Divendres 17/09/2021 – Igualada – La Pobla de Segur
Sortim sobre les 20:00 i passem pel Port de Comiols, per anar pernoctar a l’Àrea d’autos de La Pobla de Segur.
GPS: 42.2382718 , 0.9659761
Disposa d’un espai exclusiu per l’estacionament de les nostres autocaravanes gratuïta. Asfaltat i anivellat, just davant estació de tren, a on s’acaba la via. Amb zona de pic-nic al costat del riu. Amb zona de serveis d’aigua i llum.
Acabem sent 2 autos i dues furgos. Sopar i dormir.
Dissabte 18/09/2021 – La Pobla de Segur – Capdella – Central hidroelèctrica – Pantà de Sallente
Passem molt bona nit i molt tranquils.
M’escapo a buscar pa al Forn Corneli, hi ha un trocet, però va bé per estirar les cames, ubicat al centre del poble, i carreguem provisions pel cap de setmana.
Comença a ploure i arrenquem cap al pàrquing del Museu Hidroelèctric de Cabdella:
42.4662292 , 0.9905334
estacionem sense cap problema i esmorzem. Doncs hem comprat les entrades on-line, per la visita de les 12:00, els majors de 10 anys han de pagar, nosaltres paguem 5 € per adult, doncs els nens tenen 10 anys i no paguen.
Ha deixat de ploure i sortim a fer un tomb per l’entorn, i tot seguit entrem al Museu.
El primer tram és una visita museitzada.
A la primera planta hi ha panells informatius i fotografies de l’època, sobre la seva construcció, de qui, com, quan… Sent Emili Riu, qui fou el constructor de la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya, la de Cabdella.
Va ser una obra faraònica, on el factor humà, uns 4.000 homes, va ser determinant. Va requerir de la construcció de carreteres d’accés, funiculars, carrilets, campaments pels treballadors..etc que van permetre que es fes amb un temps rècord, de tot just dos anys. Posant-se en funcionament el 1914.
A la segona planta, ens expliquen com es genera l’energia, i la seva distribució en el territori. Com es comuniquen tots els llacs soterradament, per recollir l’aigua, superant els 50m3.
La visita se’ns fa molt amena, el guia, ens dona tota mena de detall.
Després sortim a l’exterior, veiem el polvorí i entrem a la sala de màquines, on el soroll de les turbines ens donen una idea de com estan treballant.
Tot seguit recorrem el seu exterior i veiem les vagonetes de l’època que feien servir per pujar material, i el tub per on baixa l’aigua, que és la matèria prima per generar l’electricitat:
Ens expliquen que per la nit, l’energia sobrant, es fa servir per remuntar de nou l’aigua fins a l’Estany Gento. Ens expliquen que podrien generar mes energia però que hi ha turbines parades.
Tot seguit passem a una altre sala, dedicada a la pesca de la truita.
Tornem a l’auto i com que no plou, pugem fins al Pantà de Sallente. És un tram de 8 km, de carretera un xic mes estreta, molt ben asfaltada, però no té línia de separació de carril, cal anar xino-xano, amb precaució. Hi ha una línia d’autobusos que té parada en el Pantà, per tant es pot pujar perfectament.
Ens estacionem davant del restaurant. El dia està ben encapotat, però tot i així podem fer fotos del telecabina que demà, si el temps ens ho permet agafarem, doncs hem comprat tiquets de pujada per les 10:00 (és la primera hora que deixen pujar gossos).
Torna a ploure, o sigui que anem a l’auto a dinar.
Passem la tarda fent deures, jugant al lego, escrivint, alguns fent una migdiada llarga…
Sortim a estirar les cames, i anem fins la pressa del Pantà, però quan estàvem arribant, es posa a ploure de valent, ens refugien sota la caseta de Fecsa, i ens esperem una bona estona, però no para. O sigui que decidim tornar a l’auto sota la pluja. Al arrivar engeguen la calefacció, i posem a estendre tota la roba que portem, inclús, com que estem sols, engeguen l’auto i posem aire calent. Tot un espectacle…
Sopar i dormir.
Diumenge 20/09/2021 – Pantà de Sallente – Telecabina – Estany Gento – El carrilet – Cambra d’aigües
Ens lleven a les 8:00, i preparem entrepans per dinar. Després d’esmorzar un xic, ens preparem amb xiruques i pals, i anem cap al telecabina.
Hem comprat les entrades on-line, sols pujada, 2 adults, i 2 nens de 10 anys, i 1 gos. La primera hora que permeten pujar amb mascota és a les 10. Paguem 12 € per cap (nens a partir de 10 anys ja paguen com adults), i el gos de mes de 3kg 9€. Hi ha opcions de pujada i baixada, i packs familiars, el telecabina funciona del juliol a finals de setembre, cal consultar la seva web.
Un cop a l’edifici del telecabina, ens demanen el número de localitzador, i ens diuen que com que portem gos, el gos ha de pujar primer. El Jordi i la Mel, pugen escales amunt, n’hi ha forces, i són de les de reixa, però la Mel les puja sense problemes, com una campiona. Un cop a dalt, una monitora prepara un transportin, i posen junt amb el Jordi, la Mel a dins (no li haviem posat mai). I la resta anem entrant al telecabina, anem a tope de gent.
El telecabina puja molt suau i ni que fa unes vibracions, i unes oscil·lacions a la part de dalt, que al Jan no li acaba de convèncer.
Un cop a dalt, deixem que surti tothom, i després una monitora i el Jordi treuen la Mel del transportin, i baixem de nou un munt d’escales de reixa, i ho tornem a fer sense cap problema.
Un cop toquem de peus a terra, la Mel i el Jan ja es relaxen.
Fa molt bon dia, però un xic de vent. Anem fins a Estany Gento, i a partir d’aquí seguim l’itinerari 5. – El Carrilet – Cambra d’aigües.
Aquest camí és pla, i segueix les antigues vies del Carrilet, uns 5 km d’anada, fins a la Cambra d’aigües. Tardem 2h 45 min. Anem fent parades, doncs el lloc s’ho mereix, i fem un munt de fotos.
Passem per 5 túnels, cada un d’ells diferent i alhora singular, que li donen un encant especial a la ruta.
Veiem vaques, i cavalls, i els nens diuen, que enlloc de via verda hauria de dir-se via marró, doncs en forces trams hi ha moltes caquetes, per no dir tifarades i el Jan, disfruta embrutant-se, m’entre que la resta anem sortejant i vigilant on posem els peus.
Trobem varis salts d’aigua on aprofitem per hidratar a la Mel. Que quan ens despisten es menja una mica de caqueta, que estan molt tendretes…
Al final de la ruta arrivem a l’edifici de la Cambra d’aigües, on surten els tubs que baixen a la Central hidroelèctrica, i trobem les restes del cable i via que pujava desde la central.
Fem parada per dinar.
Retornem pel mateix camí, tornem a passar per 2 dels túnels, aquesta vegada ho fem a mes bon ritme, tardem 1h 20 min, fins al encreuament que porta fins al Pantà de Sallente. Aquí comença la baixada, a les cames ja es noten els km, doncs gastem energia sortejant les caquetes.
La baixada està ben indicada amb marques grogues, el camí té inclús escales, posen a prova les frontisses dels mes grans. Anem fent Ziga-zaga, amb vistes al pantà. Passem per sota d’una torre elèctrica, i per un pont per sobre d’un salt d’aigua. Tardem 1h en arrivar al aparcament.
Fem parada al restaurant per agafar beguda fresca.
Ens despullem al carrer, i tota la roba la posem en una bossa d’escombraries, doncs quan arribem a casa la posarem a rentar.
Endollem la dutxa exterior i rentem les potes, panxa i cua a la MEL, doncs té incrustacions de caquetes…
Marxem cap a casa molt cansats i alhora molt satisfets.
Tornarem a venir, doncs hi ha un munt d’excursions que ja ens hem anotat per la pròxima.
Parem a l’Àrea d’autos de Tremp:
GPS: 42.1631621 , 0.8905112
per buidar. I seguim fins a Igualada aquest cop pel port de Camarassa.
