Divendres 08/10/2021 – Igualada – Figuerola d’Orcau
Sortim de pont a les 19:45, i anem fins a:
Figuerola d’Orcau – Àrea d’autocaravanes – (42.1325926, 0.9992600)
Àrea amb tots els serveis, disposa de 2 punts de llum, que per utilitzar-los cal abonar 1€, i per buidar i omplir, s’ha de pagar 5€. Les places estan força planes i al costat de la Piscina. En total son 8 places perfectament delimitades, ni que n’hi caben moltes mes, doncs estem dins de l’antic camp de futbol.
Al arrivar ja hi ha 1 auto i 1 furgo, estacionades i al cap d’una estona s’acaben omplint totes les places.
Sopem i bufem espelmes, avui és el meu aniversari, en faig 47, i els nens han portat pastissets per celebrar-ho.
Dissabte 09/10/2021 – Figuerola d’Orcau – Orcau – Gerri de la sal
Hem dormit super tranquils. Fa fresqueta.
Un cop esmorzats, preparem motxilla (aigua, fruita ..), ens calcem xiruques i agafem pals.
Excursió: El Bolet – Estanys de Basturs
Sortim a caminar, seguim la ruta del Wikiloc. Al cap de poc de sortir, el camí ens porta per sobre d’una carena sorrenca, els nens es diverteixen, cal anar un xic en compte, ni que no rellisca gens. Localitzem el Bolet, diuen que és “el bolet mès antic del món”.
Seguim de pujada, fins a l’Ermita de St Bartomeu, que ha estat restaurada, i on els nens toquen la campana unes quantes vegades…
A partir d’aquí passem per un munt de camps d’ametllers, i arrepleguen alguna que altre ametlla que encara es pot aprofitar.
Gaudim de la natura, i de la tranquil.litat, doncs no trobem a ningú i ens sentim molt afortunats.
Arrivem a els Estanys de Basturs, d’origen càrstic, i actualment consta de dos estanys, on el seu orígen és molt curiòs. Doncs estan elevats, per sobre dels camps, enlloc d’estar enfonsats, i això és degut a que quan l’aigua sorgeix a l’exterior, diposita el carbonat formant un anell de pedra rosca que creix cap amunt i cap als costats, com un conus.
Primer anem a l’Estany xic, tal i com indica el seu nom, és el més petit, té uns 30 mts de diàmetre i una fondària de 10 mts, està totalment envoltat de conreus i en part dessecat degut a l’obertura d’una rasa de drenatge. El veiem de lluny, tot pujant a una torre-mirador.
I despres anem cap a l’Estany Gran, que té uns 75 mts de diàmetre, i una fondària màxima de 15mts, de forma gairebé circular, amb la cubeta cònica. Localitzem una granota i un munt de peixos “madrilla roja”.
Aprofitem la taula de pic-nic per fer un xic de fruita, i agafar forces per reocorrer l’últim tram.
S’ha de fer un tros per una carretereta local, però no hi ha gaire trànsit.
Trobem alzines, una noguera, una figuera i inclús una magranera..
Tornem a l’auto molt satisfets, i trenquem les ametlles i les anous, i fem un petit tastet.
Dinem i els nens fan deures.
Sobre les 18 recollim i marxem fins a Orcau, a uns 6 km, la carretera tot i no tenir línia està molt ben asfaltada, i anant amb compte arrivem al seu aparcament:
Orcau – pk – (42.1629588, 0.9839405)
Anem a visitar el Jaciment Palentològic Orcau-2, a 700mts del pàrquing, totalment senyalitzat.
El camí recorre al costat d’un munt d’oliveres centenàries, cal anar amb compte perquè hi ha moltes pedres. Trobem també restes de murs fets de pedra seca.
En el jaciment trobem les marques de peus i mans que van deixar un grup de titanosaures passejant per la riba d’una platja cretàcica.
Impressiona veure aquestes petjades o icnites, tan reals, de fa 70 MA.
Passegem pel jaciment, fem unes fotos, tot gaudint de les vistes de la Conca Dellà i tornem cap a l’autocaravana, doncs el sol comença a amagar-se.
Marxem cap a Gerri de la Sal, 45 km, però fem una parada tècnica a Tremp doncs hi ha una Repsol, estem buscant propà, però ens diuen que no en tenen. A la sortida de Tremp trobem un Esclat i parem a buscar pa.
Se’ns fa fosc, i arrivem a Gerri de la Sal:
Pk – 42.3246820, 1.0658810
trobem forces cotxes aparcats, però aconseguim estacionar-nos, cal anar amb compte amb els arbres, doncs dificulten un xic l’accés a les places. I cal recordar que és un pk, i per tant, no esp pot acampar.
Sopem i a dormir.
Som unes 3 autos, un parell de furgos i un camió.
Diumenge – Gerri de la Sal – Museu – Collegats
Hem dormit molt tranquils. Per avui tenim una reserva ON-LINE feta , per la visita a les 11:00. Hem pagat 6€ per adult (>14 anys) I 3€ per nen (de 7 a 13 anys).
Esmorzem i traiem a fer un tomb a la Mel. Avui l’anirem deixant a estones a l’auto, amb els bolets oberts.
El Museu de Gerri està dedicat al món de la Sal, i ubicat a l’antic magatzem de la sal o Real alfoli. És un edifici de planta quadrada d’uns 635 m2 de superfície. Consta de planta baixa i dos pisos, a més de sotateulada, amb una edificació annexa d’un sol pis anomenada Toldo, on actualment hi ha l’agrobotiga.
A l’alfoli de la sal es feien diferents procesos d’acabat de la sal (pesar, moldre, empaquetar o ensacar), per deixar la sal preparada per la seva comercialització.
Durant la visita al museu primer visitem la planta baixa on es troba l’antic molí:
Tot seguit anem fent un passeig per les sales de l’antic magatzem, encara amb restes de sal a les seves parets, per evocar el que allí s’hi feia:
Ens van fent l’explicació de com la sal s’elaborava, com arribava fins aquí, i com i cap on, sortia després.
Hi ha unes maquetes i un vídeos que ens ensenyen tot el procés d’elaboració, de les tasques de manteniment de les salines, i de les eines manuals que utilitzaven:
Serveix per entendre també la importància pel poble i la comarca i per fer un reconeixement als protagonistes de la seva història.
Sortim molt satisfets, i fem un tomb pel poble, i veiem les restes que queden de les salines.
Anem a l’auto a fer feina i a dinar.
A les 16:00 fan visita al Monestir de Santa Maria, i ens hi arrivem xino-xano, creuant per sobre del pont.
Del monestir en queda poc, bàsicament queda l’església.
Paguem 15€ a la guia, que ens dona un munt de detalls històrics, per entendre la grandesa d’aquest monestir, com guanyaven diners: amb la sal, amb el peatge que feien pagar per creuar el pont, i amb els impostos.
I com va anar decaient, fins a l’actualitat.
Ens fixem amb els detalls dels capitells, que no tenen gaire sentit: sirenes, homes ensenyant el cul, i ensenyant les seves intimitats. Així com rajoles originals amb dibuix d’un vaixell, o restes del mobiliari que es va salvar de l’incendi, així com un mecanisme de rellotge molt curiòs.
Tornem a l’auto i ens movem fins al:
Pàrking de les Morreres (42.3003473, 1.0350685) – Permesa pernocta
Aparcament molt espaiós, de molt bon accés, aparquem amb bateria, amb el cul cap a dins, i no molestem gens. Espai molt ben preparat amb taules de pícnic, és un xic ombrívol.
Al arrivar ja hi ha varies furgos, la majoria escaladors.
Arofitem les restes del sol per fer deures. La temperatura cau de cop, sopem i a dormir d’hora.
Dormim acompanyats per unes 8 furgos.
Dilluns – Congost de Collegats
Ens lleven sobre les 8. Fa un fred que pela, engeguen un xic la calefacció. Hem dormit molt tranquils.
Esmorzem i ens preparem amb roba multicapa, per poder-nos anar traient a mesura que avanci el dia, inclús els nens ens demanen el buff. Preparem motxilla amb fruita i fruits secs pel mitg mati. Ens calcem amb xiruques i agafem pals.
Excursió Argenteria – Barranc de l’informe – Congost de Collegats – Font Figueres – anar i tornar pel mateix recorregut. – 10 km aproximadament i sense desnivell. Amb la opció de pujar a la Cova de la Serpent, però nosaltres ho descartem.
Sortim del mateix aparcament, trobem uns panells informatius que ens diuen que estem sota la Geganta adormida, i la veritat és que si que ho sembla.
Creuem la carretera pel pas soterrat, i caminem pel costat de la carretera, fins a l’alçada del primer túnel, on agafem ja la carretera vella, cap al pas de Collegats. Fa molt aire, i molt fred, però el lloc és Impressionant, sense paraules. El terra és de grava, i no es fa gens pesat.
El primer cartell informatiu és l’Argenteria, un espai de gran bellesa natural, font d’inspiració de Gaudí per la creació de la Segrada Família.
I seguim un tros mes, sense deixar d’admirar les grans parets que ens envolten, i les formacions rocoses tan curioses.
Al arrivar al final del primer túnel, trobem la senyal de SOS, i aquí hem d’alçar la cama per passar la barrera de la carretera (la Mel ho passa per sota sense problemes). Aquest tram anem caminant pel costat de la carretera. I mirant amb els prismàtics, els voltors que ens van acopanyant en tot el recorregut.
A l’altre costat de la carretera, trobem cotxes estacionats i el camí que puja a la Cova de la Serpent. Nosaltres seguim recte fins a trobar el segon túnel, i ja tornem a caminar per l’antiga carretera.
Passem pel davant del Barranc de l’Infern, ni que els arbres no ens el deixen veure gaire bé.
I continuem, ara ja a ple sol, i ens anem traient roba, admirem el entorn i ens considerem uns privilegiats de poder gaudir-ho.
Al arrivar al final del túnel, tornem a trobar una senyal de SOS, i aquest cop, el camí està mes ben acondicionat, tot i anar paral.lel a la carretera, està més ben delimitat. Localitzem un niu de voltors, i el Jan fa una foto, utilitzant els prismàtics i el mòbil (no ha quedat gens malament).
Arribem al final de la ruta, el Pàrquing de la Figuereta, zona també molt ben acondicionada, amb una font, i taules de pic-nic, aprofitem per descansar i recarregar piles.
Retornem, tot desfent el camí, veiem varis escaladors/es, emparrats per les parets. Ara ja apreta molt el sol, i es nota.
Arrivem a l’auto, i ens movem cap al sol, perquè la placa solar puguin recarregar bé.
Dinem, fem feina i sobre les 17 marxem cap a Tremp, doncs hi ha un punt de la Repsol, i canviem la bombona de propà que portem buida. També parem a l’Esclat per repostar pa.
I ja anem cap al destí d’avui, Salàs de Pallars: estacionament i pernocta en el c. Verge del Coll, el primer carrer transversal que trobes en entrar a la població. Carrer amb pocs habitatges, tranquil i amb vistes al pantà de Sant Antoni. – (42.2104828, 0.9336109)
Al arrivar hi trobem ja un parell d’autos, ens estacionem a la part alta, doncs és mes plana, i gaudirem de les vistes.
Sopar i dormir.
Dimarts – Salars del pallars
Ens lleven amb vistes al Pantà de Sant Antoni, hem estat super tranquils. Esmorzem i traiem a la Mel a estirar potes.
Avui tenim feta una reserva ON-LINE de la visita guiada a les Botigues Museu a les 10:00. Hem pagat per adult 6€ (> 14 anys), i 2€ per nen (de 8 a 13 anys.
Al arrivar els nostres ulls ja s’obren com taronges. Quedem flipant, tant grans com petits.
Salàs ofereix una proposta museística singular que consisteix en recrear 8 botigues i espais d’època a partir de l’exposició i divulgació dels béns de consum quotidians, que són fruit d’una col.lecció particular, dels Sr Sisco Farràs, de 100 anys d’història, del 1870 al 1970 aproximadament.
Visitem, el cafè-sala ball, la farmàcia, l’estanc, la barberia, la merceria-perfumeria, “ultramarinos y colòniales”, impremta, quiosc i cafè-bar.
Cada un dels espais estan molt ben museïtzats, amb tota mena de detalls, i amb un munt de història al darrera que ens transporta en el temps, cap al passat. La guia ens dona tota mena de informació, històrica, comercial, política, social… que ens enganxa.
Sortim meravellats i després de fer un tomb pel poble, tornem a l’auto.
Dinem i ja donem per tancada la sortida, on tot ens ha sortit rodó, tal com haviem planejat, i ens emportem un munt de vivències a l’esquena i aire renovat, per tornar a la rutina diària que tant ens encorseta.
Salut i km
