Dimecres 12/04/17 Igualada – Vinuesa
Sortim a mig mati. Recorrem 435 km. Fem parades per anar estirant les cames i per dinar.
Ens estacionem on teniem previst, a l’aparcament de davant d’un restaurant.
GPS: 41,911667, -2,759181
Just davant hi ha un parc molt ben acondicionat que ens serveix per «amansar les feres»…
Sortim a donar un tomb pel poble, molt ben conservat i empedrat.
Sopar i dormir.
Dijous 13/04/17 Vinuesa / Laguna Negra / Embalse de la cuerda del Pozo ( Playa Pita)
Ens posem el despertador d’hora, doncs volem anar a visitar la Laguna Negra sense haver de patir per l’aparcament. O sigui que ens llevem a les 7 i ens traslladem sense esmorzar ni res.
La carretera està ben acondicionada, tot i ser estreta la major part del camí és d’un únic sentit, pujes per un costat i baixes per l’altre. Ho tenen molt ben indicat i preparat.
GPS: 41,998324, -2,826556
El aparcament és de pagament (7€), però quan arribem encara no hi ha ningú a la garita. Hi ha varies furgos que han fet nit. Hi ha força espai, però està força boterut.
Esmorzem, i ens preparem per l’excursió, 1,8 km de pujada per carretera asfaltada, tallada al trànsit.
Tota l’estona és de pujada, se’ns fa un xic farragòs. Al llarg del camí han habilitat bancs per poder anar descansant. Els últims 300 mts. són per caminet, això ja ens agrada mès.
I en un tres i no res ja som davant de la Laguna Negra. La veritat és que ho disfrutem.
Circulem per la pasarel.la de fusta gaudint de l’entorn.
El retorn es fa per un altre caminet, però abans escollim creuar per unes pedres per sobre l’aigua per intentar pujar un tros més amunt a veure la cascada, hi ha cartells que avisen de la perillositat del camí.
Arribem fins un pontet de fusta, però no podem pujar més amunt amb els nens doncs s’empina molt i hi ha neu.
o sigui que desfem em camí fins a l’auto.
M’entre anem baixant trobem un munt de gent pujant, i també un mini-bus que puja la gent per la carretera. El pk està molt ple.
Ens traslladem cap al nostre nou punt de l’itinerari, la Playa Pita, a l’Embalse de la cuerda del Pozo. Tenen una zona habilitada per autos, però queda allunyada de la zona de la platja. O sigui que ens posem just davant de la platja, no és temporada alta, dinem a les taules de picnic, sota l’ombra dels pins.
I tot seguit, i sense pausa, a terrejar tota la tarda, els nens es mullen els peus, busquen pedres, pals..fan d’inventors, tot un goig.
Dutxes, deures, sopar i dormir.
Divendres 14/04/17 Playa Pita / Castroviejo / Duruelo de ls Sierra / Cañon Rio Lobos
Ens despertem d’hora i ens traslladem fins al nostre nou punt de l’itinerari, Castroviejo. Al arribar a Duruelo de la Sierra s’agafa una carretera estreteta d’uns 7 km.
Arribem al aparcament i hi ha unes 4 frugos que han fet la nit. El aparcament és petitó i està amb força desnivell. Disposa de font, i taules de pic-nic.
GPS: 41,988189, -2,921805
Esmorzem i ens preparem per l’excursió. Primer anem fins a la Cascada Cueva Serena, està perfectament indicat des del mateix aparcament, sols cal anar seguint les indicacions. El primer tram és per pista ample de gravilla i després per caminet. Tardem uns 15 min. Molt fàcil. El lloc és preciòs, un salt d’aigua sobre d’una cova, ho disfrutem.
Tornem a l’aparcament, i anem a visitar Castroviejo, fem un passeig entre pedres majestuoses. La veritat és que és molt xulo, lo únic que no entenem és perquè hi ha tantes barbacoes … trenquen la màgia del lloc.
Tornem a l’auto i el aparcament ja esà tot ple, els cotxes s’estacionen per tot arreu, sort que hem vingut d’hora.
Com que ja tenim la feina feta, decidim aprofitar el entorn i seure en una de les taules de pic-nic, pendre un té, relaxar-nos, disfrutem de lloc, construim una petita cavana amb pals…etc.
Sortim i ens dirigim a l’Area d’autos de Duruelo de la Sierra, per tant d’aprovisionar-nos d’aigua i buidar, cal anar en compte que l’aixeta és de rosca gran i nosaltres no portem adaptador, sort que uns autocaravanistes ens la deixen.
N 41º 57′ 9» / W 2º 55′ 38»
Dinem a la mateixa area i els nens tenen ganes de parc. tenim sort, doncs just darrera de l’àrea surt un camí que porta a una zona verda amb barbacoas, taules de pic-nic i parc infantil, anomenat Parque de las Peñitas.
Tot seguit ens acostem al poble per estirar les cames, i visitem la seva Església i la necròpolis que hi ha a l’entrada. A la teulada veiem nius de cigonyes i ens quedem bocabadats escoltant els seus sons i gaudint del seu vol.
Tornem a l’auto i decidim avançar en la ruta i acostar-nos al Cañon de los Lobos, a fi i efecte de no tenir problemes per aparcar.
Fem uns 57 km per carreteretes locals, disfrutant de la naturalesa. A punt d’arribar al lloc parem al Mirador de la Galiana, però està ple de gent, i sortim per cames.
41°43’54.8″N 3°02’32.7″W
Anem fins a l’aparcament, i passem per davant de la caseta del punt d’informació, ens fan pagar 5€ ens informen que hi ha 3 aparcaments, el primer és gratuït, i el segon i el tercer de pagament, i que no hi ha cap problema per pernoctar, i que el tiquet serveix per 24 hores.
Està ple d’autocaravanes, i de cotxes, veiem un munt de gent caminant pel costat de la carretera i inclús per la carretera, suposem que o que no han volgut pagar els 5€ o que els aparcaments estaven plens.
Nosaltres seguim carretera amunt fins al últim aparcament, doncs així hem de caminar menys demà al matí. Escollim un aparcament a la dreta més petit, on hi ha 3 autos ja estacionades, doncs té herba a terra en canvi l’altre és de terra i s’aixeca molta pols.
No tenim cobertura però ho compensa no tenir problemes per estacionar.
Sopar i dormir
Dissabte 15/04/17 Cañon de los Lobos / Burgo de Osma
Ens aixaquem d’hora, esmorzem i ens preparem per una bona caminata, volem fer el tram del cañon, uns 6km d’anada i uns altres 6km de tornada, sense casi desnivell. Tot el tram son uns 24 km sols d’anada.
Volem fer l’excursió tranquil.lament, sense gent, per gaudir de l’entorn i evitar les hores de més sol.
A les 9 del matí ja estem caminant, la veritat és que no hi ha casi ningú.
Primer fem 1 km fins a l’Ermita St. Bartolomé el paratge és molt xulo. Entrem també a la Cova Gran, està ple d’orenetes, no aconseguim veure ratpanats.
Seguim l’excursió, seguint les marques groges i blanques, les parets del cañon són magnífiques i podem veure Buitres i gaudir del seu vol. Hem d’anar passat per diferents passarel.les de pedra per sobre del riu, s’ha d’anar en compte doncs rellisquen.
Veiem el Colmenar de los Frailes, on antigament feien mel.
Anem fent moltes parades, per observar els Buitres.
Seguim disfrutant de l’entorn fins a recòrrer els 6km, 2,5 hores aproximadament. Fem parada i descansem.
Desfem el camí. Aquest cop ja no ens entretenim. La gossa va molt cansada i està ple de gent. S’ha d’anar en compte doncs també hi circulen bicicletes
Tornem a l’auto, són la 13. Dinem i descansem.
L’aparcament està a tope, hi ha molta gent, ara el sol ja apreta, fa molta calor.
Ens traslladem a Burgo de Osma, a un aparcament d’autos:
GPS: 41,586532, -3,0737
el aparcament està just davant de les muralles i del pont que accedeix al poble. No disposa de serveis però si que hi ha una font.
Anem a fer un tomb, el poble està molt ben conservat. Aprofitem per comprar productes de la zona.
Per accedir a l’església cal pagar 2,5€ visita lliure, però aquest cop ho deixem córrer.
Tornem a l’auto, al pàrquing està ple d’autos, sopar i dormir.
Diumenge 16/04/17 Burgo de Osma / La Fuentona / Sabinar de Calatañazor / Calatañazor / Soria
Ens tornem a aixecar d’hora i ens traslladem a l’aparcament de La Fuentona
En el primer aparcament està permès les autos, s’ha de pagar 5€.
41°43’36.2″N 2°51’31.7″W
Al arribar hi ha una furgo i una auto que han passat la nit. No hi ha ningú a la garita, per tant, comencem l’excursió sense pagar, seguint per la pista ample,(s’aixeca molta pols blanca), fins a l’altre aparcament (sols per cotxes), allà hi ha una caseta d’informació però també està tancada.
Continuem per les pasarel.les de fusta, seguint les indicacions. No anem a veure la cascada doncs no baixa aigua, anem directament fins al Ojo de la Fuentona. És un aqüífer on neix el riu Abión. L’aigua és molt cristal.lina i es veu perfectament tot el fons, plantes, trutxes …etc. És molt xulo. Aquest lloc té unes grutes subterrànies on es fa espelologia. Desde l’aparcament són uns 2 km, molt planers.
Després de gaudir del lloc i de la tranquil.litat, desfem el camí fins a l’aparcament.
Ara ja trobem la garita oberta, i paguem els 5 €. Ens informen del lloc i ens donen un fullet d’informació.
Decidim seguir, i ens parem a EL Sabinar de Calatañazor, Reserva Natural,
41°42’57.8″N 2°50’37.9″W
és un bosc de Sabinas (Enebros), característics per ser un arbre resinós, sempre verd, no molt alt, amb el tronc gros, i amb una escorça de color gris, de poc gruix, que es desprèn en tires primes. Estirem les cames i fem 4 fotos.
Seguim fins al poble de Calatañazor, hi ha un aparcament a l’esquerra, just davant d’una arcada. Estacionem sense problemes, doncs encara és d’hora. Els nens volen descansar o sigui que juguem, i dinem.
41°42’04.1″N 2°49’04.7″W
En un tres i no res, el aparcament s’omple. Som unes 4 autos, i un munt de cotxe.
Anem a visitar el poble enmurellat, medieval construït sobre unes roques.
La veritat és que és diferent, organitzat a partir del carrer Real, amb cases de dues plantes, la part inferior construïda amb murs de pedra, i la superior aixecada amb fusta de la Sabina, units amb entremats vegetals, i recoberts amb fang. En el centre hi ha varis restaurants que fan molt bona pinta. Al final del carrer hi ha restes del castell, amb unes bones vistes.
Ens crida l’atenció les seves xemeneies,
Tornem a l’auto i seguim la nostra ruta fins a Sòria, però ens fa mandra visitar una ciutat. I decidim tornar cap a casa i donar per finalitzada l’escapada per terres sorianes.
Ha complert les nostres expectatives, natura i entorn, i facilitats per visitar-ho amb autocaravana.
Ho recomanem!!
