Divendres 27/09/2019 – IGUALADA – PUIG-REIG
Sortim tard, acompanyats d’uns amics.
Punt de pernocta, un pàrquing localitzat per Parkfornight, a Puig-Reig, al costat de la Colònia Pons, asfaltat, hi caven unes 5 autos, disposa de contenidors i d’una parc infantil:
41.966587 / 1.886781
La veritat és que està molt bé, el problema l’hem tingut amb el GPS, que no ens ha portar pel camí correcte!!! Ens ha fet donar tombs, primer ens ha portat cap a una zona industrial, amb carrers molt estrets, hem donat la volta. S’ha de sortir per la sortida Puig-Reig nord. I després ens ha portat cap al castell, fins un camí els horts sense asfaltar… hem tornat a donar la volta. Al final hem fet nosaltres de GPS, i ha funcionat!!!
Dissabte 28/09/2019 – PUIG-REIG – COLÒNIA VIDAL – LLAC GRAUGES – OLVAN
Hem dormit molt tranquils. Esmorzem i nens disfruten del parc, m’entre arreclem l’auto.
Anem cap a La Colònia Vidal a 2,5 km però de camí, parem a un Forn de Pa, a Cal Marçal, on tenen a l’aparador unes coques enormes, que ens fan salivera.
Tot seguit estacionem a l’aparcament a l’entrada de la colònia:
Hi ha visites teatralitzades, el primer dissabte de cada mes, consultar la seva pàgina web:
https://www.museucoloniavidal.org/horaris-tarifes/
Nosaltres anem cap al Bar, on hi ha les taquilles, i comprem 2 entrades d’Adult, a 12€ cada un, els nens menors de 7 anys gratuït, i mes de 7 amb carnet del Club Súper3 tambë gratuït, que és el nostre cas. La visita és a les 11, i dura unes 3h aproximadament.
Al davant hi ha un parc infantil, dels d’abans, de ferro, i els nens disfruten m’entre ens esperem a que comenci la visita.
La veritat és que quedem encantats, ens traslladem virtualment a una altre època, la guia ens dona un munt de detalls que ens fan molt amena la visita, veiem: el cinema ( on ens projecten un àudio-visual, per posar-nos en conte te), el teatre (no visitable, va ser cremat):
Les cases ere’n d’uns 80 m2, per 6 o mes familiars, pel qual se’ls cobrava un lloguer entre 5-10 pessetes al mes. (I els nens ens pregunten què és la pesseta!!! I ens sentim grans…). Era requisit indispensable que mínim 6 membres de la família tinguessin edat de treballar a la fàbrica. Les habitacions totes tenien sortida, per aprofitar la llum del sol, doncs no hi havia electricitat. També feia molt fred, per això els llits eren dobles, i aprofitaven l’escalfor corporal.
Les dutxes comunitàries, molt importants per l’època, disposaven d’una caldera de carbó, per escalfar l’aigua, i això era un luxe per l’època. La colònia va anar inculcant la cultura de l’importància d’anar nets, per evitar les malalties. Es dutxaven, un cop per setmana, el dissabte al acabar el torn. Hi havia dutxes d’homes i de dones ben separades.
Els feien rentar molt bé les mans i les úngles.
El banc, facilitava el pagament als treballadors. La moneda era la pesseta, i un treballador cobrava 17 pessetes la setmana, i les dones 15, m’entre que els nens, a partir dels 10 anys ja treballaven, i els pagaven 8 pessetes la setmana.
La peixetaria, l’escola, la biblioteca,…
Ens expliquen com castigaven als nens, i …. tela
Ens expliquen que hi havia el safareig comumitari, on les dones i sols elles, rentavem la roba a mà, amb aigua molt freda, un cop per setmana, el diumenge per la tarda, i era un dels únics moments on les dones podien xerrar entre elles.
I també disposaven d’un safareig, per rentar la roba dels morts i dels malalts, actualment no visitable, on n’hi havia un per rentar i un per esbaldir. Evitant així, possibla transmissió de malalties.
Baixem per camí que porta a la fàbrica, ens fan sonar la sirena, que sonava de dilluns a dissabte a les 4:30 per despertar els treballadors, i a les 5:00 per començar la jornada, i també a cada canvi de torn. Les jornades ere’n de 12 h de dilluns a divendres i els dissabtes 6. Reservant-se el diumenge per anar a missa, obligatòriament, ho controlaven, i a la tercera falta podien ser expulsats tota la família de la Colònia.
Veiem la resclosa, doncs el riu Llobregat, és el motiu pel qual les fàbriques es van anar instal.lant al seu pas, per aprofitar l’energia hidràulica. Veiem la màquina de vapor, i ens explica el seu funcionament.
Anem a la fàbrica i seguim molt atentament, tots els passos que es feien per aconseguir fer el fil de cotó:
I ens posen en funcionament una de les màquines de teixir, i així ens adonem del soroll que feien…quedem bocabadats.
Tornem cap a l’auto a dinar.
Després de veure el Barça i brenar un xic, anem a veure el Llac Graugés. Des de Olvan surt una carretera, amb uns quants revolts, però la fem tranquil.lament, fins al párquing del restaurant, que és força gran, no tenim cap problema per aparcar:
42.064519 , 1.843495
Ens posem anti-mosquits, i sortim a estirar les cames:
Disfrutem de l’indret, gaudint de la tranquil.litat del lloc, i contemplant els arbres que s’enmiralla sobre l’aigua.
És un llac artificial, construït al s XIX, que es nodreix de l’aigua de la Riera d’Avià.
Fem tota la volta al llac, l’últim tram es desvia un xic del llac, passem per una granja i cap a l’esquerra, fins al párquing de nou. Ho fem amb 45 min, molt fàcil.
Marxem cap a Olvan, on ens estacionem en un pàrquing al mateix poble, ho hem localitzat en el Park4night:
42.069032 , 1.868919
Ens estacionem, sopar i dormir.
També hi ha l’opció de pernoctar a l’esplanada de terra on comença la Via Verda, però no hi ha llum, i no ens fa el pes:
42.072525 , 1.870339
Diumenge 29/09/2019 – OLVAN – VIA VERDA DEL LLOBREGAT
Hem dormit perfectes. Després d’esmorzar preparem les bicis, i arrenquem desdel mateix Pk.
Sortim a l’esquerra i tot recte, passem per sota d’un pont, i després d’una pujades curteta a l’esquerra ja tenim el pàrquing de terra i el començament de la Via Verda Llobregat:
Fem 12 km, en total. Passem per 3 túnels, el mes llarg té il.luminació, i els altres 2 no, però són curtets i es poden fer sense llum. Al anat va pujant, però molt lleugerament, els nens ho fan sense cap problema, amb bicis de marxes:
Fem alguna parada per fer aigua, el camí va marcant amb unes fites de fusta els km recorreguts:
Tirem fins arribar al següent aparcament, on trobem el Pont de Pedret, pont de pedra medieval sobre el riu Llobregat, que creuem arrossegant les bicis, i les deixem lligades, per poder pujar a St Quirze de Pedret.
Hi ha dues opcions, per escales o per carretera, decidim pujar per les escales i baixar per l’altre camí a la tornada.
Cal apretar un xic el cul, doncs fa pujada, però no és gaire troç, i val la pena:
Un cop a dalt, mengem un xic de fruita i fruits secs, per agafar forces, i tornem a buscar les bicis.
Seguim un xic mes el camí de la via verda, fins al seu final, on el pont que creuava el riu està enderrocat i una valla ens barra el pas:
Hi ha gent banyant-se, hi ha forces tolles per poder refrescar-se.
Fem mitja volta i desfem el camí, cap a l’auto, ara tot és baixada.
Al arribar a l’auto, dinar i reposar.
I donem per finalitzat el cap de setmana, MOLT INTERESSANT!!!!
