Dia 0 – Igualada – Sidamon – 76 km – 1h
Ens passen tota la tarda carregant l’auto, la veritat és que és estressant, la logística per tenir-ho tot a punt i alhora deixar la casa en condicions, ens porta de corcoll.
Ah i el robot que talla la gespa ha pelat el cable de carregar l’auto, o sigui, que ens toca reparar el cable abans de sortir.
Ara bé, quan ja ho hem aconseguit ens omple de satisfacció, i diem ben fort, MARXEM DE VACANCES.
Al final són les 21 quan tanquem la porta de casa, ki: 72.566 i decidim anar a pernoctar a:
Àrea d’autocaravanes de Sidamon: 41.6282066 , 0.8365076
Àrea perfecte per passar-hi la nit, gratuïta, amb serveis d’aigua, containers de reciclatge, taules de pic-nic, taula de Tenis taula, 2 camps de petanca, 1 pipi-can, al costat d’una pista de pàdel, molt tranquil.la i de fàcil accés. Terra de grava en zona residencial i a 500 m. d’un forn de pa.
Al arribar ja hi ha autos estacionades, acabem essent unes 11.
Sopar i a descansar.
Dia 1 – Dissabte 31/07/2021 – Sidamon – Lleida – Zaragoza – Logroño – Corconte – 419 km – 5 h
Hem dormit molt tranquils, esmorzem i engeguen la ruta, avui destí final Cantàbria.
Hi: 9:30 Ki: 72.624
Fem una tirada de 3h, parem a reposar i dinar, un parell d’hores, i fem l’últim tram de 3h mes.
Durant el camí el paisatge és molt canviant: terra àrida i seca, camps de vinyes, camps de gira-sols, boscos, … Fa força vent i se’ns plega el retrovisor del co-pilot, i ens veiem obligats a lligar-lo amb un cordill contra l’antena de l’emissora.
Els últims 100 km són per nacional, però amb un paisatge de muntanya molt entretingut
A les 18 arribem a Cantàbria, a:
Àrea d’autos Corconte: 43.03833 , - 3.89389
Aparquem, i al sortir fa un fred que pela, ens abriguen i inspeccionen l’àrea: hi ha punt de llum que és impossible connectar-s’hi doncs l’endoll és de pins, no ho havíem vist mai, semblant al de les caravanes, el punt d’aigua està fora de servei, i lo de buidar aigües està molt descuidat. Vaja que enlloc de àrea jo li diria pàrquing, i compartit amb cotxes, just al davant del Restaurant Conchita.
Anem a estirar les cames, fins al peu del Embalse del Ebro, hi ha cavalls pasturant i la Mel està encantada, camps verds, fresqueta…Tornem cap a l’auto doncs comença a xispejar.
Fem un brico a l’auto, doncs la mosquitera de la part de darrera té els fils penjant i no tanca. La desmuntem, és una tapa que va a pressió i al treure-la veiem que s’ha trencat una petita pestanyeta que aguanta els fils amb tensió, Després de donar-li tombs, li posem uns belcros perquè tanqui, i llestos, i a la tornada ho haurem de canviar, però per ara funciona així bé.
Sopar i dormir fresquets.
Dia 2 – Diumenge 01/08/2021 – Corconte – La Población – Fontibre – 40 km – 40 m
Hem dormit molt tranquils i acompanyats per una munt d’autos. El termòmetre marca 10 graus. Però el sol va sortint i va agafant protagonisme.
Mengem fruita i preparem uns entrepans per pendre a l’aire lliure. Ens calçem amb xiruques, agafem pals i motxilla amb aigua.
Wikiloc – Concorte Bosc i Vistes Panoràmiques
Ruta per estirar les cames, d’uns 3km, en un entorn rural i de relax,
Creuem la carretera i passegem pels seus carrerons, veiem l’esglèsia, cases empedrades, una ermita, un alberg…etc. El Centre d’interpretació el trobem tancat, i la Casa de la Mel està en construcció.
I visitem el seu rentador, amb la seva font, molt cuquetó:
Hem d’obrir un parell de tancats de bestiar, el primer tram és de pujada continua, però anem fent paradetes i gaudint de l’ombra de alzines, faigs, …
Gaudim d’unes vistes magnífiques, del embassament de l’Ebre, i de vaques i cavalls pasturant al seu voltant.
Un cop a dalt fem una parada tècnica per esmorzar i ja baixem de nou al poble.
Fem una parada a l’ermita que està tancada i anem cap a l’auto, a dinar:
Els nens es posen a jugar amb el lego i per no tallar-li’s el rotllo fem tarda de panxing.
Cap al tard, marxem cap el nostre pròxim destí
Pk Fontibre: 43.01677, -4.19088
Al arribar hi ha forces cotxes i varies autos aparcades al lloc del Bus, el pàrquing fa pendent, i ens posem al final de tot, al costat de la carretera, sense aixafar l’aparcament de Bus, que és un xic més pla. Preguntem al punt d’informació i ens diuen que no està prohibit, però que no és una àrea Els nens segueixen jugant, acabem dormint junt amb una altre auto catalana, amb la qual xerrem un xic.
Al Jan li cau un queixal.
Avui ens ho hem pres amb calma, je je
Sopar i dormir.
Dia 3 – Dilluns 02/08/2021 – Fontibre – Juliobriga – 10km
Ens lleven d’hora, tenim dues rutes preparades, i el què fem és ajuntar-les:
– Ruta del Nacedero del Río Ebro – 0,95 km
– Ruta Fontibre – Robedal de Villacantid – Castro de Salces – Hayedo de la Guariza – Fontibre – 8,44km
Primer anem al Naixement del Riu Ebre, doncs al ser la mes visitada, si ho fem a primera hora no trobarem tanta gent, ens calcem xiruques, agafem pals, esmorzar, aigua, ulleres sol..etc.
Anem fins on brolla l’aigua, on es diu que neix el riu Ebre, quan en realitat no és així, sinó que és el lloc on re-apareix una part del cabdal del riu Hijar prèviament filtrat entre les planes de Espinilla i Villacantid.
És de molt fàcil accés, i molt pròxim al pàrquing, amb zona de pic-nic.
El paratge té un encant especial, i de gran bellesa, rodejada de pollancres i freixes, la Fuentona de Fontibre, està custodiada per un petit monolit de pedra, coronat amb una estàtua de la Virgen del Pilar:
Voregen l’àigua, i trobem un munt d’ànecs que ni s’inmuten de la nostra presència, fins arribar a la presa del final, on agafem un sender per enllaçar amb l’altre track que portàvem anotat:
El track realment segueix el PR-S 80 molt ben indicat amb ratlles blanques i grogues, durant la ruta hem d’anar obrint i tancant Vallès del bestià, anem sols, i això ens permet deixar anar a la Mel, que es portà com una campiona, i ho fa molt bé:
Passem per la Roureda de Villacantid:
Seguim fins a la Ermita de la Virgen de los cagigales, on trobem unes taules de pic-nic que ens van perfectes per esmorzar tranquil.lament:
Re-emprenen la ruta, fins que deixem el camí marcat com a PR-80 S que se’n va a l’esquerra i nosaltres seguim recte, per poder pujar al Castro de Salces, aquí se’ns fa feixuc, doncs es puja com les cabres, per acabar veient un piló de pedres, això si amb bones vistes:
Ara toca baixar, i ja tornem a trobar el sender PR-80 S, hem d’obrir un tancat de vaques i una forta pujada ens fa suar de valent, parem a mitja pujada per respirar, i amb pas ferm arribem a dalt de tot, on hi ha la Cabaña de Cepelludo:
I ara ja de baixada, gaudim de la Fageda de la Guariza, tot respirant aire pur, i agafant les bones vibracions del lloc
Ja de nou al pàrquing, ja hi ha forces cotxes i molta activitat, anem a reposar a l’auto i a dinar.
Teníem pensat anar a visitar La Catedral de los peces a Las Rozas de Valdearroyo, però estem cansats i decidim anar fins al pròxim destí:
Pk Domus Juliobriga: 42.98472, -4.11368
Al arribar el lloc ens encanta, molt poca gent, amb unes vistes espectaculars del Embassament de l’Ebre, ens aparquem en un raconet per no molestar i immediatament els nens es posen a jugar a L’Ego i nosaltres estirem les cames pel petit poble. Després fem sessió de muntar videos, i de peluqueria, m’entre les ovelles es passegen pel nostre costat. La boira va agafant protagonisme.
Sopar i dormir.
Dia 4 – Dimarts 03/08/2021 – Juliobriga – Castell San Vicente de Argüeso – 16 km – 20 m
Ens lleven, amb el soroll de les esquelles de les ovelles, i amb unes vistes excel·lents.
Esmorzem i com que tenim comprades les entrades per Internet, anem tranquil.lament.
Cal tenir en compte que els DILLUNS està tancat.
Hem reservat a les 10:15 CIVDAD ROMANA DE IVLIOBRIGA i a les 11:30 a la Domus.
Passem per la Domus i ens Imprimeixen els tiquets. Sols som nosaltres i una altre parella, la guia ens acompanya en tot el recorregut, i ens dona un munt d’informació.
Ens expliquen el foro, el temple, l’edifici comercial:
Tot seguit l’església romànica del s. XII, que es va aixecar sobre les restes romanes i aprofitant pedres de la mateixa ciutat:
Seguim per ll’antic camí romà, Decumano (de est a oest), fins a visitar les grans cases de la Llanura, amb el seu carrer portificat, disposava d’unes Termes, un dipòsit i inclús una sauna, els arqueòlegs posen unes totxanes per distinguir el nivell de les restes arqueològiques originals, eren cases de mes d’una planta, d’una família de molt poder adquisitiu:
Desfem el camí i anem fins a la casa de los Morillos, anomenada així per les restes que s’han trobat en aquesta excavació (unes peces que es posen sobre el foc per poder aguantar les olles):
Just al costat han començat a excavar una nova zona, es veu que han fet fotos de georadar, i creuen que sols tenen al descobert un 10% de la ciutat romana, però al ser un procés lent, i costòs, els hi queda molt per fer. Veiem un grup de joves voluntaris treballant-hi.
I finalment, creuem la carretera per anar fins al barri artesà amb el seu carrer empedrat, on el tamany de les cases és mès petit, i d’una sola planta, amb el bestià dormint a dins:
Entre visita i visita disposem de 15 min, que aprofitem per hidratat-nos, i respirar sense la mascareta. Entrem a la Domus, que és una reconstrucció a escala real de la Casa de Los Morillos, com que de l’interior no s’ha pogut recuperar casi res, s’han basat en els interiors de les cases de Pompeya:
Primer ens projecten un vídeo explicatiu, i seguidament recorrem, el pati interior, l’altà on la família dipositava flors, menjar, begudes, en senyal d’ofrenes.
També hi ha una reproducció d’una cuina, amb un munt de detalls:
El menjador on el patriarca de la casa seia al mitx, i col.locals a la seva dreta i esquerra, anaven els de mes poder adquisitiu, la dona, a la cadira de davant. Menjaven fins a rebentar, inclús vomitaven i seguien menjant, tot amb les mans, i estirats arrepenjats sobre el braç.
I ell dormitori, on es pot veure que els llits són molt alts, doncs a sota hi dormien els esclaus (cada romà tenia 3 esclaus, i el esclau de mes confiança el deixaven que dormis a sota del llit),
Al sortir, el pàrquing ja està ple de cotxes. Marxem cap al pròxim destí:
Castillo de Sant Vicent de Argueso – 43.03397, -4.20408
S’ha de vigilar els 350 últims mts abans d’arribar, doncs és un xic estret. És recomanable pujar o al matí o al migdia de 14 a 16 doncs al no fer visites, no es troba gent de cara. Però no hi ha cap problema per pujar, doncs hi ha un raconet per arrambar-se.
Al arribar aconseguim aparcar en un forat d’un cotxe que marxava, i a les 14:15 quedem sols a l’aparcament.
No cal reservar entrada, primer dinem i a mitja tarda anem a fer la visita. Ens costa 8€ tots, la visita és lliure, ni que la senyora de la taquilla fa explicacions a fora al pati, cada certa estona, per posar en contexte històric el castell i les seves remodelacions.
És un castell amb dues torres i un cos central que les uneix (fet a posteriori), i rodejat per una muralla. Li han fet un edifici anexe nou, intentant mantenir l’estètica per poder fer exposicions.
Una de les torres està construïda sobre una antiga ermita, s’ha trobat una tomba humana, una gàrgola i un tros de fusta. Que els ha ajudat a poder fer millor la reconstrucció.
Destaquem el treball de fusteria que van fer artesans de la zona , de forma manual, per reconstruïr el seu interior:
Es pot pujar a una de les torres i gaudir de les vistes. Així com recorre les diferents sales (utilitzades per exposicions) fins a l’altre torre:
Tornem a l’auto a descansar.
Avui estem sols, acompanyats pels cavalls i vaques del voltant, tot un luxe. I pel soroll de la pluja.
Sopar i dormir.
Dia 5 – Dimecres 04/08/2021 – Castell San Vicente de Argüeso – Puerto de Palombera – Balcón de la Cardosa – Pozo el Amo – Bárcena Mayor – 40 km – 50 m
Ens lleven aquest cop amb el soroll de les esquelles dels cavalls i vaques del camp de darrera l’auto, i unes gallines que van picotejant pel terra, quina pau.
Comença a ploure.
No hi ha contenidor, però al baixar al poble si que n’hi ha.
Fem entrepans i marxem cap a:
Puerto de Palombera – 43.06322, -4.23233
El port de Palombera ofereix unes magnífiques vistes, cal anar en compte amb els ramats de vaques i cavalls que estan pasturant tranquilament pels vorals de la carretera i creuen la carretera sense posar intermitent…
Parem a dalt de tot, on hi ha una furgo i una auto que han fet la nit, és un bon lloc a tenir en compte. Trobem un ramat de cavalls i ens acostem a tocar-los i a gaudir de la seva presència.
Balcón de la Cardosa – 43.08934, -4.24872
A la baixada del port, la boira ens fa un xic la guitza en un tram, doncs no ens deixa gaudir al 100% del lloc. Passem de llarg el balcó de la Cardosa, perquè ens és impossible parar amb l’autocaravana, sols hi cap 1 cotxe.
Gaudim de l’entorn i del verd que ens envolta.
La Jaya Cruzá – 43.112679, -4.285014
Teníem la intenció de parar en aquest petit Pk per poder anar a visitar el Pozo el Amo, un meravellòs salt d’aigua, però està plovent i desistim d’anar-hi.
Avancem en la ruta fins a:
Bárcena Mayor Parking – 43.14638, -4.19638
Són les 10:30, al arribar al pàrquing hi ha uns nois/es que ens demanen 5€ per estacionar/pernoctar, i ens assignen una plaça, són un xic justes, però entre auto i auto deixen una plaça per posar-hi un cotxe. No hi ha serveis. Al arribar no hi ha casi bé ningú.
Segueix plovent i aprofitem per esmorzar.
El Jordi i el Jan localitzen un Restaurant amb molt bones recomanacions, i se’ls hi cau la baba amb les fotos dels plats dels menús, La Solana. Truquem per reservar-hi i ens diuen que ho tenen complert però igualment, ens accepten per les 15:30, i molt amablement ens diuen que no patim que no ens quedarem sense dinar.
Al cap d’una estona surt el sol. I el pàrquing es va omplint amb un munt de cotxes, que els van encaixant com un Tetris.. Veiem autocaravanes i cotxes que els fan donar la volta per estar ple, no hi cap ni una agulla.
Anem fent temps, i a les 15 sortim cap al poble, deixem la Mel a l’auto amb el bolet ajustat, i anem directes pel camí fins al restaurant. Al restaurant hi ha un munt de gent, però amb pasciència ens acaben assignant en una taula a l’exterior, que és lo què volíem, i acabem fent un dinar-berenar-sopar, doncs ens aixequem de la taula ja són les 18. Demanem 3 menús especials, a 20€ cada un, i ens els compartim. Mengem molt bé:
Després aprofitem per visitar el poble que es considera conjunt històric-artístic, des-de 1979, recorrem els seus carrerons:
Anem fins al pont que creua el riu:
i anem guaitant façana a façana, tots els seus balcons, inclús trobem un artesà fent bastons, amb el qual xerrem un xic sobre el Barça i el Messi:
en menys d’una hora ho tenim vist.
Tornem a l’auto amb el paraigua i cancurs, i a fer la digestió.
Pernoctem al mateix aparcament, junt amb un parell d’autos mes.
Passem la nit del lloro, doncs anem amb diarrea…
Dia 6 – Dijous 05/08/2021 – Bárcena Mayor – Camping Cabuérniga – 17km – 20m
Ki 73.187 Hi 10:15
Marxem cap al Càmping que havíem reservat trucant un parell de dies abans (942.706.259). Al arribar hi ha el cartell de complert.
Càmping el Molino de Cabuérniga 43.22709, -4.28969
https://www.campingcabuerniga.com/index.php/parcelas/
El càmping en plena natura, és petitonet, però té un munt de racons molt ben cuidats. En el Bar venen pa i 4 coses bàsiques. Ens ubiquem a la parcel.la 3, amb bon senyal de la parabòl.lica per veure els JJOO de Tòquio.
En la caseta dels serveis està molt neta i decorada, disposa de zona amb rentadora i senadora (es compren les fitxes al Bar), es poden agafar estenedors i portar-los a la parcel.la, hi ha sala per banyar als nadons.
Disposa de zona de buidatge d’aigües grises.
Fem dia de descans, aprofitem per rentar roba, editar el Blog, editar Vídeos…i recuperar-nos amb arròs bullit de la panxa.
Sopar i dormir.
Dia 7 – Divendres 06/08/2021 – Teran – Sopeña – tarda descans
Ha estat tota la nit plovent, i la previsió del temps no és molt bona.
Esmorzem, preparem motxilles amb paraigües i cangurs. Sortim a fer una Rutilla facila per l’entorn:
Caminem pel costat del càmping fins arribar al riu Saja,
i seguim paral.lels a aquest fins a trobar el Pozo Colorao, un raconet molt bonic per donar-se un bany, de fàcil accés.
Retornem al caminet, fins al Merendero de Terán, on hi ha un parc infantil amb una tirolina, que fa que els nens els hi surtin els ulls de les òrbites, i un cartellet dels que no ens agraden de prohibit pernoctar autocaravanes, i ves per on que hi han dormit un munt de furgos…
Seguim fins arribar a Teran, Castañeda – És un lloc que no es pot descriure, cal veure-ho i passejar, molt cuidat, amb castanyers de més de 200 anys,
Seguim ja de retorn fins a Sopeña, on recorrem els seus carrerons, i fotografien casones antigues. I comprem formatges i sobaos, a la formatgeria Gomber.
Tarda descans
Dia 8 – Dissabte 07/08/2021 – Cascadas de Lamiña – tarda descans
El dia no acompanya, està plovent. Teníem la intenció de fer una ruta a peu fins a les Cascadas de Lamiña , però ho descartem.
A mitx matí s’obren clarianes i el Jan i jo sortim fer un tomb amb bici pels voltants, per treure la pols.
Passem la tarda jugant a bàdminton, fent bombolles de sabó…
Recollim toldo i cadires, doncs torna a ploure i així ja ho tenim tot sec per marxar demà.
Sopar i dormir
Dia 9 – Diumenge 08/08/2021 – Camping Cabuérniga – Carmona – Ferreria Cades – Cueva el Soplao – Cosío – 46 km – 1h
Un cop esmorzats, Buidem aigües negres i grises, i omplim aigua.
Hi: 10:00 Ki:73.203 Marxem cap a:
Pk Carmona – 43.2561894, -4.3603706
Estacionem a la sortida del poble, a l’altre costat de la carretera.
Està considerat Conjunt Històric-Artístic, i es troba entre les Valls del Saja i del Nansa, un meravellòs entorn natural.
Recorrem els seus carrerons, veiem artesans treballant la fusta a peu de carrer (fent culleres), també uns senyors segant els camps a mà, casones antigues, casones reformades,
Anem cap a la:
Ferrería de Cades – 43.304504, -4.466139
Tenim una reserva feta, per les 12:00, he enviat e-mail: [email protected], i la Mariana ens ha trucat (608104785 / 942709360) i ens ha confirmat la reserva. Cal pagar allà, accepten targetes crèdit.
https://ferreriadecades.es/horarios-y-tarifas
Al arribar el pàrquing en línia que hi ha al davant està ple, i optem per un pàrquing a uns 500mts, mes adequat pel vehicle que portem. Deixem la Mel a l’auto, i anem xino-xano pel costat de la carretera, doncs hi ha habilitada una zona per peatons. És un bon pàrquing per pernoctar.
A la Ferreria no deixen fer fotografies de l’interior, o sigui que hem descarregat les de la seva web.
Es tracta d’un conjunt rural del s. XVIII, on s’ha reconstruït tota la seva obra hidràulica.Es pot veure una petita representació de la forja en funcionament. La visita segueix dins del molí de gra de blat de moro, que també el fan funcionar.
Tornem a l’auto força satisfets, i anem fins a:
Cueva el Soplao – 43.295292, -4.412429
Al arribar un cartellet ens espera, prohibit acampar. Aprofitem per dinar, i anem cap a l’estació del trenet uns 10 minuts abans de la nostra hora. Les entrades que portem ja serveixen per entrar directes, doncs ens llegeixen el codi QR.
Pugem a un petit trenet que ens entra dins de la cova. No es poden fer fotos de l’interior.
“La cueva El Soplao fue descubierta a principios del siglo XX. Está considerada una de las maravillas de la geología mundial, atesorando un paraíso de excéntricas estalactitas, estalagmitas, columnas, perlas de cavernas… La cueva es única e irrepetible, y ha sido bautizada como la ‘Capilla Sixtina’ del mundo subterráneo por su grandiosidad, disposición y conservación. A su alto valor medioambiental hay que sumar un gran valor estético, que está representado por una gran diversidad de formaciones excéntricas, totalmente espectaculares. “
La visita és guiada, i cada 15 min entra un grup. Pel nostre gust la cova està massa massificada, tot i que hem de reconèixer que el seu interior és molt bonic.
Tenim dubtes de si quedar-nos a dormir, o no, doncs el lloc té unes vistes espectaculars.
Finalment decidim anar a una àrea que tenim localitzada, però el GPS ens la lia, ens fa continuar per la carretera que veníem, enlloc de retornar per on havíem vingut. Hi ha un cartell de prohibit 5,5 tn, i desnivell 15%, i ho passem FATAL, al principi la carretera està bé, però de sobte s’estreny a un carril, i l’asfalt passa a ser de formigó amb ratlles, no podem retrocedir, o sigui que seguim fins al final, però patint perquè no vingués ningú de cara, i esperant no tocar enlloc. Finalment retomem la carretera principal fins a:
Área Autos del Valle del Nansa – Cosío-Rionansa – 43.23352, -4.39807
Al arribar en sembla un xic descuidada, però acabem estant acompanyats per una auto Suïssa i una NL. És gratuïta, 24h, amb serveis d’aigües.
Sopar i dormir.
