DIA 26/07/2016 – PARQUE SENDAVIVA

Hem comprat les entrades per Internet, aprofitant el descompte de 5€ per entrada.

 

Ens llevem d’hora, els nens estan neguitosos per entrar al parc.

 

Però no obren fins les 11:00. Horari de 11:00 a 23:00.

 

Truquem a informació per investigar el tema del servei de guarderia de gossos, però demanen 10€ i no ens convens, doncs són unes gavies i ningú està per ells. El que si és cert, és que estan a l’ombra.

Preferim deixar a la Tana a l’autocaravana amb els bolets oberts i venir-la a treure una estoneta al migdia.

Entrem al parc, el primer tram s’ha de caminar fins a les taquilles. Al portar les entrades, no s’ha de fer ni cua. A partir d’aquí per canviar d’una zona a una altre és recomanable agafar els camionets, doncs les distàncies són significatives i algunes amb força pendent. Cal vigilar amb els horaris dels camionets, per tal de poder anar a tot arreu.

Trobem que hi ha poca gent i no fem cap mena de cua per pujar a cap atracció, ens sembla inclús extrany, però la veritat és que és un luxe.

Cal portar banyador, xancletes i tovallola, doncs hi ha atraccions d’aigua que amb la calor que fa els més petits ho agraeixen.

Veiem els espectacles del Cuenta Cuentos, i l’exivició d’Aus, molt recomanables.

No ens ha donat temps de tot, però hem repetit un munt de vegades les atraccions que els nens han demanat. No hem anat a la Granja i no hem vist l’espectacle del Circ ni el de cloenda.

Hem dinat dins del mateix parc. Atenció que al migdia els camionets no baixen cap als aparcaments dels cotxes, és a dir, de 14 a 16 estan parats. Hi ha uns 20 minuts desde la Feria caminant fins a l’aparcament, sense ombres.

No permeten entrar menjar però ningú revisa motxilles.

Hi ha molts espersors d’aigua per anar-nos remullant.

El tema dels animals la veritat és que els nens no els hi cridava gens l’atenció, preferien les atraccions: el tren, els caballs, buscar diamants, les barques a motor i a rem, pescar crancs, els cotxes i motos, la tirolina, els miralls, el carrusel, …

Tornem cap a l’auto, sobre les 21, estem ja força cansats.

Ens ho hem passat molt bé.

Dormim una nit més al aparcament del parc.

DIA 27/07/2016 – PARQUE SENDAVIVA – LAGUNA DE PITILLAS – OLITE

Hem passat mala nit, doncs el vent ha estat sacsejant l’autocaravana, i no ha estat gaire agradable.

Ki:30.363

Hi:10:00

Decidim no anar al Mirador del Barranco de Peñalen (Funes) doncs el vent ens següeix fent companyia.

Seguim cap al següent punt del full de ruta, anem a la Laguna de Pitillas.

El observatori està tancat entre setmana, pugem al mirador del mateix observatori i fem un tomb pel costat del llac. La veritat és que al fer tanta calor i tant vent, no és molt agradable, ni que hi ha forces ocells.

42°24’30″N 1°35’38″W

Següim fins a l’àrea d’autos de Olite, l’àrea és nova,

42°28’47″N 1°38’49″W

aprofitem per omplir aigua, és gratuïta, el problema és que el terra és de pedretes i pols blanca, i amb el vent que fa s’ompla tot de pols i no hi ha ni una ombra. Això si, està molt ben situat, està molt aprop del centre.

Al arribar dinem a l’auto i fem temps perquè baixi la calor.

Sobre les 17 anem cap al centre del poble i entrem a fer la visita lliure al castell, paguem 3,5 € per adult, els nens és gratuït, i ens donen un tríptic amb les explicacions.

La veritat és que ens sorprén el castell, la seva estructura i el munt de torres, pugem a totes i els nens ens fan de guies, ens ho passem molt bé.

Aprofitem per fer un tomb pel poble que és força cuquetó i ens aprovisionem de menjar fresc: pa, fruita, carn.

Torem a l’auto, sopar i dormir.

DIA 28/07/2016 – OLITE – UJUE – ARTAJONA-MONASTERIO IRACHE (AYEGUI)

Ki: 30.419

Hi: 10:15

 

Anem fins a Ujué, aparquem a l’entrada del poble, a la dreta, davant d’un restaurant, hi ha 2 aparcaments de BUS.

Els del restaurant ens van cridar l’atenció, dient que era un pk privat, però els hi vam comprar el pa i ametlles garrapinyades i ens van deixar aparcar just al costat dels aparcaments del bus.

 

42°30’31″N 1°30’03″W

 

Anem fins al Santuari – fortalesa de Santa Maria de Ujué, la veritat és que ens sorprén la seva estructura, amb uns pórtics molt decorats i l’església està encerclada amb muralles, i circulem pels seu contorn. A l’interior darrera d’una reixa es troba una talla de la verge.

 

Aprofitem i fem un tomb pels seus carrerons empinats, i disfrutem de la seva tranquilitat.

 

Prosseguim cap al nostre següent destí, Artajona, un cop arribem al poble, cal seguir les indicacions a «El Cerco«, doncs així s’accedeix pel darrera a l’aparcament habilitat just al costat.

 

42°35’33″N 1°45’59″W

 

Com que fa molta calor, preferim dinar i jugar a l’auto esperant que baixi l’intensitat del sol.

 

Fem un tomb pel Cerco, una fortalesa del segle XI, de la qual es conserven algunes torres, anem al punt d’informació i paguem 2 € per anar a veure el retaule de l’esgésia, la mateixa persona del punt d’informació ens acompanya.

Tornem a l’auto i seguim la ruta.

 

Arribem al Monasterio de Irache,

 

42°39’01″N 2°02’39″W

 

 

preguntem en el museu si hi ha cap problema per pernoctar i ens indiquen que cap problema, tot al contrari ens conviden a disfrutar de l’entorn.

Ens estacionem just al davant del Museu, la zona més plana.

El Monestir i les bodegues estan una al costat de l’altre i just al davant un parc amb molta ombra, taules i bancs i una font.

 

Anem a veure la font del vi, una font que raja aigua i vi, al lateral de les bodegues Irache, i que és utilitzada pels pelegrins que fan el camí de Santiago.

 

Dormim acompanyats d’una altra Auto italiana.

DIA 29/07/2016 –  IRACHE – ARTAZA – VENTA URBASA

Ens llevem i sobre les 9:00 – 9:15 veiem una furgoneta que porta pa a una de les cases de la plaça. O sigui que ho aprofitem i li comprem el pa.

 

Com que tenim reservada l’entrada a la visita i cata de vins de les Bodegues Irache a les 12:00, aprofitem i visitem el Monestir que obra a les 10:00.

 

 

L’entrada al Monestir és gratuïta, s’accedeix a l’església i al pati interior del monestir. Ho trobem un xic descuidat, però a la vegada té el seu encant.

 

Un cop visitat, aprofitem les taules de pedra del parc i les seves ombres per jugar.

 

A les 12:00 anem a les oficines de la Bodega i comprem les entrades, 8€ per la visita, i 15 € per visita i cata, formatge i pernil. Agafem una entrada de cada.

La visita ens la fa el gerent de la Bodega, un senyor molt ben educat que ens fa una visita un xic diferent, ens respón a totes les nostres preguntes, ens explica les seves vivències, visitem: vinyes, les bodegues antigues, el museu, la font del vi, el magatzem, el procés d’embotellar i embassar el vi, la bodega de botes.

Després fem la cata i ens ofereixen pa, patates, formatge i pernil. Inclús ens dona per provar vi de  color blau. Els nens es posen les botes. Aprofitem i comprem vi. Ens regala dues ampolles i ens felicita pel comportament dels nens al llarg de la visita.

 

 

Com que hem fet un pica-pica preferim seguir i entrar a càmping. Anem al càmping Artanza, la veritat és que quedem decepcionats. El càmping per la pàgina web tenia molt bona pinta, un càmping molt respectuòs amb l’entorn…etc. Però la veritat és que ens trobem amb un càmping molt petit, enclotat, molt sec tot, amb un personal molt hippie. No ens veiem en cor d’entrar l’auto al càmping, doncs correm el risc de quedar encallats, primer ens ofereixen la opció d’estacionar a l’aparcament de cotxes de l’entrada. Aprofitem per dinar en el mateix restaurant, la noia que ens serveix va molt passada, li cau tot a terra, ens fa molt mala pinta, … El home de manteniment diu que no ens podem quedar al aparcament, doncs bé el cap de setmana i li estem prenent lloc pels cotxes, i que hi ha molt moviment i fins a altes hores de la nit en el bar. No ens sentim gens cómodes i decidim marxar.

 

Seguim fins a Baquedano, per veure el aparcament des d’on es comença L’excursió al Nacedero del Urederra, pel qual es necessita un permís per poder accedir-hi. Nosaltres ho tenim sol.licitat per Internet pel dia 31. Al arribar al aparcament un gran cartell ens indica que NO ESTA PERMÈS PERNOCTAR. La veritat és que l’accés al aparcament és complicat, hem de vigilar de no tocar el cul de l’auto a terra. No hi ha ningú a les casetes d’informació, però novament trobem que és un aparcament – ratonera i decidim sortír d’allà ràpidament.

 

Seguim avançant, i accedim al parc de Urbassa, els ulls ja ens canvien, comencem a respirar aire fresc i a gaudir de vistes, natura… Això ja ens fa sentir millor.

 

Entrem al Camping Urbassa,

 

42°51’05″N 2°10’22″W

la veritat és que és un càmping diferent, no està aparcel.lat, és una gran esplanada al voltant d’una gran plaça amb una carpa al mitx, se senten les esquelles de les vaques, caballs, burros…etc.

Només tenen uns lavabos, al costat de recepció i del bar, i l’aigua per dutxar-nos a l’hora punta està freda. A recepció hi ha el súper, per dir algo, la veritat és que no hi ha casi res. En canvi al bar-restaurant venen el pa, i fan pizzes, tapes…etc, fa molt bona pinta. I teòricament hi ha zona wiffi al bar, però nosaltres no aconseguim connectar-nos. No hi ha casi gens de cobertura.

 

Però el entorn ho compensa tot.

 

Ens instal.lem i a descansar.

 

DIA 30/07/2016 – DESCANS

Dia de càmping, aprofitem per rentar roba, això si a MÀ, doncs no hi ha rentadores.

Sort que portem la nova incorporació a l’auto, 2 cubells, i un estenedor plegable que ens dona el pego.

Nens es fan un fart de fer voltes amb bici, jugar a la petanca…etc

Al ser diumenge fan un casament a la carpa del mitg, la veritat és que no ho trobem gaire adequat, doncs molesta i trenca el encant del silenci del entorn.

Al vespre comença a pujar la boira i la pluja ens acompanya.

Sopar i dormir

DIA 31/07/2016 – DESCANS

 

 

Decidim quedar-nos un altre dia al càmping, doncs marca pluja tot el dia, i preferim no fer l’excursió, del Nacedero del Urederra (Baquedano), a més a més, el aparcament que el vam anar a veure no ens va agradar gaire.

 

Aprofitem i estirem les cames, fent un tomb per l’entorn a veure els caballs, burros i vaques. Com que està plovent, fa un xirri-miri, que no molesta, no hi ha casi ningú i gaudim de la natura i de l’entorn, arbres enormes, prats verds…

 

Ja tenim les piles recarregades.