Divendres 31/03/17 Igualada – Vic
Anem a pernoctar a l’Àrea d’autos de Vic
N 41º 56′ 4» / E 2º 14′ 24»
Al arribar-hi ja trobem un munt d’autos i furgos estacionades.
Dissabte 01/04/17 Vic – Tavèrnoles (Bosc de Savassona) – Monestir St. Pere Casserres – Cantonigròs
Un cop esmorzats, ens dirigim a Tavèrnoles, com que anem acompanyats d’uns amics amb nens més petits hem buscat poder escurçar l’excursió al Bosc de Savasona, doncs es tracta d’una ruta circular d’uns 6 km aproximadament, i hem localitzat un petit aparcament a peu de la carretera.
Al arribar hi ha 3 cotxes, però aconseguim aparcar-hi.
41.956061, 2.339748
Al costat ja surt una pista de terra ample, però no és el camí, nosaltres l’agafem i anem a espetegar a un camp de vaques. Ens hem equivocat.
Desfem el camí marcat, i tornem al començament, i ara si, seguim les indicacions de SANT FELIU, i al cap de no res, ja trobem totes les indicacions de la ruta.
El Lloc és preciós i diferent.
Primer trobem la monumental pedra de gres anomenada EL DAU.
La zona ha estat restaurada per un equip d’arqueòlegs i han ballat les roques i han instal.lat panells informatius.
Una mica més enllà trobem LA PEDRA DE LES BRUIXES, roca amb molts gravats rupestres, principalment creus.
I després trobem la PEDRA DE l’HOME o del NEN.
Desfem un xic el camí i seguint les indicacions trobem la PEDRA DELS SACRIFICIS, on un panel informatiu ens informa que es van trobar tombes amb estris i diferents ossos del període neolític. Aquesta pedra té uns gravats, l’origen dels quals han estat interpretats de dues formes: la primera que les tribus neolítiques que aquí vivien feien sacrificis humans i animals i la sang s’escolava pels reguerots de la roca i es recollia (d’aquí el nom) i la segona i més probable, és que aquests solcs eren les guies que sostenien les teulades de les cabanes construïdes a sota seu. Sigui com sigui, el lloc és màgic i misteriós i digne de conèixer.
És impressionant i et quedes estorat al seu davant.
I per acabar pugem dalt del turó, seguint les indicacions, pel camí s’ha de pujar per unes antigues escales medievals. La pujada és còmode, sols s’ha de vigilar els nens en algun tros que els hem hagut d’ajudar.
Al cap de munt, trobem l’ermita de Sant Feliu de la Roca o Sant Feliuet. La petita església té detalls preromàntics. Hi ha una petita finestreta per veure el seu interior.
Un lloc preciós i sorprenent. Disposa d’unes vistes extraordinàries i uns bancs per gaudir del entorn.
Al darrera de l’ermita, hi podem veure alguna tomba antropomorfa i antigues cisternes o bassiols tallats a la roca-viva per tal de proveir-se els antics pobladors ibers d’aigua de la pluja. Cal fixar-se que molts d’aquests bassiols estan comunicats entre si amb diversos reguerons també excavats a la roca, creant un entramat curiós per tal d’aprofitar l’aigua.
Desfem el camí i tornem a l’aparcament.
Decidim pujar a visitar el MONESTIR DE SANT PERE CASERES, nosaltres ja hi havíem estat però feia temps. Cal anar en compte per la carretera doncs hi ha algun pas estret.
Al arribar estacionem i dinem. El aparcament queda tancat a la nit, hi ha un cartell informatiu amb l’horari.
El dia es presenta plujós, i gaudim de la remullada.
Per la tarda, anem xino-xano fins al Monestir.
Els gossos no estan permesos, deixem a la Tana a l’auto.
Has de creuar per dins del menjador del Restaurant, i hi ha dues opcions, el CAMÍ DIFÍCIL I EL CAMÍ FÀCIL. Decidim començar pel difícil, doncs ara la pluja ens respecta l’excursió. És una petita caminada. L’entrada costa 3€ els adults, els nens menors de 7 anys no paguen.
Veiem un audiovisual i fem la visita pel nostre compte, passant per tots els racons.
Tornem cap a l’aparcament pel camí fàcil.
i ens movem cap al nostre pròxim destí Cantonigròs.
Al arribar al poble trobem una petita Àrea d’autocaravanes, no la teníem localitzada, és molt nova i decidim utilitzar-la.
S’ha de dir que està molt ben situada, però s’ha d’anar en compte de no tocar al terra, doncs té una rampa amb força pendent que ens dificulta l’entrada. els serveis de buidatge i d’omplir no funcionen.
Aprofitem per estirar les cames i comprar un xic d’aprovisionaments.
Sopar i dormir.
Diumenge 02/04/17 Cantonigròs (La Roca Foradada)
Ens preparem amb pals i motxilla per anar a veure una cascada de conta de fades, la Roca Foradada.
Comencem la ruta al mateix poble de Cantonigròs, concretament al costat del camp de futbol. Des de darrere del camp surt un camí ample que fa una suau baixada. Seguim els senyals del GR-151 fins que aquest gira a l’esquerra. No fem cas d’aquest primer encreuament i seguim camí avall.
Uns metres més endavant retrobem el GR i el seguim a la dreta. Poc després arribem a una cruïlla i deixem el GR que continua cap al poble de Santa Maria de Corcó i escollim baixar per el camí de l’esquerra, en aquest punt, molta gent dubte de si agafar un camí o l’altre.
Baixem per un sender estret i pedregós que baixa cap a la cascada de la Foradada. És en aquest darrer tram on cal anar en compte amb els petits, ja que el camí és estret, humit i fa baixada.
De tota manera, en els trams més perillosos hi ha baranes on agafar-se.
Finalment, amagat entre la frondosa vegetació, descobrim un escenari digne d’una pel·lícula de fantasia. L’aigua, que cau en un gorg des d’una altura de 15 metres, està rodejada de grans parets de pedra, enmig de la riera de les Gorgues.
Creiem que la gent que ha agafat el camí a la dreta surten a dins del forat de la roca foradada.
Hi ha gent que creua el rierol i segueixen un caminet que voreja la muntanya i surt al forat de la roca foradada. Nosaltres al anar amb nens petits no ho considerem adequat.
L’excursió és d’uns 2.2 km d’anada, tardem 1h 30m aproximadament.
Trobem força gent, lo qual fa que no puguem gaudir tant com hauríem desitjat.
Per tornar desfem el camí, ara toca tot de pujada, però ho fem tranquil·lament fent petites paradetes per agafar aire i forces.
Tornem a l’auto molt satisfets.
Dinem i descansem.
Donem el cap de setmana per finalitzat. Novament ho hem gaudit.
Trackbacks/Pingbacks