Dia 11 – Dilluns 10/08/2020 – Razo

Avui ens quedem a passar el dia aquí.

Pel mati, sobre les 9:30, passa la furgoneta del pa, quin luxe!! I mira que estem a un pàrquing:

Esmorzem i sortim a estirar les cames seguint el passeig que hi ha al davant,

i ens anem parant, per veure com fan surf:

Tornem a l’auto a dinar.

Per la tarda, sortim a fer un passeig per la platja, doncs és molt llarga i no hi ha gaire gent, que és lo què busquem.

No la recorrem tota, fem uns 2,8 km d’anada.

Al principi, hi ha una zona petita, vigilada, on es permet el bany. Aquí el mar té molta força.

Nosaltres optem per caminar, i així gaudim de la tranquilitat, trobem poca gent, disfrutem amb les pedres, l’aigua freda, …

Tornem a l’auto, ens treiem la sorra a les dutxes de la platja.

Sopar i dormir.

Dia 12 – Dimarts 11/08/2020 – Razo – Bruño – Malpica 16 KM – 30 MIN

ki: 67.837

Hi: 10:17

Hem dormit molt tranquils.

Ens llevem amb un xirri-miri de pluja. Esmorzem i anem cap a Bruño.

Bruño 

43°16’04.1″N 8°46’24.4″W Parquing en la entrada del pueblo

Estacionem sense cap problema:

«Malpica de Bergantiños tiene en Buño uno de los puntos más interesantes y activos de la artesanía gallega. Los alfareros de esta localidad, galardonados con la Medalla de Oro de Bellas Artes, mantienen viva una actividad secular que habla de la cultura y del estilo de vida de los gallegos. Estos artesanos guardan el secreto que les permite hacer arte de utensilios cotidianos y lo transmiten a través de sus manos dándole forma al barro que encuentran en el subsuelo. Tradicionalmente elaboraban útiles que formaban y forman parte del hogar gallego: jarras, tazas, platos, tarteras… pero en las últimas décadas fueron evolucionando hacia piezas más versátiles y con nuevas formas y esmaltes.»

Anem a visitar:

ECO-MUSEO FORNO DO FORTE

Martes a sábado de 11:00
a 14:00h e de 16:00 a 18:00h.

No és un museu com a tal, es tracta d’un edifici del sXVIII, molt ben conservat, d’un gran propietari, que era destinat s vivenda de famílies «d’alfareros», que treballaven el fang de la zona, per fer utensilis de la vida qüotidiana:

L’activitat girava entorn de la cuina:

i l’escalfor de la cuina servia per assecar les peces:

Que posteriorment es coïen en el forn de llenya, situat a l’exterior, que arribava a 1000 graus C:

La vivenda era d’una sola habitació per família.

L’activitat era complementada amb l’activitat agrícola, a fi i efecte, de poder subsistir.

I per rematar la visita: Un artista, amb un torn manual, ens ensenya com fa una guardiola.

Quedem molt agraïts amb tot lo què ens explica, amb tota mena de detall:

La visita és gratuïta.

Marxem cap al següent destí:

Molinos de As Ribera

Pàrquing a peu de carretera: 43.2864615, -8.7952735

Desde on iniciem l’excursió:

Molinos de As Ribera – 43°18’15.6″N 8°47’16.2″W

«En un lugar de gran belleza, los molinos de A Ribeira se distribuyen a los dos márgenes del Rego de Os Muíños y muy cerca de la acantilada costa.
El conjunto etnográfico está formado por 5 molinos, que se usaban para aprovechar el pequeño caudal del regato antes de que este cayera en el mar. Todos son construcciones cuadrangulares de fábrica de mampostería y cuentan con un único pie. Dependiendo de la situación de la estructura, varía la solución dada para que el agua bajee con fuerza hacia la rueda, y encontramos molinos de canal y de cubo.»

Fem uns 2,5 km d’anada, la veritat és que és un lloc diferent, a tocar del mar. La visita val la pena, mirem per tots els racons dels molins:

Desfem el camí fins a l’auto. I seguim fins a:

Malpica

pk 43°19’24.2″N 8°48’22.9″W.

Aparquem sense cap problema al mateix port, just davant trobem varies senyores arreglant les xarxes de pescar i dinem.

«Es un pueblo pequeño, de pescadores y con buenos restaurantes.
El puerto de Malpica es uno de los puertos de pesca de bajura más importantes de Galicia. Es un puerto vivo, tanto por el hecho de contar con modernas infraestructuras que van resolviendo las nuevas necesidades, como por ser testigo de importantes momentos históricos
Verás dos muelles: el norte y el sur.
En el Muelle Norte encontrarás las casetas de los profesionales del mar, la fábrica de hielo, el dique de abrigo y la lonja. En esta, la venta de pescado del día es de lunes a viernes a las 17:00 horas y al acabar, sobre las siete, comienza la del percebe. En ella puedes entrar, pero sin estorbar a vendedores, comercializadores y compradoras, conocidas como “pescas”.
En el Muelle Sur tienen su sede las dos asociaciones de rederas de Malpica: Mar da Illa y O Feital. Ellas arman, reparan y confeccionan redes de cerco y artes menores para los barcos locales. La Asociación de Redeiras O Fieital organiza visitas guiadas, que puedes concertar en el correo [email protected] o en el teléfono 617 695 230.»

Sortim a veure com treballen les senyores que arreclen les xarxes, la veritat és que és tot un art, lo ràpid que ho fan, i amb les condicions amb les que estan, assegudes sobre una fusta, amb un petit pal per arrepenjar l’esquena, aguantant la xarxa amb els peus…

Tot seguit anem a la «Lonja», es pot veure com fan la subhasta de peix però desde la distància:

També veiem com arribem els recolectors de «percebes»:

I entren directament cap a la «Lonja».

Passem tota la tarda seguint les activitats del port. Veiem com preparen el «cebo», per sortir a pescar:

Veiem com arriba un vaixell i descarrega:

Veiem com un vaixell carrega les xarxes (ja reparades), i carrega de gel, per sortir a la mar:

Hem gaudit d’un munt d’experiències. Sopar i a descansar.

Dia 13 – Dimecres 12/08/2020 – Malpica – Faro Rocundo – Faro Laxe – Faro Vilan – Camariñas – 82 KM – 2H

Ens llevem de bon mati, 6:45, amb l’activitat del port.

Està plovent i en movem un xic amb l’auto doncs entren camions i molestem un xic.

Veiem com arriben tots els vaixells que ahir van sortir a pescar.

Descarreguen amb les grues tota la captura, i ho col.loquen sobre palets. Hi afegeixen gel. Amb els toros ho porten cap als camions:

hi: 9:15

ki: 67.862

Marxem cap a:

Faro Roncudo

Pk – 43°16’29.5″N 8°59’22.6″W

La carretera és molt bona, té doble carril, i hi ha espai per aparcar i girar.

«Donde no esperes ver un mar en calma! Su nombre viene del ruido que hace el mar cuando rompe en los acantilados, así que no es de extrañar que la belleza del lugar sea, de nuevo, inolvidable.»

«En las inmediaciones del faro podemos ver las denominadas Cruces de los Percebeiros, recuerdo constante de la peligrosidad de esta profesión y en homenaje a los muchos de ellos fallecidos en el mar.»

Desfem un xic el camí, i ens aturem a esmorzar a la zona d’esbarjo, amb molt bones vistes i acompanyats de conills:

Següent destí:

Faro Vilán

pk – 43°09’30.4″N 9°12’36.2″W

«Construido en 1896, fue el primer faro eléctrico de España. Frente a él está el peñasco de Vilán de Fora, lo que junto a la bravura del mar en el Cabo Vilán y el viento que corre generalmente en la zona, lo convierten en un entorno impresionante para detenerse a observar.
Subir al faro Vilán es una bonita excursión, actualmente la torre tiene 125 metros de altura. Tiene una torre octogonal de 25 metros de alto y fue uno de los faros más potentes de la época.»

A partir de Camariñas, la carretera és un xic mès estreta,

però es circula sense cap problema, al arribar al pàrquing, estacionen i ens trobem a la Família Aguilera -Torres !!!! Quina casualitat!!!

Anem fins al Far, que degut al Covid, sols es pot visitar el museu, no deixen pujar al far.

Veiem el primer llum que van fer servir:

Tornem a l’auto i seguim la ruta, pel camí trobem un munt d’Horreos:

i anem fins a:

Camariñas

pk 43°7’36″N 9°10’59″W

Esperem a que marxi alguna auto i ens situem a primera linia, davant del mar, aprofitem per dinar:

«En Camariñas encontrarás el famoso “encaixe” que lleva su nombre, aunque se “palilla” en toda la zona.

No perderse una visita a las palilleiras y ver su destreza en la confección del famoso encaje de la zona.»

A la tarda sortim a passejar i a veure les palilleiras:

Al.lucinem amb la destressa que mouen els dits, i les coses que arriben a fer (un altre tema és la utilitat d’aquestes):

I també ens arribem al port, i veiem com descarreguen, tant vaixells grans:

Com vaixells petits:

I veiem com d’altres vaixells es preparen per sortir:

Tornem a l’auto, a sopar i dormir.

Dia 14 – Dijous 13/08/2020 – Camariñas – Muxía – Cabo Finisterre – 60 KM – 1H

Ens llevem d’hora i veiem l’activitat del port, és un no parar, són les 7:00:

Tant els vaixells grans com els petits, porten un munt de peix, inclús ho treuen a pales:

ki: 67.946

hi: 9:00

Marxem cap a:

Muxía 

43°06’45.1″N 9°13’09.0″W – Pàrquing Santuario de Virxe da Barca

Estacionem sense cap problema, i baixem a estirar les cames:

Veiem el «Santuario Virgen de la Barca», la Pedra dos Cadrís, A Ferida, Pedra de Abalar.

Gaudim de les vistes panoràmiques de la «Costa da Morte».

Aquesta ciutat és famosa desgraciadament pel “Prestige”.

Seguim la ruta:

Finisterre

Aquest poble disposa de molts bons llocs per menjar marisc i inclús d’una Àrea.

Àrea d’autocaravanas Finisterra N 42º 54′ 40» / W 09º 15′ 48»

«Tarifas. Pernocta + cambio de aguas: 8€. Solo cambio de aguas: 3€. La puerta de entrada se cierra de 00 a 8 horas y hay que llamar al encargado. Más info: +34 636 826 201.»

Però nosaltres preferim anar fins al aparcament d’autocaravanes, i agafar lloc, per passar-hi la nit gaudint de les vistes al Far mes famós de Galícia i amb molt bones panoràmiques del Atlàntic.

Primer ens equivoquem i ens estacionem al pàrquing normal, amb força pendent,

però n’hi ha un per autos just a sota, molt mes pla i amb vistes al far, i decidim canviar-nos, i ho encertem:

N 42º 53’ 12” W 9º 16’ 19.22”

«A partir de aquí comienza o termina a Costa da Morte: Considerado como el fin del mundo (fines terrae), se pensó que más allá tan solo existía una sima de agua donde el sol se apagaba cada noche y a través de donde se llegaba a una región de tinieblas poblada por monstruos marinos. Ahora se sabe que el punto más occidental de Europa está en el cabo Touriñan, pero se ha considerado siempre que era el cabo Fisterra.»

Aprofitem per dinar, i traiem tauleta i cadires per fer cafetó.

Tot hagués estat genial sinó fos per una auto, que es pensa que està a càmping i ha estat amb una tele i uns altaveus posant música a tot drap. Tot i que li vam demanar, amb molta educació, que baixes el volum. Un espectacle de manca de respecte a tots els d’aquí estacionats.

«El faro fue construido en el XIX y electrificado en 1930. De torre octogonal, tiene casa del farero y una plaza de homenajes, la de la República de Argentina. Es el faro más visitado de Europa y el más próximo a América, conocido por todos los navegantes del mundo como advertencia de la cercanía de una costa sumamente peligrosa y traicionera.»

Sobre les 18:00 anem a estirar les cames al far. Això és la Rambla!! Uff, és el primer dia que sortim cames ajudeu-me. Fem la visita ràpida, les fotos de rigor i tornem a l’auto. Inclús els nens es queixen del munt de gent i de la manca de distància de seguretat. Quina llàstima.

I passem la tarda gaudint de les vistes, llegint, fent jocs de taula…i conversant amb els veïns autocaravanistes, que hem conegut avui: la Pilar i l’Enrique.

Esperem i observem la posta de sol.

I després de sopar ens quedem a gaudir de les estrelles i veiem alguna estrella fugaç!

 

Dia 15 – Divendres 14/08/2020 – Cabo Finisterre – Cascada de Ezaro – Horreo Carnota – 47 KM – 1H

ki:68.000

hi:9:15

Ens llevem d’hora doncs no teníem molt clar si seria fàcil aparcar.

Ezaro

Al arribar veiem que el pàrquing que teníem mirat pel google maps (que hi havia una senyal de Prohibit autos) l’han tret!! Aparquem sense problemes:

42.9073516, -9.1259245 Pàrquing

i veiem autos que han passat la nit:

«Ezaro, donde desemboca el único río en cascada de nuestro continente al mar. Con todo el entorno espectacular y bien cuidado»

Anem xino xano cap a la cascada. Fem 1,3 km d’anada:

L’últim tram passem per sobre d’unes passarel.les i està molt ben cuida’t. L’accés és molt fàcil.

Tornem a l’auto, comença a haver-hi molta activitat i inclús hi ha una persona controlant el trànsit! Cal venir d’hora per evitat aglomeracions i anar tranquils, i seguim:

Carnota

Primer anem a visitar el Horreo mès gran de Galícia. Estacionem a la mateixa carretera principal, cap a la sortida del poble:

Pàrquing a peu de carretera
42.8203495, -9.0903467

42°49’21.7″N 9°05’26.0″W (Horreo Carnota)

Un cop fetes les fotos, ens despedim dels companys de ruta que hem tingut avui: Pilar i Enrique.

Anem cap al pròxim destí:

Playa “a boca do rio”

Abans d’arribar al pàrquing, hi ha una petita:

área AC
N 42º 50′ 28» / W 09º 05′ 48»

Si seguim un xic mès endavant, trobem el pàrquing, en una zona boscosa, amb pins, al arribar hi ha un munt d’autos estacionades que han passat la nit:

Pàrquing d’autos
42.8417623, -9.0997686

«La playa de Carnota es una de las más grandes, de unos 7 km., con zonas abrigadas, zonas de surf, zonas de nudismo,…»

Dinem i reposem.

Sobre les 19 anem a la platja. És una platja diferent, amb una part de roques i molt llarga, de sorra blanca i fins.

L’aigua del mar entra cap a les roques i està fresqueta. Al entrar a la platja hi ha un cartell de que cal anar en compte amb la pujada de la marea.

Fem un tomb i els nens es refresquen. Repte aconsseguit, un bany a l’Atlàntic!!

Traiem la sal i la sorra a la dutxa exterior, amb mascaretes i gel desinfectant per les mans.

I tornem a l’auto a veure el Barça.

Sopar i dormir.

Dia 16 – Dissabte 15/08/2020 – DESCANS

Hem dormit molt tranquils, no se sent ningú.

Fem dia de descans.

Ens plou durant la nit i tenim els bolets oberts, i ens remullem.

Avui és un dia especial, és el Sant de la Ona. Està molt il.lusionada.

Com que el lloc ens ha agradat, decidim passar el dia de descans aquí.

Sortim al matí cap a la platja, per gaudir del entorn, sorra blanca, aigua color blau turquesa, hi ha molt poca gent, doncs la mar està alta :

I el dia ens regala una visita molt especial, una llúdriga:

Ens la quedem observant, té un nedar molt elegant, es frega contra les pedres i es cruspeix varis crancs.

Tornem a l’auto a dinar.

Per la tarda, el temps es torna boig, ara sol, ara xirri miri, ara el gran diluvi…

Nens monten lego, nosaltres a condicionen l’auto.

Dutxes, sopar i dormir.

Teníem mirat la opció d’anar a:

Playa de Lira

«Donde puedes pernoctar idílicamente, si encuentras sitio, claro.»
42°48’44.6″N 9°06’32.6″W

però no ens movem.

Dia 17 – Diumenge 16/08/2020 – «PLAYA A BOCA DO RIO» Carnota – Castro de Baroña – Faro Corrubedo – Olveira Duna Corrubedo – Boiro – 84 KM – 1H 45M

 

hi: 9:45

ki: 68.048

Esmorzem i arrenquem despres de parar a l’àrea d’autos a buidar i omplir. El cel està molt tapat, i de tant, en tant, cauen gotes… a veure com va el dia.

Pel camí anem buscant un Forn de pa, fins que trobem una furgoneta que està repartint pels pobles i ens parem en el voral i ens aprovisionem. Quina sort!!

Castro de Baroña

42°41’41.1″N 9°01’28.5″W – pàrquing Centro de Información

El primer pàrquing està ple, creuem cap a l’altre costat de la carretera, i aparquem sense cap problema.

Caminem i anem a visitar el Castro de Baroña:

Es conserva molt bé i ens dona una idea de com ere’n els pobles fa molts i molts anys.

Retornem cap a l’aparcament. Girem, per sortir del aparcament, doncs l’altre entrada és molt dolenta i hauríem tocat a terra.

Seguim fins al:

Faro de Corrubedo

pk – N 42°34’35», W 9°05’23»

Aparquem i fem un tomb rápid pel far, no ens ha agradat gens, està molt descuidat:

Seguim avançant fins a:

Olveira Duna (Corrubedo)

pk- N 42º35’05” W 9º2’41”

Al arribar un cartellet ens informa que no podem pernoctar:

Aprofitem per dinar.

I sortim a fer els dos itineraris marcats. No es permeten Gossos, o sigui que deixem a la Mel a l’auto.

Primer agafem les passarel.les de fusta, d’uns 600mts, que ens porten fins a la base de la gran duna mòbil de sorra, Duna de Olveira Corrubedo, de mes de 20 mts d’alçada

Desfem el camí fins al pàrquing i agafem el camí del mar que ens porta fins a la «laguna de Carregal» amb connexió amb el mar. D’uns 1,5 km d’anada. El camí no té res d’especial:

però al final ens quedem bocabadats. Colors turquesa i una sorra fina blanca, ens cautiven. Veiem com el mar va entrant:

Desfem el camí fins al pàrquing, tornen a caure gotes.

Marxem cap a:

Boiro

Hay 2 àreas:

N 42º 38′ 30» / W 08º 53′ 49» – AREA AUTOS BOIRO (PLAYA XARDIN)

N 42º 37′ 59» / W 08º 51′ 11» – AREA AUTOS BOIRO PLAYA MAÑONS

Escollim la primera. Al arribar ja hi ha varies autos estacionades. Al arribar se’ns obra la valla:

I a ploure s’ha dit. No ens podem queixar perquè ens ha respectat força.

Anem a la màquina a pagar. Cal tocar la pantalla per poder introduïr les dades i realitzar el pagament.