Dia 17 – Dilluns 16/08/2021 – Playa Tagle – Pk Faro de Punta del torco de Afuera – Suances  6 km – 15 m  

 Ki: 73.445 Hi: 11:00

El Jordi passa una mala nit, doncs alguna cosa de menjar li ha fet mal.

Ens ho agafem amb calma, teníem la intenció de quedar-nos a la platja però el dia no acompanya, per tant, decidim avançar en la ruta.

Anem amb l’auto fins a:

Faro de Punta del Torco de Afuera en Suances – 43.44172, -4.04641 

 Però al accedir ja ens topem amb un cartellet de PROHIBIT ESTACIONAR, vehicles de mes de 1,8 Tn, o sigui que arribem fins al far, fem la foto desde dins de l’auto i marxem. Una llàstima perquè aparcaments  lliures n’hi havia, i furgos també. 

‘’Este faro, que entró en funcionamiento en 1863, fue construido como su compañero de la Punta de la Cerda en el lugar donde se encontraba una batería defensiva, en este caso de San Martín de la Arena. Merece la pena pararse y escuchar cómo rompen las olas metros abajo mientras este faro sigue haciendo su labor como desde hace años. ‘’

 Anem cap a:

Suances – pk La Barcena:  43.430780, -4.038402  

 És un pk força gran, on han reservat un espai per les autocaravanes, paguem 10€ per pernoctar, sols es permet 48h, hi ha opció de 5€ sense pernocta, no hi ha serveis, sols contenidors, però hi ha unes normes un xic rigoroses:

Estacionem amb comoditat, i anem a estirar les cames, cap al port i seguim pel passeig marítim fins a la Playa de la Concha, no està permès accés de gossos.

Tornem a l’auto, a dinar.

Per la tarda fem el ronso, doncs el Jordi s’ha de recuperar de la mala nit, i el cel es torna a encapotat. Cap a les 20 sortim de nou al port, per estirar les cames, la mar ha baixat un munt, i anem a buscar unes tapetes per sopar.

 

Dia 18 – Dimarts 17/08/2021 Via verda Besaya

 Hem descansat molt bé, un cop esmorzats, ens preparem per una jornada de bici.

Descarreguen bicis, cascs, inflen rodes, engrassem cadenes i sortim.

Des del mateix pk arrenquem amb les bicis, recorrem la Via verda de Besaya (Suances a Barros).

Longitud:  20 km d’assalts excepte un petit tram de terra.

Nosaltres no la volem fer sencera, farem uns 9 km d’anada i retornarem.

Ruta wickiloc

La via verda recórrer pel costat de la ria, les vistes són espectaculars, està molt ben acondicionat. Tot està molt verd, Observem l’Humedal a la desembocadura del Riu Saja, amb un munt d’aus que gaudeixen de l’indret. Passem per L’Embarcador de los Cantos, on podem contemplar les barquetes de ben aprop. I seguidament un pont metàl.lic ens permet creuar per sobre la ria, direcció Torrelavega.

Passem per un tram de terra, per sortejar la Depuradora, i tornem a tenir asfalt, passant pel costat de la fàbrica Asturiana de Zinc. I seguim fins a un petit conjunt de cases, on decidim ja donar mitja volta i desfer el camí.

De tornada, els nens van davant, i van que se les pelen, com que hi ha trams de pujada i baixada, s’ho passen d’allò més bé. Trobem una furgoneta que va pitant, i està repartint pa, li preguntem si ens en pot vendre i fem la compra sobre la bici.

Molt recomanable.

Arribem a l’auto i dinem.

Per la tarda, anem a la platja i ens fem un bany. I els nens no perdonen una crep de xocolata.

Passem per les dutxes exteriors i tornem a l’auto, llegim, juguem fins l’hora de sopar. 

 

Dia 19 – Dimecres 18/08/2021 – Los Pinares – Valdearenas – Santander – 19 km – 20 m  

El Jordi es lleva amb l’esquena clavada, sembla un robot. Esmorzem i arrenquem, xino-xano:

Ki: 73.456 Hi: 10:15

Pel camí parem a carregar al súper LUPA, que té de tot i molt ben presentat.

Seguim fins al punt que teníem programat:

PK Los Pinares de Liencres – 43.448357, -3.947304 

quan arrivem, no veiem cap auto estacionada, i és Parc Naciional, no hi ha cap cartell de prohibit pernoctar, però les places són estretes i curtes, amb el terra amb bonys i pendent.

Decidim anar fins l’altre aparcament:

Pk municipal de Canallave: 43.4504978 , -3.9625880

Aquí la cosa canvia molt, un munt de furgos i autos que han passat la nit, la majoria surfers, de moltes nacionalitats. Però només arrivar, un cartell informa: PARC NACIONAL, PROHIBIT ACAMPAR, PROHIBIT PERNOCTAR…

La veritat és que ens sorprén, la gent asseguda en cadires, taules… ens fa mal els ulls i tot.. La gent pixant a les dunes, cuinant paella amb un fogonet…uff

Ens estacionem i dinem.

Anem a estirar un xic les cames, doncs el Jordi segueix clavat, pugem fins al Mirador de les Dunes, les vistes són bones però no en el mirador (que no es veu res de res, sols pins), sino al llarg del camí, que està ple de mores a cada costat.

I després donem un tomb per veure les dues platges: Playa Canallave, Playa de Valdearenas. No fa bon dia, i no ens ve de gust banyar-nos.

“El Parque Natural de Las Dunas de Liencres fue declarado Parque Natural en 1986 y está localizado en la desembocadura del río Pas (Ría de Mogro) dentro del municipio de Piélagos, en la zona central del litoral cántabro. El parque tiene 195 hectáreas, y está formado por calas y dos playas de gran belleza, una gran extensión de bosque repoblado de pino marítimo, y el sistema dunar. La playas de Valdearenas y Canallave poseen una extensa franja de arena dorada fina y dunas. Son playas ventosas, y de fuerte oleaje. Son muy atractivas para el visitante por su entorno agreste. Se orientan al noroeste y ofrecen excelentes condiciones para el surfing, con olas sobre fondos de arena, de recorrido no muy largo, pero muy intenso. Detrás de la playa, se hallan las dunas, que están consideradas como unas de las más importantes del norte de España, por su interés geomorfológico, presentando unas particulares características ecológicas y paisajistas. “

Decidim no quedar-nos a dormir, doncs no ens sentim cómodes sent PARC NACIONAL. I busquem alternatives.

Primer anem a:

Àrea d’autos Gornazo (Gasolinera Àvia – Marge dret); 43.4062768 , -3.9858461

és una àrea amb tots els serveis, de pagament, 10€ si es vol buidar i llum, s’ha de demanar a la mateixa estació de servei, hi ha unes 10 places. Està molt net i molt ben cuidat, però preguntem a la gasolinera i ens diuen que ells hi son de 7 a 23. No ens convenç, doncs no hi ha cap mes auto, i està just al costat de la carretera.

Busquem una altre alternativa i anem a:

Àrea d’autos Puente San Miguel: 43.3595155 , -4.0895296

i aquest cop si que l’encertem, hi ha unes 10 places exclusives per autocaravana, al arrivar en queda una de lliure, i ens estacionem, hi ha mes autos, aparcades a les places de cotxes, i una cua per omplir i buidar. És gratuïta, amb servei d’aigües, sense llum, amb contenidors. Al costat del riu, i davant de les vies del tren. Està asfaltada, i plana. Acabem passant la nit unes 45 autos. I és pet Friendly, doncs té una zona per gossos, vallada per fer les seves necessitats. El tren passa cada 30 min, però no molesta.

Com que és d’hora m’animo a cuinar, els nens volen truita de patates, o sigui, que a arremangar-me, i els nens i no tant nens disfrutem.

Bona nit.

 

Dia 20 – Dijous 19/08/2021 – Los Pinares – Colegiata de Castañeda – Puente Viesgo – 32 km – 30 m  

Avui el Jordi segueix clavat de l’esquena, però millorant.

Ens lleven d’hora i anem a buidar, i omplir, doncs a l’àrea hi ha un munt d’autos i no ens ve de gust haver de fer cua.

Teníem pensat anar a visitar:

Colegiata Románica de Castañeda.-  43.31444, -3.94333. 

“Castañeda atesora uno de los edificios más importantes del románico cántabro, junto con las Colegiatas de Santillana, Elines, Bareyo y Cervatos.  Se trata de la colegiata de Santa Cruz, localizada en el barrio de Socobio y levantada en el siglo XII, aunque ya existía un monasterio anterior en ese mismo lugar. Originalmente constaba de nave única y tres ábsides. En el siglo XIII se le añadió una nave transversal en el lado norte, posteriormente, en el siglo XVIII, desapareció el ábside del lado de la epístola y en su lugar se construyó la capilla de don Juan de Frómista. “

Però ens ho saltem, i anem directament a:

Puente Viesgo: 43.298343, -3.967972

i ho encertem, doncs al ser d’hora està força buit, trobem que hi ha un tram que els aparcaments no tenen línia, i això ens permet posar-nos horitzontal, doncs vertical no hi cabem, som massa llargs.

Un cop estacionats esmorzem. Al davant mateix del pàrquing hi ha un forn de pa, dels autèntics, que et venen el pa directament desde l’obrador. El pàrquing té molta activitat, molta rotació, sinó es ve d’hora impossible estacionar.

Sortim a estirar les cames i fem la: Senda de los Pescadores: 

 Ruta Wikiloc 

La veritat és que ens sorprén gratament, es tracta d’un caminet, que s’agafa un cop creues pel damunt del pont de fusta, a la dreta, està empedrat i transcórrer pel marge esquerra del riu Pas. Es el camí que feien servir per la pesca del salmó.

Primer s’entra en una zona arbrada, i vas entrant dins del congost, on ens sorprén les precioses formacions rocoses que s’han anat creant pel cabal del riu Pas.

És un recorregut curt, però molt agradable a la vista., molt recomanable. 

Tornem a l’auto a dinar.

Per la tarda, el Jan i jo, decidim treure les bicis i anar a fer un xic de la VIA VERDA EL PAS, es tracta d’una via asfaltada, sense gaire dificultat, ideal per fer en família, entre Puente Viesgo i Ontaneda.

Aquesta via recorre l’antic trassat del ferrocarril que unia els municipis amb la costa cantàbrica. És un recorregut d’uns 24km (anada i tornada).

Nosaltres sols en fem uns 14 km en total, els primers 7km són de pujada molt lleu però constant, passem per prats verds, explotacions agràries, poblets petits. El Jan té problemes mecànics a la bici (que és la meva, doncs se l’ha apropiat) no li funcionen els plats, i s’agovia un xic.

Tornem a l’auto a brenar, jugar, sopar i descansar.

 

Dia 21 – Divendres 20/08/2021 – Puente Viesgo Cuevas El Castillo y Las Monedas – Ontaneda – 12 km – 15 m  

 Ens lleven i decidim pujar al pàrquing de les coves, són les 8:15, i mirar d’estacionar a d’alt, doncs el camí fins a les coves té força desnivell. I ho encertem del tot.

Pk Cuevas del castillo, N43º17’33» W-3º57’55»

I quan arrivem, trobem un parell de furgos que han fet nit, el pàrquing té per unes 20 places, però n’hi ha una que ens va perfecte i està lliure. ( és la més ample i permet posar el cul sobre les ratlles i així ocupar només una plaça). Tanmateix, hi ha un lateral que posa BUS, que els cotxes també hi aparquen. El pàrquing té un xic de pendent, però amb molt bones vistes.

Esmorzem i ens preparem per la visita, deixem a la Mel a l’auto, amb els bolets ben oberts.

Hem de dir que teníem les entrades comprades on-line, amb antel.lació, doncs les visites a les dues coves són amb grups reduïts, per conservar i preservar aquestes meravelles. Tenim hora a les 10:20 a LA CUEVA EL CASTILLO, i a les 12:00 a LA CUEVA LAS MONEDAS. A la web et recomanen que deixis una hora entre una visita i l’altre.

Anem a les taquilles una mitja hora abans, tal i com ho indiquen a la web, des del pàrquing son uns 200mts, al arrivar hi ha gent fent cua. A les 10:00 les persones de les taquilles pregunten qui té entrades per les 10:20, i ens fan passar al davant de tot, ens donen les entrades de les dues coves, i ens fan passar al davant de l’entrada de la Cueva del Castillo, on hi ha un petit centre d’interpretació amb tota mena d’informació. A dins de les coves no està permès fer fotos, per tant, e traiem la informació de les imatges del centre d’interpretació.

En la visita de LA CUEVA DEL CASTILLO O CUEVA DEL OSSO, el guia empatitzar molt bé amb els nens, i ens fa gaudir de les pintures, donant-nos tota mena de detalls. Inclús veiem un parell de ‘’osseres’’, i les marques de les potes de davant i de darrera dels antics ossos de les cavernes. VAL MOLT LA PENA !!! 

’’Al borde del río Pas, a su paso por Puente Viesgo, se alza el Monte Castillo, una elevación caliza de forma cónica que esconde en su interior un intrincado laberinto de cuevas frecuentas por el hombre durante la Prehistoria. De las cucales solo se pueden visitar dos: LA CUEVA DEL CASTILLO y LA CUEVA DE LAS MONEDAS.

La de El Castillo, descubierta por Hermilio Alcalde del Río en 1903 y objeto de numerosos trabajos arqueológicos cuyos resultados son referentes científicos para la comprensión del desarrollo y comportamiento humano durante la Prehistoria en el sudoeste de Europa.

Su depósito estratigráfico, de unos 20 metros de potencia, situado en la zona exterior a modo de abrigo, contiene abundantísimas evidencias de ocupación humana. Gracias a su registro arqueológico, es posible tener conocimiento de las condiciones ambientales, la flora y fauna, de la anatomía humana, el desarrollo tecnológico, las actividades económicas y el comportamiento social y simbólico de los últimos 150.000 años.

El interior de la cavidad contiene uno de los conjuntos rupestres más singulares e importantes de la Prehistoria de Europa. Sus numerosas figuras, todas ellas correspondientes a los albores de la presencia del Homo sapiens en Europa, representan un paseo subterráneo por los orígenes del pensamiento simbólico, la mente abstracta y la expresión artística.

Las representaciones ejemplifican las técnicas, los temas y los recursos gráficos que los artistas del Paleolítico superior (36.000-10.000 a.C.) utilizaron para expresar su mentalidad.

Caballos, bisontes, ciervos y ciervas, uros, cabras, un mamut, etc., forman el elenco figurativo animal, un bestiario variado que representa a parte de los animales que cohabitaron con el hombre. Las referencias a la figura humana son numerosas y expresadas mediante la técnica conocida como “mano en negativo”, un motivo especial en esta cueva debido a su elevado número, más de 50. Los signos son abundantes, destacando las agrupaciones de puntos y las formas rectangulares.

Dibujos y pinturas rojas, negras y amarillas (cuyo colorante se aplicó mediante diferentes soluciones: pincel, dedo, aerógrafo, etc.), grabados (en sus diferentes versiones atendiendo a las características de los surcos) y al menos dos esculturas simples asociadas a pintura muestran un diverso repertorio técnico.”

 

Al sortir, esmorzem tranquil.lament, i anem xino-xano, cap a la CUEVA LAS MONEDAS, s’ha de dir que cal anar en compte, doncs el terra rellisca, i tot i anar ben calçats i amb precaució la Ona cau de cul a terra dins de la cova. Aquí la visita és molt diferent, doncs ens ensenyen formacions geollògiques, i els efectes del riu. I al final de tot, ens ensenyen, les pintures que estan totes localitzades en un mateix lloc, tot i que s’ha de dir, que es veuen súper bé i de molt aprop. També quedem molt satisfets.

‘’A unos 675 metros de la conocida cueva de El Castillo, y siguiendo por el camino que bordea el monte, se abre la cueva de Las Monedas, la de mayor recorrido de las cavidades conocidas en el Monte de El Castillo. 

 En el momento de su descubrimiento, en 1952, se la denominó la “Cueva de los Osos”. Al poco se observaron en diferentes salas improntas de una bota con tres clavos en el talón. Siguiendo las huellas, se localizó en una profunda sima de 23 metros, un lote de 20 monedas de la época de los Reyes Católicos, una de ellas resellada en 1503 o 1563. Estas monedas, perdidas o escondidas en la cueva por un anónimo visitante del siglo XVI, son las que dan nombre hoy a la cueva. 

De los 800 metros que tiene la cueva, se visitan unos 160 metros. El recorrido esconde un auténtico espectáculo geológico: estalactitas, estalagmitas, discos, columnas, terrazas colgadas y coladas de colores, debidos a la variada composición mineralógica de la roca, describen este paseo geológico. Los procesos de disolución de la calcita y los procesos de sedimentación y vaciado hacen de la visita a la cueva, un regalo de belleza y colorido para los ojos. 

Las manifestaciones parietales figurativas se concentran en una pequeña sala lateral a pocos metros de la zona de entrada. El conjunto, muy homogéneo en su realización técnica (dibujo negro trazado a lapicero) y estilo (que apunta a una única fase de ejecución), se compone de al menos 17 figuras de animales y diversas formas de signos o conjuntos de líneas de difícil interpretación. Principalmente caballos, y en menor medida renos, cabras, bisontes, un oso y algún otro animal indeterminado, componen un bestiario variado correspondiente a una fase climática fría. Las dataciones C14 AMS certifican la realización de las figuras durante una fase glaciar que aconteció hace unos 12.000 a.C. “

Al sortir desfem el camí fins al pàrquing i anem directament a: 

Área de autocaravanas Ontaneda: 43.20364, -3.9256 

Àrea de pagament, 7,5€, amb serveis de canvi d’aigues i llum. Videovigilat. Pagament en la mateixa màquina expenedora que trobem a dins de l’àrea. Al pagar, la màquina et dona una capseta amb la targeta a dins, la capseta s’ha de dipositar en la mateixa màquina perquè la puguin reciclar.

Disposa d’unes 30 places per autocaravanes, i està just al costat està la Vía Verda del Pas i al costat de la piscina municipal.

Ens estacionem i dinem.

I els nens i el Jordi van a la piscina, han de pagar 2,5€ adult i 2€ nens. I s’ho passen molt bé, doncs és força gran i avui fa sol, tot un luxe. Després aprofiten les dutxes de les piscines, i tornen a l’auto contents, nèts i polits.

Peli, sopar i dormir.

 

Dia 22 – Dissabte 21/08/2021 – DESCANS

Jornada de descans. Aprofitem al màxim la piscina, i també per llegir, fer el blog, jugar.., una peli, i juga el Barça (ja sense Messi).

 Anem un altre cop a la màquina i traiem el tiquet pel dia d’avui, abonant els 7,5€, i després s’ha d’anar al lector de l’entrada i passar-lo, perquè s’aixequi la barrera i conti com que estàs a dins.

Estem molt ben acompanyats per les vaques.

 

Dia 23 – Diumenge 22/08/2021 – Borleña – Vega de Pas – Cabarceno –  35 km 20m 

 Avui teníem mirat d’anar a Vega de Pas i fer una excursió a Cascadas del río Aján. Però és d’uns 16 km i el Jordi no està al 100%. I per tant, ens replanifiquem, i decidim anar a fer una excursió més asssequible, d’uns 5km: El Churrón de Borleña 

Primer anem a buidar i omplir, i dipositem les targetes a la bústia de l’entrada, perquè es puguin tornar a aprofitar.

Ki: 73.545 Hi: 9:00

PK Borleña: 43.23659, -3.94737 – PROHIBIT APARCAR AUTOCARAVANES !!

Al arrivar al pàrquing, un cartellet ens deixa al.lucinats, prohibit aparcar, i un cartellet de l’àrea d’autos d’Ontaneda. Però està a 4,5 km, i per poder fer l’excursió…no té cap mena de sentit, o sigui que investiguem i trobem una esplanada davant del Restaurant i hi aparquem. I al cap de poc, ja estem acompanyats de cotxes que també van a caminar.

PK Borleña: 43.2360949, -3.9483810

Ens posem xiruques, agafem pals i motxilles i a passejar s’ha dit.

Ruta Wikiloc –  Churron de Borleña

El primer tram, passem per dins del poble, gaudint de les casones típiques de pedra, amb els seus balcons, i fem un cop d’ull a l’esglèsia. Agafem el camí, que durant 1,3 km és asfaltat, passem per costat de vaques, i un cop s’acaba el camí, comença un tram pedregòs que ens porta per un paratge boscòs preciòs, al costat del riu Pas.

Arbres frondosos, molta molsa, vegetació exuberant, d’un verd intens, ens fa gaudir d’aquest petit indret.

L’últim tram s’ha de passar per sobre les roques del riu, per accedir als peus de la cascada. Al arrivar hi ha força gent, i alguns banyant-se. Ens esperem, i ens quedem sols gaudint de l’indret. 

Desfem el camí fins al pàrquing, al arrivar al poble trobem gent jugant als bolos.

Marxem cap a:

Pk Vega de Pas – 43.15799, -3.78765 

Els primers km són per una carretera sense la línia al mitg, però es passa bé.

Sense serveis. Just al costat del riu amb columpis, taules i barbacoes. Toma d’aigua a la bolera. Terra anivellat. 

Fem un tomb pel poble, volíem anar al Museu Etnogràfic de Las Villas Pasiegas, però arrivem molt justos d’hora, perquè tanquen a les 14:00 i obren a les 16:00, o sigui que ens ho saltem i fem un tomb pel poble.

Vega de Pas, té moltes botigues de venta de sobaos, quesadas..etc, fetes artesanalment.

Tornem a l’auto, i anem fins al pàrquing de Cabarceno, cal anar en compte dins del poble perquè hi ha un parell de llocs estrets. Pugem i baixem el port de la Braguia, on les vistes són precioses:

Área de Cabarceno – 43.35843, -3.81867 

Gratuïta, amb servei de canvi d’aigües. Sense llum. Permesa la pernocta. 

Ens costa molt trobar-la, no hi ha cap mena d’indicació i el GPS ens lia una i altre vegada. Conclusió: s’ha d’anar fins al poble de Cabarceno, i anar com si vulguessin entrar dins del parc, i un cop davant de la taquilla tirar cap a la dreta i arrives al aparcament.

Trovem un lloc de cara al Llac del Acebo, on la gent està plàcidament acampats, amb amaques inclús lligades als arbres…, . La gent cuinant amb els fogonets a sobre les taules de càmping. Taules i cadires, a sota els arbres, gaudint de l’ombra.

Dinem i passem la resta de la jornada.

El pàrquing s’omple a tope.

Sopar i dormir.