Dia 9 – DISSABTE DIA 3 GENER 2026

Ens llevem d’hora com cada dia.
Quan estem a punt baixem a esmorzar i en acabar ens dirigim a començar el nostre Planning d’avui.

Brooklyn

New York és una ciutat amb cinc districtes. Brooklyn és un d’ells, i Williamsburg, un de les seves desenes i desenes de barris.

1) CREUEM EL PONT DE WILLIAMSBURG

Comencem el dia agafant el metro, la linia F direcció a Brooklyn, per arribar a Delancey St– Essex St, a prop de l’entrada de vianants del Williamsburg Bridge. El caminarem direcció de Manhattan a Brooklyn. El pont té una llargada de 1,83 km aproximadament.

Enfilem el camí permès per als vianants. Direcció a Brooklyn és una via que transcorre per la part superior del pont, per la banda dreta, i que durant els primers quilòmetres es comparteix amb les bicicletes. En la part inferior circulen el Metro i els Vehicles.

El dia és fred novament, però sense cap indici de pluja. Caminem tranquil·lament, gaudint de les vistes laterals davanteres que ens proporciona una imatge ben bonica de l’SkyLine de Brooklyn, mentre que girant el cap podem observar l’SkyLine de Manhattan.

També és molt espectacular poder observar la colossal construcció del pont. Quilòmetres de bigues de ferro que s’entrellacen.

Les fotografies no són massa viables perquè a diferència del Manhattan Bridge, en no passar a prop de les reixes de protecció, sempre veus el reixat en les fotografies. Però val molt la pena. A part dels vianants a peu, trobem molts corredors fent exercici de bon matí. Hem necessitat una bona estona per recorre’l de punta a punta.

La part final de baixada ja ens ofereix un panorama força diferent, amb una zona descuidada sota el pont que sembla utilitzar-se com a magatzem.

Ens dirigim des de la sortida a mà dreta per començar la visita al barri dels Jueus :

2) EL BARRI JUEU DE WILLIAMSBURG

A uns pocs carrers del cor de Williamsburg caminant, ens trobem de ple en el barri jueu ultraortodox.

Recórem el barri amb tranquil.litat, amb molt de respecte, gaudint d’aquest contrast cultural. Carrers molt austers, semblen trets d’una altre època. Ens submergim en el impactant contrast dels homes i dones vestits de negre, i per separat, cartells i autobusos escolars grocs escrits en hebreu. Llars amb molta canalla, amb reixes a les finestres i amb molts trastos en els seus jardins.

• Els jueus ultraortodoxos de Williamsburg formen part de la comunitat Satmar, un dels majors grups del judaisme jasídic, i també un dels més estrictes i allunyats de la cultura moderna.
• Ells, amb túniques negres, barret, llargues barbes i tirabuixons.
• Elles, amb roba recatada, faldilla llarga, mitges tupinades i sabates de taló. També quasi sempre amb mocador al cap.
• Aquesta comunitat es va traslladar a Nova York des d’Hongria després de la Segona Guerra Mundial i es va instal·lar al sud del barri de Williamsburg.
• En aquell moment, es tractava d’una secta molt petita, però va créixer tan ràpid que aviat va formar un barri independent de la resta de Nova York, amb la seva pròpia xarxa de comerços, escoles, institucions religioses…
• A Brooklyn hi ha diversos barris jueus, però els Satmar viuen, principalment, en aquest barri i a Borough Park.
• L’idioma principal dels Satmar és el yiddish, tot i que també parlen anglès.

ES POT VISITAR EL WILLIAMSBURG JUEU EN DISSABTE?

Nosaltres justament l’hem visitat en dissabte, sense cap tipus d’inconvenient, doncs Dissabte (sabbath o shabbat) és el dia sagrat de la setmana per a la religió jueva.  És un dia de descans, en què, per als Satmar, està prohibit treballar i fer un altre tipus d’activitats (com escriure, conduir i fins i tot cuinar), i tots els comerços estan tancats.

El dissabte és un dia curiós doncs els veïns acudeixen a la sinagoga i s’engalanen per a l’ocasió, així que, ens trobem pel carrer els homes ultraortodoxos vestits amb casaques de seda i barrets de vellut. Aquests van acompanyats dels seus fills petits, vestits de forma molt similar als adults

A més, els dissabtes al matí els carrers solen estar plens de nens jugant, una imatge també curiosa.

M’entre que trobem les dones caminant a pas ràpid amb les nenes, és a dir per separat, i caminen mirant el terra, evitant mirar-nos. Durant bona part del temps, viuen en esferes separades dels homes.

Cal pensar que la religió marca tots els aspectes de la vida de la comunitat jueva Satmar. La tradició sagrada se segueix al peu de la lletra, i els membres de la comunitat interactuen el just i necessari amb l’ exterior. Tot i que podem entrar o sortir-ne, en molts aspectes el barri és hermètic i està apartat del dia a dia de la resta de Nova York.

Anècdota del dia : mentre estàvem ja dirigint-nos a la sortida del barri, ens ha aturat un resident de la comunitat vestit per la ocasió de dissabte. En principi ens hem quedat força sorpresos ja que cap d’ells ha interactuat amb nosaltres.
En un anglès molt correcte ens ha demanat si us plau si el podíem acompanyar a casa seva per engegar-li la calefacció, ja que ell no podia fer-ho per ser Sabbath.
Davant de la nostra estupefacció i desconfiança inicial, captada per ell, ens ha intentat explicar que no tindríem cap problema i que l’aparell estava a la planta baixa, que no patíssim. Amb un xic de precaució l’hem acompanyat a casa on només un de nosaltres ha entrat i on efectivament ens ha mostrat el termòstat (dispositiu força arcaic) de la planta baixa. Ens ha demanat posar-lo en la posició de 70º F (temperatura de confort a New York, ja que l’hotel també està així configurat), i així ho hem fet. No hem pogut veure massa la casa, però constava de planta baixa i un o dos pisos superiors i semblava força humil.
Per acabar simplement ha recordat que per ser Sabbath ell no podia fer aquesta acció i que ens agraïa molt l’ajuda. Que si necessitàvem aigua ens la oferia i li hem dit que no calia.
Aquesta experiència ens ha recordat lo allunyats que estem d’aquestes societats i la poca comprensió d’aquestes tradicions que podem tenir sota el nostre prisme de vida i conducte. Que no puguis ni tan sols engegar la calefacció per una tradició i directiu religiosa …

LES DONES A LA COMUNITAT SATMAR
Potser el més impactant del barri jueu de Brooklyn siguin les dones, que reconeixeràs per la seva roba recatada.
Vesteixen roba fosca (les nenes són les úniques que porten roba de colors més vius), amb faldilles per sota del genoll, mitges fins i tot a l’estiu i jerseis o jaquetes senzills i amb màniga fins al colze.
Tot i que, més enllà de l’aspecte, l’impactant és que, a la comunitat Satmar, les dones juguen un paper molt important però limitat per tota mena de restriccions, sobretot si hi ha homes presents.
Es bolquen en la religió, la llar i la família (que sol ser nombrosa), però, en alguns casos, també els correspon mantenir la seva família treballant fora de casa, perquè així els seus marits puguin dedicar-se a l’estudi de les escriptures sagrades.
Tanmateix, no se’ ls permet, amb poques excepcions, accedir a educació universitària o superior.
Segurament se sentin tan sorpreses com nosaltres en veure com vestim o com actuem. No oblidem que, aquí, els forasters som nosaltres.

ELS HOMES
Ells també criden l’atenció pel seu aspecte, marcat per la vestimenta fosca. Entre setmana, porten un vestit llarg anomenat rekel, i, durant el Sabbath, un abric de seda més elegant conegut com a bekishe.
Una cosa molt característica és que, des de petits, els homes es deixen créixer dos tirabuixons a banda i banda del cap, els paiot.

FAMÍLIES NOMBROSES
Els jueus ultraortodoxos es casen molt joves (al voltant dels 18 – 20 anys) i aviat comencen a formar una família que, en la majoria de casos, serà molt nombrosa.
Els descendents d’ aquestes famílies nombroses continuaran amb la tradició i, alhora, mantindran una taxa de natalitat elevada.

UNA COMUNITAT HUMIL
A Nova York, els jueus es relacionen amb el districte dels diamants i propietats immobiliàries. Potser per això, molta gent suposa que el barri jueu de Brooklyn és una zona adinerada.
I, tot i que per suposat hi ha famílies riques i propietaris que treuen ratllada del boom immobiliari de Williamsburg, bona part de la comunitat viu a la frontera de la pobresa.
A moltes llars, els homes es dediquen a l’estudi de la Torà i no han rebut prou educació secular per incorporar-se a llocs qualificats del mercat laboral.
I les dones (que en altres aspectes són tan ignorades) són l’única font d’ingressos per a famílies que.
No obstant això, al contrari que en altres barris humils de Nova York, en aquest l’índex de criminalitat és baix.
La comunitat és tan tancada que també en aquest aspecte es crea un univers aïllat, on els veïns vigilen i s’ajuden entre si.

Ens ha sorprès molt que en canvi tenen càmeres de vigilància en molts habitatges.

I el que més ens ha sorprès és que a banda de l’aspecte humil i descuidat del barri i habitatges, almenys en la nostra visita, tots els carrers estaven plens de brutícia pel terra, de forma molt estesa. Molts mobles, deixalles vàries i cubells tombats. A banda d’una important acumulació de deixalles sense recollir.
Pensem que la humilitat no ha de tenir res a veure amb la netedat en general, i ens ha deixat una evident distorsió amb la resta de New York on està tot molt net i sense ni papers al terra. És un contrast i realitat que cal viure també.

Si et fixes bé, en algunes zones del barri veuràs un cable transparent que s’estén entre els pals de telèfon. És l’eruv i serveix per crear un perímetre en què es permeten certes activitats que, d’una altra manera, no es podrien fer al Sabbath, com empènyer un carretó de nadó.

WILLIAMSBURG

Per començar a descobrir Williamsburg, què millor que patejar-te les seves avingudes principals?

De nord a sud, bona part de les botigues, restaurants i art urbà de Williamsburg es concentren entre els carrers N 11th i S 4th St; i, d’oest a est, entre les avingudes Bedford Avenue, Berry St i Wythe Avenue.

3) ART URBÀ LA MONA LISA DE WILLIAMSBURG

Localitzem el Mural molt bonic, de Colossal Media & Steven Paul (cantonada de Broadway i Bedford Ave). Encara que mostra un xic de desgast.

4) WYTHE AVE

Seguim recorrent aquesta avinguda de botigues, restaurants i art urbà. Tot passant per sota del pont de Willamsburg.

Ja són les 12:00 i el Jan ens porta a dinar, avui ha escollit el Restaurat Italià Misi, un restaurant curios, ens van asseure al final de la barra, això si veiem tots els cuiners treballant, i tenen gelats artesans. Plats bons, però per nosaltres un xic escassos de quantitat.

Ja recuperades les forces, comencem a recorrer el barri.

5) DOMINO PARK, EL NOU PARC DEL BARRI

Tot i que és el nouvingut al barri, el Domino Park ja s’ha convertit en una de les visites imprescindibles a Williamsburg.

Aquest parc al costat de l’East River ocupa els terrenys de l’antiga refineria de sucre de Domino, i hi trobem diversos elements d’aquesta peça del passat del barri, des de la fàbrica (que aviat allotjarà oficines) fins a grues i tancs.

Al Domino Park no li falta de res: gespa, bancs, pistes d’esport, un lloc de tacs… I, per suposat, unes vistes genials de Manhattan i del Pont de Willamsburg.

6) PASSEJA PER , BERRY ST

Ara pugem per Grand St fins a trobar Berry St, aquest carrer botigues, restaurants i art urbà.

7) PASSEJA PER , BEDFORD AVENUE

I empalmem amb Bedford Avenue i el carrer N 7th, que fins fa poc eren el centre neuràlgic del barri. Però aquesta zona també ha estat la gran víctima de la gentrificació i, avui dia, bona part dels locals són cadenes (com Whole Foods, Apple o Sephora).

8) GAUDEIX DE L’ ART URBÀ

Un dels grans encants de Williamsburg és l’art urbà: els murals, grans i petits, anònims o d’artistes de renom, donen color a cada racó del barri.
A més, una cosa que ens encanta d’aquesta zona de Brooklyn és que molts anuncis culers, en lloc d’imprimir-se en paper, es pinten a mà a les parets. El resultat és que cada passeig pel barri és una caixa de sorpreses: mai saps amb quina nova obra et toparàs.
De la mateixa manera, molts murals desapareixen al poc temps sota els fonaments de nous edificis o sota el pinzell d’altres artistes, per la qual cosa és complicat seguir-los la pista.

Per ara, alguns dels més emblemàtics són:

• El mural d’Elvis, també de Kobra (paret del restaurant Fabiane’s, Bedford Ave).
• La pared del National Sawdust (Wythe Ave y N 6th St).
• El mural d’Andy Warhol i Basquiat de Kobra (carrer N 9th amb Bedford Ave).

9) CONTEMPLA L’SKYLINE DES DE L’EAST RIVER STATE PARK

Decidim tornar cap a l’East River, on la pressió inmobiliaria ha fet que s’hagin aixecat un gratacels de luxe rere un altre amb vistes directes a Manhattan.
Les vistes de l’skyline es paguen cares; però, per sort, encara queden llocs on podem gaudir-les sense gastar ni un dòlar, com l’East River State Park.

12) EL FERRY DEL EAST RIVER

Per acabar la ruta per Williamsburg, agafem al ferry de l’East River, una opció barata i fantàstica per moure’t pel riu.

El barri compta amb dos molls: North Williamsburg, amb un parc i unes vistes genials de l’skyline, i South Williamsburg, molt freqüentat per la comunitat jueva ultraortodoxa.

Nosaltres agafem els tiquets en la màquina expenedora, i ens esperem en el moll North Willamsburg, on esperem el ferry cap a Manhattan, on amb dues parades baixem a East 34th Street a l’altre costat del riu.

Gaudim del passeig i de les vistes espectaculars, els nens es queden dins del ferry i jo i el Jordi pugem a coberta.

I en aquesta parada esperem de nou el ferry que ens porti a Roosevelt Island, fent dues parades de nou, tot amb el mateix tiquet.

L’ILLA DE ROOSEVELT

Aquesta illa és un lloc poc turístic, però la tenim anotada en la ruta:

•  Roosevelt Island és una petita illa allargada situada a l’East River, entre Manhattan i Queens.
  Perquè t’ubiquis, s’estén paral·, més o menys, als carrers 46 i 85 de Manhattan, districte al qual pertany.
• Mesura només uns 3,2 km de llarg i és molt tranquil·la, perfecta per a un pla d’unes hores a Nova York o per a un passeig amb nens.
• Tot i que avui dia és sobretot residencial, Roosevelt Island amaga una història curiosa: durant bona part del segle XIX i XX, va ser llar de diversos hospitals, institucions psiquiàtriques i una presó.
• Històricament, s’anomenava Blackwell Island per la família que hi va viure durant diverses generacions. A partir de 1921 es va anomenar Welfare Island i, des de 1973, es diu Roosevelt Island en honor al president Franklin D. Roosevelt.
• Avui, Roosevelt Island s’ha allunyat del seu passat i és una illa residencial repleta d’espais verds i instal·lacions esportives, edificis de luxe, neofeixistes que gaudeixen d’una llar tranquil·la molt a prop del bullici de Manhattan i estudiants que acudeixen al campus de la universitat de Cornell.

QUÈ VEURE A ROOSEVELT ISLAND

És una illa encabida i es presta molt bé a descobrir-la a peu: en 40 minuts la recorres al llarg, i en menys de 5 minuts, a l’ample.
A més, al costat de l’estació del telefèric per a un bus vermell gratuït que recorre l’illa i té diverses parades, així que pots pujar i baixar quan t’apeteixi. Aquí tens les parades i horaris.
Si vols, pots arribar a l’extrem nord al bus vermell (la parada més nord-catalana és l’edifici Octagon) o a peu per una riba de l’illa (25 minuts des de l’estació del telefèric) i després baixar cap al sud per l’altra.
Per cert: si vas a visitar Roosevelt Island a l’hivern, exposada al riu i al vent, és un lloc molt fred, així que recorda abrigar-te bé.

De nord a sud, aquí tens els llocs més interessants de Roosevelt Island:

• A l’extrem nord de l’illa s’alça el Blackwell Island Light, un petit far construït el 1872 per marcar el camí cap al New York City Insane Asylum, una de les institucions psiquiàtriques més infames de l’illa.
• L’únic vestigi que sobreviu d’aquell hospital és The Octagon, una torre octogonal que s’ha restaurat i que avui dia serveix de lobby d’un complex d’apartaments de luxe amb el mateix nom. Trobaràs aquesta curiosa torre a només 5 minuts al sud del far.
• Des de l’Octagon, camina cap al sud seguint la riba oest de Roosevelt Island i trobaràs diversos parquets i miradors al costat de l’aigua.
• Al centre de l’illa s’aixeca la Chapel of the Good Shepherd (o Capella del bon pastor) i, al seu voltant, al Main Street, trobaràs el petit centre neuràlgic de Roosevelt Island, amb alguns supermercats i restaurants, una biblioteca, una cafeteria Starbucks, una galeria d’art…
• Al costat del Main St veuràs, també, la Blackwell House, una caseta de fusta que desentona amb l’entorn. La van construir el 1796 per a la família Blackwell, qui durant molt de temps va ser menuda de l’illa i li va donar el seu nom, i és res més i res menys que la sisena casa de camp més antiga de Nova York!
• Aviat arribaràs de nou a l’estació del telefèric. Continua caminant cap al sud i, després de creuar el pont de Queensboro per sota, veuràs els moderns edificis del campus de la universitat de Cornell, inaugurat el 2017.També trobaràs el Graduate Hotel, l’únic hotel de l’illa, del qual et parlem més avall juntament amb el seu rooftop.
• Un poquet més al sud, arribaràs a una zona repleta de monticles per on els gansos i argiles campen a les seves anxoves. Des d’aquí ja començaràs a visibilitzar rascades com el Chrysler o l’Empire State Building i l’edifici de les Nacions Unides, al costat de l’East River.
• En aquesta zona, a més, trobaràs els banys públics de Roosevelt Island.
• Aquí també veuràs les tètriques ruïnes de l’Smallpox Hospital, un hospital on es posava en quarantena els malalts de virolla. Els humans no hi podem accedir, però hi ha una colònia de gats que les ha convertit en la seva llar.
• Has arribat a l’extrem sud de l’illa! En aquest racó t’espera un dels llocs més destacats de Roosevelt Island: el parc Franklin D. Roosevelt Park, conegut també com a Four Freedoms Park. A l’entrada, hi ha una taquilla on pots fer un donatiu, tot i que no és obligatori. El parc té dos nivells: pots recórrer-lo a la vora del riu o pujar a les escales que porten a una zona arbrada, amb ombres que s’agraeixen molt a l’estiu. I, sobretot, des del Four Freedoms Park tindràs unes precioses vistes de l’skyline de Manhattan amb el Chrysler, l’Empire State Building i el One Vanderbilt com a protagonistes i, cap al sud, també el One World.I, mirant cap a l’est i cap al districte de Queens, tindràs una vista genial del parc Gantry Plaza i el cartell de Pepsi. Una panoràmica completa!

Com ja anem força cansats, el que trobem interessant és agafar el Telefèric de Roosevelt Island i cap allà que anem

Pujar al telefèric de Roosevelt Island, que connecta Manhattan amb Roosevelt Island, és una d’aquestes experiències úniques de Nova York que portem anotades en la ruta.

COM PUJAR AL TELEFÈRIC DE ROOSEVELT ISLAND?

Tot i que Roosevelt Island està situada just a sota del Queensboro Bridge, el pont no dona accés a l’illa.
Tot i així, està ben connectada: té una estació de metro, una parada del New York Ferry, un petit pont que connecta amb Queens… i el telefèric, of course!

•  El telefèric de Roosevelt Island es va inaugurar el 1976 com a mitjà de transport per als veïns de l’illa.
• Connecta Manhattan (a l’altura dels carrers 59-60) amb el sud de Roosevelt Island. Aquí tens els horaris i tota la informació.
• El trajecte en telefèric dura 3 minuts i sobrevola l’East River seguint el pont de Queensboro.
• En el punt més alt, s’alça a 76 metres sobre l’East River, regalant-te unes vistes genials del riu i de les rascades.
• Si tens una mica de vertigen, no et preocupis: el trajecte passa rapidíssim i el balanceig del telefèric a penes es nota.
• El telefèric passa cada pocs minuts, així que només has de presentar-te a l’estació i esperar que surti el següent.
• N’hi ha dos, és a dir, que hi ha doble cablejat.

PREU DEL TELEFÈRIC DE ROOSEVELT ISLAND

I quant costa pujar al telefèric? Fàcil: el mateix que un bitllet de metro!

• El telefèric de Roosevelt Island es paga amb la targeta MetroCard (tant la il·limitada com la pay-per-ride) o amb el sistema de pagament sense contacte OMNY.
• Cada trajecte costa el mateix que un bitllet del metro de Nova York.
• Has de pagar cada trajecte per separat. Encara que no vulguis visitar l’illa, tindràs baixar-te del telefèric, pagar de nou i esperar que surti el següent.
• 

LES VISTES DES DEL TELEFÈRIC

Passem la targeta per la màquina dels bitllets i veiem que està arribant un dels telefèrics, però tenim molta gent per davant, o sigui que esperem el següent. Per tant ens posem davant de l’altre porta, i esperem que arribi el telefèric. Som dels primers o sigui que ens situem al davant amb vistes a Manhattan i gaudim del passeig i de les vistes. Els vidres estan molt bruts.

Enlairem! La cabina comença a elevar-se per sobre de la Gran Poma, i contemplem la ciutat a vista d’ocell: les carreteres plenes de cotxes i taxis que ara semblen miniatures, els edificis de mil i una finestres…

A mesura que avança, el telefèric flota per sobre de l’East River i es manté enganxat al pont de Queensboro.

Darrere del pont veiem, tan lluny que semblen diminuts, el pont de Brooklyn i els gratacels de Downtown.

Molt més a prop, localitzem les agulles de l’Empire State Building, del Chrysler Building i del One Vanderbilt entre els edificis

En un obrir i tancar d’ulls, la cabina comença a descendir… Ja hem arriba a Roosevelt Island! Ull hi ha una cua enorme en sentit contrari, uff creiem que hem encertat el nostre trajecte, doncs no hem fet gens de cua.

Ens acostem a buscar el metro, la linia N a la parada de Lexington Av/59 St. i baixem a 49 St, i ja de pet a l’Hotel.

El Jordi s’acosta al Restaurant a buscar un xic de menjar per sopar, doncs no hi ha ni energia per sortir al carrer.

Deixem les maletes preparades perquè demà al matí no tinguem tanta feina. Fem dutxes.

Sopem a l’habitació i cap a dormir.