DIA 01/08/2016 – VENTA DE URBASA – CUEVA MENDUKILO – SANTUARIO SAN MIGUEL ARALAR
De tot lo què teníem planejat, decidim descartar el BALCON DE PILATOS, doncs les referències que tenim és que és un xic perillosa.
I preferim anar a fer l el Itinerario de las Fuentes, en el parc natural de URBASA-Andia.
Hi: 10:35
Ki: 30.539
Retrocedim un xic, l’excursió surt del centre d’interpretació, però un cop allà veiem que no podem aparcar l’auto, o sigui que seguim un xic més fins al següent aparcament:
42°49’00″N 2°10’00″W
preferim caminar un xic més però fer l’excursió igualment.
Retrocedim per la carretera caminant fins al centre d’interpretació i comencem l’excursió hem de seguir les marques blanques i blaves, la veritat és que ens consta un xic al començament trobar les marques.
Es tracta d’una excursió de 4,5 km i de poc desnivell. El entorn és preciòs, trobem caballs, vaques. Cal anar en compte de no saltar-se les marques, i així poder trobar els 11 punts marcats, dels quals hi ha varies fonts.
Els punts marcats es troben marcats amb uns pals petits de fusta amb el logo d’un dolmen i amb el número marcat.
Atenció que per trobar les fonts s’han de buscar, normalment hem de sortir del camí marcat cap avall i posteriorment tornar a desfer el camí per prosseguir la ruta.
Tornem a l’auto, hem disfrutat i hem gaudit de la natura.
Decidim avançar en la ruta i buscar algun lloc amb ombra per poder dinar. Estacionem a:
42°51’27″N 2°10’16″W
I dinem amb un plis, doncs volem intentar arribar a visitar la cova de Mendukilo, la última visita és a les 17:30.
La carretera per pujar a la Cova és súper estreta, la nostra estratègia ha funcionat, com que hem pujat per la carretera a les 16:00, no hem trobat ningú de baixada, doncs per la tarda sols fan visita a les 16:30 i a les 17:30. Arribem i estacionem perfectament al aparcament.
42°58’27″N 1°53’40″W
Comprem les entrades en el punt d’informació, paguem 8€ per adult i 6€ per nen.
Primer ens posen un vídeo, que la veritat no ens ha agradat gens.
Després pugem xino-xano tots els visitants junt amb la guia fins a l’entrada de la cova. Cal anar abrigat, doncs la temperatura interior de la cova és de 8-9 graus.
Tota la visita es fa per passarel.les i escales metàl·líques ben Il.luminades.
La visita ens agrada, doncs veiem: estalactites, estalagmites, macarrons, columnes i cortines i algun llac. A l’hivern es poden veure ratpenats.
Tornem a l’auto. De baixada baixem seguint als altres visitants, i cap problema.
Decidim anar fins al Santuari de San Miguel de Aralar. Les vistes són impressionants, i fa molt de fred. Trobem caballs a la mateixa carretera i a l’aparcament. Quan arribem el santuari ja està tancat.
Teníem pensat pernoctar aquí, però com que fa força vent, preferim baixar un xic, i pernoctar al aparcament de la casa dels Forestals.
42°57’25″N 2°00’09″W
Ens Instal.lem i a dormir.
DIA 02/08/2016 – SANTUARIO SAN MIGUEL ARALAR – NACEDERO DEL LARRAUN – MIRADOR DE AZPIROTZ – LEKUNBERRI
Hi:9:10
Ki:30.625
Decidim sortir d’hora, per intentar aparcar a l’entrada del poble de IRIBAS. Al arribar no hi ha ningú, podem girar i aparcar sota d’un arbre.
42°59’20″N 1°54’13″W
Just allà al costat ja trobem el pal de fusta indicant el NACEDERO DEL LARRAUN, SL-NA-302, marques verdes i blanques.
Comencem caminant cap al darrera de l’església , i seguint les indicacions, el primer tram és per pista ample de pedretes, tot el camí està perfectament indicat, l’anada són uns 2,2 km fins al naixement.
El últim tram s’ha de tornar per mateix camí, fins a trobar el desviament a la dreta, per així tornar per un altre camí.
Els nens s’ho passen molt bé. Baixem al riu a tirar pedres i a veure els caps grossos.
El camí està ple de tolls de fang i els nens s’ho passen molt bé.
Hi ha un moment que perdem les marques, cal anar seguint a munt, i després agafar el camí de sota, allà tornem a trobar les marques, cal anar en compte i fixar-se.
Els últims 300 mts són de força pendent.
Arribem a l’aparcament. Ara està tot el aparcament ple de cotxes.
Seguim i anem fins al Mirador de Azpirotz, a peu de l’autovia, la veritat és que ens esperàvem alguna cosa mes.
Anem a Lekunberri i estacionem.
43°00’02″N 1°53’23″W
Estem just a sota de l’antiga estació de tren, on passa la via verda del Plazaola.
Dinem i juguem a l’auto fins que són les 17 i anem al poble a aprovisionar-nos.
Sopar i dormir.
DIA 03/08/2016 – VIA VERDE DEL PLAZAOLA – RIEZU
Ens despertem d’hora, i a les 9:00 comencem la Vía verda, al final hem decidit fer el tram més sencill i curt, fem Lekumberri fina a Mugiro, es tracta d’uns 2 km d’anada.
Arrosseguem les bicis fines a l’estació, i agafem la vía verda cap a la dreta, Direcció Mugiro. Un cop creuem la carretera ja tot és pista, es tracta d’un passeig que trascorrer al costar del ríu Larraun, sense gaire desnivell. Veiem caballs i vaques. Els nens s´ho passen molt bé, i la nostra gossa Tana ha pogut venir caminant.
Un cop arribat a la presa un cartell informe que el camí està tallat.
Tornem desfent el camí fins a l’estació.
Tornem a l’auto i preparem la resta de l’etapa. Truquem a les Forjas Brun per solicitar visita, però ens diuen que no poden, o sigui que canvi de plans.
Truquem a les Salinas del oro per fer la visita de la sal, i ens diuen que si volem ha de ser avui a les 18, que demà no pot ser. Truquem a la Mieleria de Gorena a Salinas del Oro i ens diuen que ha de ser l’endemà a les 11:00. O sigui que tot se’ns ha complicat, i decidim prosseguir endavant i adaptar-nos a les circumstàncies.
O sigui que passem per Etxauri, i pujem al port, parem al Mirador, però està a l’altre costat. Les vistes que ofereix no són res de l’altre món, sino que són millors les que vam anar gaudint m’entre pujavem el port.
Passem les Salinas del Oro, i mirem el aparcament de l’entrada del poble, però és molt petit i no hi cabem, o sigui que seguim fins a Riezu, i aparquem a l’entrada del poble sota d’un gran arbre i just davant d’un parc infantil.
Fa molta calor. Dinem i ens instal.lem en la taula de pic-nic del parc, els nens s’ho passen molt bé, juguen al parc, al sorral, amb la font, amb el riu que passa just pel costat… I decidim que ens quedem a gaudir de la tarda amb tota tranquilitat.
Sopem i a dormir.
DIA 04/08/2016 – SENDERO DEL CAÑON DEL RIO UBAGUA (RIEZU) – PAMPLONA
Com que els plans els vam canviar ahir, al matí a les 8:30 sentim pitar una furgoneta, resulta que porten el pa, i per tant ho aprofitem.
Un cop preparats, anem xino-xano a veure el Naixement del riu Ubagua P.R. NA 182.
Anem caminant desde l’aparcament, seguint les marques groges i blanques, pel costat de la carretera travessem el poble, i un cop passat el pont que creua el riu, cal agafar una pista forestal que surt del costat d’una casa particular, està perfectement indicat.
Aquesta pista va paral.lela al riu, veiem 2 preses s’aigua, un pont penjant, i 2 fonts. La veirtat és que el camí no presenta cap dificultat. Un cop arribats al naixement baixem al riu a remullar-nos.
El camí és més llarg i va fins a Lezaun, però nosaltres tornem desfent el camí. En total uns 3 km. Ens ha agradat i hem disfrutat.
Prosseguim la ruta,
Hi 12:45
Ki: 30.710
reservem per dinar a les Bodegues Lezaun – Asador (Lacar), haviem mirat pel google i no veiem gaire lloc per aparcar, però ho preguntem al reservar i ens diuen que no hem de tenir problemes, o sigui que hi anem. Aparquem sense problemes al costat d’una casa:
42°41’02″N 1°57’32″W
fem una visita prèvia a la petita bodega, és una bodega familiar i ecològica, ens ensenyen els silus, la bodega antiga, la bodega moderna, i el menjador, a i el Wc està dins d’una bota.
Fem un menú degustació que la veritat que ens satisfà, el preu de barat no en té res, 40€ per adult, però ens porten 3 primers plats, un segon plat a escollir, i postres.
També aprofitem per aprovisionar-nos de vi.
Seguim i estacionem, al pàrquing de Lerate:
42°43’13.8″N 1°56’06.7″W
Arriben cotxes, amb música alta i això ja ens molesta, i comencem a no sentir-nos comodes.
Anem doncs cap al càmping Aritzaleku, que està allà al costat, al arribar ens diuen que no tenen gaires places lliures, ens donen un mapa i ens indiquen les que poden ser. Anem a mirar-ho però no hi cabem, a més a més el estil de càmping no ens agrada i decidim prosseguir la ruta i avançar.
Anem direcció a Pamplona, i parem a visitar l’Esglesia Eunate,
42°40’21.4″N 1°45’40.2″W
arribem que són les 17, i està tancada. L’horari és de 10:30 a 13:00 i de 17:30 a 20:00, ens esperem a que obrin. La veritat és que és una església molt petitona i cuquetona, amb una geometria molt curiosa, de planta octogonal, A l’interior es respira pau i silenci.
Seguim endavant i anem a l’àrea d’autocaravanes de Berrocal (a 4km de Pamplona),
42°50’25″N 1°39’56″W
aprofitem per buidar, que és gratuït, i anem al Pavelló d’esports amb l’auto, a l’altre costat de la via del tren, a comprar les fitxes per l’aigua potable i a informar-nos dels preus de les piscines.
Tornem a l’area d’autos i ens instal.lem, la veritat és que és un carrer al davant d’uns horts urbans i d’un parc. Està tot molt sec, no hi ha ni una ombra.
Coincidim amb una parella de catalans de LLavaneres, intercanviem informació, tant de navarra, com d’autos, com de la vida en general, la veritat és que ens hem sentit molt cómodes, trobar-te gent i compartir moments sense buscar-los ens aporta valor i ens fa gaudir encara més de la vida d’autocaravanistes. Els nens s’ho passen súper bé jugant junts.
Decidim quedar-nos a dormir i demà serà un altre dia.
