Dimecres 11/10/2023 – IGUALADA – ESPOT – 196 km – 3h
A les 20 sortim cap a Espot, ja és fosc. Ens ha sigut impossible sortir més d’hora per temes de feina.
Arribem sobre les 23 a:
Aparcament Espot – 42.5746862 , 1.0911430
Gran esplanada de grava i sorra, on en permet la pernocta. Disposa de contenidors de deixalles. Just davant de la parada de taxis que pugen al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Al arribar, hi ha un munt d’autocaravanes i furgonetes, ens estacionem, mengem algo ràpid i a dormir.
Dijous 12/10/2023 PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I LLAC SANT MAURICI
Ens llebem d’hora doncs a la web dels taxis indica que obren a les 8, però anem a la taquilla i indica a les 9, potser és perquè no és temporada alta. O sigui que el Jordi s’arriba al forn a comprar pa, i alguna que altra marranada, i no li deixen pagar amb targeta, o sigui que cap a la porta del costat, que hi ha un caixer a treure efectiu.
A les 9 passem per taquilles, amb xiruques posades, pals, ulleres de sol, crema solar, cantimplores, motxilles amb fruita i esmorzar, i hem agafat els anoracs primets per si de cas.
Volem pujar amb Taxi fins a AMITGES:
Comprem les entrades: ADULTS 24€ GOS 19€, paguem 115 €
Els nens al tenir 12 anys ja paguen com un adult. Tenim sort doncs la parella de darrera nostre també vol pujar a Amitges i així compartim taxi.
El taxista ens obre les portes d’un Defender, i la Mel, Jordi, Jan i jo pugem darrera, i l’Ona al seien del mitg. El primer tram és asfaltat fins al Llac de Sant Maurici, a partir d’aquí ja amb la reductora posada cap a amunt, la pista és de pedra, i l’últim tram, ens sacsegem a dreta i esquerra, i inclús endavant i endarrera.
Un cop al Refugi d’Amitges, baixem del taxi i a caminar s’ha dit. Primer fem un tram curt de pujada per veure els: Estanys de Barbs i Munyidera.
Quins paissatges, quina pau, no se sent res de res. Fem les fotos de rigor i desfem el camí fins on ens ha deixat el taxi.
Ens desviem de nou per anar fins a la Presa d’Amitges, i gaudim de l’indret.
Desfem el camí i ens aturem al Refugi d’Amitges, on entrem a fer el xafarder. Disposa d’un munt de lliteres, zones de menjador, i tenen cuina pròpia i cafetera. Zona exterior tipus «chil-out».
Anem baixant la pista on hem pujat amb el Taxi, i ens adonem de la forta pendent per on ha pujat tot saccejant-nos. I agafem el corriol de la dreta, on indica: Estany de les Obagues (20′), Estany de Sant Maurici per Obagues de la Ratera (1h 45′).
El camí està perfectament indicat amb pals de color groc, i anem pujant suaument, anem pas a pas, ajudant-nos amb els pals. Després ja baixem fins a l’Estany de les Obagues, on decidim parar a esmorzar. I ens prenem una estoneta per gaudir de l’indret.
Re-emprenem la marxa, passant per una zona boscosa, i creuem el riu per un pont de fusta.I seguim baixant, i passem per unes passarel.les de fusta que donen encant al lloc,
I arribem a un trencall on indica que cap a la dreta hi ha el Mirador de l’Estany (10`).
O sigui que anem xino xano fins al mirador, on les vistes són impressionants, i un mapa amb els noms de les muntanyes que ens permet conèixer millor l’entorn.
Aprofitem per descansar doncs les cames ja comencen a pesar.
Desfem el camí fins al trencall on haviem passat avans, i seguim per la pista, fins arribar al Estany de la Ratera, on els colors de la tardor ens enamoren i es reflexen en l’aigua com un mirall. Aqui ja comencem a trobar més gent.
Seguim baixant per la pista, fins a trobar el desviament que indica: Estany de Sant Maurici i Cascada.
Aquest tram fa força baixada, i hem d’anar en compte. Inclús trobem que hi ha una persona a terra que ha tingut una indisposició, i han avisat al Helicòpter per evacuar-la. Seguim baixant fins a la Cascada de la Ratera:
Seguim baixant, fins a l’Estany de Sant Maurici on fem una parada tècnica per descansar, a l’ombra doncs el sol apreta tot i estar a octubre.
En total hem fet uns 7km molt complerts.
Anem a buscar el taxi que ens porta de nou fins al pàrquing de Espot, i a descansar s’ha dit.
Divendres 13/10/2023 ESPOT – PORT DE LA BONAIGUA – 28 KM – 30 MIN
Ens llevem d’hora i tenim dubtes de què fer avui. Hem passat una nit super tranquil.la acopanyats per mes de 30 autocaravanes, i furgonetes.
Anem al forn de pa a aprovisionar-nos i esmorzem tranquil.lament.
Teniem l’opicó de pujar de nou am taxi fin ESTANY NEGRE, però ho deixem per un altre dia.
Començen a arrivar un munt de cotxes, i decidim sortir de l’aparcament i anem fins al:
Aparcament Port de la Bonaigua – 42.6632 , 0.9828
Gran esplanada de grava, al punt més alt del Port de la Bonaigua, amb molt bones vistes, L’únic però és que s’aixeca pols amb el moviment de cotxes. Al darrera del Restaurant Cap del Port hi ha contenidors de reciclatge. Ideal per passar el dia i la nit.
Estacionem sense cap problema i just estan pujant els cavalls amb les seves esquelles, i un remat de vaques amb els seus pastors, ens quedem quiets gaudint del moment.
Tot seguit sortim a explorar l’indret, seguint els cavalls, i jo els vaig a tocar.
El Jan inspecciona la primera màquina llevaneus «LA PEETER» que va treballar en el Port de la Bonaigua del 1944 a 1962.
També trobem molt curiòs el Restaurant el Cap del Port, actualment tancat, un pluviòmetre antic i una creu.
Tornem a l’auto i el Jan surt amb el cotxe 4×4 a disfrutar.
Passem la resta de la jornada descansant, i gaudint de l’indret.
Sortim de nou per la tarda a fer un tomb en busca dels cavalls però questa vegada no tenim sort.
Sopar, peli i dormir.
Dissabte 14/10/2023 PORT DE LA BONAIGUA – LES ARES – ESTERRI D’ÀNEU – 22 KM – 30 MIN
Hem dormit molt fresquets i molt tranquils. Hem engegat la calefacció.
El temps marca possibilitats de pluja, i ens fa tirar endarrera, doncs no es pot anar a la muntanya amb males previsions, avui teniem previst pujar a l’Estany Gerber, que ho haurem de deixar per una propera vegada.
Com que al mal temps bona cara, decidim baixar fins al Restaurant Les Ares, i fer un esmorzar de forquilla i ganivet.
Restaurant Les Ares – 42.6477976 , 1.0072057
Estacionament de carretera en bateria davant de l’Ermita Mare de Dés de les Ares.
Estacionem sense cap dificultat, i primer fem un cop d’ull a l’Ermita Mare de Déu de les Ares, però està tancada, tot i així la seva ubicació ens permet gaudir d’un entorn privilegiat.
Creuem la carretera amb molt de compte i esmorzem al Restaurant Les Ares, un indret molt cuquetó i acollidor.
Tot seguit i ja amb la panxa contenta, ens traslladem fins a:
Pàrquing Esterri d’Àneu – 42.6269 , 1.1255
Aparcament de dia i de nit. Al costat del riu, sense serveis però ideal per visitar el poble. Ideal pels nostres vehicles.
Al arribar hi ha varies autocaravanes i furgonetes. Estacionem sense cap dificultat just davant del riu. Sortim a estirar les cames a visitar el poble.
Primer creuem el seu Pont Romànic sobre el Riu Noguera Pallaresa. Per aquest pont transcorria el camí reial que duia a França. El pont conserva els dos ulls, les baranes (la del costat nord més alta per resguardar-se del vent del port) i una capella al mig. És un pont de doble vessant, amb una arcada central força gran i una altre de més petita. Fa 28 mts de llarg, amb una amplada de 3,5 mts, amb una alçada de 9 mts sobre el riu en el centre de l’arc.
Després localitzem l’Esglèsia de Sant Vicenç. Està situada al vell mig de la vila. Entre els s.XVI i XVII fou construïda per substituïr l’esglèsia vella. Té unes dimensions considerables d’una sola nau, dividida en sis trams. Té un campanar octogonal coronat per un agut capitell. Els murs són de pedra vista, el campanar, de construcció més recent, és arrebossat.
Després recorrem els seus carrerons fins a trobar el ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU, ubicada a Casa Gassia. Durant els s. XVIII i XIX la casa es deia Maurici, de la família Cortina i Mesull. A partir de 1890 la mort sense descendència dels darrers habitants i el pas al patrimoni del Gassia, deixaren la casa durant molt de temps deshabitata i amb poc ús. Aquest tancament, va permetre el manteniment d’estructures i elements originals dels segles XVIII i XIX.
Un viatge al passat
La visita a Casa Gassia suposa viatjar al passat i descobrir unes formes de vida que poden servir-nos per entendre el nostre present…
Casa Gassia manté la seva estructura original, marc ideal per a mostrar les singularitats de la vida familiar i de l’espai domèstic en aquestes valls pirinenques durant la primera meitat del segle.
A partir de les unitats d’exposició que s’ofereixen, copsareu perfectament les activitats realitzades a l’interior d’una casa, les relacions que s’establien entre els membres que l’habitaven, com es repartien les tasques i les responsabilitats domèstiques i com es concreten els principals factors de canvi des de llavors fins ara.
Comprem les entrades per la visita guiada de les 12, paguem ADULTS 5€ nens gratuïts doncs tenen el Carnet super3.
El guia ens ha sabut explicar cada racó de la casa, cada estri i el seu ús, un molt bon comunicador que ens ha fet GAUDIR, en majúscules, de la visita.
L’entrada a la casa conserva el paviment original de pedra, que ens fa caure la baba.
Les estàncies que visitem són:
*) El Rebost – Espai més fresc de la casa
Hi localitzem 5 graners, botes per sonservar el vi, i oli, olles de conserva de tupí, una bota de pell de cabra, esquelles, escombra, un assecador de menjar, atrapa rates, un cistell per porar un uró, un plat amb una serp seca (es posava al caldo per curar enfermetats)..
I a l’habitació del costat conserven un taler.
*) El menjador – sala central on lo primer que veu el convidat és un armari amb la vaixella del diumenge, un relloge antic francés.
Una taula llarga amb un calaix per posar el pa. Pa que es conservava durant tota la setmana i que sols tallava el patriarca de la família. Armaris de fusta, fets a mida, caixoneres per la roba de llit, i un braser per escalfar la sala. Tot de fusta original.
*) Habitació de matrimoni, tenia comunicació amb la llar de foc, disposaba de llit de matrimoni i un bressol. Localitzem un braser, un orinal. Hi ha 2 vestits de festa, que s’utilitzaven tant per casar-se com de dol, destaca que el color no és blanc sino negre.
*) Habitació de la canalla, on hi ha un vestit de bateig, una nina de drap, un caminador
*) La cuina – on la llar de foc, amb els saients a cada costat, era on es reunia la família, on s’explicaven històries, on s’aprofitava per cosir… Destaquen 2 peces extrahordinàries, els Cremalls (peça de ferro, amb grabats, del qual penjen 3 ganxos, per cuinar tres olles a la vegada, i que permetia amb les seves anelles, acostar o allunyar l’olla del foc), el Mosso (una peça de tres braços que permetia escalfar els plats), …. I un saler de fusta, perquè no agafi humitat.
També hi ha una Aigüera o farradal, una gran pica de pedra que permetia rentar. L’aigua queia directament al carrer.
Aqui també destaquen dues peces, un Quallada (un pal del 1868, que permetia transportar l’aigua fins a la casa, era una feina que feien les dones i les nenes), Besalulla (o got de pastor, feta de bedoll per beure aigua).
La casa té dues plantes més pel damunt que no són visitables, quina llàstima. Una era també d’habitacions, i la de dalt de tot les golfes.
La sortida la fem pel Paller, actualment reconvertit amb museu. Aquest era de grans dimensions i permetia alimentar el bestià durant l’hivern sense haver de sortir de casa.
Sortim de la visita molt satisfets, i recorrem el nucli antic.
Localitzem El Viacrucis
Així com la Casa Vigatà, on es conserva l’antiga rampa d’àccés pels carruatges:
Tornem a l’auto molt satisfets, a dinar i descansar.
Al vespre decidim sortir a sopar ben d’hora, i escollim el Restaurant 957 Gastrobar, tot un encert:
I veiem una pel.lícula avans d’anar a dormir.
El pàrquing està ple d’autocaravanes i furgonetes.
Diumenge 15/10/2023 – ESTERRI D’ÀNEU – AINET DE CARDÒS – 30 KM – 30 MIN IGUALADA KM – 190 KM – 3 H
Avui ens ho prenem en calma, deixem que els nens es llebin sense pressa. Esmorzem i traiem a la Mel a fer les seves necessitats i recollim per anar a Ainet de Cardòs.
Estacionem en línia a l’entrada del poble, i el primer que fem és anar a comprar a la Carniceria, una miqueta de tot: llangonissa, secallona, pinxos, all i oli de codony.. I tot seguit creuem el carrer i anem a la botiga de Cal Joanet, a comprar yogurts, flams i pastís de formatge. Tornem a l’auto a posar-ho tot a la nevera.
I sortim a estirar les cames pel caminet a costat del riu, per anar a fer una visita al Càmping Les Contioles.
Aquest indret, per mi, té un interès molt especial, és on hi he passat un munt d’estius, primer amb els meus pares, després amb el Jordi, i un parell de vegades quan els bessons eren molt petits . Els nens ens n’havien sentit a parlar, però no se’n enrecordaven, o sigui que anem cap allà.
Trobem al Siscu, el pare de la família, amb 80 anys, amb qui tants anys hem compartit estius. Ens fa molta il.lusió i ens passem una bona estona recordant..Actualment són els seus fills, el Pau i l’Olga qui porten el càmping.
Donem un tomb pel càmping, que avui ja tanca portes fins l’any vinent, no hi trobem a quasi ningú. Ensenyem als nens on ens soliem acampar, tant quan vam venir amb autocaravana amb ells, com quan vam venir amb caravana, el Jordii jo, i inclús la parcel.la on haviem estiuejat amb els meus pares, un munt d’estius. Quin munt de records…
Torenm cap a l’auto i ens traslladem a:
Àrea de Rialp – 42.4390 , 1.1340
Àrea gratuïta, al costat del riu. Disposa per omplir i buidar. No hi ha contenidors.
Estacionem a l’ombra, i fem el dinar. I un cop tot recollim aprofitem per netejar un xic, wc, cuina, i traiem la pols, doncs ja tocava.
Aprofitem per omplir i buidar, i ja tornem cap a casa.
Tornem cap a les rutines que últimament a mi m’estan saccejant de valent.
La desconexió m’encanta, però no m’agrada gens tornar a entrar a la roda.
