Dia 1 – Divendres 31/07/2020 – Igualada – Lleida – Zaragoza – Cascante – 323 km – 3h 15 min
Arranquem a les 17, aquest nou projecte, amb tots els entrebancs del Covid19.
Amb molt de respecte però alhora amb il·lusió. Hem preparat una ruta per Galicia, un xic diferent, saltant-nos les aglomeracions.
Ho tenim clar, portem mascaretes, hidro-gel, lleixiu, guants… i estem molt mentalitzats tots quatre.
Hem enviat a la Xunta Gallega, el formulari, del coronavirus, que és obligatori, informant que hi anem.
Àrea d’autos Cascante: 41°59’37″N 1°41’13″W
Hi vam estacionar al 2016 quan vam fer viatge a Navarra.
Àrea mixta amb cotxes, davant del Centro Termo-lúdico, amb zona de buidatge. Parcel.les planes i asfaltades, amb ombres.
Fa molta calor i no corre gens d’aire, ens agoviem, sort que a mitjanit ja refresca i ens ajuda a descansar un xic.
Dia 2 – Dissabte 01/08/2020 – Cascante – Ribadeo – 619 km – 6h
Arranquem a les 7:15. Volem aprofitar la fresqueta.
ki: 66.826
Fem un parell de parades pel camí, una per esmorzar i l’altre per fer un xic de fruita, a part estirem cames i repostem.
Entrem a Galícia:
I ja som al nostre primer destí, sobre les 15:00:
Ribadeo
Pk Faro Isla Pancha (Ribadeo)
43°33’17.8″N 7°02’32.9″W
Al arribar ja hi ha varies autos i cotxes aparcats, però aconseguim un molt bon lloc.
Primer de tot dinem. I després sortim a estirar les cames.
«Un rincón realmente precioso. Esta isla alberga los dos faros de Ribadeo.
El antiguo, de planta cuadrada, fue construido en el siglo XIX y posteriormente sustituido por el actual a finales del siglo XX. Este último, de mayor alcance, se levanta sobre una torre circular decorada con dos franjas blancas y negras. Está considerado como uno de los faros más hermosos de Galicia. El lugar está increíblemente bien cuidado y las vistas son simplemente espectaculares, actualmente el faro antiguo lo han habilitado para el alojamiento turístico.»
Disfrutem del lloc i aprofitem per descansar.
Des del mateix pàrquing, surt un trenet turístic, per visitar Ribadeo, però ho descartem.
També tenim localitzat un pàrquing al poble:
Pk Ribadeo
43.53556, -7.04528
«Un pueblo que esta limítrofe con Asturias y que es realmente bonito. Tiene un ascensor para poder observar la ría.»
Però estem cansats i ens ha agradat aquest lloc, i decidim quedar-nos a gaudir de la posta de sol, i de l’encesa del seu far:
Bona nit
Dia 3 – Diumenge 02/08/2020 – Ribadeo – Mondoñedo _ Praia As Catedrales – 65 km – 1h
Bon dia:
Sortim a les 9:15, cap a l’Area d’autos de Mondoñedo, a uns 36 km.
ki: 67.400
Mondoñedo
Al arrivar hi ha varies autos que hi han passat la nit:
Area de AC’s
N 43º 25′ 40» / W 07º 22′ 13»
«De este pueblo es la familia de “O Rei das tartas”, elaborada a partir de dulce de calabaza (cabello de ángel), almendras y hojaldre.
Anem cap al centre a veure la seva catedral:
I després anem cap al Barri dos Muiños
«El barrio mindoniense conocido como ¿Os Muíños¿ (Los Molinos).
En esta zona se concentraron desde antiguo, un importante número de artesanos que con el ejercicio de su oficio, abastecían a la ciudad y los alrededores: molinos, forjas, ceramistas, fabricantes de sellas, etc. y esto pudo ser, gracias a dos canales de agua que atraviesan el barrio y que proporcionan la fuerza precisa para poder mover las máquinas de estas pequeñas industrias. El agua movía al molino para hacer harina, movía los martinetes de las forjas e incluso movía dinamos que permitían tener luz eléctrica de forma autónoma a estos talleres.
Hoy, siguiendo con la tradición artesana de la zona, se conservan en el lugar algunos talleres que mantienen viva esa primera razón de ser del barrio.
Así, encontramos un molino, un cantero, un titiritero, unas alfareras y un poco más lejos las serigrafistas.»
És un barri molt petit. Recorrem els seus carrerons, i localitzem els canals d’aigua que travessen el barri, els petits ponts i els rentadors de roba:
Així com la Fonte dos Pelamios:
Al ser diumenge els artesans no estan oberts:
Teníem mirat l’excursió per visitar el salto do Coro, però ho descartem.
Las Catedrales
«Monumento natural que por sí mismo merece la pena. Sus grutas, acantilados, cortados, arenales son una maravilla. Informarse de la tablas de mareas y organizar el momento de la visita ya que en ocasiones está masificado y es difícil el aparcamiento.
¿Está limitado el acceso a la playa?
El acceso a la playa es gratuito y, en principio, la restricción se llevará acabo entre el día 1 de julio y el 30 de septiembre y en Semana Santa pudiendo visitar el arenal un máximo de 4812 personas diarias.
¿Cómo se pode obtener la autorización?
A través de una página web habilitada y gestionada por la Xunta de Galicia:
https://ascatedrais.xunta.es.
Las reservas se a través de este medio únicamente se pueden hacer con un plazo MÁXIMO de 15 días de antelación.
¿La limitación al acceso es integral?
La restricción de acceso es para bajar al arenal y la visita debe ajustarse al horario de bajamar, pues de lo contrario la playa no es accesible ya que queda cubierta por el agua.
Hoy es popularmente conocida como Praia de As Catedrais, pues sus formaciones rocosas nos recuerdan los arbotantes de las magníficas catedrales góticas, haciendo de este enclave la meca cantábrica del gótico natural.
Tabla de Mareas:
http://turismo.ribadeo.gal/info.php?sec=93&idioma=es»
Marxem cap a Praya As Catedrales, tenim el passe per demà:
Àrea Sosta Camper – As catedrales
N 43°33’09», W 7°09’23»
Al arribar, aconseguim aparcar:
Dinem, i fem un tastet de la Tarta de Mondoñedo:
Per la tarda, anem a estirar les cames fins a les escales que baixen a la platja de As Catedrales, així podem veure la platja amb la mar alta, és a dir, no es veu la platja, i el mar pica amb molta força contra les roques.
Decidim caminar per les passarel.les de fusta, que porten cap a un parell de miradors, molt recomanable:
Cap a les 20, ens posem les xancletes i anem a la platja, veiem que ja s’hi pot accedir, no hi ha restriccions, i decidim intentar-ho.
Els nens estan al.lucinant, on abans hi havia aigua, ara hi ha sorra:
Anem explorant tots els racons, i tot i que la mar no ha baixat del tot, fa que ens mullem, i encara és mes divertit:
Retornem a l’auto per les passarel.les de fusta, gaudint de la posta de sol:
Donem per acabada la jornada, ens rentem els peus amb la dutxa exterior, sopar i dormir.
Dia 4 – Dilluns 03/08/2020 – Las Catedrales – Cervo “Fabrica de Sargaledos”
Ki:67461
Hi: 10:00
A les 9:30 apareix la furgoneta del pa, pitant, aprofitem per comprar. Tot un luxe!!
Anem cap a Sargadelos, a la:
Fábrica de cerámica de Sargadelos
https://www.sargadelos.com/p/visitas-guiadas-estivales-en-nuestras-plantas-de-produccion/
Al arribar aparquem sense cap problema, tenen una gran esplanada:
Pàrquing
43°40’00.4″N 7°24’12.1″W
«Sargadelos, a 25 de Junio de 2019.– A partir del próximo lunes 1 de Julio, SARGADELOS reestablece las visitas guiadas a sus plantas de producción en Cervo y Sada.
En SARGADELOS durante todo el año, en horario de trabajo de las plantas de producción, se pueda visitar el proceso productivo de forma libre y sin guía, causando gran interés en el visitante poder verlo in situ, siendo el nuestro un proceso que huye de la industrialización para acercarse a lo artesano hecho que pone en valor que, cada una de nuestras piezas sea única y representativa de nuestra tierra.
Los horarios para las visitas guiadas durante los meses de julio y agosto serán:
– Fábrica de Sargadelos en Cervo (Lugo) a las 11:00 h y a la 13:00 h. de lunes a viernes laborables.
Durante la visita, con una duración estimada de entre 30 y 40 minutos, el visitante podrá conocer cada uno de los procesos por los que pasa una pieza de SARGADELOS, hasta convertirse en una pieza única de porcelana de la más alta calidad. Se trata de un proceso muy laborioso, cuasi artesanal y de gran complejidad manufacturera que se ha mantenido vivo durante siglos y que constituye un tesoro en sí mismo.»
Al arribar preguntem al museu, i ens informen que podem fer la visita per lliure, però que si la volem fer guiada cal esperar a veure si s’omple un grup de 10 persones, decidim anar a la taverna, visitar la botiga i fer temps per les 12.
Paguem, 3€ per adult, nens menors de 12 anys son gratuïts.
La primera part de la visita és al museu, antic edifici de la fàbrica, amb multitud de col.leccions, i amb històries al darrera:
I la segona part, és la visita a la producció de la fàbrica, on ens expliquen i veiem totes les fases del procés de producció, desde la construcció dels motlles, reomplir-los, desmuntatge dels motlles, ensamblatge de peces, assecar, neteja de impureses, pintat (a mà o amb pistola), banyat, cocció per vidrificació. Si la peça té color groc o vermell, es pinta a sobre de la vidrificació, i de nou cocció. I per últim l’empaquetatge i etiquetació.
La veritat és que és molt d’agraïr, poder veure el procés. Els nens s’interessen i ens fan preguntes.
Al acabar, ens quedem un xic mes, i tornem a fer la volta per lliure, i els nens ens fan de guies.
Dinem al mateix pàrquing.
Ni que retrocedim un xic, anem a l’Area d’autos de Foz, doncs està molt ben valorada, i aparquem sense cap problema:
Àrea d’autos Foz
43.56361 / -7.25778
Àrea situada davant de la ria, és molt gran, els dimarts fan mercat, per tant, haurem de marxar a les 8 del matí, però per nosaltres no és cap problema:
L’aigua està entrant cap a dins la ria, contemplem les barquetes, els kayacs:
Sortim a passejar, cap al port, i ens encanten mirant com intenten treure un veler de l’aigua amb una grua.
I gaudim de la pujada i baixada de la Ria:
Sopar «take away» i a dormir.
Dia 5 – Dimarts 04/08/2020 – Foz – Burela – San Ciprian – 18 KM – 18 MIN
Ens llevem a les 7, i ens adonem que tenim a dins de l’auto formigues!! I fem una primera batuda. Sort que les vistes ens relaxen.
A les 8:00 marxem cap al port de Burela.
ki: 67.510
Burela
Puerto N 43º 39’ 39.50” W 7º 21’ 19” (està més a prop de les visistes que volem fer)
Estacionem sense cap problema. I aprofitem per esmorzar.
Tambè hi ha una Àrea d’autos, però queda mès lluny:
Area de AC’s, N 43º 39′ 22» / W 07º 21′ 35»
Anem a l’oficina de turisme que hi ha al davant, però està tancada.
Ens arribem al vaixell per preguntar si es pot visitar. Hem mirat per internet, i havien adaptat l’activitat pel tema del Covid, a grups reduïts de 10 persones, amb mascaretes, gel desinfectant, …., i avui és el primer dia.
Però ens diuen que se’ls hi ha espatllat un motor, i que obren demà.
«Uno de los puertos más importantes de Galicia, puedes entrar en un auténtico barco bonitero de madera convertido en museo desde el año 2000, .
Barco-museo Bonitero de madera“Reina del Carmen”. Atracado en el muelle sumérgete en el ambiente de trabajo diario de los marineros, que preparan sus embarcaciones para salir a faenar.
También en Burela, una visita a las rederas, un oficio de tierra indispensable para el mar, completará una experiencia que te interna en el mundo de la pesca para conocerlo más de cerca.»
O sigui que amb la cua entre les cames, marxem cap al pròxim destí:
San Ciprian
N 43º 41′ 38’’ / W 07º 26′ 20’’ (Area autos)
Al arribar està força ple, i anem mirant si algú marxa, però no, per tant, estacionem al mateix carrer, amb línia i amb molt bones vistes, se’ns dubte un lloc amb encant:
«En San Ciprián, existe una península que no hace mucho era una isla, pero hoy se encuentra unida a tierra firme pro un pequeño arenal de 150 metros de largo y poco más de 100 metros de ancho.
Así se forma la conocida ‘Punta Atalaia’, palabra que denota la existencia de una instalación existente en el siglo XVIII desde donde se vigilaba el mar para evitar posibles ataques de ingleses u holandeses, que castigaban nuestras costas en aquel siglo.
Existen en el lugar dos faros de diferentes épocas. El primero, que cuenta con un pequeño edificio-vivienda, es el más antiguo y data de 1860. El otro es de 1979 y la luz se encuentra a 14 metros sobre el suelo. Un lugar fascinante.
De especial belleza el faro situado en la Atalaya, rodeado por un área recreativa desde la que se pueden ver los farallones».
Decidim anar a banyar-nos, anem primer a la primera platja, però hi ha moltes roques i l’aigua té forces algues:
Marxen i seguim un xic mes, pel passeig fins a la següent platja, i molt millor.
Ens fem un bany, «refrescant»:
Tornem a l’auto a dinar. I fem temps, a que faci menys calor per sortir a estirar les cames.
Fem una sortida fàcil circular, cap a «Punta Atalaia», a veure:
*) les ruïnes de l’antiga «Fabrica de Salazon»:
*) els seus dos fars:
*) i les restes de l’antic «Aserradero»
Tornem a l’auto, a fer dutxes, sopar i dormir.
Dia 6 – Dimecres 05/08/2020 – San Ciprian – Estaca de Bares – Ortigueira – 67 KM – 1 H 15 MIN
Ki: 67.538
Hi 8:50
Sortim cap al nostre pròxim destí, 20 km, Centro Etnogràfico de Insua: área etnográfica de I
Pk N 43.692162 W 07.610857
Quan surts de la carretera principal son uns 800 mts de carretera estreta, però sense cap dificultat.
Per accedir al pk, cal fer-ho tranquil.lament perquè s’ha de fer un gir un xic tancat per poder aparcar, però ho fem sense problemes.
«Antiguamente a través de un teleférico de mas de cinco kilómetros y aprovechando el desnivel desde el cercano monte hasta el mar, se transportaba el mineral extraido de unas viejas minas de hierro hasta los lavaderos que había en la parte inferior junto al mar, antes de ser trasbasados a los barcos de carga. Estos barcos en su mayoría iban con destino a Inglaterra y Alemania para la fabricación de cañones, justo antes de empezar la primera guerra mundial.
Hay un privilegiado mirador que se encuentra casi en la desembocadura de la ría.»
Fem una visita per tots els seus racons, hi ha varis miradors, i restes de les antigues instal.lacions.
Està un xic descuidat, però el lloc és peculiar.
Marxem cap al Far de Bares, tota la carretera està perfecte. L’únic que s’ha de vigilar, són els últims 1,5 km, que la carretera és mes estreta, però passem sense dificultats.
Estaca de Bares
Faro Puerto de Bares: N 43º 47′ 03″ W 07º 41′ 03″
Al arrivar hi ha un pàrquing habilitat per autos, i just en marxen unes, i els hi aparquem:
Agafem gorres i la Mel, i anem fins al far:
i tot seguit fins l’Estaca de Bares, cal anar en compte, doncs rellisca, i s’han de sortejar forces pedres, patim un xic per la gossa:
Arribem fins a la punta, tenim a la dreta el mar Cantàbric i a l’esquerra l’Atlàntic:
Marxem cap a Ortigueira, tenim localitzat un pàrquing, al costat del port, al arribar està molt ple, però localitzem un forat.
Ortigueira
GPS: 43.683205, -7.854533.
Aparquem i dinem.
Esperem que baixi la calor i anem a fer un volt pel poble, anem a veure l’antic mercat, però està en obres. Pugem fins al Molino de Viento de Campo da Torre, i fem un tomb per tot el port:
Tornem a l’auto per sopar i dormir.
Dia 7 – Dijous 06/08/2020 – Ortigueira – Faro Cabo Ortegal – Sant Andres de Teixido Cedeira – 40 KM – 1 H
ki 67.600
hi 9:30
Avui teníem previst anar fins a Cabo Ortegal, però la carretera és molt estreta en els últims 4,5km. Ho hem reflexionat i preferim no arriscar-nos.
«La Carretera a Cabo Ortegal sale des del mismo pueblo de Cariño. Es una carretera muy estrecha con curvas cerradas y continuadas. Se impone la máxima precaución circulando despacio y haciendo sonar el claxon en alguna curva con poca visibilidad.
Seguimos despacio cuando de repente llegamos a una collada donde la carretera desciende abruptamente con un fuerte desnivel hasta el pequeño aparcamiento que envuelve al faro del Cabo Ortegal. Al final de la pronunciada bajada y antes de llegar al faro, hay un amplio terreno de tierra, a la izquierda, muy apropiado para dejar la Ac.
Faro Cabo Ortegal
pk 43°46’13.1″N 7°52’09.7″W
Desde este faro se tiene la sensación de estar inmerso en pleno océano.
La salida desde el faro con aquella fuerte pendiente se resuelve sin el menor problema, como salimos desde parados, primera y en segunda hasta arriba. Que nadie se corte en venir a este espectacular lugar, pero cuidado como siempre en temporada alta y fines de semana, puede haber aglomeraciones de turismos y ahí si me imagino algún problema, no ya para estacionar, sino para dar la vuelta.»
Per tant, decidim anar al següent destí, per això anem fins a Cariño, on s’agafa la carretera DP-2205, aquesta carretera està molt ben asfaltada, i tot i ser estreta, té zones habilitades per parar-se, no ens comporta cap dificultat, i disfrutem del paissatge:
Arribem fins al :
Mirador de Herbeira
pk: 43.722296,-7.944986
i quedem bocabadats!!! Un munt de molins de vent.
Aparquem en el pàrquing, que és molt gran:
i pugem fins al mirador, on es veuen els penya-segats mes grans d’Europa!! Fa força vent!!
Seguim per la mateixa carretera fins a:
Sant Andres de Teixido
Teníem buscat el pàrquing següent, però no és adeqüat, doncs està súper empinat i per a tant aparquem al pàrquing a peu de carretera tot i que estem de canto:
«A San Andrés de Teixido, dice la leyenda que hay que ir o vivo o muerto…, es un pueblo encantador muy pequeño pero imprescindible si uno va a Galicia.»
Sortim a fer un tomb pel poble, ens decepciona la veritat, doncs sols té un carrer principal ple de botiguetes de souvenirs. Creuem que està sols enfocat al turisme.
Anem a visitar l’església i a la sortida hi ha una creu amb unes escales que ens porten a un petita capella plena d’espelmes.
Baixem per les escales fins a trobar «La Fuente de los tres caños«.
Tornem cap a l’auto, fem una parada, per comprar una galetetes típiques del poble.
Avancem cap a Cedeira, pel cami, trobem varis miradors i ens anem parant per gaudir de les vistes.
Cedeira
Estacionem al:
Aparcament Muelle Viejo
43°39’29.6″N 8°03’45.9″W
Esperem que baixi el sol, i sortim a fer un tomb fins al final del port, s’ha d’anar en compte doncs es camina pel costat de la carretera, no hi ha voreres. Hi ha una «platja», separada per un mur amb la carretera. Està molt plena, sense distàncies de seguretat…
Al port hi trobem vaixells de pesca, i de passeig, i ens els mirem bocabadats:
Hi ha la possibilitat de fer:
«Ruta Castelo Concepción, Punta Sarridal
“Ruta muy sencilla para realizar con toda la familia, siempre teniendo cuidado y respeto por los acantilados próximos por los que vamos a ir.
La ruta parte del puerto de Cedeira. Desde allí parten unas escaleras que suben hacia un castillo, el Castelo da Concepción, que es propiedad privada. Una vez pasado el mismo tomaremos una pista que sale a mano izquierda. Ya tendremos unas magníficas vistas de los acantilados que se van viendo.
Pasaremos al lado de una cruz, en honor a una chica de 19 años que se precipitó al vacío en ese lugar, y seguiremos por la senda hasta llegar a unos bancos de madera que han colocado para tener unas magníficas vistas del atardecer. Estamos en punta Sarridal. Desde allí podemos bajar hasta el faro.”
Però tot son escales i desistim:
Desfem el camí, i tornem a l’auto a sopar i dormir.
Dia 8 – Divendres 07/08/2020 – Cedeira – Praya Doniños (Ferrol)- 43 KM – 1 H
ki:67.646
hi: 8:45
Avui adaptem el viatge, doncs teníem intenció d’anar a:
Ferrol
Area de AC’s, 43°29’35.9″N 8°14’24.2″W
Además de la ciudad es muy recomendable paseo en barco recorriendo la ría desde donde se pueden ver casi todas las defensas que tenía este punto estratégico. En uno de esos castillos estuvo recluido Tejero una temporada.
Desde l’àrea al Port hi ha uns 3km.
Hi ha carril bici
http://www.ferrolactivo.es/es/act-paseos-barco.html
PASEOS EN BARCO POR LA RÍA ( Diarios, del 1 de Julio al 15 de Septiembre)
Compra de tickets en el propio barco, en el puerto de Curuxeiras.
Organiza: Fernández Cabana Tel: 620926958 / 677438621
Salidas del Muelle de Curuxeiras
Crucero por la Ría de Ferrol (1 h. de duración)
Horas salida : 12,00-13,00-16,00-17,00-18,00-19,00
Importe Billete : 7,00 Euros. Hasta 5 años gratis.
Crucero Ferrol-San Felipe
Días de servicio : 27 de Julio y 3, 10, 17 y 24 de agosto
Salida de Ferrol : 17,00 horas
Salida del muelle de San Felipe : 19,30 horas
Importe Billete : 7,00 Euros. Hasta 5 años gratis.
Cruceros por la Ria: 43°28’40.7″N 8°14’37.0″W
Però les valoracions de l’àrea no son molt bones, i no volem deixar la nostra gossa tant lluny del port on surten les barques, i no portem les bicis.
Per tant, decidim canviar, anem a:
Praia de Doniños
L’últim tram per arribar al aparcament, 3,5 km, és estretet, però al ser d’hora no tenim cap problema.
Pàrquing:
43°30’13″N 8°19’03″W (14.3 m)
Es tracta d’un Aparcament mixte de cotxes amb un Camp-Surf, amb xiringuitos, wc, dutxes.
Al arribar, hi ha varies autos, furgos, …, i totes amb planxes de surf:
Ens aparquem i esmorzem.
Els nens estan molt impacients i baixem d’hora a la platja, la marea està baixa, i la veritat és que la platja fa patxoca!!!
És molt gran, de sorra fina, amb dunes i amb un munt de surfers sortejant les onades:
Al migdia anem a l’auto a dinar i comença a arribar un munt de gent!! El pàrquing queda ple!!
Decidim quedar-nos a l’auto, i fer jocs de taula.
A les 19 anem a treure el cap, i no sembla la mateixa platja. Entre que la mar està a dalt de tot, i que la sorra i l’aigua estan invaïdes de persones, ja no és del nostre agrat. La gent està sense les distàncies de seguretat i sense mascaretes. Per tant tornem a l’auto!!
Dia 9 – Dissabte 08/08/2020 – Praia Doniños – Castelo da Palma – Fragas do Eume- 26 Km – 40 Min
ki: 67.690
hi: 8:00
Ens llevem molt d’hora i marxem cap al Castelo do Palma, volem marxar del parquing abans no arribi la gent, doncs la carretera és estreta i volem trobar aparcament al Castell.
Murgados
Teníem dubtes de la carretera que puja al castell, doncs pel google maps no veiem si era estreta o no. Per això havíem buscat un altre lloc per aparcar:
43°27’15.9″N 8°16’01.9″W
Però al final, enfilem la carretera sense cap problema i estacionem el costat d’una casa en ruïnes, aprofitem per esmorzar:
Párquing
43.4625199, -8.2727024
També un xic més endavant, es pot estacionar en linia, però cal anar-hi d’hora.
Castelo da Palma
«Montefaro es uno de los montes que cierra la ría de Ferrol y Ares, situado en la llamada península de Bezoucos. Desde lo alto del monte se divisa desde Malpica a Ferrol, unos 50 kilómetros más o menos. Esto justificó que el ejército instalara unas baterías en el monte.
Se trataba de una antigua batería antiaérea que hoy se encuentra abandonada está ubicada a unos 250 metros de altura sobre el nivel del mar, en la bocana sur de la Ría de Ferrol.
Fue construida originalmente en el siglo XVIII como batería costera para la defensa de la entrada de la ría. Está compuesta por varios bunkers y garitas comunicadas entre ellas por túneles.
Durante la Guerra Civil Española estaba dotada con 4 cañones antiaéreos tipo Vickers de 105 mm
Desde este lugar se puede disfrutar de unas inmejorables vistas del entorno de la Ría de Ferrol»
Anem fins al Castell, és una llàstima el estat de conservació, podria fer molt mès goig del que fa. Hi ha la opció de fer visites guiades, però hem enviat un e-mail i ens han dit que està ple.
Un cop vist per fora, seguim per la carretera, que es converteix en una pista forestal, hi ha trocets de camí amb ombre, i altres a ple sol, sort que és d’hora:
I pel cami gaudim de les vistes tant del Castelo do Palma, com del Castelo de Sant Felipe, a l’altre costat de la ria.
Seguim fins arribar a les Ruïnes Bateria de Salgueira :
Cal anar en compte, dons al arribar a la senyal del mirador hi ha una petita esplanada d’on surt un petit caminet, un xic amagat, i amb forces herbes, que et porta fins a les entranyes de la la Bateria.
Quedem bocabadats i recorrem tots els seus racons:
Des del pàrquing hem caminat uns 4 km. Desfem el camí fins al pàrquing. Per tant, hem fet uns 8 km en total, unes 2 hores.
Al davant del pàrquing, també hi ha un caminet que baixa fins a far:
Marxem, teniem previst visitar:
Pontedeume
N 43°24’17», W 8°09’46»
Párquing público 43°24’24.7″N 8°10’06.8″W
«Puente de piedra Construcción emblemática que da nombre a la Villa, fue reedificado entre 1863 y 1870, y remodelado entre 1884 y 1888, hasta quedar con los 15 arcos actuales.
Sustituyó a un puente gótico de 68 arcos y más de 850 metros, que mandó construir, con dos torres, capilla y hospital en medio para peregrinos, Fernán Pérez de Andrade «O Boo» entre 1374 y 1380.
De este puente gótico sólo quedan el Oso y el Jabalí, que hoy están situados en el antiguo Convento de San Agustín, los cuales estuvieron entre los arcos segundo y tercero, en el hueco de los tajamares.»
Però hi ha un munt de gent, i preferim estar mes tranquils, i anem fins a:
Area d’autos Monfero (Fragas del Eume):
43.3962657, -8.0767167
Está a uns 10 km de Pontedeume, però val la pena.
Al arribar, està plena, però ens habilita un espai al costat. Estem súper bé, traiem taules i cadires, i aprofitem per fer una dutxa calentona.
Paguem directament al noi que gestiona l’àrea, que ens atent molt bé.
8€ per nit + 1€ persona per dutxa.
Quan el noi no hi és hi han uns sobres i una bústia on deixar els diners.
Sopar i dormir.
Dia 10 – Diumenge 09/08/2020 – Fragas do Eume
Ens llevem amb el cant dels ocells, quina tranquil.litat.
Avui teníem la intanció de visitar les Fragas do Eume. Però ens han dit que les autos no poden aparcar al pàrquing del Centre d’interpretació, que hi ha un cartell.
Aparcadoiro : 43°25’41.0″N 8°07’47.6″W
«»A partir de ahí la carretera es muy estrecha y por lo menos en verano está cerrada al tráfico. Hay un bus que sube hasta el monasterio de caaveiro.
Para llegar a las Fragas do Eume en temporada alta (Semana Santa y verano) es obligatorio coger un bus (Gratuito) desde el Centro de Interpretación hasta Caaveiro. También existe la posibilidad de apuntarse a las visitas guiadas (Gratuitas). A continuación los detalles:
Horario buses: de 10.30h a 13.30h.
Visitas guiadas:
Mañana: 11.10h, 12.10h y 13.10h.
Tarde: 16.00h, 16.40h, 17.40h y 18.40h.»
També hi ha l’opció de fer-ho desde l’Àrea, però hi ha molt desnivell, amb poc troç:
Hem coincidit amb una família d’Igualada, i ens han dit que hi ha un troç amb unes cordes, i com que anem amb la gossa, desistim de l’excursió.
Desde la mateixa Àrea hi ha la opció de fer altres excursions, marcades amb colors diferents:
Optem per la Ruta Rosa, Mirador Caaveiro, i ho encertem.
Durant tot el camí gaudim de les olors, de les flors de color rosa, i vistes que ens fan caure la babeta.
El camí està perfectament indicat, amb punts pintats de color rosa.
Arribem, després de pujar un xic, a O Penedo Gordo:
I un xic mes endavant, al Mirador de Monasterio de Caaveiro:
I seguim fins a l’auto, cap al final es pot empalmar amb la ruta verda, però decidim no fer-ho, doncs arriba «el panadero» a l’Àrea a les 11 els diumenges (els altres dies passa abans) i ho volem aprofitar. Quin luxe!!
I descansem. I una dutxa te-confortant.
Dinem, i aprofitem per omplir i buidar.
Marxem a les 16:00.
ki: 67745
Decidim avançar en la ruta i anem fins a:
Caión
«Pueblo muy pequeñito y con algunos barcos de pescadores.
Tiene dos restaurantes, con bastante buena comida. En verano están siempre llenos. Es el principio o el final de A Costa da Morte.»
Pàrquing del port:
43°19’11.83″N 8°36’13.80″W
Al arrivar no ens convenç gens, hi ha molta jovenalla, tots sense mascaretes, i al ser un port petit quedem com agoviats.
Intentem anar a l’altre pàrquing que teníem marcat, però hi ha un cartell de prohibit vehicles de mes de 5mt, per tant, tampoc ens hi quedem.
43°18’52.7″N 8°36’31.2″W
Marxem cap a:
Razo
«Está a unos 10 km. de CARBALLO, en la costa coruñesa. En toda la Costa da Morte coruñesa, que empieza en esta zona, hasta Finisterre, existen multitud de lugares como este. También hay que tener presente, que muchas de estas playas son de aguas algo peligrosas.»
El Gps ens intenta passar per carreteres petites, però no li fem cas, fins a trobar la DP-1902.
Al arribar ens consta trobar un lloc on aparcar, sense que ens surti l’auto. Els cotxes comencen a marxar i al final ens podem col.locar.
Pàrquing
43°17’25.4″N 8°42’11.0″W
«Razo es un pueblo pequeñito.
En la playa, aunque no está considerada nudista, se puede practicar el nudismo, ya que en los 4/5 km. centrales, no hay una persona tumbada al sol; solamente hay un ir y venir de gente paseando, al lado del agua. Toda la zona de la arena, está rodeada por dunas, en las que se practica nudismo.»
La platja està ple de surfers. A mesura que es fa fosc, quedem sols les autos i les furgos.
Sopem molt tranquils i a dormir.
