicana de Belfast i un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, tant per la seva arquitectura com pel seu simbolisme. Fan pagar per adult, i el Jordi renuncia, paguem 5 lliures, nens gratuïts, fem un tomb per dins,
Les cames comencen a estar cansades, però cal un esforç més, ens traslladem caminant fins a:
Crumlin Road Gaol és una antiga presó victoriana de Belfast, avui reconvertidaen museu i espai d’esdeveniments.
https://www.crumlinroadgaol.com/
En arrivar és hora de dinar, però el Jordi i jo estem encara païnt l’esmorzar, o sigui que acompanyem els nens a dinar, és a dir, dinem a la presó, i es posen les botes:
Un cop dinats, passem a comprar les entrades, agafem dues àudio guies en castellà, que ens van explicant una mica d’història:
*) Inauguració: 1846, com a presó de màxima seguretat. Funcionament: va estar activa durant 150 anys, fins al seu tancament el 1996.
*) Presos: hi van estar tancats criminals comuns, presos polítics i figures implicades en el conflicte d’Irlanda del Nord (The Troubles).
*) Execucions: 17 presoners van ser penjats a la presó; encara es pot veure la sala d’execucions i el “condemned man’s cell”.
*) Disseny: és l’única presó de Belfast construïda amb el sistema de radis, on els passadissos surten des d’un punt central per controlar millor.
Al llarg de la visita, recorrem cel·les originals, túnels subterranis que connectaven amb el tribunal, pati d’exercici i la sala de penjament.
I després a l’exterior, recorrem els seus murs, i alguns vehicles militars:
Parem una estona a reposar i replantejar el què ens queda, els Murals. Hem estat investigant i existeixen uns Taxis, que et porten a fer el recorregut, però trobem els preus abusius….
Per tant, ens toca caminar.
Primer
The Troubles, és el nom amb què es coneix el conflicte violent i polític que va sacsejar Irlanda del Nord des de finals dels anys 1960 fins a l’Acord de Divendres Sant del 1998. És un tema complex i sensible.
Orígens:
o Irlanda del Nord forma part del Regne Unit des de 1921, quan Irlanda es va dividir després de la guerra d’independència irlandesa.
o La majoria de la població de la nova Irlanda del Nord era unionista i protestant, partidària de continuar dins del Regne Unit.
o Una minoria important era nacionalista i catòlica, partidària d’unir-se a la República d’Irlanda.
Desigualtats: la comunitat catòlica patia discriminació en habitatge, feina i representació política.
Actors principals
Paramilitars republicans (p. ex. IRA Provisional): volien una Irlanda unificada, usaven atemptats, assassinats i sabotatges.
Paramilitars lleialistes (p. ex. UVF, UDA): volien mantenir Irlanda del Nord al Regne Unit, també amb violència.
Forces de seguretat britàniques: policia (RUC) i exèrcit.
Comunitats civils atrapades al mig, patint atacs, bombardejos i assassinats.
Per això, Zones com Falls Road (catòlica/nacionalista) i Shankill Road (protestant/unionista) es van segregar, separades per murs coneguts com Peace Walls.
Final del conflicte, l’acord de Divendres Sant (Good Friday Agreement, 1998): pacte polític amb: 1) Govern compartit entre unionistes i nacionalistes. 2) Reformes policials i desarmament de paramilitars. 3) Manteniment d’Irlanda del Nord al Regne Unit mentre la majoria així ho vulgui.
La violència a gran escala va cessar, però encara hi ha tensions puntuals i murals que recorden la història.
Anem recorrent els carrers, primer visitem la zona protestant/unionista, on trobem el Shankill memorial Parc. I a part dels murals veiem un munt de banderes angreses a les cases:
Localitzem una de les portes del Pace Wallet, que encara a dia d’avui la tanquen a unes hores determinades:
I passegem pel costat dels Peace Walls, on el Mur encara separa a les dues comunitats, concretament el carrer Cupar Way, i està plena de pintures reivindicatives, aquí la gent es dedica a escriure a les parets…:
Creuem cap a l’altre costat i localitzem el Garden of Remembrance, al carrer Falls Rd:
I també localitzem varis murals :
Ja estem molt cansats o sigui que demanem un UBER i cap a l’àrea a descansar.
Ens donem per satisfets amb la visita a Belfast, ens hem sentit molt segurs.
Voliem posar rentadora i secadora, però com que va amb lliures i no hem canviat moneda, ho descartem.
Dutxes, sopar i descansar.
DIA 30 – DISSABTE 16/08/2025 BELFAST – PENÍNSULA D’ARDS – BALLYCOPELAND WINDMILL – BURR PONT – PORTAFERRY – ANNALONG – 85 KM – 4 H
Estem força cansats de la caminada d’ahir, ens ho prenem amb calma. Traiem la Mel a fer el seu passeig, al davant de l’àrea hi ha una zona verda ideal pels gossos i molt ben cuidada.
Omplim aigua desde l’aixeta de la mateixa parcel.la i buidem orina a la sala que diu SLICE, també va amb el codi d’accés a l’àrea igual que els WC/dutxes i que la sala de les rentadores. Les grises no veiem on buidar-les, hi ha unes arquetes però creiem que és per l’aigua de la pluja. Llencem totes les deixalles.
Tornem a tenir lla visita de es mosques negres súper emprenyadores, ahir no n’hi havia cap, sembla una plaga.
A les 11:40 marxem de l’àrea, molt recomanable per visitar Belfast.
Avui recorrem un xic la península d’Ards, on al mitg destaca el Strangford Lough (llac).
Primera parada, hem localitzat:
Makees Farm Shop – 54.6088055 , -5.756646
IMPRESIONANT, disposa d’un gran aparcament hi ha molta rotació de cotxes. Disposa de verdura, fruita, carn, pastissos, pa…tot de proximitat,
Estacionem sense problemes, i al.lucinem amb la varietat de producte que tenen. Avui fem una compra important, sobretot de verdura, carn i algun capritxet, no ens hem pogut estar. Està tot molt net, i hi ha molta gent comprant. Aquests llocs ens agraden.
Ara el problema és col.locar-ho tot a l’auto, hem de fer un Tetris.. je je
Seguim ruta, passem per:
Ballycopeland Windmill – 54.6073864 , -5.5564032
Ballycopeland Windmill és l’únic molí de vent que queda a East Down. Va ser construït a finals del segle XVIII o principis del XIXi va ser treballat fins a la Primera Guerra Mundial, quan va caure en mal estat. Va ser restaurat gradualment entre 1950 i 1978 a ple funcionament.
Es tracta d’un actiu històric únic i que permet veure com van viure i treballar en aquest últim molí de vent funcional a Irlanda del Nord.
Trobem diversos panells al llarg del recorregut que exploren la història de Ballycopeland, les funcions del molí de vent, les històries dels moliners que van viure i es van guanyar la vida a Ballycopeland i els esforços per preservar el molí de vent per a les generacions futures.
Hi ha una sèrie de maquetes que permeten als visitants descobrir els processos implicats en la mòlta del gra i entendre les forces en joc dins del propi molí de vent.
També hi ha diversos elements audiovisuals que complementen la visita.
Estacionem sense problemes.
La visita és gratuïta, per col.laborar es pot comprar un café. Agafem un dels fulletons informatius i anem recorrent tots els espais, desde com assecaven i pesàven el gra, com vivien, com era el procés dins del molí… Molt interessant.
I anem llegint els panells informatius.
Avancem en la ruta i tornem a resseguir un troç de la costa, ens xoca trobar varis HOLIDAYS PARK, amb un munt de caravanes-bungalolows, com si fossin una urbanització, no hi estem acostumats.
Passem per varies platges enormes de sorra fina, però infestades de gent, seguim avançant.
Fem parada a:
Burr car Park – 54.4898662 , -5.4395155
És el punt més oriental d’Irlanda. Disposa d’un aparcament gratuït de bon ta any, amb bancs de pic-nic i papereres.
Aprofitem per fer la parada per dinar. En Jan surt a tirar la canya al final del moll. Hi ha gent banyant-se, locals desembarcant barques, motos d’aigua. Gent fent pàdel surf. Molt bones vistes.
I anem fins al:
Ferry Portaferry – 54.38082, -5.55008 a Strangford
El servei de ferri de Strangford creua el llac en el seu punt més estret a l’extrem sud, prop d’on s’uneix al mar d’Irlanda. es tracta d’un transport ràpid, el viatge a través de la via fluvial dura entre 6 i 10 min.
I aquí és quan surt el ferri Portaferry:
Dies Primera navegació Última sortida Feiners 7.45 h 22.45 h Dissabte 8.15 h 23.15 h Diumenge 9.45 h 22.45 h
Vehicle six to eight metres in length £13.30
Ens posem a la cua, hi ha forces vehicles i dubtem fins a l’últim moment si podrem accedir sense tocar. Parlem amb el personal del ferry i ens diuen “No problem”. O sigui que esperem el nostre torn. Veiem un dofí passejant-se pel moll tranquil.lament.
Pugem en el tercer ferry, som els primers, i la marea està alta això ens ajuda. Ho fem amb precaució i sense tocar amb el cul de l’auto a terra, els nois ens van guiant per fer-ho amb seguretat.
Paguem 16 lliures, doncs és 13,20 que inclou el vehicle i conductor + 1,5 EXTRA ADULT + 0,70 *2 NENS, ens ho cobren només entrar al ferry amb targeta.
I un cop a l’altre costat trobem un follón de cotxes, que fan cua per accedir al ferry, però estan súper mal col.locats i ens costa molt sortir d’aquí, hi ha cotxes mal aparcats a la carretera que s’afegeixen als cotxes que fan cua.. un festival.
Seguim avançant i decidim saltar-os
Abadía Inch – 54.33653, -5.72978
Va ser fundada per John de Courcy i està situada a la vora del riu Quoile, Comtat de Down. Ha estat escenari d’importants escenes de la sèrie i va ser el campament de Robb Stark en la 1a temporada.
Ens estem trobant que a Irlanda del Nord, hi ha moltes cases adornades amb les banderes angleses, i ens trobem a la carretera arcs conmemoratius:
I estacionem i pernoctem:
Annalong – 54.1097 , -5.8946
Estacionament just davant del mar, disposa d’un camí costaner, terra de grava. Ideal per veure la posta o sortida del sol. Disposa de papereres.
Estacionem junt amb altres vehicles, el Jan surt a córrer una estona i a pescar.
Sopar i a dormir acompanyats per la remor de les onades. Molt guai.
DIA 31 – DIUMENGE 17/08/2025 ANNALONG – MAINISTIR BHUITHE i CREU DE MUIREDACH – ABADÍA DE MELLIFONT – 75 KM – 1 H
Ha estat una nit tranquil.la. Al matí surto a estirar les cames pel camí de ronda, quina tranquil.litat::
Els nens no s’aixequés i acabem sortint molt tard. A les 11.45 comencem la jornada, objectiu agafar el ferry.Greencastle – Greenore, que porta d’Irlanda del Nord a la República d’Irlanda:
Greencastle ferry – 54.03856, -6.09818
https://loughfoyleferry.com/timetable-fares/
Sailing from 9am to 8:15pm on our constant shuttle service – no booking required, simply turn up and catch the next ferry.
First Sail leaving Greencastle will be 8am
Last Sail leaving Greencastle will be 9pm
Al arribar el ferry acaba de marxar, i ens informen que el pròxim no és fins la 13, són les 12:10, mirem la rampa d’accés al ferri i és força pronunciada, a part la marea està baixa.
Falten 45 min, i decidim avançar per carretera, que tardarem mes o menys lo mateix. Seguim la carretera vorejant el Carlingford Lough, passant per la ciutat de Warrenpoint:
Ara toca donar tota la volta, fins a creuar el riu Newry River. I ara un tros de la carretera A1, on creuem Irlanda del Nord cap a República Irlanda, no hi ha frontera, no hi ha cartells, sabem que hem creuat pel GOOGLE MAPS, i perquè hi ha un cartell de que passem de milles/h a km/h i cartells de canvi de lliures a euros. També ens hem adonat que a partir de que entrem a República d’Irlanda els cartells estan en dues llengúes, irlandés i anglés.
Seguim avançant fins a:
MAINISTIR BHUITHE i CREU DE MUIREDACH – 53.77736, -6.4164
A l’entrada hi ha un aparcament amb barrera de 2,1 mts, després hi ha un Estacionament per autobusos sense barrera. Cal visitar aquest indret, doncs està ple d’història i et donarà fortes sensacions. Ruïnes del Monestir més antic d’Irlanda i tres grans creus celtes, les més grans i millors amb els seus bells baixos relleus.
L’aparcament té la barrera d’alçada oberta. Estacionem sense problemes, hi ha cartell de que vigilem que hi ha lladres…
Sortim a estirar les cames i gaudir d’aquest indret.
Primer localitzen The Muireadach’s Cross, aquesta esplèndida creu fa uns 5,5 metres d’alçada i és la més ben conservada i ornamentada, de les tres creus altes de Monasterboice. Té 63 panells decorats, la majoria es troben en molt bon estat de conservació. Data del segle X, i rep el seu nom per una inscripció que es troba a la base oest de la mateixa.
Seguidament localitzem The West Cross .- aquesta majestuasa creu de gres, s’alça gairebé 7 mestresa l’ombra de la Torre Rodona. És la creu més alta d’Irlanda i al igual que la Creu de Muireadach, representa escenes de la Bíblia. La creu està composta de tres seccions,. El cap de la creu s’ha conservat molt millor que en contrast amb l’erosió que ha patit el fust. La part inferior del fust també ha patit alguns danys.
La Torre Rodona de 35 mts d’alçada, està construïda amb pedra local. Consta de 5 pisos, separats amb terra de fusta, cada un amb una finestra que miren en diferents direccions. La part superior està un xic inclinada. Aquesta ha tingut varis usos al llarg de la seva vida: campanar, torre de guaita i com a refugi segur del monjos. El 1097 aquesta va sufrir un gran incendi, destruïnt molts llibres, tresors i registres del monestir. La part superior en forma de con també va ser danyada
I darrera d’una tanca localitzem la tercera creu. The Nord Cross, té una alçada de poc més de tres metres, és la més antiga de les tres creus, El fust original es va trencar i va ser substituït.
Tornem a l’auto i decidim aprofitar l’hora de dinar per rentar la roba. Anem a:
Circle K – Slane – 53.7137 , -6.5366
Gasolinera, supermercat, pizzeria i servei de rentadores. Wash.me, disposa d’una rentadora de 18kg, una de 8 kg, i dues segadores de 18 kg. Pagament amb targeta. Hem fet servir la rentadora de 18 kg, hem pagat 12 euros, i la secadora 10,50 euros, ambdós durant 45 minuts. Tot molt fàcil.
Un cop dinats, pleguem la roba i continuem.
Ens arrivem fins a :
Abadía de Mellifont – 53.74201, -6.46636
Estacionament ampli sobre asfalt i pla, també es pot fer nit a l’exterior de l’Abaddia. En aquest indret, ple d’història i encant, es va construir la primera abadia cistercenca d’Irlanda. La zona està ben conservada i si trobeu el centre d’acollida tancat sempre és possible accedir-hi per visitar-lo. L’edifici més interessant és el baptismal que es trobava a l’interior del claustre.
El centre de visitants està tancat però es pot accedir al recinte igualment. Estacionem sense problemes, no hi ha cap senyal que impedeixi la pernocta.
Sortim a inspeccionar el lloc.
L’indret és força gran, disposa de panells informatius que ens ajuden a fer-nos una composició de l’indret, quina llàstima que se’n conservi tant poquet, debia de ser espectacular en la seva època d’esplendor.
Tornem cap a l’auto i ja anem al lloc de pernocta:
Unnamed Road – 53.6860, -6.4990
Aparcament de l’església, amb capacitat per varies autocaravanes. Molt tranquil.la i amb els veïns contents de tenir companyia.
En arrivar ja hi ha una auto italiana, que ens explica que no ha aconseguit entrades per l’activitat de demà, nosaltres les vam adquirir just fa 30 dies, doncs és la data en la que permet fer les reserves i és un lloc amb alta demanda.
Acabem dormint tres autocaravanes. Indret molt tranquil.
Sopar i a descansar.