Divendres 4/11/2022 Igualada – Sallent

Sortim després de fer els extraescolars i anem a Sallent, doncs l’Ona juga amb el seu equip demà a les 9h al Poliesportiu Municipal amb el Infantil Femení B.

Decidim estacionar davant del Institut Públic Llobregat:

Pàrquing Sallent – 41.8199 , 1.89698

Al arrivar hi ha un camió, i ens estacionem al seu costat, i ens posem a sopar. Al cap d’una estoneta, ja hi ha 3 camions més estacionats. És força pla, i de terra compactada. Se sent el passar dels cotxes pels badens, però passem una nit tranquil.la.

Dissabte 5/11/2022 Sallent – Castell de Balsareny – Avià

Ens llevem d’hora, esmorzem, i anem xino-xano fins al pavelló, doncs la convocatòria és a les 8:15.

I a jugar s’ha dit, perdem el partit i l’Ona es fa un xic de mal al genoll, sort que hi ha la Desmaris, la mare de l’Aina, ens dona un cop de mà, i fa que no ens preocupem tant, sembla el tendó inflamat. Ho treballarem amb gel.

Un cop acavat el partit, i les nenes dutxades, marxem cap a l’auto, tot passant pel centre aprofitant fer unes compres: gel a la farmàcia, un xic de fruita, pa…

I ja creuem el pont i gaudim de les vistes de Sallent i del Llobregat.

Anem a la gasolinera a recarregar el GLP, doncs ja se’ns ha buidat l’ampolla, a l’Estació de Servei Petronor – Repsol d’avans de Sallent, ho localitzem a través de l’aplicació MyLPG.

I ara ja si ens traslladem fins a l’aparcament del Castell de Balsareny, doncs hem reservat per internet la visita teatralitzada, que fan el primer dissabte de cada mes, a les 17. La carretera d’accés no és asfaltada, i anem amb precaució, sortegem algun clot, fins arribar a peus del castell.

Al cap d’una estona ens ve a veure el Sr Salvador, i molt amablement, ens indica que millor que estacionem a l’altre pàrquing que és més ample, i així ho fem:

Pàrquing Castell de Balsareny – 41.8711023 , 1.8813735

Aparcament de grava, pla, al darrera del castell, molt tranquil.

Aprofitem per fer feina, i dinar gaudint del silenci de l’entorn.

Anem cap a la porta d’accés i paguem 12 € per persona, en efectiu, per poder gaudir de la visita teatralizada.

Han adornat el petit pati interior amb espelmes, on comença l’espectacle.

Escoltem amb il.lusió la història representada per quatre actors, amb petites escenes:

I anem acompanyant als actors per les diferents sales del castell:

Agafant més importància l’espectacle que les sales en si:

Moltes gràcies per fer TEATRE i per deixar-nos gaudir d’aquest indret, un raconet per gaudir:

I un cop acabat, el Salvador ens permet anar a fer una visita a l’Ermita:

I ja fosc anem cap al pròxim destí:

Àrea d’autocaravanes Avià: 42.0769437 , 1.8187473

Àrea gratuïta, disposa de 5 places d’autocaravanes, planes, amb tots els serveis, llum 3€ 24h. No funciona l’aigua potable. Molt tranquil.la, Disposa d’un codi QR per poder obrir la caseta de les deixalles.

Al arrivar queda una plaça lliure, i ens estacionem. Igualment, hi ha més espai per poder estacionar, en el mateix aparcament a l’altre costat, hi ha alguna furgoneta que s’hi ha aparcat.

Passem la resta del dia, fent deures, veient el Barça, la despedida del Piqué (3) al Camp Nou.

Sopar i a descansar amb la calefacció encesa que ja fa fresca.

Diumenge 6/11/2022 Avià (Salt i Bauma del Grau)

Avui ens llevem sense pressa, i amb l’espectativa de com està el genoll de l’Ona. Un cop esmorzats decidim provar-ho, i sortim a fer una ruta que ja teniem mirada.

Ruta circular Avià – Salt del Grau – Bauma del Grau – Avià – 7,5 km amb desnivell 314.

Agafem pals i xiruques i desdel mateix aparcament comencem la ruta. L’Ona va amb la cama tiessa, però no sabem distingir si li fa mal o quines sensacions té. Ella no ho sap explicar o distingir. O sigui que anem avançant en la ruta, amb forces parades, i alguna llàgrima.

Però un cop passat el primer tram, que és per pista asfaltada que es fa pesada, i agafem ja corriols, l’Ona es va animant. El camí va fent pujada, però progressiva. Passant per zones ombrívoles. Fins a arrivar a un indret molt cuquetó, el Salt del Grau, on per sobre de la Bauma cau l’aigua, fent esquitxades molt refrescants.

Després d’estar gaudint una bona estona i fer les fotos de rigor, seguim un xic mes, fins a trobar uns grans blocs de ciment, que ens van perfectes per aposantar el cul, i descansar tot fent un xic de fruita i fruits secs.

Seguim avançant en la ruta, s’ha de dir que no està marcada, que anem fent cas del GPS. I de nou  gaudim de la Bauma del Grau,

anomenada també “la casa de la dona”, doncs segons diu la llegenda.

«Hi havia una vegada un pastor que cercant un bou va sentir una dolça veu que cantava. Amagat rere un arbre, va veure la noia més bonica que havia vist mai, ella es pentinava els seus cabells a la llum de la lluna amb una pinta d’or, i a l’instant se’n va enamorar. En apropar-se, ella es va endinsar dintre de les aigües. El noi va anar dia rere dia a recitar-li paraules d’amor fins que l’ondina, captivada per les seves paraules va accedir a casar-s’hi, amb la condició que mai, l’anomenés “dona d’aigua”. Van passar uns anys molt feliços i van tenir una filla. Però les dones d’aigua tenen una joventut eterna, malgrat no ser immortals, podent viure més de mil anys. Amb el temps l’home es va anar fent gran i l’ondina veient que era tan bon home i no volent perdre’l tan aviat, li va proposar d’anar a viure tots tres al seu palau de cristall, on no transcorre el temps, però de fer-ho no podria sortir-ne mai més. L’home, enamorat, va acceptar aquell captiveri per tal de poder estar amb la seva enamorada i la seva filla. D’aquesta manera van abandonar la casa sota la balma. Amb els anys, la casa va anar caient i l’heura es va anar entortolligant entre les seves parets, tal com la podem veure ara. La mare i la filla encara surten de nit a pentinar-se els cabells però cada matí tornen al seu palau per estar amb l’estimat marit i pare”(pastor).”

El Jan es posa per dins, i surt ben enfangat, l’espai és molt curiòs, i l’entorn és de gran bellesa.

Seguim la ruta, i s’ha d’anar en compte a l’últim tram doncs hi ha un cirqüit de BTT, nosaltres baixem per on pugen els camions amb les bicis. Està perfectament senyalitzat. La veritat és que quedem al.lucinats per on baixen amb les bicis, s’ha de ser molt valent.

Tornem a l’auto cansats i a dinar s’ha dit.

I rebem la visita de Artur, Sita i Queralt, i passem una bona estona al sol, compartint la tarda.

Ja recollim, netejem i buidem i cap a casa a esperar la pròxima sortida.