Dia 18 – Dilluns 17/08/2020 – Boiro – Isla Arosa – 60 KM – 1 H
Avui ha de ploure tot el dia i demà també. Per tant, canviem de plans.
Esmorzem, i fem dutxes. I aprofitem que estem a àrea i buidem i omplim sota la pluja.
ki:68.130
hi:12:00
Havíem d’anar a veure:
Dolmen de Axeito
42°35’59.3″N 9°01’03.3″W
«Muy cerquita de aquí tenemos otro punto de interés patrimonial, como es el Dolmen de Axeito, poder ver algo tan bello y que resiste al paso de los años…»
Que ho descartem.
Senda fluvial rio Coroño
Teníem la intenció de fer una ruta de 7,5 km caminant, però el temps no ens ho permet.
o Cascada Cadarnoxo
I també teníem mirada una ruta mes exigent de 12km per si ens animàvem:
Però res de res.
Avancem en la ruta, doncs demà el temps, segueix igual i no serveix de res esperar-nos aquí.
Isla Arosa
Només creuar el pont, de 2km, a l’esquerra hi ha un pàrquing per poder estacionar:
42°32’49.4″N 8°51’30.8″W (Pàrquing a entrada Illa)
Com que plou, fem un tomb per l’illa amb l’auto. Primer anem a veure l’àrea d’autos, però el terra és de gespa i terra, i com que ha de ploure força millor tenir un terra asfaltat:
AREA AUTOS – N 42°32’08», W 8°52’10» – Árosa Surfcamp Árosa Su
Des d’aquí, teníem previst fer una ruta a peu, pel Parc Natural de Carreirón:
Però impossible, la pluja no ens ho permet fer.
Decidim anar a veure l’altre pàrquing:
Pàrquing de la Lonxa – 42°33’52.9″N 8°51’56.5″W
i ens aparquem, doncs ja que plou, almenys veiem l’activitat del port, i aprofitem per dinar :
Però un «senyor» amb un cotxe de la Diputació de Galícia, i de forma grollera, ens diu que no podem estacionar, que és zona portuària.
Ens movem en una zona nova del port i localitzem al policia local, i a un señor dels ports, i els hi preguntem si podem estacionar. Molt amablement ens expliquen que el problema és que prenem aparcament als pescadors que necessiten aparcar per anar a treballar, i que podríem tenir problemes amb ells al matí. Que si és per una estona, cap problema, però no per pernoctar.
Que hi ha una senyal a l’entrada d’on hem estacionat primer, que en aquesta zona nova falta el cartell: no es permet accés a persones alienes al port.
Nosaltres no l’hem vist.
Però fem fotos, els vaixells tenen unes cistelles enganxades amb les grues, aquí la pesca és de marisc.
Marxem cap al pàrquing de l’entrada de l’illa:
Ha deixat de ploure, i sortim a fer un volt seguint el passeig, hi ha carril bici:
Tornem a l’auto a sopar i dormir sota la pluja.
Dia 19 – Dimarts 18/08/2020 – Isla Arosa – O Grove – Playa la Lanzada – Combarro – 70 KM – 1 H 15 M
ki:68.190
hi: 9:30
Ens llevem i segueix plovent. Però va a ràfegues. Podem treure la gossa a fer les seves necessitats sense mullar-nos!!! I això és d’agraïr.
A les 9 arriba la furgoneta pitant, amb el pa: «todo a 1€».
Avancem en la ruta.
O Grove
42.49686,-8.86383
Al arribar trobem varies autocaravanes estacionades, unes 15, que han fet nit al heliport, pero veiem un cartell que diu prohibit l’ accés a tota persona aliena , per tant decidim buscar lloc en els aparcaments en linea i tenim sort:
Fem la reserva on line a:
https://www.crucerosriasbaixas.com/barco-mejillones/
El primer vaixell surt a les 11, i agafem tiquets, paguem per adult 15€ i 7€ nens (de 3 a 12 anys).
Anem a la taquilla de l’estació de tren, per agafar els tiquets.
I tot i que plou, anem cap al vaixell:
Es tracta d’un petit passeig per veure una «batea». Pel tema del Covid, ens separen amb unes mampares, i amb unes normes d’ordre, per complir amb les mesures de seguretat.
Ens expliquen com cultiven els músclos, les ostres i les «vieires», amb molts detalls interessants.
També ens deixen veure el fons marí, a traves del fons transparent del vaixell.
Després ens serveixen musclus al vapor i un «albariño». I opció de menjar ostres, pagant un suplement.
També donem musclus a les gavines, que són molt llestes:
El passeig trasnscorre per la Ria de Villagarcía de Arousa i es veu la Isla de la Toja. Ens posen música mega-turística, i riem un munt, no estem acostumats!!
Tornem a l’auto i anem a:
Playa de la Lanzada
42.452405,-8.877082
«La playa se puede recorrer por la arena o por unas pasarelas de madera o de piedra muy chulas»
Però hi ha molta boira i decidim avançar i anem a:
Combarro
Intentem aparcar al pàrquing de Combarro, però és missió impossible, els aparcaments són per turismes, ja ho diuen els cartells, però ho intentem igualment:
N 42º25’41” W 8º42’27.14”
Per tant, vist lo vist, anem a l’Àrea d’autos de POIO:
I estacionem sense cap problema, magnífica àrea amb zones verdes i amb vistes a la Ría:
Es troba a 1,6 km de Combarro, o sigui que perfecte.
Aprofitem per dinar.
Després de brenar anem cap a Combarro, a la carretera principal al costat dret, hi ha una vorera perfecte per transitar fins al poble. I en el primer carrer que trobem anem a l’esquerra, hi ha una senyal groga:
Al arrivar a l’aigua ja tenim la foto de postal:
els horreos davant del mar.
Recorrem els seus carrerons, i veiem un munt d’horreos, alguns «cruceiros» i cases marineres (orientades d’esquena al mar):
El primer troç el fem tranquil.lament i sense aglomeracions, però un cop agafem el carreró paral.lel al mar, és un agovio. Està ple de xiringuitos, botiguetes, i un munt de gent. Ho fem lo mes ràpid possible.
Tot i ser molt turístic, cal fer la visita. Tornem cap a l’auto.
Dia 20 – Dimecres 19/08/2020 – Combarro – Cabo Udra – Bayona – 93 KM – 1 H 30 M
ki:68.260
hi: 10:15
Aprofitem per buidar. Atenció l’aixeta d’omplir no té rosca!!
Apareix la furgoneta del «panadero», a les 10:00.
Anem fins al:
Cabo Udra
Pk – N 42º20’05” W 8º49’30”
Aparquem sense cap problema, hi ha zona amb taules. Teníem previst fer una volta:
però fa mooolt vent i amb ràfegues de pluja. No ens ve gens de gust.
Seguim fins a:
Bayona
Estacionem a
Playa Ladeira
42.1118214, -8.8306196
Hi ha varies autos ja estacionades, és un carrer sense sortida i sense serveis, davant la platja, on hi ha wc i dutxa de platja.
Segueix plovent i fent rafegues d’aire.
Impossible fer res, Hem sortit a estirar les cames un parell de cops, però sortides curtes.
Demà el temps millora i deixem les activitats post posades.
El pàrquing està ple d’autos i furgos. El lloc està perfecte per pernoctar.
O sigui que gaudim de l’auto.
Teníem també localitzat un altre pàrquing, però a peu de carretera i fora de la ciutat:
Pàrquing al mirador:
(42.1209277, -8.8614406)
Sopar i dormir.
Dia 21 – Dijous 20/08/2020 – Bayona – Ribadabia – Termas de Outariz – 114 KM – 2 H 20M
Ha plogut tota la nit.
Arrenquem la última jornada avans de començar el camí de retorn.
Bayona està situada al costat del mar, i hi desemboca el riu Miñor.
A les 9:00, sortim des del pàrquing i anem caminant fins al port, veient de fons la fortaleza de Monterreal, tot seguint el passeig marítim.
Anem a visitar la reproducción de la Pinta, que es pot visitar. que se puede visitar.
Volem ser els primers, pel tema del Covid19. I ho aconseguim, obren a les 10 i fem la visita sense ningú!!!
«La reproducción se encuentra aquí porque era desde Lisboa, Bayona y Palos desde donde partieron en su momento las expediciones para descubrir América.
Aforo limitado a 12 personas. Consulte el horario y las normas de acceso
Precio: 2 €»
“Baiona fue el primer puerto de Europa que recibió la noticia del Descubrimiento de América. El 1 de marzo de 1493, la Carabela Pinta, capitaneada por Martín Alonso Pinzón, atracó en estas aguas. Con la conmemoración del V Centenario del Descubrimiento se construyó una réplica de la embarcación que permanece amarrada, para los visitantes, en uno de los muelles.
En 1999 se reacondicionó el interior de la nave, dotándola de todos los elementos de la época colombina, tanto de la cultura cristiana como de la indígena cultura taína. De esta manera el visitante puede contemplar la carabela tal y como llegó a Baiona en 1493 y revivir la gesta del descubrimiento contemplando las figuras que representan a la tripulación y a los indígenas americanos, además de reproducciones de los metales, plantas, alimentos y animales exóticos hallados en el nuevo mundo. Contiene paneles interpretativos y juegos interactivos.”
Tornem cap a l’auto i seguim:
ki:68.353
hi:11:15
Teníem pensat anar fins a:
Monte de Santa Tecla
N 41º53’18” W 8º52’15.38”
«Al sur se eleva el Monte de Santa Tecla (341 m.), dominando la desembocadura del Miño. Desde la cima se contemplan bellas vistas. En la subida, en la falda del monte, se pueden ver abundantes restos de una ciudad celta, que fue habitada desde el s. XX a. C. hasta el s. III de nuestra era.»
Però decidim avançar i anem cap a:
Ribadavia
N 42º17’08” W 8º08’35”
Al arrivar hi ha varies autos, l’àrea està a sota d’uns arbres tot i que està el terra amb un xic de pendent:
Seguint la paret del cementiri s’arriba a la porta d’accés al poble emmurallat, recorrem els seus carrerons del antic barri jueu i comprem els dolços típics:
Per cert, localitzem el forn de pa «Cèsar», no us ho podeu perdre, pa del d’abans!!
Tornem a l’auto i aprofitem per dinar.
Teníem pensat anar fins:
OURENSE – TERMAS DE OUTARIZ
N 42º 20′ 54» / W 07º 54′ 45»
«No hay nada como un «cálido» y relajante baño en las «Pozas do Maimón», a las que se llega cruzando el puente peatonal, al lado del parking.»
Però pel tema del Covid19 decidim avançar.
ki:68.430
hi:16:15
Objectiu:
Àrea Autos Leon, 323 km – 3h 40 min
42.60472 / -5.585
Al arrivar hi ha un munt d’autos estacionades i les places d’autos estan plenes. Ens aparquem als aparcaments dels cotxes, ja n’hi ha d’altres.
Al vespre l’àrea està molt plena.
Sopar i dormir.
Dia 22 – Divendres 21/08/2020 – Leon – Igualada – 711 km – 7h
Avui dia de carretera.
Objectiu 711 km
ki: 68.730
hi: 8:15
Fem dues parades, una per esmorzar i l’altre per dinar.
Anem fent canvis de co-pilots, per fer-ho mes distret:
Tanquem aquest projecte.
Ha sigut una ruta diferent degut al Covid19, però hem intentat que aquesta pandèmia no ens trunques la nostra llibertat. Objectiu aconsseguit.
Hem gaudit mès en solitari però hem esquivant el virus de la por.
