DIA 36 – DIVENDRES 26/07/2024 – SLETTNES LIGHTHOUSE – NESSEBY CHURCH – VARANGER SAMI MUSEUM – 250KM – 4H
Ens llevem d’hora i quan anàvem a esmorzar tenim una visita d’un ren just davant de l’auto. Que guai! Una molt bona manera de començar el dia.
Ens preparem per sortir a fer una ruta circular pel costat del far, avui fa un dia radiant. Ens posem crema solar, xiruques, gorres, ulleres de sol, motxilles amb aigua, fruita i fruits secs. I jo agafo pals de caminar.
Wikilok Gamvik Reserva al voltant far de Slettnes – 8 km
Iniciem la ruta desde l’aparcament. Aquesta està molt ben senyalitzada amb pals de fusta:
El primer que trobem és en una platja un ren remugant tranquil.lament, amb les potetes dins de l’aigua i tant tranquil. IMPRESIONANT, EM QUEDO CURTA
Ens estem una bona estona gaudint del ren, li deixem distància i ens mantenim en silenci i sense fer moviments bruscos.
Seguim la ruta, la costa està ben escarpada:
El caminet ens va portant pel costat de la costa, i localitzem boies de ferro, i forces restes de fustes i plàstics. Aquests últims ens fan molt mal als ulls.
Seguim i seguim, al llarg del recorregut del sender Fotefar mot nord, trobem panells informatius. Està, ben marcat.
El que potser és més sorprenent és que la zona també ha tingut una població bastant densa. Les cases i les tanques de pedra donen testimoni del fet que la gent vivia a les petites cales.
Les indicacions són molt curioses:
Fa molt sol, i sort que fa un xic d’aire, dons hi ha forces mosquits que quan anem parant a descansar ens venen a atacar, ja je:
Ens passa un ren per davant dels nostres nassos:
Arribem en un panell informatiu, amb una bústia on hi ha una llibreta on ens registres. Aquí ens indica que hem d’anar i tornar per un camí que ens porta a Steinvåg. Aquest és un antic assentament sàmi i pomor abandonat al mar de Barents. Que es troba junt al Labyrinten ytterst på Nordkyn / El laberint a la punta de Nordkyn.
Ningú sap quan es va construir el laberint, però pot ser temptador vincular-lo a la presència russa. El comerç rus va tenir lloc a Finnmark ja al 1500, però no va ser fins al 1700 que els russos també es van dedicar a la pesca de primavera i estiu des de Steinvåg. El clima i el vent no són menys importants per als pescadors de l’extrem de l’oceà, de manera que potser el laberint s’ha utilitzat en accions rituals per aconseguir bon temps i bona pesca. Al laberint també hi ha tombes de l’edat del ferro sami o de l’edat mitjana, de manera que també es poden haver realitzat rituals funeraris.
La zona, per on estem caminant, és plana amb torberes, el terra és súper flonjo i té petits llacs. Aquí hi ha una rica vida d’aus d’escúes, xatracs, becades i ànecs.
Tornem a l’auto, el Jan es posa davant i ens porta camp a través. Una caminada que val la pena.
Aprofitem per fer dutxa i dinar.
Desfem un troç del camí, de la carretera 888, i gaudim novament dels paisatges espectaculares, no som capaços de que les fotos li fácil justícia.
Parem en el poble Mehamn, on buidem i omplim.
Buidatge Mehamm: 71.0335 , 27.8421
Càrrega i descàrrega gratuïta, d’aigües. El de grises està uns 50 mts mès endavant, senyalitzat amb un pal vermell sobre la tapa de desgüàs.
Deafen fins a trovar la FV98, que aquest cop agafem cap a l’esquerra per gaudir del Tanafjorden.
A Ifjord parem a posar benzina, i tenim una anècdota, se’ns queda el tap mal posat. I estem una bona estona patint. A part que els mosquits, abellots i altres.. ataquen al Jordi, posant-lo encara mès nerviós.
Atenció amb el tema de la gasolina, hi ha distàncies força grans sense gasolileres. Cal anar amb precaució.
Anem a espetegar al riu Tiana o Deatnu, és un destacat riu del nord de la península Escandinava, de 318 km de longitud que discorre per la Lapònia i desemboca al fiord de Tana, al mar de Barents. El nom sami del riu significa «Gran riu».
Busquem un aparcament::
Àrea de pic-nic riu TANA – 70.3094 , 28.1651
Aparcament de dia i de nit, amb accés al riu Tana. Fàcil accés desde la carretera. Lloc agradable, disposa de contenidor i taules de pic-nic.
estem acompanyats per unes motos que han plantat una tenda a la zona del bosc, una auto finlandesa de dos eixos, i un cotxe que ha plantat tenda a la platja del riu.
El Jan surt a tirar la canya:
Sopar i a descansar.
***** Ens saltem *****
Un xic més endavant, i per gaudir de les vistes del Varangerfjorden trobem:
Nesseby Church – 70.14491, 28.86018
Estacionament de l’ església Unjarga Nesseby. Més a la natura que al poble. Molt tranquil i davant una petita península que protegeix una gran varietat d’ocells. Temps màxim d’ estacionament 3h. Lavabos al final del cementiri. No es permet la pernocta.
L’església és un dels pocs edificis antics que queden a Finnmark (l’exèrcit alemany en retirada en va cremar molts al final de la Segona Guerra Mundial). Miraculosament l’església de Nesseby va quedar indemne. L’església va ser construïda el 1858 i té un retaule barroc datat al voltant de 1720.
Desfem un xic el camí i pernoctem a:
Varanger Sami Museum – 70.1725, 28.55804
A Varangerbotn, l’aparcament d’autobusos del Várjjat Sami Musea, espai per a 2 autocaravanes, un refugi per fer foc i graella, i un contenidor d’escombraries. Bonic petit museu amb cafeteria, mini llibreria i lavabo.
El Várjjat Sami Musea/Varanger Sami Museum (VSM) comunica la història i la cultura sami costanera, la prehistòria de Finnmark i l’artesania sami: duodji. Els temes principals de les exposicions són la prehistòria (els períodes de l’edat de pedra), la fe i la mitologia sami, la societat sami precolonial, les economies primàries: la ramaderia de rens, la pesca i la ramaderia. L’edifici principal del museu, que va ser construït durant 1994, té una interessant arquitectura basada en l’edifici de la casa sami. A l’exterior també hi ha un museu a l’aire lliure que conecta amb l’observatori d’aus.
Horari de 10 a 15 de dilluns a divendres. Tancat dissabte i diumenge.
***** fins aquí *****
DIA 37 – Dissabte 27/07/2024 – VARANGER – KARASJOK – 192 KM – 3H – KAUTOKEINO – 111 KM – 1H 30M
Ens posem en moviment a les 10, ha plogut un xic.
Desfem part del camí d’ahir, fins a tornar a agafar la E6, al poble de Tana Bru, on creuem el riu, i pel costat de Noruega, seguint el curs del riu Tana, que s’acava anomenant riu Karasjohka. A l’altre costat del riu tenim Finlàndia.
Aquest tram de carretera se’ns fa feixuc, doncs carretera i carretera, amb el handicap que té arbres a cada costat, i no permet gaudir del paissatge, és molt monòton. Així com també té valla al costat dret durant tot el trajecte, a l’esquerra tenim el riu, lo qual fa que no poguem veure cap animal.
Km i km fins arrivar a Karasjok, bosc i més bosc.
Karasjok 1 – 69.4718, 25.5126
Zona d’estacionament per poder anar a visitar el museu Sami. Gratuït.
Karasjok 2 – 69.4727, 25.5114
Estacionament per visitar el museu Sami.
Estacionem sense problema i aprofitem per dinar.
Un cop fet el cafetó sortim caminant cap al museu.
El Museu Sami de Karasjok es va establir el 1972 com la primera institució cultural sami de Noruega. El museu té més de 5.000 objectes a les col·leccions. Aquesta és la col·lecció de museus més gran que representa la història cultural sami de Noruega. El museu consta d’un edifici principal amb exposicions i revistes, així com un museu a l’aire lliure.
https://rdm.no/en/de_samiske_samlinger-2/
Obert tots els dies de 09:oo-18:00
Adults NOK 150 Estudiants / sèniors NOK 90 Juvenil (15-17 anys) NOK 90
En arribar, anem a la taquilla i paguem 300NOK, i ens donen informació en castellà. FA MOLTA CALOR DINS L’EDIFICI.
Els nens s’agovien i fan una visita express, el Jordi i jo, anem recorrent les diferents sales, agafant informació en cada una d’elles.
Una sala amb vestits.
Una sala amb eines i útils.
Una sala amb un Lávvu:
.
Una sala, la única amb aire acondicionat, trobem un Samisk Tromme, aquest és un rar tambor sami del 1600, que han pogut recuperar-lo. Tambor de bol d’Anders Paulsen, Els dibuixos están estructuras en diversos nivells horizontals que s’interpreten com a mons espirituals.Sutilitzava com a eina per als viatges a l’ànima, en l’antic culte Sami. El noaidi, xaman Sami, colpejava la Pell amb un Martell, Quran aquest entrava en tràngol, el tambor es col.locava sobre el noaidi, amb la Pell cap avall, fent que l’ànima d’aquest viatgi fins al món dels esperits.
No es permeten fer fotos de l’objecte, els hem descarregat de la seva web.
Actualment s’està recuperant com instrument musical.
És un museu petit, ens ho esperàvem amb mès encant. Creiem que la calor no ho ha posat gens fàcil.
Poble Sami
El poble sami té una població aproximada de 80.000 persones, repartides entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Aproximadament la meitat dels samis viuen a Noruega, la majoria al Nord de Noruega, sobretot a la província de Finnmark.
Existeixen 9 llengues sami al món, tot i que a Noruega se’n parlen sols 5 aquestes no s’assemblen gens entre elles, ni amb les llengues escandinaves.
Els yoik, o cançons sami, són una de les tradicions musicals més antigues d’Europa. Tenen unes característiques vocals molt particulars i es canten en honor a una persona, un animal o un lloc.
Un cop visitades les sales sortim i fem un tomb pels diferents edificis. Cal descarregar-se una App per rebre informació en anglès al respecte.
Tornem a l’auto un xic desencantats.
A les 16:00, avancem en la ruta, seguint la carretera 92, aquest cop, la carretera és més animada, és més oberta i gaudim del paissatge,
fins a l’aparcament de pernocta, estacionem a la part baixa:
Kautokeino – 69.3032, 23.5732
Aparcament amb taules de pic-nic. Ideal per passar la nit, disposa de wc i escombraries. També te per buidar negres. Gran vista de la Cascada Pikefossen.
Les cascades Pikefossen són l’única cascada (8 metres) del riu Kautokeino/Alta.
El nom deriva d’una llegenda sami d’una noia pasturant rens mentre el seu amo viatjava. Tot el ramat de rens es va ofegar. Quan el seu amo va tornar i va veure el que havia passat, va llançar la criada a la cascada, d’aquí el nom.
Estacionem i sortim a gaudir de les cascades, el seu soroll és ensordidor. El Jan baixa fins als peus del riu, la baixada té tela, jo m’ho miro desde dalt. Cal anar en compte hi ha forces mosquits.
Fem una coca de plàtan i poma amb l’Omnia.
El Jan i el Jordi surten a tirar la canya. Jo i l’Ona fem partida de cartes.
Sopar, peli i a descansar.
DIA 38 – Diumenge 28/07/2024 – KAUTOKEINO – ALTA MUSEU ART RUPESTRE – 85 KM – 1H 15 M – BURFJORD – 83 KM – 1H 15 M
Un cop esmorzats, ens traslladem a l’aparcament de dalt, i aprofitem per buidar negres.
I ens posem en marxa a les 10:15.
Pujem seguint la carretera E45, i trobem un ren per la carretera:
i fem una parada de nou a Alta, primer a posar LPG
LPG ALTA – 69.96627 , 23.35717
Estació d’autoservei, obert tots els dies. Cal anar a la máquina de pagar de la gasolinera, después posar la manguera i aguantar el botó negre.
en segon lloc anem a visitar el Museu d’Art Rupestre:
Museu declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat el 1985.
Parkeringsplass Museu Alta – 69.94645, 23.18629
Aparcament per visitar el Museu d’art rupestre. Gratuït i prohibida la pernocta.
El cel està súper negre, i comença a ploure de valent. Passem per taquilla i paguem Adults 150 NOK i nens 50 NOK, per tant paguem 400 NOK. I ens donen una guia en paper en castellà, i unes enganxines per posar a la samarreta. Disposa de cafeteria per prendre alguna cosa.
Dediquem la primera estona al museu, aquest amb molta informació i panells tàctils. Traduïts tots a l’anglès. Que ens entretenen molt.
Quan afluixa la pluja procedim a sortir a l’exterior i amb la guia a la mà, escollim fer els 3 km del circuït, enlloc del curt de 1,2 km, i és tot un encert.Sortim del museu per la porta giratòria i cap a l’esquerra, fent el circuït blanc, i després empat em amb el taronja:
El passeig és com si estiguéssis en una postal, els primers gravats estan pintats de vermell. Els petroglifs van ser descoberts el 1972. La gran varietat de imatges mostra una cultura de caçadors-recol.lectors, que era capaç de controlar ramat de rens, va ser expert en construcció de vaixells i la pesca i la pràctica de rituals xamànics.
Podem observar: Un cormoran, un cigne, una oca, caçador d’au…
El camí està adaptat ja que vas per passarel·les de fusta: veiem Ants, Rens, vaixells…
Ho trobem molt divertit, anem buscant petroglifs, i ens sentim exploradors:
En el segon tram del circuit, podem observar: un os, un caçador, un ren, un alp
Va plovent, però aguantem estoicament, trobem una balena, vaixells, símbols, caçadors
I avancem un xic més fins, fent una parada per
Tirpitz Info – 69.93916, 23.05721
Punt d’interès per fer una parada i visitar el Crater Tallboy, cràter de les bombes llençades durant la segona guerra mundial .
Aquesta era la zona on l’escurçat Tirpiz va romandre per a reparacions després d’un atac aeri en un intent d’enfonsar-lo. El cràter és la marca deixada per una de les bombes llançades. L’escorcoll, després de diversos atacs fallits, va ser enfonsat el novembre de 1944 davant la costa de Senjatrollet per la força aèria britànica, provocant la mort de 1.058 membres de la tripulació de 1.700.
Està plovent de valent, el Jan surt a mullar-se i a fer les fotos:
Seguim creuem pel pont Kåfjordbrua, de 200 mts de longitud, i de 70 mts alçada,
i anem fins a pernoctar a:
Burfjord Park for caravan – 69.94099, 22.04685
Àrea gratuïta amb bones vistes, just davant del fiord, amb tots els serveis d’aigua. Hi ha dues casete, una amb negres i l’altre amb grises i aigua potable.
Ens aconseguim posar davant del fiord:
Gaudim de la pluja i de l’indret.
Sopar i dormir.
DIA 39 – Dilluns 29/07/2024 – BURFJORD – GORSABRUA – 147 KM – 2H – 30M
El temps no ens acompanya. Ens quedem el matí treballant i el Jan pescant.
Dinem.
Arrenquem ruta, prèviament fem servir el serveis de l’àrea, buidem negres i omplim aigua potable, les grises estan en una altre caseta 200 mts més endavant, però tenen una corda posada. Passem a posar gasolina, passem pel súper a buscar alguns aprovisionaments, i llestos.
Gaudim dels paisatges de la E6, les seves cases tant característiques:
Circulem pel fiord de Lyngen, és el fiord més gran de Troms:
Anem fotografiant l’entorn:
Trovem ovelles passejant tranquil.lament sense molestar, pel voral de la carretera, ni s’inmuten al passar nosaltres:
Les muntanyes són impressionants, amb les seves glaceres:
Trobem varies Cascades:
Creuem el poble de Birtavarre:
La carretera asfaltada s’acava i recorrem uns 2km de pista de grava ample, amb alguns sots:
Ens arrivem al primer aparcament,
Gorsabrua Pàrquing – 69.42959, 20.9698
Gran aparcament de partida per al senderisme, especialment per al pont penjant. Aforament aproximat 25 vehicles. Petits refugis per menjar, moltes taules de pícnic. Bonica vista de la vall i la muntanya. WC i barbacoa. Molt tranquil. De pagament.
Hi ja un cartell dient que, més a munt, no hi ha cobertura i que paguem aquí, ho fem amb l’aplicació EasyPark, són 150 NOK per 1 dia.
Són les 20:00 del vespre. Dubtem si pujar o no amb l’ autocaravana de 7,4mts al següentnt estacionamant, pels comentaris que haviem llegit, però jo animo a fer-ho. Seguím avançant per la pista, seguéix sent ample, ara amb pendent i algunes corves tancades, però ho fem sense cap dificultat.
I trobem un nou estacionament, on hi ha uns 6 vehicles aparcats, just davant d’un pont, amb el cartell de prohibit vehicles de mès de 18 Tn, és estret, d’estructura metàl.lica i terra de fusta, ens tornem a qüestionar si pujar fins l’últim aparcament, agafem aire i seguim. Fa sensació passar pel pont al sentir el soroll de la fusta, je je.
Aquest últim tram segueix sent de pujada, per pista compactada, amb algun sot, un xic més estreta, però ho fem sense cap dificultat, sols vigilant per si et trobes amb algun vehicle de cara. Durant el curt trajecte, uns 2,8 km, hi ha espais per 2 vehicles. Nosaltres coincidim amb varis cotxes.
Gorsabrua parquing – 69.415, 20.9829
El camí està renovat, en bones condicions però de grava. Homologat per vehicles de fins a 18 tn.
Un cop a l’aparcament, ja hi ha una autocaravana i varis cotxes aparcats, ens esperem i un dels cotxes marxa, i ens podem aparcar amb el cul a la muntanya i sense molestar a ningú. L’aparcament no és molt gran, hi caven uns 10-15 vehicles, en funció de com es col.loquin.
Són les 21 i procedim a fer l’excursió, preferim fer-la i després baixar a dormir a l’altre estacionament. Aquest està un xic desnivellat i ens fa mandra posar les falques.
Aquí comença la ruta:
Wikiloc Cascada i pont Gorsabrua – Kåfjorddalen – 4,28 km
El camí no té cap dificultat, és planer i ben indicat.
Trobem varies zones de pic-nic.
L’entorn és molt bonic i agradable.
Anem fins a Gorsabrua, que és en realitat un pont de gelosia sobre un dels congosts més profund del nord d’Europa.
Desdel pont s’observa el salt d’aigua. El canó és senzillament espectacular.
i tot seguit ens acostem al següent punt on hi ha restes de la canonada, talla pic-nic, però el salt d’aigua es veu molt poquet:
Tornem a l’auto, són les 23:00, és l’avantatge de que no es fa de nit, s’hi veu perfectament, les fotos surten mes fosques que la realitat:
ens traslladem a pernoctar a l’aparcament de baix que és mès planer i còmode, així deixem espai pels demès que volen fer l’excursió. De baixada ens trobem un parell de cotxes.
Sopar i a descansar.
DIA 40 – Dimarts 30/07/2024 – GORSABRUA – BARDU – 204 KM – 3H
Arrenquem molt tard, doncs hair vam anar a dormir molt tard, són les 12 i al cap de poquet parem a:
Birtavarre – 69.48229, 20.8561
Petit aparcament junt a la reconstrucció d’un mini poble sami, i a l’inici d’una ruta cap a la preciosa cascada.
Al estacionar, veremos que hi ha un camp per jugar amb el frisbee, El joc que es juga amb frisbee i cistelles metàl·liques es diu disc golf. És un esport similar al golf tradicional, però en lloc de pilotes i pals, s’utilitzen frisbees (o discs) i cistelles metàl·liques com a objectiu
Ens acostem al:
Holmenes Coastal Sami Farm – Nord Troms MuseumHolmenes Farm al costat del fiord de Lyngenfjord és un exemple viu d’una granja sami costanera al nord de Troms. Si visiteu la granja Holmenes, podeu obtenir una visió de com vivien les famílies samis costaneres al costat del fiord de Lyngenfjord abans de la guerra. La granja data al voltant de 1850 i va ser poblada fins a 1964. Una visita aquí proporcionarà una visió dels contrastos entre llavors i ara! Sabies que la finca ha tornat al seu aspecte cap a l’any 1930 i consta de masia, llenyer, dependència, estable i paller…?
Des d’aquí també pots caminar fàcilment fins la cascada, Voksajohkan vesiputous. Nosaltres ho descarten doncs hair ja vam estirar les cames i el temps que tenía és limitat.
En l’edifici vermell, han acondicionat una petita cafeteria, on hi ha café i gofres, però ho trobem tancat.
Igualment com que hi ha panells informatius podem gaudir de l’indret.
Per les finestres, amb el mòbil podem veure el seus interiors.
Es tracta d’un bonic i petit museu a l’aire lliure.
Explorem cada caseta i els nens ens fan de guies turístics llegint tota la informació dels panells en anglès.
L’indret és preciós, i estem sols.
Ens ha agradat molt.
Tornem a l’auto i ara si fem una bona tirada, per la carretera E6, anem vorejant el Lyngen fjord, i ruta i mes ruta
Ens parem a dinar a:
Pàrquing – botiga “Sami” Heia – 69.1434674 , 19.05236
Botiga de souvenirs, molt original, amigable i bonica. Amb un foc de benvinguda.
I el Jordi necessita treballar, per tant els nens i jo anem a la botiga i ens hi passem força estona, els preus són força cars, però ho tenen molt ben muntat. Al sortir fem olor a BBQ, a barbacoa, se’ns ha impregnat tota la roba d’olor a xa us quina, je je , però hem passat una bona estona.
Busquem un punt de buidatge de grises, doncs a Noruega les negre no tenim problemes, però les grises ens porten de corcoll, doncs a molts llocs et permeten buidar però ho has de fer a cubells i com que no … no entenem que si tenen lloc per les negres no hagin pensat a deixar una arqueta per les grises…
Zona buidatge Bardufos – 69.0962 , 18.5968
Disposa de tots els serveis d’aigua, i wc. Obert 24h. És un consecionari d’autocaravanes enorme. LIANS CARAVAN. llàstima que ja son passades les 17 sinó hauríem entrat a la botiga.
Seguim ruta per la E6:
I busquem un aparcament a prop del riu, parem a fer parada per pernoctar a:
Aparcament E6 – 68.8723, 18.344
Aparcament al costat de la E6, amb zona verda per poder treure el gos i accés al riu. WC i contenidors. Amb soroll de la carretera, però a partir de les 22 baixa el trànsit, acceptable per passar una nit.
Està prohibit pescar sense llicència, hi ha un cartell informatiu.
Jo aprofito per treballar.
Sopar, peli i a descansar.
DIA 41 – Dimecres 31/07/2024 BARDU – NARVIK – HAMARØY – 153 KM – 4H
A les 10 estem llestos.
Seguim de baixada per la carretera E6, fent parada a:
Chasseurs Alpins Memorial – 68.61841, 17.64364
Un dels 6 monuments als voltants de Narvik en memòria dels qui van lluitar durant la Segona Guerra Mundial.
Seguim i parem a la ciutat de Narvik:
Narvik – 68.4344872, 17.4243100
Estacionament de pagament, amb parquímetre. Ideal per visiar Museu.
Ens estacionem a la part final de l’aparcament, en línia, traiem el tiquet a la màquina, agafem 2h, ens costa 30NOK amb targeta.
Deixem la MEL a l’auto i anem a visitar el :
Narvik War Museum.
https://krigsmuseet.no/informasjon/
La Batalla de Narvik, part de la Campanya de Noruega durant la Segona Guerra Mundial, es va lliurar entre abril i juny de 1940. Aquesta sèrie d’enfrontaments va incloure tant combats navals com terrestres entre les forces d’Alemanya i els Aliats (principalment Regne Unit i Noruega).
- Primera Batalla de Narvik (10 d’abril de 1940): Una batalla naval a la badia de Narvik, on les forces alemanyes van aconseguir una victòria inicial
- Segona Batalla de Narvik (13 d’abril de 1940): També una batalla naval, aquesta vegada resultant en una victòria per als britànics
- Tercera Batalla de Narvik (9 d’abril – 8 de juny de 1940): Un enfrontament terrestre al voltant de Narvik, que finalment va resultar en una victòria alemanya
Narvik era un objectiu estratègic crucial a causa del seu port lliure de gel durant tot l’any i la seva connexió ferroviària amb les mines de ferro de Suècia.Tot i que els Aliats van aconseguir algunes victòries, la retirada final de les forces aliades va permetre a Alemanya mantenir el control de la regió.
Paguem tiquet familiar.
Anem recorrent les sales, resulta interesant saber com i perquè Narvik va teñir un paper tan important en el conflicte:
Anem llegint els panells informatius en anglès:
Tot i ser un museu petitet, hi ha varies sales i un munt d’informació:
Cadescú de nosaltres va al seu ritme i llegint lo què ens crida l’atenció:
Canviem de planta, hi ha unes vitrines amb objectes curiosos
i panells informatius tàctils amb informació extra:
i baixem una planta mès, on hi ha vehicles de guerra i un apartat de concienciació sobre les guerres, molt interessant:
Inclús hi ha una zona sobre el conflicte d’Ucraina.
Tornem a l’auto molt satisfets.
Parem a netejar l’auto que està de color negre:
Estació servei Circle K – 68.4105 , 17.4278
Gasolinera perfecte per netejar els nostres vehicles, de pagament amb targeta. Sols li falta la rampa Per netejar el sostre.
El Jan I el Jordi freguen de valent. Paguem uns 300NOK, però ho necessitava. Els nens I el Jordi no es poden resistir a comprar un frankfurt.
Aquest tram és preciòs, vorejem el Ofotfjord:
Creuem pel pont Skjombrua, travessa: el Skjomenfjord, té 711 mts, és molt bonic:
Creuem també el pont Efjordbruene, té 551 mts, en un entorn paradisiac:
Avancem fins el ferri de:
Skarberget ferjekal 68.2320668 , 16.2357005 – Bognes
El viatge en ferri sol durar uns 25 minuts. La distància entre els molls és de 6,8 km en línia directa.
Ens posen a la fila, i aprofitem per dinar, i embarquem, és un ferri gran i obert, o sigui que ens que dem dins, i jo aprofito per rentar els plats.
Avancem un xic i decidimos entrar a càmping per fer servir rentadora i secadora, escollim:
Base camp Hamarøy – 68.1329 , 15.8956
Petit I bonic càmping. Parcel.les de grava i gespa. Just davant del fjord, i al cost at de la carretera E6, molt tranquil. Molt ben conservat. Disposa de WiFi, rentadora i secadora. Hi ha contenidors de reciclatge. Única pega que mo tenen servei de buidatge per les autos.
Ens estacionem i passem per recepció. Paguem 425 NOK, i 50 NOK per cada rentadora i per cada secadora.
Passem tots per la dutxa.
Jan aprofita per tirar la canya.
Sopar i descansar.
DIA 42 – DIJOUS 01/08/2024 HAMARØY – THE ARCTIC CIRCLE CENTRE – 212 KM – 3 H 30 M – THE ARCTIC CIRCLE CENTRE – COVA GRONLIGROTTA – 73 KM – 1 H
Em llevo molt d’hora per posar una última rentadora i secadora. Jordi i jo aprofitem per treballar, i deixem que els nens dormin.
Esmorzem i sortim del càmping tard, tard, són les 12:30.
Fem una bona tirada de quilòmetres, tot per la E6.
El dia. no ens acompanya, plou i està tot núvol, la temperatura ha baixat molt, estem a 11 graus.
El paisatge no deixa de perdre el seu encant.
Tots els moments són únics:
Fem parada per dinar a:
Hängebrücke Lønsdal – 66.7355002, 15.4715072
Aparcament a l’altre costat de la carretera.
Parada curta, per pasar sobre un pont penjant de fusta.
La Mel ho fa súper bé, una mica a arrancada de potes però supera el repte, je je je
Molt bones vistes a cada costat del riu. L’aigua baixa fort i fa impressió. Val la pena una visita d’uns 15 min.
I un xic més endavant parem a:
The Arctic Circle Centre – 66.55242, 15.32246
Bon estacionament per visitar el centre. Disposa de restaurant per menjar tranquil.lament. Ideal per passar la nit. Gratuït.
https://polarsirkelsenteret.no/
Un cridaner edifici amb forma de nau espacial que serveix per dir hola o adeu a la regió àrtica (en funció de la vostra direcció). De fet, ho veureu a les cares de la gent: felicitat absoluta en el cas dels que estan pujant o morint en el cas dels que, com nosaltres, estan emprenent el camí de tornada a casa.
El Cercle polar àrtic no es pot veure físicament, a més a més, en realitat es mou. Cada any es desplaça 14 mts. Més concretament, el cercle polar àrtic com a linia de latitud del mapa no es mou, el què es desplaça és el pol nord magnètic.
El 1990, quan es va ingnaugurar el Artic Circle Centre, es creia que el cercle polar àrtic passava directament pel centre de l’edifici, i així està representat, amb un camí de màrmol que porta de cap a l’edifici.
A simple vista podria semblar la típica botiga de guiris (que sí, que també ho és), en la qual és possible comprar tota mena de figuretes, samarretes o fins i tot certificats que acreditin la proesa d’haver ultrapassat el Cercle Polar. Això sí, a banda de la compra indiscriminada de souvenirs també ofereix moltes més coses. A l’estiu té un horari d’obertura amplíssim (de 9:00 a 21:00)
Al marge de The Arctic Circle Centre, fem un tomb per l’entorn. Per descobrir els diferents monuments que acrediten la presència del Cercle Polar Àrtic: Stodi, el monument als caiguts en la II Guerra Mundial, instal·lat allà en homenatge als combatents de l’Exèrcit Roig, l’escultura original de 1937.
Al.lucinem amb el costum d’apilar pedres per fer petites muntanyetes, una cosa que aquí està prohibida expressament.
Decidim avançar 80km direcció al primer aparcament de les coves, la carretera s’estreny, però el paissatge ho compensa. Circulem pel costat del riu Røvassåga, d’un color verd turquesa espaterrant:
I els últims km, 2km, són de pista de terra compactada en molt bon estat.
Pàrquing cueva Setergrotta – 66.41881, 14.25275
Primer estacionament gratuït, amb Wc. Aquí es pot visitar la cova Setergrotta.
Estaccionem sense problemes, sopar i dormir.
