SALT del MIR, MOLINS i CASTELL de BESORA (Sta Maria de Besora) / MUSEU DEL COURE I MEANDRE DEL TER (Masies de Voltregà) / COLÒNIA RUSIÑOL, VOLCÀ PUJALOS / VIA VERDA CARRILET (Olot – St.Esteve de’n Bas)

Dijous 31/10/2019 IGUALADA – VIC

Avui sortim tard, doncs aquesta setmana hem portat l’auto al taller i li hem de fer una neteja a fons abans de gaudir-ne.

Fem uns entrepans i posem pijames als nens perquè quan arribem a destí, sols els haguem de col.locar al llit.

Estacionem a l’àrea d’autos de Vic sobre les 22:30. Està força plena.

GPS: 41.93444 , 2.24

Divendres 01/11/2019 VIC – SANTA MARIA DE BESORA (SALT DEL MIR , MOLINS i CASTELL DE BESORA) – MASIES DE VOLTREGA

Avui ens llevem amb molta mandra i alguns fan els remolons.

Un cops esmorzats marxem cap a Santa Maria de Besora, a 20 km.

A la sortida del poble hi ha aparcament en linia, i estacionem sense cap problema:

GPS@42°07’37″N 2°15’38″E

Avui fem una ruta circular, que ens porta al Salt del Mir, una Resclosa, 2 Molins, i el Castell de Besora: 13,5 km i ho fem amb 5 hores, amb parades incloses, 3h 15 min de moviment, amb 2 nens de 9 anys i un gos.

Enllaç Wilock:

Ruta a peu: Santa Maria de Besora ( Salt del Mir)

Comencem la ruta, seguint marques verdes i blanques, cal estar al cas per anar-les trobant, el camí no presenta cap dificultat, gaudim de la natura i del colors de la tardor.

Passem per Can Pous, i pel Restaurant la Cabana (aquí es pot arribar amb cotxe, hi ha aparcament, però el camí està sense asfaltar i amb forces pedres) gaudim de la companyia de vaques i cavalls, anem veient com ens allunyem del poble i impressiona el turó amb el Castell de Besora al damunt, que després hem de pujar:

Per anar fins al Salt del Mir, cal desviar-se per un corriol ben marcat a l’esquerra:

que en porta fins a la Resclosa (a aquesta intersecció tornarem un cop visitat el Salt per continuar la ruta):

La Resclosa guardava l’aigua que després es dirigia cap al molí del Mir, canalitzada, perquè la seva força mogués les grans pedres que molien el gra.

Trobem 2 Molins, que aprofitaven aquesta força de l’aigua i en un d’ells encara es poden veure les pedres.

Seguim un xic mes, i baixem fins arribar al Salt del Mir, de 35 mts d’alçada, el recó ens deixa mare velats!!!

Com que baixa poqueta aigua, els nens volen posar el cap sota l’aigua, i ens acostem fins ben bé, sota el salt, anant amb molt de compte, doncs rellista:

Tornem enrera, desfent el camí, fins al camí principal, que abans hem deixat, i seguim a l’esquerra, i ens anem acostant de nou cap al poble, gaudint dels paisatges de tardor.

Parem a fer fruita, per recarregar energia.

Passem a prop de l’ermita de A. Salvador del Prat:

Cal anar vigilant on aixafem, doncs ens podem emportar algun premi cap a l’auto, hi ha bestiar pasturant. Al llarg de la ruta anem obrint i tancant filats:

Arribem a la carretera asfaltada i caminem pel voral durant 1,5km, cal anar amb precaució, tot i passar pocs cotxes:

Trobem el desviament a l’esquerra, que indica El Pla, els nens van cansats, però parem a fer uns fruits secs, per agafar forces, abans de fer l’ascensió forta del dia.

Ara tot és pujada, però ho anem fent amb constància, i sense pressa. Passem per una masia amb ovelles (aquí hi ha una bifurcació, que quan tornen agafarem).

Seguim pujant de valent, fent Ziga-zagues i arribem al Castell de Besora, una fortalesa i ermita al cap de munt del turó, ja se’n té constància al 885. Trobem que l’estan rehabilitant.

Gaudim d’unes vistes impresionants:

Veiem de fons la nostra auto!!!

Desfem el camí, amb molt de compte, fent servir els pals de caminar per anar sobre segur, doncs ara fa força baixada i el terra està ple de fulles i amb molta humitat.

Seguin fins a la masia d’ovelles, i aquest cop girem a l’esquerra. El camí ens porta de nou al poble de Santa Maria de Besora.

Molt satisfets, d’haver-ho aconseguit.

Dinem.

Marxem cap a l’àrea d’autos de Masies de Voltregà:

GPS@42°01’02″N 2°14’43″E

Disposa de llum gratuïta, ens endollem. Hi ha punt de omplir i buidar, però está fora de servei.

Ara ja a descansar, llegir, dibuixar …

Sopar i dormir.

Dissabte 02/11/2019 MUSEU DEL COURE – MESNDRE DEL TER – MASIES DE VOLTREGA

Hem estat súper bé a l’àrea d’autos.

Ens llevem a treure la Mel de passeig i comprem pa, cal anar fins el semáfor que creua la carretera principal, i entrar cap al poble, i al primer xamfrà ja tenim el forn de pa, és molt a prop de l’àrea.

Esmorzem i ens traslladem, a uns 3 km, al Museu del Coure.

Vam reservar una visita per les 10:00. A la seva pàgina web, indiquen que s’ha de reservar amb 15 dies d’antel.lació, però ho vam fer uns dies abans, i vam tenir sort, que ens van fer un forat:

www.lafarga.es

Trobem que és un xic car, doncs al anar sols, paguem el guia + preu entrada.

Però dona accés a visitar el museu i entrar a la fàbrica, per veure el procés de la fosa de coure, a través d’una passarel.la, que permet visualitzar el procés en viu.

El Museu del Coure es troba en les instal·lacions de La Farga, en un antic edifici modernista de principis del segle XX, l’antiga residència dels comtes Lacambra. Va ser inaugurat l’any 2008.

La Farga, és una empresa metal·lúrgica que fabrica i comercialitza semielaborats de coure i els seus aliatges pels mercats elèctrics, envasos metàl·lics, ferroviari, conductors, tubs, automoció, massissos i conductors especials.

El museu ens ha permès conèixer l’evolució de la fàbrica amb el pas del temps, experimentar i conéixer tot sobre aquest metall, els diferents minerals del qual s’extreu el coure, els seus aliatges…

La metal·lúrgia és l’art d’extreure els metalls dels minerals que els contenen.

El Museu ens mostra objectes de coure, de bronze i de llautó, antigues i modernes:

El coure és un element químic de color vermellós que pertany al grup dels metalls nobles. És un metall rellevant perquè és un excel·lent conductor de la calor i de l’electricitat i, a la vegada, és dúctil i mal·leable. I és anticéptic, per això s’utilitza en les canonades, olles de cuina, manetes de les portes…

Inclús el trobem en petites quantitats, en productes que consumim, com la xocolata..

El coure és un metall que permet reciclar-se de forma infinita sense perdre mai les seves qualitats.

Un cop visitat el museu, accedim a la fàbrica, la visita està estructurada en 3 trams (no està permès fer fotos, de l’interior pel tema de prottecció del Know How):

– El primer tram de la passarel·la és l’interior de la fosa on es pot observar com els forns fonen el coure i produeixen alambró.

Al cap d’1,5h donem per acabada la visita i molt satisfets, tornem a l’àrea d’autos.

Decidim anar a fer una nova ruta a peu, Els Meandres del Ter, ruta circular, d’uns 8 km, per veure la guaita d’ocells:

Enllaç wikiloc:

Ruta a peu: Masies del Voltregà (Meandres del Ter)

Tardem 2h 40min, però temps real caminant 1h 45min.

És una bonica i tranquil.la passejada per fer en família. Un itinerari pla i agradable que transcórre per pistes amples i sense gaire pendent.

Trams de bosc de ribera i zones agrícoles.

Descobrim una de les poques illes del curs del riu, l’illa de les Gambires i el Gallifa.

Ens hem calçat amb xiruques, i hem agafat els prismàtics, i ens ha permès veure algun: Bernat pescaire, blauet, ànecs de coll blanc…

I la font fel Peretó:

I tornem cap a l’auto, l’últim tram és per asfalt, però ha valgut la pena gaudir d’aquest entorn.

Dinem al restaurant de la piscina, fan menú a 17€, i molt correcte.

I anem a l’auto a descansar, veure el Barça, jugar…

Sopar i dormir.

Diumenge 03/11/2019 MASIES DE VOLTREGA – COLÒNIA RUSIÑOL – VOLCÀ PUJALOS – SANTA PAU

Un cop esmorzats, i després haver comprat pa, al mercat que fan cada diumenge, al costat de l’àrea, sortim cap a la Colònia Rusiñol, a uns 5km, doncs avui a les 11, segons la pàgina web del Museu del Ter, es fa visita guiada al ser el primer diumenge de mes, i diuen que no cal reserva prèvia:

www.mussrdelter.cat

Aparquem sense cap problema:

GPS@41°59’44″N 2°15’31″E

El dia no acompanya gaire, doncs plou, però acavem sent un grup força numeròs, ens fa de guia, la Maria, la qual ens fa una visita súper agradable i amb un munt de detalls, que ens criden l’atenció.

El conjunt emmurallat, està presidit per una xemeneia, una talaia cilíndrica, que supera els 40 mts d’alçada, té els seus orígens al 1866, amb la instal.lació dels industrials Remisa.

Posteriorment, cap a la dècada de 1879, davant del endeutament dels propietaris, la fàbrica i els edificis van ser comprats per la família Rusiñol.

Concretament per l’avi de Santiago Rusiñol, Jaume Rusiñol. Va ser ell, qui va comprar Can Remisa per convertir-la en la Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol.

Hi van arribar a treballar unes 400 persones.

Però realment, va ser una colònia petita, doncs la seva proximitat a Manlleu, va fer que els treballadors no visquéssin tots dins la colònia.

– un habitatge, on a la planta primera hi vivia el director, i a la planta superior l’encarregat

Visitem la fàbrica de filatura, on entre d’altres veiem:

– la cardadora, per pentinar el cotó

– la màquina que estira el coró i el converteix en fil, aquesta la veiem en funcionament:

– la turbina encara en funcionament

– el netejareixes, que el veiem funcionar, que retira de les comportes de l’aigua tota la brutícia, perquè no entri a la turbina

– l’espai dels manyans

canals corresponents i també les pollancredesi els horts.^[1]

La fàbrica de Colònia Cau Faluga s’estructurava amb dies naus febrils, unides per un cos central. Són edificis de dos pisos, on el material utilitzat va ser: pedra de riu, i filades de totxo. L’estructura consisteix en pilars metàl.lics i jasseres i bigues de fusta.

També es visita l‘antic pis del director, adossat a la fàbrica, que està força mal conservat, i que posteriorment és traslladat a un edifici separat:

Al acabar la visita, paguem 5,5€ per adult, en efectiu. Han estat 2 hores de visita, que han valgut la pena.

Marxem cap al pròxim destí, Volcà de Pujalòs:

GPS@42°10’27″N 2°31’46″E

Els últims 4,5 km són per una carretera estreta, però la fem amb compte sense cap dificultat, doncs hi ha bona visibilitat.

Aprofitem per dinar.

Sortim, amb xiruques, pals i abrigadets, a fer una volteta per un dels volcans que no són gens turístics:

Enllaç wikiloc:

Ruta a peu: Volcà Pujalòs

Fem 6 km, amb 1h 30m aproximadament. No està gaire ben indicat, sort que seguim una ruta amb el Gps.

Passem per pistes amples, per corriols, amb baixada, amb pujada, una mica de tot.

Està força enfangat, lo qual fa que els nens disfrutin encara mes!!

Tornem a l’auto i marxem cap a Santa Pau, on hi ha una Àrea d’autos, que ja coneixem, i ens encanta:

GPS@42°08’48″N 2°34’05″E (496m)

Un cop s’ha fet fosc, anem a fer un tomb pel poble, que per nosaltres té un encant especial!!!

I recorrem els seus carrerons, i les muralles.

Tornem a l’auto, sopar i dormir.

Dilluns 04/11/2019 – SANTA PAU – VIA VERDA EL CARRILET (Olot)

Ens hem despertat tranquil.lament, però fa molt vent.

Però ens adonem que hem tingut avaria, doncs no ens funciona el sistema de l’aigua. S’ha buidat tot el dipòsit, intentem veure què passa però no ho entenen.

Marxem cap a Olot i estacionen a un dels carrers principals:

I des d’aquí ens dirigim cap a l’Avda de l’Estació, on pel costat del riu trobem la Via verda:

La via verda, fa un poquet de desnivell, en pujada, però el què ens fa anar fatal, és el vent, que ens dificulta la passejada, hem de fer mès força perquè ens ve de cara:

Però els nens tenen mono de bici, i encara li troben mès emoció, pedalar amb ventolera!!!

Fem el primer tram fins a Les Presses, i seguim un xic mès:

I arribem fins a Sant Esteve de’n Bas, on hi ha una Àrea infantil, que ens va perfecte per reposar:

Desfem el camí, ara tot molt fàcil, baixada i vent a favor. Els nens aprofiten per passar pels tolls i s’ho passen pipa, quedant fets un cristo!!!

Total recorregut: 19 km, amb 2h 15 en moviment, i 2h 35 amb parades.

Molt satisfets, anem a dinar a l’Àrea d’autos de Torelló, així aprofitem també per buidar, té serveis gratuïts, inclús de llum:

GPS@42°02’59″N 2°15’01″E (501.7 m)

Com que tenim averiada l’aigua, rentem endollats directe al punt de l’àrea, cal ser creatiu:

Donem el pont per finalitzat.

Ha estat genial!!!