Divedres 08/08/2014 – CUDILLERO – CABO PEÑAS – PLAYA MONIELLO – BAÑUGUES
Km inicials : 15853
Hora Sortida : 9:30
Sortim després d’esmorzar en direcció al Cabo de Peñes
43°39’17″N 5°50’55″W (104.0 m).
Utilitzem les carreteres interiors, com les nacionals, per tenir un millor contacte amb el poble i les seves construccions.
En arribar al Cabo, ens trobem una zona d’aparcament habilitada, on no ens costa trobar lloc perquè a aquella hora encara no hi ha massa gent. En canvi quan marxem està abarrotat.
Passem pel punt d’informació, però el que rebem no és massa concret ni acurat.
Fem un llarg passeig resseguint la costa i els diversos penya-segats direcció esquerra del far, en forma circular. El circuit es diu PR-AS-25.
El paissatge és molt impressionant sobre els penya-segats, amb parets verticals molt altes, per sobre dels 90 metres, i sense cap mena de protecció en la majoria dels trams, a excepció dels inicis prop del far, amb 3 o 4 miradors amb baranes de fusta.
Es pot caminar per les cornises fins endinsar-se a les puntes del mar, però ho considerem molt arriscat anant amb nens, i només fem els trams sense complicació.
Les fotografies son espectaculars.
Es pot arribar a caminar pel circuit fins a 7 km.
Nosaltres retornem al l’autocaravana per la drecera interior,que et porta pel dret fins al pàrquing, seguint un xic la intuïció. Com a punt de referència hi ha una estàtua al fons del camí.
Com que s’atansa l’hora de dinar, prosseguim el camí en direcció a l’àrea recreativa Playa de Moniello
43°37’56″N 5°47’45″W (28.4 m).
En arribar trobem un restaurant en l’inici de l’àrea. Es tracta d’un pàrquing davant d’una gran extensió ajardinada, amb algunes taules però sense ombres. És per això que decidim dinar dins de l’auto.
Des D’allà mateix, si es vol, surt un caminet direcció a la Playa de Moniello.
També surt un altre caminet direcció a la costa més propera. El visitem i trobem un curiós conglomerat de roques «ratllades», i davant d’aquestes roques estan fondejats diversos pesquers treballant.
Després de dinar, prosseguim amb l’auto per baixar a banyar-nos a la platja amb els nens, platja Moniello, i com que sóm més xulos que ningú, hi baixem amb l’auto, quedem sorpresos perquè l’Accessibilitat al lloc és molt dolenta, acabant amb una carretera estreta amb poc marge de maniobra i sense possibilitat d’aparcar enlloc.
A més una de les persones que surt de l’aigua ens informa que és una platja exclusivament de roques grans, i que no és gens aconsellada per nens. Ni que l’aigua està súper transparent, i disposa de dutxa. Ens comenta que la millor platja per ells és la que està a poca distància, la de Bañugues, que és precisament el lloc on tenim pensat anar a pernoctar.
Ens hi arribem i quan aparquem ja veiem que hi han diverses autos estacionades
43°37’43″N 5°48’38″W (13.2 m).
Ens vestim per anar a la platja, ni que el temps no acompanya excessivament, però malgrat que la sorra és fina, l’aigua està molt bruta i ennegrida, cosa que ens fa replantejar el tema.
I després de veure que en aquest indret teníem pensat passar dos dies amb un descans inclòs, però que el lloc no donarà cap mena de joc, replantegem el lloc de pernoctar i els següents dies i ens dirigim ja cap a Gijón.
Dels dos llocs de pernoctar possibles, ens decidim per el que és pàrquing del Rinconin, no l’ àrea d’autos
43°32’49″N 5°38’11″W (18.2 m).
L’accessibilitat no és complicada i tenim moltes altres autos al voltant.
Pernoctem.
Dissabte 09/08/2014 – DESCANS
Ens llevem, després d’una nit molt tranquila.
Avui era el nostre dia de descans i decidim anar a buscar un lloc per rentar la roba, en trobem un al carrer Avda del Llano, 38, és un autoservei, i ens hi acostem amb transport públic.
Cal comentar que la combinació d’autobusos és bastant precària, en pugen només 2 fins al pàrquing del Rincinon, el 14 i el 25. Però el 14 no funciona els caps de setmana, o sigui que toca caminar fins més avall per tenir més opcions.
Import bitllets: Nens gratuït i adults 1,25€ per cap.
Ens mirem lo de la targeta turística però no creiem que surti a compte, s’ha d’anar al punt d’informació.
També cal valorar lo de la targeta de transport públic recarregable que venen als quioscs.
Un xic més avall, a la parada Oasis, hem agafat la línia 20, i hem baixat a la parada Eleuterio Quintanilla.
Una rentadora de 12kg -5 € i una de 18kg – 6€, i la secadora 3 €. Està molt bé i no has de posar ni sabó, ni suavitzant.
Retornem a l’auto. Caminem un troç, baixant pel carrer Pérez de Ayala, per agafar la línia 25, a la parada Carlos Marx, fins a la parada Hotel, just davant del parc del Rinconin.
Fem us del parc infantil que hi ha al davant del aparcament.
Decidim anar a l’Aquari, amb transport públic, o sigui que baixem caminant pel costat del mar, fins a creuar el riu. I anem fins a l’avda de Pablo Iglesias, per tal d’agafar la Linea 1, a la parada de Codema, fins a la parada Aquari.
Visitem Aquari, preu 7,5 € per nen i 15 € per adult.
Creiem que el preu no s’ajusta a les expectatives, ni que la visita és correcte.
Ens arribem al Museu del Ferrocarril, l’entrada és gratuïta, ni que tanquen a les 19:00, i arribem a les 18:30, fem una visita ràpida.
Davant mateix del museu hi ha la parada d’autobus, agafem la línia 1, a la parada Museu del Ferrocarril, fins a la parada Codema. I a caminar s’ha dit, pugem per l’Avda de Castilla, i al número 31 hi trobem el Mesón el Molinon, on fem un sopar de peixet, molt recomanable , i al davant mateix tornem a agafar la Linea 25, parada Castilla, i baixem a la parada Hotel.
A descansar.
Diumenge 10/08/2014 – BAÑUGUES- GIJON
Dia a Gijón
Ens despertem tard, sobre les 9:30 extranyament, just a temps de veure aparèixer com ens deien les informacions al forner que reparteix pa pel parking en una furgoneta, tot fent sonar el clàxon a tort i dret, cosa que molesta als mes jovenets que encara dormen a dins des cotxes.
Al final la nit ha estat menys dura del previst inicialment, amb els nois bascos del costat. S’han comportat força bé.
Decidim fer el segon dia a Gijón tot visitant la part de la costa en bicicleta, mitjançant el llarg carril bicicleta del que disposen. Trobem molt ben acondicionada aquesta part per fer-ho.
Sortint del pàrquing i en lleugera baixada arribem ràpidament a la part de platja, aquesta vegada en una marea baixa que permet veure que les petites platges de davant del passeig marítim son igual de petites però amb la sorpresa afegida de tenir múltiples roques grans per davant, que era el que ens amagava la marea alta.
Creuem el Riu Piles, i seguim vorejant aquest cop la Platja de St Lorenzo, fins a la Iglesias de St Pedro, on girem cap a L’Esquerra passant per la placa Major on hi ha l’Ajuntament, i fins a la Plaça del Marques, davant del port Esportiu, on deixem les bicis aparcades i iniciem un recorregut a peu pel Parc de Santa Catalina (Cimavilla). Veient les antigues muralles, bateries militars, i l’estatus del Chillida.
Retornem a buscar les bicis i desfem el camí fins a l’auto.
Dinem.
Prosseguim la ruta, necessitem recarregar i buidar aigües, o sigui que decidím anar fins al següent destí, a El Entrego, a l’àrea de San Matin :
43°17’11″N 5°38’20″W
En arribar ja comencem a intuir, per les vistes de la barriada, que el lloc triat no serà del nostre agrat, i efectivament ho comprovem en arribar al destí. Resulta ser un pàrquing compartit amb altres vehicles, amb una entrada en pujada, i on al final del mateix hi trobem el punt d’aigües per buidar i carregar just al costat de, sorpresa sorpresa, 3 places reservades per autocaravanes ocupades per tres grans tifarades de cavall a cadascuna !!!
Per no fer-ne mes comentaris, només dir que vam carregar aigües i buidar, i lògicament vàrem prosseguir direcció al Museu de la Mineria (MUMI) per avançar en el nostre camí. Sabíem que a la recta de sortida del poble, després de l’àrea d’autocaravanes hi havia un Alcampo i una benzinera. I parem a repostar.
Arribem al museu
43°17’16″N 5°39’10″W (232.3 m).
El pàrquing és molt gran i es maniobra sense problemes. Nosaltres arribem a les 17 hores i en horari d’estiu està obert fins a les 20 hores. Paguem 6,5€ per adult. Nens menors de 4 anys gratuït.
La visita al museu és lliure, excepte la visita a la mina de carbó recreada, accedida al museu per uns gàbia també recreada. És una reproducció molt reslista d’una mina de carbó. Es recorren galeries s tamany real, ambientades amb utillatge, olors i sons que recreen un dia de treball normal.
Cal comentar que el guia que ens va tocar va ser força dolent. I es va enganxar amb una de les visitants per les males i ràpides explicacions que va oferir.
Cal portar lots (sinó es poden comprar per 4,5€ a recepció) i cal portar calçat còmode i adequat, doncs en alguns trams el terra rellisca.
La resta de la visita és un conjunt de màquines i eines de època, la majoria vinculades a la mineria i la industria (tipus popurri, perquè hi ja de tot). La visita es realitza el 2-2,5 hores.
Gràcies a les noies de recepció descobrim que a finals del mes de juliol es va inaugurar una Area d’autocaravanes a El Cavadiu, que és precisament on s’ubica el museu de demà
Ens costa uns mica trobar-ho, però quan ho fem, no te ni punt de comparació amb l’anterior. Tota nova, neta, i amb capacitat de 12 places (48 hores). Estem sols, però el lloc sembla tranquil. Només alguns lladrucs dels gossos dels voltants trenquen el silenci.
Sopes i dormir.
Àrea AC ecomuseu
43°16’41″N 5°40’27″W (236.1 m)
Dilluns 11/08/2014 – GIJON – CADAVIO – LA NUEVA – EL ENTREGO – EMBALSE DE RIOSECO – SOTO DE AGÜES
Ens despertem a les 9. Després d’una nit molt tranquila i sols.
Esmorzem i ens preparem per anar a fer la visita programada i reservada el dia anterior a l’Ecomuseu minero del Valle de Samuño, en El Cadaviu.
Decidim recórrer els 100 metres que separen l’àrea d’autocaravanes del recinte de l’Ecomuseu per aparcar-hi dins del pàrquing, perquè està plovent, però just abans buidem aigües a l’àrea. La única pega que trobem és que les aixetes que tenen porten les boquilles exageradament grans i cap dels adaptadors de les mangueres no ens funcionen. Així que no reomplim d’aigües
El pàrquing del recinte té aparcament per autobusos, i pot tenir unes 30 a 40 places
43°16’37″N 5°40’32″W (246.3 m).
Arribem a les taquilles a les 10:30 per recollir les entrades i el recinte es comença a omplir de gent ràpidament. Preu adult 10€, nens menors gratis.
Ens posem a fer cua davant l’entrada per poder agafar el primer vagó i estar just darrera del maquinista.
El primer tram de la visita es fa en un recorregut amb tren d’uns 2km, el primer per l’exterior i el segon per l’interior de les galeries mineres del pou miner.
Després un guia ens espera al arribar amb el tren, ens comença a fer la visita dins mateix de la mina, després pugem els 36 mts amb un ascensor, simulant les antigues gavies, pel POZO de St Luis, tot seguit la visita transcórrer per dins de l’Edificació minera del pou, amb les conseqüents explicacions. (Sala màquines, infermeria, casa de banys, ….) Tot plegat a resultat molt amè, interessant i agradable, a diferencia del museu d’ahir.
Tot està molt ben organitzat i cuidat.
Per finalitzar la visita es pot retornar amb el mateix tren o bé tornar a peu els dos kilòmetres per un agradable passeig – sender. O inclús quedar-te a dinar allà mateix a les taules de pic-nic o als 3 bars del poble i baixar més tard. Nosaltres tornem amb el tren a petició dels nens.
Ja de nou al pàrquing agafem l’autocaravana per anar al següent punt de destí i dinar. Serà a Rioseco, al pàrquing de l’entrada.
43°13’23″N 5°27’28″W (387.4 m)
Arribant al poble, a mà esquerre i tocant a un restaurant es troba el descampat que permet un còmode aparcament per l’autocaravana. No és un pàrquing senyalitzat com a tal, però compleix perfectament.
Dinem allà i en acabar, i per proximitat, abans de començar la visita al poble fem un tallat al restaurant.
L’encant i la importància del poble és bàsicament la gran quantitat d’horreos que tenen. Fem un tomb visitant-los i fent forces fotos.
També és important l’Embassament d’Aigua de l’entrada a mà dreta, just davant d’on hem aparcat, reconegut per les seves colònies de diferents espècies d’ocellls. Desgraciadament nosaltres no aconseguim veure’ns pràcticament cap, potser per el dia gris que estava fent. En tot cas, vem voler entrar a la caseta mirador de fusta i tampoc vem poder ja que estava tancada.
No deixa de ser curiosa L’exposició al mig del poble de les fotografies de quan la fundacion principe de Astúries, amb el actual rei Felip VI i reina, van otorgar amb visita inclosa el premi 2011 a poble exemplar a Rioseco. Es veu que en deuen presumir bastant.
Prosseguim finalment el viatge al punt de destí d’avui, situat a 3 km de l’actual. És el poble de Soto de Aguas.
43°12’07″N 5°28’02″W (430.9 m).
Aparquem la autocaravana a l’entrada del poble, en un immens pàrquing al costat del poliesportiu. Serà també el lloc de pernocta d’avui. És de fàcil mobilitat.
Està empitjorant el temps i decidim visitar el poble sense demora.
Ens deixa bastant sorpresos el tipus de poble que és : un sol petit establiment de queviures, amb 4 coses molt bàsiques (on per cert comprem algun enciam un tomàquets que ens diuen que son del poble … ) regentat per un noi molt jove.
Les cases són 85% antigues i 15% noves o restaurades, però en canvi sembla un poble d’estiueig, entre d’altres coses perquè arribem a comptar entre 5 i 6 bars on es reuneixen tots els nois que veiem al poble, però no semblen precisament joves tampoc.
La resta del poble té el seu encant, amb carrers empedrats a l’antiga, bastants horreos antics i corrals i animals diversos al mig del poble. Pels carrers no es permet aparcar. Cal fer-ho al pàrquing de l’entrada. En realitat el poble és força petit. Des d’aquí comencen algunes caminades. Nosaltres demà al matí també en provarem una.
Sopem i dormim.
Dimarts 12/08/2014 – SOTO DE AGÜES – TANES – CAMPO DE CASO – VENEROS – SOTO DE CASO – PENDONES – PUERTO DE TARNA – PAOLA DE LAVIANA – OVIEDO – LUGONES
Ens llevem d’hora, sobre les 8:30 i tenim d’intenció de fer un esmorzar lleuger i dirigir-nos a l’inici de la caminada d’avui.
Poc a poc el pàrquing es va omplint de nous vehicles dels que baixen passatgers , que semblen preparats per fer també la mateixa excursió.
Mentre fem els entrepans ja que hem decidit quedar-nos a dinar al capdamunt del cami, per retornar amb forces després.
Un cop a punt, ens dirigim primer a la botiga del poble a comprar pa i deixar-lo a l’autocaravana.
L’excursió s’inicià al mateix aparcament, direcció al renta-roba del poble. Des del mateix aparcament ja està indicat amb ratlles blanques i grogues. Es diu la Ruta del Alba.
Tenim intenció de fer-ne un tros ja que anem amb nens petits.
El total son 7 km d’anada i altres tants de tornada amb un desnivell de 500+, però repartit de forma molt progressiva fins al km 5 on comença bona part de l’ascensió final, al desfiladero.
És una bonica ruta, força transitada i molt ben acondicionada, que segueix les valls de les muntanyes anant parlal.lela al riu i amb moltes ombres.
Fins al km 5 a mes, el camí està tot asfaltat. Trobem fins hi tot nens que van amb cotxets de nen petit.
Al final ens fem els valents i arribem molt aprop del final de l’excursió, just a la última cascada passat el pont de pedra.
Per ser honestos, la gent que està de retorn del final ens diuen que, malgrat només queden uns 20′ fins al final, el més bonic de l’excursió acaba en aquests cascada on nosaltres estem. Així que dinem allà mateix a peu del camí.
Destacar que els últims 2 km ja son sense passeig ni asfalt però que el camí està ben cuidat.
Tornem cap al l’autocaravana en un suau passeig en baixada constant, desfent el camí recorregut.
Aquest últim tram, amb nens petits, se’ns fan eterns, ni que ells es comporten fantàstica ment i ni tan sols es queixen per res.
Finalment l’hora d’arribada ha estat les 16:00, amb un temps total de caminada de 5 hores i una distància d’uns 13km aprox.
Un cop canviats de roba, iniciem la resta del camí d’avui, aquest cop amb l’autocaravana, direcció al Puerto de Tarna, punt més llunyà del trajecte.
Km inicials : 16013
Hora : 16:30
Quan iniciem l’entrada a la carretera d’accés al Puerto, ens adonem que canvia el tipus de carretera a una de mes estreta i poc maniobrable. Veient que encara ens quedarien 30 km d’anada i altres tants de tornada, decidim fer mitja volta i continuar al següent punt que teníem, el Campo de Caso, on suposadament havíem de veure un pont medieval i la curiosa arquitectura de les cases, però un cop a dins, i en no trobar a simple vista el pont i observar que és un poble normal, continuem camí fins a Tanes, o entre les 17 i les 19 es pot visitar un museu d’apicultura.
Arribant al poble ens parem a fer un cafè a un bar de carretera, i a part de dir-nos que no pot servir-nos cafè per emportar, en preguntar-li pel museu ens diu que està permanentment tancat perquè ningú no el podia atendre.
Així que amb la cua entre les cames, diem que ja n’hi ha prou i estant força cansats, ens dirigim a veure com serà l’àrea d’autocaravanes de Pola de Laviana
43°15’17,2″N 5°34’06,1″W
La veiem passar a peu de carretera i ens sembla força correcte. No hi ha ningú però valorem el fet que només per dormir a l’àrea per l’endemà anar novament a buscar la de prop de Oviedo no ens compensa. Així que decidim continuar fins a la següent.
Arribem a l’àrea d’autos a Lugones
43°24’25″N 5°48’38″W (169.2 m)
El lloc està correctament acondicionat per les autos, amb 4-5 places reservades al costat del buidat d’aigües, i compartint la resta de places de turismes.
Al costat està en centre esportiu municipal, ni que el fet d’estar rodejat de polígon industrial li confereix un aspecte un xic tètric.
Hi ha 3 autos mes a part de la nostra, però el lloc ens sembla un xic inhòspit.
Aparquem momentàniament mentre repassem novament per Internet que no hi hagi mes llocs a prop o dins d’Oviedo.
En les informacions que nosaltres teníem tothom visitava Oviedo des d’aquí, on es pot accedir facilment al transport públic a uns 200 metres. I a través de la xarxa no som capaços de localitzar un lloc mes adient.
Mentre busquem arriben mes autos, concretament una d’uns senyors espanyols amb els que decidim preguntar i tenim la sort que son de la zona.
Ens confirmen que el lloc que estem per pernoctar no té cap problema. Que ells ho fan sovint. Que es pot deixar l’auto de dia sense problemes i que el millor transport per Oviedo és el tren, que no que té una freqüència de pas inferior a l’autobús, et deixa en ple centre. (C/ Uría)
Ens convencen.
Demà acabarem decidint què farem.
Finalment som quasi 10-12 caravanes / furgonetes pernoctant.
Comença a ploure
Veiem passar la Policia nacional patrullant, cosa que està molt bé.
Sopem i dormim.
Dimecres 13/08/2014 – LUGONES – OVIEDO – SAN SALVADOR DE VALDEDIOS
Dia a Oviedo
Ens llevem en un dia semi-plujós, en el que tenim la intenció de visitar Oviedo.
Esmorzem i ens posem en camí a les 10:00
Deixem l’autocaravana a l’àrea d’autos. Hem preguntat i sabem del cert que un parell més també es queden allà.
Tal i com ens van recomanar, agafem el tren al ‘estació de prop del parking, a uns 200 metres.
De fet, les dues estacions estan juntes, autobusos i tren. El tren que cal agafar d’anada és el C-1 direcció a Oviedo, que et deixa a l’estació d’Oviedo, al carrer Uria, molt aprop del centre. Només són dues parades les que cal esperar per arribar, i el trajecte es fa rapidíssim, en 10 minuts. Preu : 1’75€ X pax
Si es vol fer en autobús, creiem que la línia correcta és la L-2
Al final també creiem que una altra alternativa és anar fins a l’aparcament dels monuments del Monte Naranco i un cop allà agafar la L-10 de bus per baixar al centre però creiem que la nostra opció és a priori més segura.
Un cop a l’estació, baixem per Uría fins al Parc Campo ST Francisco que és on hi ha també un punt d’informació, del qual rebem escasses explicacions, per ser Oviedo.
Visitem bàsicament tot el centre i casc antic, inclòs el carrer de les Sidreries, i també el Mercat Municipal, per acabar.
Oviedo és una ciutat molt neta és facilment contrastable. I també cal destacar que té un encant especial, ja sigui per les seves colorides cases, arquitectura, disposició urbana o fins hi tot les múltiples estàtues repartides pels carrers. Ens ha agradat molt.
Si bé la primera idea que teníem era quedar-nos a dinar per Oviedo, finalment i sobre la marxa la hem variat. Acabant la visita en el mercat municipal, i havent-nos fet tanta bona impressió hem preferit avituallar-nos amb queviures, carn i peix i tornar a l’autocaravana per dinar allà el peixet comprat. Així matàvem 2 ocells de un tret.
Km inicials del dia : 16091
Hora de sortida : 16:46
Finalment i després de dinar hem decidit deixar l’àrea d’autos, previ buidatge i carrega d’aigües, per anar a aparcar al Parking dels monuments del Monte Naranco
43°22’35″N 5°52’01″W (319.1 m).
Després d’arribar nosaltres també han arribat altres autos. El parking és ample per maniobrar i hi ha algunes places d’autobus. Des D’allà mateix surt un caminet peatonal amb bastanta pujada que dóna accés primer al centre d’informació i després a cadascuna de les dues esglésies.
Ja ens ha informat que Les visites eren sempre amb guia, però en arribar i observar el panorama, si bé des de fora es veien uns preciosos monuments, la marabunta que feia cua a fora esperant el seu torn de guia, el guia amb un grup a dins amb totes les portes i finestres tancades perquè no es veiés res, i molta gent penjant-se per tot arreu del monument, ens ha fet decidir a fer 4 fotos i no arribar ni tan sols a la segona Església. Segur que tot està molt bé però tampoc era una de les nostres prioritats.
Un cop al parking decidim continuar el nostre camí. No volem tornar a l’area de Lugones, perquè si bé és estratègica per veure Oviedo, si que és cert que té una important pega, el soroll continu que produeix una industria del voltant, i que arriba a ser molt molest i potser per algú irritant.
Així que tenint en compte que el nostre destí de demà per començar era arribar a la visita de les 11 del Monestir ST Salvador de Valdedios, pensem que potser serà un bon lloc per pernoctar al seu parking i llevar-nos ja demà allà.
I així ho fem. Conduïm fins al parking del monestir
43°26’14″N 5°30’24″W (121.8 m)
on ja només arribar ens fa la impressió de que hi estarem bé. Així que només donem un tomb pels voltants, observant que a mes és un alberg i lloc de pas de peregrins, i que té just al davant un restaurant (allà no ens han pogut fer ni cafè, si el volíem havia de ser de mitjó i sopars s’ha fet el longui, tot una mica surrealista ) però està transitat de gent a l’alberg i també hi ha transit de vehicles, però tot molt tranquil.
Sopar i dormir.
Dijous 14/08/2014 – SAN SALVADOR DE VALDEDIOS – SAN JUAN DE AMANDI – VILLAVICIOSA – TAZONES
Ens llevem a les 9 del matí, amb les campanes del monestir.
Esmorzem i fem temps perquè la primera hora de visita al Monasterio de San Salvador de Valdediós és a les 11.
Entrem al recinte i a la recepció de visites ens atén una guia que ens farà la visita. Ara a primera hora el grup serà reduït, serem 7 persones.
Preu adults : 3€ Nens de 3 anys gratuït.
En primer lloc visitem una de les dues esglésies del recinte, la de primera construcció (800 d c) i mes petita.
Després visitem la segona Església i monestir adossat, la de segona construcció, sobre el 1200 d c.
La guia fa una bona tasca, amb una barreja de dades tècniques i històriques que fa amena la visita, que dura 1 hora aprox.
Creiem que ha estat una bona elecció, i si algun però es pot posar, ès que seria d’agrair una vista més detallada i extensa de tota la part del monestir, més tenint en compte que a dia d’avui no hi viu cap ordre monàstica, i està provisionalment deshabitat.
En principi només ensenyen l’esglesia i el claustre.
Les cel.les dels monjos o la biblioteca no.
Continuem el nostre cami amb l’autocaravana al següent punt previst.
Km inicials : 16135
Hora de sortida : 12:00
Conduim direcció a Villaviciosa, per visitar la fabrica de la Sidreria El Gaitero
43°29’33″N 5°25’24″W (6.3 m)
Està al final d’una de les sortides del poble. Al ser la màxima representant de la Sidra Asturiana als mercats de consum , és de visita obligada.
La visita en si a la fàbrica té una duració de 30 minuts aprox. i és gratuïta i amb guia. Només passar per les portes d’entrada, el porter ja t’indicarà un grup i el lloc per començar quan arriba el guia.
També es pot complementar amb una visita opcional al museu de la fabrica, en un edifici dins de la mateixa, però aquesta visita si que té un preu simbòlic de 1,5€ els adults, nens gratuïts. Es una edificació de 3 plantes amb un audiovisual inclòs.
Nosaltres visitem només la fabrica, on ens expliquen el procés de producció de la Sidra i mostren les Instal.lacions interiors, complimentant amb dades estadístiques i detalls curiosos.
Al final es fa una cata del producte i es pot comprar a la botiga de la sortida qualsevol dels seus productes en diferents formats.
Aprofitem per dinar al mateix pàrquing i en acabar reprenem la marxa cap al següent punt.
Hem decidit obviar la visita que teníem prevista a Villaviciosa per donar una mica d’aire als nens i els hem portat a la propera Playa de Rodiles
43°31’53″N 5°22’49″W (7.9 m)
Ha estat una bona decisió doncs en la ultima platja amb la climatologia en contra i la brutícia els nens havien quedat amb un mal sabor de boca. En canvi, aquesta ha estat al contrari, malgrat haver-hi bandera vermella avui que prohibia el bany.
Els aparcaments son molt amplis. En realitat, a l’extrem és immens. A L’oest un xic més petit i durant tota la carretera del centre, n’està ple en format bateria, amb alguns prou llargs com per posar-hi una autocaravana. Son els que triem nosaltres, per proximitat a la platja, al la qual s’accedeix mitjançant unes pasareles de fusta a través d’un bosc.
El format de pagament del pàrquing es via ORA, amb la obligació per les autocaravanes de pagar zona Verda tiquet diari senser, en total 5€. A partir de les 19 hores ja no es paga, i creiem que es pot pernoctar perfectament, sobretot al pàrquing zona Est.
Nosaltres aprofitem perquè els nens terregin i es remullin les cames durant un parell d’hores. Fa un xic de vent però no deixa de ser agradable. La platja és espectacular de mides, potser té mes d’un kilòmetre de llargada. Tot el sotabosc que separa la platja dels aparcaments (uns 150 metres està adaptat amb múltiples taules per fer pícnic i bars per prendre quelcom.
Després de la platja i per acabar el dia, ens dirigim al lloc de pernocta, un poble també Pintoresc, Tazones
43°32’39″N 5°24’10″W (50.6 m).
S’ha d’aparcar al gran pàrquing de l’entrada a mà dreta i el poble és petit. Del pàrquing al mar, seran uns 150 metres.
El carrer central està ple de restaurants, per poder menjar peix i marisc, que ja era la idea que portàvem noaltres per sopar. Així que fem una ràpida visita i demanem taula al primer restaurant que millor ens entra pels ulls. Alguns comparen aquest poble amb Cudillero, però en la nostra opinió, aquest últim el supera en encant.
Sopar i dormir.
Destacar també que de camí a Tazones hem vist des de la carretera un altre dels llocs on sabem que es pot pernoctar de la zona, el pàrquing de El Puntal, al Costat de la ría, on hem divisat des de la carretera diverses autocaravanes estacionades.
