Dia 7 – DIJOUS DIA 1 GENER 2026

Avui ens hem proposat unificar dues rutes que portem preparades, baixem a esmorzar a la segona planta al mini bufet lliure. Ens emportem plàtans per aguantar el dia.

Sobre les 9 sortim de l’Hotel ben abrigats, s’ha d’anar en compte al caminar, doncs ha nevat i com que fa molt vent i fred, ha glaçat i les voreres semblen una pista de patinatge.

Anem a buscar el metro C i baixem a Sprint St, per tal de visitar el:

SoHo

El SoHo és un dels barris de Nova York més interessants. El seu nom deriva de la seva ubicació, ja que es troba al sud del carrer Houston, sent l’abreviatura de «South of Houston Street».

Les raons per veure el SoHo són diverses, però, si hem de ressaltar-ne només una, són els seus cast-iron buildings o edificis de ferro fos. Construïts fonamentalment en la dècada de 1880, al SoHo hi ha uns 250 edificis d’aquest tipus, la qual cosa el converteix en la major col·lecció d’arquitectura de ferro del món. És, per això, que, per protegir-los, es va declarar el Districte Històric SoHo – Cast Iron, que va més o menys fins als carrers Lafayette i Centre a l’est i West Broadway a l’oest..

Per suposat, el passat d’aquest barri ha anat emmotllant la seva arquitectura. La Companyia Holandesa de les Índies Occidentals va fer que els africans esclavitzats netegessin aquesta part de Manhattan i així fer l’anomenada «New Amsterdam». Quan aquests van ser declarats lliures, més o menys a mitjans del segle XVII, molts es van quedar en aquesta part de la ciutat, que va passar a ser coneguda com la «Terra dels Negres».

Més o menys a començaments del segle XIX, el SoHo es va convertir en un barri bastant pròsper, per la qual cosa van començar a sorgir quantitat de negocis per a la població de classe mitjana que va començar a mudar-s’hi. Botigues, restaurants, hotels i teatres omplien els seus carrers, però també els bucs, que es van establir principalment als voltants del carrer Broadway, convertint-se en la zona vermella de la ciutat. Això, a poc a poc, va propiciar que la gent amb més poder adquisitiu es traslladés a altres zones de Manhattan i que el SoHo fos adquirint un caràcter més industrial.

Des de mitjans del  segle XVIII, moltes fàbriques es van mudar a aquesta zona, especialment de la indústria tèxtil i, per això, es va començar a notar el canvi també en l’ arquitectura dels seus edificis. Es va començar a utilitzar el ferro forjat, que en un inici es posava a la façana sobre l’ edifici existent per donar-los més suport. Com que és molt més econòmic que la pedra i el maó i poder-se fabricar de la mateixa manera utilitzant motlles, el ferro fos cada vegada tenia més protagonisme i feia molt més econòmica i ràpida la construcció de nous edificis.

Noves façanes van sorgir i els arquitectes, aprofitant el poc cost que suposava aquest material, s’inspiraven en dissenys francesos i italians per als seus dissenys. De la mateixa manera, ja que el ferro és flexible i de fàcil emmotllament, es van crear espectaculars finestrals, que també podien ser molt més altes, gràcies a la força del metall. Això també va fer que els espais fossin molt més grans i lluminosos, cosa que va fer que, després del declivi del barri del SoHo després de la fugida de moltes empreses després de la II Guerra Mundial, fossin molt atapeïts per als artistes.

Durant la dècada de 1960, molts artistes van ocupar les antigues fàbriques abandonades i van crear els seus lofts, que, òbviament, no tenien les condicions òptimes per viure. El 1971, conscient del moviment, la ciutat de Nova York va permetre l’existència d’aquests espais mixtos de treball-residència i això va treure a artistes, fent que es convertís en un dels nuclis culturals de Nova York.

A causa de la pujada dels lloguers, els artistes i les galeries d’art es van anar desplaçant a altres zones de la ciutat (sobretot a Chelsea) i el control el van prendre principalment botigues de moda. Per això, avui, en els seus cast-iron buildings veuràs sobretot botigues de roba (algunes de molt luxe), restaurants i algunes galeries d’art.

1. Dominique Ansel Bakery

Dominique Ansel Bakery: un lloc molt popular pels seus cronuts, la barreja de croissant i dónut. Abans hi havia unes cues larguíssimes, però ara és fàcil aconseguir-ne un, especialment si vas aviat. A més, venen altres pastissos i brioixeria.

Accedim al seu interior, fa una olor extranya i jo surto per potes je je

Anem caminant, seguint el recorregut que portem marcat en el google maps, no hi ha gens de gent pel carrer, està tot molt tranquil.

2. Gunther Building: 

Ens fixem en aquest edifici, és un disseny de l’arquitecte Griffith Thomas i va ser finalitzat el 1872. Destaca per les seves columnes corinties, el color blanc de la façana (en un intent d’imitar el marbre) i la seva cantonada corbada. Era propietat de William Gunther, un afamat peleter, que el va utilitzar com a magatzem de tèxtils i pells.

3. The Fleitmann & Co. Building: 

Aquest altre edifici aixecat pels germans Fletimann, Ewald i Hermann, per establir el seu negoci d’importació de seda, va ser un projecte de l’arquitecte d’origen alemany Alfred Zucker. Es va completar el 1891 en un estil renaixentista i hi destaquen els seus arcs de maó vermell i els seus detalls esculturals, com els de les serps enroscades.

4. Haughwout Building: 

Construït el 1857, és un edifici de 5 plantes senyor dues espectaculars façanes de ferro fos, convertint-se el primer d’ aquest estil. S’hi ubicava Eder V. Haughwout, on es venia cristalleria, vaixelles de plata, canelobres i porcellana xinesa. D’ell destaquen les seves finestres amb columnes, inspirades en la Biblioteca Marciana de Venècia. També va ser el primer edifici del món a tenir un ascensor de passatgers hidràulic, que va ser dissenyat per Elisha Graves Otis.

5. The Roosevelt Building: 

Un dels nostres favorits, disseny del mateix arquitecte que va fer el pedestal de l’Estàtua de la Llibertat i de la façana del MET. Va ser un encàrrec de la família Roosevelt, que va voler construir un edifici d’oficines de 8 plantes al carrer Broadway. S’hi van instal·lar diverses empreses tèxtils, però la més coneguda va ser Hackett, Carhart & Co., per la qual cosa també va ser conegut com l’Edifici Hackett, Carhart.

6. The Little Singer Building: 

Aquest altre edifici es va construir per ser la seu neoyorkina de l’empresa de màquines de cosir Singer i va ser un disseny d’Ernest Flag, arquitecte que s’havia nodrit de l’estil «Beaux Arts» a París. Va ser acabat de construir el 1903 i avui encara podem veure el nom de l’empresa a la façana del carrer Prince. Ens fixem els seus bonics detalls de terracota.

Ja hem quedat saturats d’edificis, i localitzem un nou barri.

Little Italy – Nolita

És cert que lluny queden els seus anys de glòria i que està més aviat orientat al turisme, però Little Italy és un d’aquests barris de Nova York que has de conèixer. Com el seu nom bé indica, aquest va néixer gràcies a la immigració italiana, que es va assentar per aquí a començaments del segle XX, i la bandera d’Itàlia està molt present.

Caminem pel carrer Mott St, on els restaurants prenen protagonisme, destacant el Lombardi’s Pizza, una de les mítiques pizzeries de Nova York, però encara és massa d’hora per nosaltres i seguim avançant.

També passejem per Mullberry St , on destaca el grafiti d’ Audry Hepburn, entre restaurant i restaurant.

I seguim caminant i accedim de cop al barri de:

Chinatown

Coneguem un poquet més d’aquest barri:

• Es troba al sud-est de Manhattan, envoltat pels barris de Little Italy (al nord), Civic Center (al sud), el Lower East Side (a l’est) i Tribeca (a l’oest). Tot i així, les seves fronteres són difuses, ja que amb el temps ha engolit parts de Little Italy i del Lower East Side.
• A la dècada de 1850, milers d’immigrants xinesos van arribar als Estats Units atrets per la febre de l’or.
  La majoria es van dirigir a Califòrnia, però alguns van acabar a Nova York.
  Sobretot, després de la recessió econòmica del 1873, una època marcada pel racisme, la violència i la por que els immigrants xinesos ocupessin feines no qualificades que podien ocupar estatunidencs.
  En els anys següents, es van signar lleis que prohibien l’entrada als Estats Units a les dones xineses (impedint a les famílies reunir-se) i, finalment, amb el Chinese Exclusion Act de 1882, l’entrada al país als treballadors xinesos no qualificats. La prohibició no es va aixecar fins al 1943.
• El Chinatown de Manhattan es va establir, a poc a poc, en aquest context. Quan va entrar en vigor el Chinese Exclusion Act, al barri vivien al voltant de 2000 veïns xinesos, la grandíssima majoria, homes de classe treballadora.
• Però el gran creixement del barri va començar els anys 1960. Aleshores, les restriccions per immigrar ja no eren tan estrictes i van començar a arribar onades de nous habitants.
• La majoria provenien de Hong Kong i de regions de la Xina on es parlava el cantonès, fent que en aqueest barri acabés sent l’idioma predominant, amb l’excepció de Little Fuzhou, una zona de l’est del barri on es parlen mandarí i el dialecte fuzhou.
• Degut a la diversitat de la comunitat xinesa, quan en les següents dècades van anar arribant immigrants d’altres zones del país, parlants de mandarí, el xoc cultural i social amb el Chinatown cantonés de Manhattan era tan gran que van decidir establir-se en altres zones. I així va ser com van sorgir nous barris xinesos. Sabies que a la ciutat de Nova York hi ha 9 barris xinesos? Avui, els més importants són el Chinatown de Flushing, a Queens, i el de Sunset Park, a Brooklyn.
• A més, avui dia la gentrificació ha desplaçat molts habitants del Chinatown de Manhattan als barris xinesos de Brooklyn i Queens.
• Però el barri continua mantenint una forta identitat i barallant per aquestes fronteres invisibles, on sentiràs que t’has transportat amb fer uns pocs passos.

Comencem per:

1) Passegem per les botigues de Canal St

Canal Street representa el Chinatown més comercial i bulliciós. Entre Centre St i Broadway, el carrer està ple de venedors ambulants de joguines, rellotges d’imitació, bijuteria…

Se’ns acosten varis transeünts mentre anem caminant. Porten dins d’una bossa: imitacions barates de bosses, perfums i roba. I van susurran el nom de grans marques per fomentar la compra.

A Canal Street també trobem unes botigues diminutes i desordenades, unes al costat de les altres, on venen productes d’electrònica, souvenirs i barates per igual.

2) The Bruce Building (254-260 Canal Street): 

Just a l’altre costat destaca aquest edifici, construït el 1857 inspirat en el renaixentisme italià, va ser un disseny de James Borgadus, un dels pioners en aquest tipus d’arquitectura. El propietari era George Bruce, un reputat impressor de l’època.

Baixem per Mulberry St, ens crida l’atenció aquests carrers tant cridaners i diferents per nosaltres, i que alhora són tan quotidians pels seus habitants.

3) Passeja per Columbus Park

Aquest parc és un raconet del Chinatown de Manhattan, on es es reuneix la comunitat xinesa del barri, en especial, la gent gran. Però com que ha nevat, no hi ha ningú, quina llàstima, doncs normalment hi ha gent cantant i tocant als bancs, asseguts al voltant de les taules on es juguen acalorades partides de xiang qi i de cartes… Un lloc molt curiós del que no hem pogut viure la seva escència.

4) Doyers Street

Seguim avançant, i pugem per Doyers St, un carreró amb un revolt,  replet de botigues i de restaurants tan famosos com el Nom Wah Tea Parlor.

5) Mott St

Per assaborir un xic més  el Chinatown més autèntic, on els restaurants i botigues s’abarroten a peu de carrer i en soterranis foscos, fem un passeig per la zona de Mott St, Elizabeth St, Bayard St i els voltants.

Als carrers es venen fruites, verdures, peix, marisc, espècies, bolets… Acostumats a la gastronomia occidental, per a nosaltres molts productes resulten irreconeixibles i exòtics.

En aquests carrers també abunden els locals de bellesa i de massatges,  les botigues de records, tan petites que moltes vegades les mercaderies ocupen la vorera.

6) Descobreix un temple budista

Fem una parada al  Mahayanna Buddhist Temple, discret per fora i de mil colors per dins. Però obrim la porta i no gosem entrar fins a dins, ni que tenim anotat que és gratuït, i es pot donar un donatiu.

Enfilem a peu, el camí, seguint les indicacions,  per creuar caminant :

El Manhattan Bridge i els ponts de l’East River

A la part sud de l’East River, a l’altura de Downtown Manhattan, s’aixequen tres ponts majestuosos que connecten els districtes de Manhattan i de Brooklyn:

• De sud a nord, els ponts d’aquesta part de l’East River són el Brooklyn Bridge, el Manhattan Bridge i el Williamsburg Bridge.
• El pont de Manhattan es va inaugurar el 1909 i va ser l’últim dels tres a construir-se. El de Brooklyn, el més veterà, s’alça sobre el riu des del 1883, mentre que el de Williamsburg va obrir el 1903.
• Connecta el barri de Chinatown, a Manhattan, amb el barri de Dumbo, a Brooklyn. Sabies que el nom del barri de Dumbo és un acrònim de Down Under the Manhattan Bridge Overpass. És a dir, el que queda ‘per sota de la passarel·la del pont de Manhattan’.
• Pel Manhattan Bridge circulen vianants, bicicletes,vehicles i quatre línies diferents del metro de Nova York (B, D, N, Q).
• Alguns viatgers confonen els ponts de Brooklyn i de Manhattan a causa de la seva proximitat a l’East River. Un truc molt fàcil però efectiu és pensar en el material: el pont de Manhattan, amb el seu color blau grisenc, està construït en acer, mentre que el de Brooklyn té els pilars de pedra.
  Per tant, pensa que Manhattan = Metal i segur que els distingiràs asseguda.

La passarel·la per als vianants està separada del carril bici (al contrari del que passa al pont de Brooklyn, on ciclistes i vianants comparteixen espai) i transcorre per la part sud del pont, hem d’anar en compre doncs està nevat, ni que es veu que hi han tirat sal.

No trobem gairebé ningú durant els 45 min aproximats que tardem en creuar el Manhattan Bridge, doncs és molt poc turístic i el fan servir, sobretot, els neofeixistes.

Com que els metros circulen a totes hores fa que cada minut aproximadament, es trenca la tranquil·litat i fa que fins i tot el terra de sota els peus vibri amb força.

En el primer tram caminem per sobre del barri de Chinatown i veiem a vista d’ocell, carrers tan pintorescs com el Broadway.

Aquest pont, com el de Williamsburg, té un inconvenient i és que està envoltat d’una tanca metàl·lica (per prevenir suïcidis), però hi ha petites parts de la tanca retallades des d’on es pot contemplar la ciutat i permet treure molt bones fotos.

En qüestió de minuts, deixem enrere els carrers i ens situem sobre l’East River, i en el camp de visió apareixeren, el One World, els gratacels del Districte Financer i el pont de Brooklyn, sent una de panoràmiques de Nova York que enamoren.

Les vistes compensen amb escreix la caminadeta. També permet tenir una vista immillorable del pont de Brooklyn. I en la llunyania veiem  l’Estàtua de la Llibertat .

La passarel·la en la part final, passa per sobre dels carrers i teulades del barri de Dumbo.

Seguim caminant, i ara les cames ja demanen parar una estoneta, i ens toca buscar un lloc per dinar, són les 12:00. Finalment escollim Little Pizza Parlor, i ho encertem. Ens asseiem en unes cadires altes, i mengem un parell de talls de pizza enormes, estan boníssimes, bona qualitat, molta rotació de gent entrant i sortint, i molt bona atenció.

El Jan es queixa de fred als peus, i l’Ona i jo anem a buscar una cafeteria, ens asseiem a Blank Street,  m’entre els nois van a comprar mitjons.

Ara ja amb les bateries recarregades, decidim agafar un UBER i aproximar-nos al Barri de Dumbo, doncs tenim temps fins l’hora del partit de bàsquet, i així recuperem un dels dies que vam perdre degut al retard de l’avió. El cotxe ens recull a Jay St, i li demanem que ens deixi a Plymouth St.

Dumbo

El barri de Dumbo:

• Es troba a Brooklyn, a la vora de l’East River i entre els ponts de Brooklyni de Manhattan. Per l’est, s’estén uns carrers més enllà del pont de Manhattan fins a barrejar-se amb Vinegar Hill, el barri veí.
• El nom delata la seva ubicació: Dumbo és un acrònimde les paraules Down Under the Manhattan Bridge O És a dir, significa ‘Sota del pont de Manhattan’.
• Dumbo és un barri emmotllat per la indústria: si haguéssim passejat pels seus carrers a finals del segle XIX i principis del segle XX, haguéssim trobat un magatzem i una fàbrica rere un altre.
  Les mercaderies i materials arribaven en barcassa a través de l’East River i la zona era coneguda a tot el país per la seva producció de grans de cafè (els Arbuckle Brothers van crear un petit imperi amb seu a l’Empire Stores, un edifici que avui ocupen comerços com el mercat Time Out), sucre, caixes de cartró, sabó, malbarataments…
• Amb la desindustrialització, les fàbriques i magatzems es van anar abandonant. Va ser llavors quan una onada de joves artistes, a la recerca de lloguers assequibles i de lofts espais per crear,va començar a mudar-se a un barri sense a penes serveis ni botigues on, fins aleshores, ningú hagués volgut viure.
• Hi ha qui assegura  que va ser la comunitat artística qui va donar nom al barri: dumbo també significa ‘tonto’, una forma d’afussir les immobiliàries i protegir-lo. Si és així, no va funcionar, perquè…
• També en aquella època, a finals dels anys 70, un desenvolupador immobiliari amb molt bon ull va començar a comprar i a restaurar edificis del barri per convertir-los en residències de luxe i oficines.
• I va succeir l’inevitable:molts veïns amb més diners es van mudar a Dumbo, atrets per la rodalia a Manhattan, els apartaments amb encant industrial, l’espai…Les empreses també van començar a arribar, en especial, les tecnològiques, un dels motors que mou el barri avui dia.
• El resultat: avui Dumbo és un dels barris més cars i codiciats de Brooklyn. La majoria d’artistes s’han mudat a zones més assequibles i ara són joves amb bons sous els qui comparteixen els carrers amb els turistes.

1) Foto del pont de Manhattan

Uber ens deja just  a la cantonada dels carrers Water St i Washington St. on fem la típica foto del pont de Manhattan amb l’Empire State Building alçant-se al centre de l’arc i edificis vermellosos emmarcant la imatge. Està ple de gent,  hi ha mil i un grups de viatgers traient la mateixa foto.

2) Els seus carrers 

El barri de Dumbo és encallat, però els seus carrers, algunes encara llambordes, desprenen encant. Water St, Main St, Front St i Washington St són alguns dels carrers principals, on trobem cafeteries i botigues de barri, com la genial llibreria Powerhouse Arena.

3) Les antigues vies de Dumbo

Seguim caminant, fins a peus del riu, i localitzem  el rastre d’unes vies entre les llambordes, es veuen genial en el carrer Plymouth St, al costat del Main St Park.

Aquests rails, anomenats Jay Street Connecting Railroad, a principis del segle XX van servir per transportar les mercaderies des de l’East River, on arribaven en barcasses, fins als magatzems i fàbriques del barri.

Aquest sistema va deixar de fer-se servir cap als anys 60, i avui és un dels vestigis que Dumbo ens regala als viatgers curiosos.

4) Manhattan des de la Pebble Beach

Seguim passejant pel costat de l’East River en direcció al pont de Brooklyn, i veiem  la Pebble Beach, una platja de còdols amb unes vistes espectaculars de Manhattan i del pont de Brooklyn.

Hi ha una espècie de grades on asseure’t, on pots portar-te alguna cosa de menjar o un cafè i gaudir-lo juntament amb la panoràmica, però millor a l’estiu.

Nosaltres ho passem de llarg.

5) Carrusel de Sube al Jane

Anem a contemplar el Jane’s Carousel, un dels carrussels més especials de Nova York. I només costa $2. El trobem al costat de l’East River, en una zona amb vistes del pont de Brooklyn anomenada Empire Fulton Ferry Park.

I amaga una història curiosa: es va construir el 1922 i, durant molt de temps, va estar instal·lat en un parc d’Ohio. El 1984, els promotors del Fulton Ferry Park el van comprar en una subhasta.

El carrusel estava en molt mal estat, però el van restaurar amb tot detall per tornar-li el seu aspecte original i, des del 2011, els cavalls del Jane’s Carousel donen voltes de nou dins d’un preciós pavelló.

Els adolescents no li presten gens atenció i mira que és bonic.

6) Robert Gair als edificis

Què tenen en comú Dumbo i els paquets de compres online que t’arriben a casa? La resposta és Robert Gair, un immigrant escocès que va inventar el cartró plegat a la seva fàbrica de Manhattan i que aviat va amassar tal fortuna que va crear un petit imperi a Brooklyn.

Les caixes de cartró que avui dia fem servir li deuen molt a Gair. I Dumbo, també, ja que moltíssims dels productes elaborats allà s’empaquetaven amb el seu novedós sistema per enviar-se a altres destinacions.

A principis del segle XX, Robert Gair va encarregar construir diversos edificis industrials al barri. De fet, Dumbo va arribar a conèixer-se com Gairville!

Avui dia, en algunes façanes encara es pot llegir el seu nom: ‘Robert Gair Company’, ‘Gair Building’…

Tot i que el més emblemàtic dels seus edificis, sens dubte, és la torre del rellotge l’1 de Main Street, construïda el 1914. Avui és un edifici residencial, però la majoria de mortals mai hi posarem un peu: l’àtic, amb el famós rellotge, costa $15 milions!

Un cop feta la foto seguim avançant, ara toca explorar el següent barri.

Brooklyn Heights

El barri de Brooklyn Heights:

• S’estén des d’Old Fulton St i el pont de Brooklyn (al nord) fins a Atlantic Avenue (al sud), i des de Cadman Plaza West (a l’est) fins a l’East River (a l’oest).
• Està format per carrers residencials de brownstones i casetes baixes, moltes d’elles construïdes durant la primera meitat del segle XIX.
• El barri va néixer gràcies al Fulton Ferry. Tot i que des del segle XVII havien existit ferries ocasionals que creuaven l’East River, va ser el 1814 quan es va establir un servei regular de ferry de vapor, el Fulton Ferry.
  Es va crear a petició de Hezekiah Pierrepont, un magnat amb molt bona visió immobiliària que va veure l’ocasió de vendre parcel·les en el que avui coneixem com a Brooklyn Heights.
• El ferry connectava Manhattan i els actuals barris de Dumboi Brooklyn Heights… ¡en menys de 12 minuts! Tingueu en compte que, en aquella època, el pont de Brooklyn encara no existia, per la qual cosa aquest transport era crucial.
• Aviat, Brooklyn Heights es va convertir en el primer suburbi de Nova York. Si eres un mercader o banquer que treballava a Manhattan però t’apetia viure en un lloc tranquil, et resultava més ràpid viatjar en ferry des del poble de Brooklyn que desplaçar-te des del nord de l’illa, que aleshores encara es considerava un refugi del caos de la ciutat.
  Així van néixer Brooklyn Heights i les seves elegants llars residencials, moltes de les quals encara podràs veure durant la ruta.
• Amb la inauguració del pont de Brooklyn el 1883 i l’arribada del metro dues dècades més tard, accedir al barri era més fàcil que mai, i molts residents van marxar a la recerca de llocs més tranquils i exclusius.
• Als anys 30 i 40, el barri va caure en decadència. El problema es va agreujar quan, per construir la BQE, l’autovia que connecta Brooklyn i Queens, es van destruir diversos blocs de cases al costat del riu.
• Els veïns van començar la seva lluita per protegir la resta de Brooklyn Heights i, entre altres coses, van aconseguir que per sobre de la BQE i al costat de l’East River es construís el Brooklyn Heights Promenade, una passarel·la de vianants amb unes vistes espectaculars de Manhattan.
• Gràcies a la tasca dels veïns, i a noves generacions que van apostar per la zona i van restaurar les antigues llars, avui dia Brooklyn Heights és un Districte Històric protegit i un dels barris més encantadors de Nova York, pausat i elegant a parts iguals.

Ens acostem xino-xano a aquest barri, ni que som conscients de que no és un barri d’atraccions fortes, sino que és un barri per triar els carrers i deixar-te portar i gaudir de la tranquil·litat i l’arquitectura.

1. Carrer Willow i Carrer Middagh

Arrenquem la ruta per Brooklyn Heights a la cantonada de Willow St i Middagh St. El barri va començar a construir-se per aquí, i a la zona sobreviuen algunes de les seves llars més antigues.

Un d’ells és la caseta de fusta que trobem al número 24 de Middagh St. La van construir el 1829 seguint l’estil federal que més endavant veurem en altres indrets del barri.

Des de Willow St, veiem que té una carriage house (l’antic cobert per a carruatges) al jardí amb dues habitacions extra. Fa poc, van posar la casa a la venda… per 5 milions de dòlars!

2. La macedònia de carrers

Seguim per Willow St en direcció sud i localitzem els carrers  Cranberry St, Orange St i Pineapple St, els carrers amb nom de fruites.

Hi ha dues teories sobre l’origen d’aquesta macedònia urbana. Un compte que la senyora Middagh, una resident del barri cansada que els carrers portessin el nom de famílies aristocràtiques, va decidir canviar els cartells per noms de fruites. Això sí: va mantenir el carrer Middagh!

L’altra teoria, no tan divertida, és que els noms provenen d’una altra família del barri, els Hicks, que comerciaven amb fruites exòtiques.

El número 19 de Cranberry St és un escenari de cinema: allà vivia Cher a la peli Moonstruck  que va rodar moltes escenes al barri.

3. Església de La Plymouth

Quan arribis a Orange St, ens desviem per visitar la Plymouth Church. En un barri ple d’esglésies, aquesta té un aspecte modest, però oculta una gran importància històrica.

Abans de la Guerra Civil estatunidenca, aquí predicava Henry Ward Beecher, un pastor conegut per la seva encesa discurs contra l’esclavitud.

L’església es va convertir en un dels refugis del Ferrocarril subterrani, una xarxa que ajudava els esclaus que escapaven del sud a arribar fins als estats lliures o fins al Canadà per aconseguir la llibertat.

En temps de Beecher, el misteriós Abraham Lincoln va predicar a l’església, que al llarg del temps també ha tingut altres visitants com Mark Twain, Charles Dickens o Martin Luther King Jr.

Però la trobem tancada.

4. Passeig marítim de Brooklyn Heights

Ara baixem per Pineapple St en direcció al riu. Pel camí, ens fixem amb la casa al número 13, una veritable bellesa brooklyniana.

Com els seus carrers veïns, Pineapple St desemboca en un dels llocs més espectaculars del barri: la passarel·la elevada Brooklyn Heights Promenade.

Des d’aquí gaudim d’ unes vistes increïbles de Downtown Manhattan, el pont de Brooklyn, els parcs i molls del Brooklyn Bridge Park i l’Estàtua de la Llibertat.

Aquest és un bon racó per  veure l’skyline de Nova York: amb la ciutat a un costat i els jardins de les mansions a l’altre, la Brooklyn Heights Promenade enamora.

Les cames ja comencen a fer figa, ni que seguim un xic més pel passeig fins arribar a Pierrepont St, gaudint del sol a la cara, on tornem a endinsar-nos al barri.

5. Estil federal a Willow St

A l’altura de Willow St, ens acostem a veure un dels millors exemples d’arquitectura federal del barri: la filera de cases als números 155, 157 i 159.

Les llars d’ aquest estil, construïdes entre 1785 i 1830, tenen façanes senzilles i elegants, amb finestres distribuïdes simètricament, 2 o 3 pisos.

6. Carrer de Hicks i Montague

 Continuem caminant cap al sud però pel seu carrer paral·lel, Hicks St. Pel camí, creuem Montague St, la principal artèria comercial de Brooklyn Heights.

Molts dels carrers del barri són purament residencials, sense cap mena de negoci entre les fileres de casetes, on es respira molta tranquil.litat.

7. Carreró de la Cort de Gràcia

Es tracta d’un carreró de mews, antics estables que servien a les cases veïnes. Avui dia, els estables s’han convertit en casetes d’oci que es venen per xifres d’escàndol.

Però el passat del carrer continua movent-se en petits detalls, en els segons pisos, sempre hi sol haver una finestra més gran que les altres. Servia per permetre l’entrada dels blocs de palla i, de fet, en algunes façanes encara es veu el ganxo de ferro que s’utilitzava per pujar la càrrega.

I els nois ens diuen, tot són cases, estem ja cansats…. O sigui que donem el barri per visitat. Tornem a agafar un Uber, perquè ens porti fins al pavelló de bàsquet:

Barclays Center — Brooklyn, New York

Tenim entrades, del regal d’aniversari del Jan, per gaudir del partit de Brooklyn Nets vs. Houston Rockets –  Thu · Jan 01, 2026 · 6:00 PM –  Sec 26, Row 16, Seat 1 – 4

Hi anem amb força estona d’antel.lació, doncs hem aconseguit contactar amb l’Executive Assistance de l’entrenador català JORDI FERNANDEZ, i tenim acordat poder-lo passar a saludar abans del partit.

Li enviem un missatge en arribar i ens diu que hem d’accedir al pavelló per la porta de Qatar, així ho fem. Ens venen a recollir i ens porten fins a peu de pista. Gaudim una estona de l’escalfament, fins que el saludem, estem una estoneta parlant d’Igualada, on ell ha estat estudiant de jove, de l’equip que entrena (ens comenta que li falten alguns jugadors que són titulars, doncs estan lesionats), i del Club Bàsquet Igualada. El sentim molt pròxim, li desitgem molt bon partit, i ens fem les fotos de rigor.

Ens acompanyen de nou fins a les butaques que tenim reservades. Estem força ben ubicats, i gaudim de l’espectacle. Si he dit espectacle i no partit…

La veritat és que no té res a veure amb un partit de bàsquet de casa nostre, això és xou i espectacle pur, ja ens ho havia dit el Xavi Gleyal, tot un aficionat a la NBA. La gent menjant frankfurts i patates. A les cadires hi ha posa vasos. La gent envia via codi QR,  fotos i videos a les pantalles del pavelló. La gent no para d’aixecar-se. Inclús fan un concurs de ball a la mitja part.

Gaudim del partit i de les seves còmodes butaques.

Un cop acabat, marxem cap a buscar el metro, agafem la linia 3 direcció Manhattan, fent un canvi  a l’estació de Chamber St, on hem agafat la linia 2 i baixem a 50 St.

I cap a l’Hotel, estem molt contents i alhora força cansats.