Ruta del Ferro (Ripoll) - Miseu Mineria -Mina Dolça (Ogassa)

Divendres 11/10/18 Igualada -Ripoll

Sortim força tard. Anem fins a l’Àrea de Ripoll a dormir.

Al arribar ja hi ha un munt d’autos. Es tracta d’un pàrquing mixte, és a dir, que és pàrquing de cotxes també. Hi ha reservades unes poques places per autos, 6, però som moltes mes, però s’hi cap perfectament.

Tot i portar la suspensió neumàtica, anem un xic justos amb el cul de l’auto a terra, i decidim posar falques per no patir, aixecant així el cul, per sobre de la zona enjardinada.

Dissabte 12/10/2018 Ruta del Ferro (Via verda)

Després de descansar i un bon esmorzar, ens preparem per fer la ruta en bici, Ruta del Ferro, que recórrer el trajecte que feia antigament el tren.

Son 9 km, d’anada, de Ripoll a San Joan les Abadesses, amb una pendent suau d’1%, i paviment d’aglomerat asfàltic.

La veritat és que ho fem sense massa dificultat, fem paradetes per anar descansant i gaudint del paisatge.

Al llarg del camí anem trobant panells informant dels km recorreguts. Està molt ben indicat, i molt ben senyalitzat els encreuaments.

Arribem a St Joan de les Abadeses i seiem a fer un vermut. Hauríem pogut seguir un troç mès, fins al final, uns 4 km fins a Orgassa, però aquí hi ha un xic mès de desnivell i ho deixem per un altre dia.

Els nens aprofiten per jugar al parc.

Desfem el camí, ara tot de baixada, que es fan sense gens d’esforç. Parem al Club de Tenis, per veure el pantà de Cal Gat, conegut amb el nom de «la Bassa».

Hi ha una Caseta de fusta, per la guait de les aus, però no en veiem cap:

Seguim un troç mès a peu, pel costat del camp, fins a un mirador del bosc de la Ribera, la veritat és que està un xic deixat:

Tornem a agafar les bicis, i anem fins a l’aparcament a dinar i reposar.

A la tarda anem a estirar les cames pel centre de Ripoll.

Juguem a jocs de taula, sopar i dormir.

Dissabte Ripoll – Ogassa (Museu miner i Mina Dolça)

Ens llevem d’hora, doncs el temps marca pluja cap al migdia i volem aprofitar el matí.

Utilitzem el punt de buidatge de l’Àrea, avanç de marxar:

Anem fins a Ogassa i aparquem a la Plaça Dolça, esmorzem:

GPS@42°15’54″N 2°16’37″E

i anem fins el Museu miner, al final de la Plaça, hi ha unes escales que pugen pel costat del riu.

Obren a les 10, paguem 5€ els adults, nens menors gratuïts.

Aquest museu és gestionat per voluntaris del poble, i amb molt pocs recursos i molta voluntat, ens expliquen amb molt de detall i utilitzant maquetes artesanals (fetes per ells), sobre tota la conca minera:

Els jaciments eren de carbó de hulla, de gran poder calòric i molta qualitat. Les grans companyies mineres van conençar l’explotació de les mines al 1838 i durà fins al 1967.

El principal problema de les mines era el transport del carbó. Per solucionar els grans desnivells de les muntanyes, els enginyers van crear els plans inclinats, que consistien en dues vies paral.leles, per on baixaven les vagonetes plenes i pel seu propi pes, feien pujar les buides.

El museu està ubicat a l’antiga fàbrica de pans de carbó, és on es feien conglomerats de pols de carbó amb brea i a molta temperatura, de 40×20 cm i d’uns 9 kg, amb una premsa.

Veiem també els 2 gegants miners: el Martí i la Bàrbara

La mina dolça no és visitable, però els hi demanem poder veure l’entrada i molt amablement ens hi acompanyen.

Decidim agafar la Tana, i fer la Ruta de les Vides del Carbó, d’1,5 km:

Enfilem cap a l’Estació de cable aeri de ca l’Armengol, edifici del 1940, com a nova sol.lució per al gran problema del transport del carbó. Venia del tall obert de Can Camps.

Un xic mès endavant passem pel costat del antics Taller, el Economat i la Mina del Pinter.

Pugem pel costat del Torrent, veiem el antic rentador dels empedrats,

i un xic mès amunt arribem a la Font Gran, on es va crear la primera turbina que donava llum a les cases mineres i a la indústria. Hi ha una caseta de fusta amb un vidre, on es veu com brolla l’aigua.

Ogassa va ser el segon poble d’espanya en tenir llum elèctrica, el 1900 aprox.

L’últim tram de l’excursió passem pel barri del Prat de Pinter, amb l’església de Santa Bàrbara,

feta pels miners en honor a la seva patrona. En aquest indret hi havia l’antic ajuntament, les dues escoles, una de nens i l’altre de nenes.

Busquem el camí de baixada, itinerari núm. 5 que surt de davant d’una casa, el cartell esta tapat, però el localitzem.

De baixada passem per davant de la casa dels enginyers «la torre» i les oficines, en rehabilitació.

Fins arribar de nou a la Plaça Dolça on paraven les vagonetes.

Ha estat un recorregut curtet però molt interessant.

Nens juguen al parc i al camp de futbol fins a l’hora de dinar.

Seguim les prediccions metereològiques i ens donen pluja a partir de les 18. O sigui que decidim anar a estirar les cames cap a la via verda, fem un troç caminant, i escollim la Via de Baix: