Busquem informació per aquest cap de setmana, voldríem haver anat a esquiar, però el canell de l’ Ona necessita un temps més de descans.

Havíem sentit a parlar d’una nova Àrea d’autocaravanes a l’Albi, i tota nova iniciativa mereix que anem a investigar.

Mirem la pàgina web de l’Ajuntament de l’Albi:

http://www.Albí.cat

Poble Camper Friendly, doncs disposa d’una magnífica àrea per a autocaravanes.

Veiem també, que cada primer dissabte de mes fan visites guiades, de dues temàtiques (pintures rupestres, i l’oli), igualment enviem un e-mail a l’ajuntament a veure, si hi ha sort i tenen alguna visita aquest cap de setmana i ens hi podem afegir.

Divendres 14 de gener 2022 – Igualada – Albi – 81 km – 1h 15 min

Un cop recollits els nens d’anglès, i amb l’auto ja preparada marxem cap a l’Albi, són les 20:00. Tardem aproximadament 1h, fem Igualada, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Montblanc, l’Albí.

Àrea d’autocaravanes l’Albi: 41.4248539, 0.9424650

És un espai amb encant, equipat per a poder buidar aigües grises i negres, zona de barbacoes, ben il.luminat, wifi, vuit punts de llum i zona pícnic. L’àrea està rodejada de pins i propera a la zona esportiva i de serveis del municipi. Disposa de 8 places, però n’hi caben més.

Veiem que tenen instal.lada una bústia, per deixar els tiquets del consum fet al poble, així per un costat estimulen el consum en els comerços del poble, que disposen de productes locals, i a la vegada financien l’Àrea que és gratuïta, ho trobem una molt bona iniciativa.

En arribar, ja hi ha 11 autocaravanes estacionades, o sigui que les places oficials estan plenes, i busquem algun lloc on no molestem i estacionem.

Sopem i tot d’una rebem un WhatsApp de l’Oriol (69777672), el guia de l’Albi, que l’Ajuntament li havia facilitat l’e-mail que els hi havíem escrit, i ens contacte oferint-nos fer una visita al poble i  al castell, per demà a les 11:30, i estem encantats. Li preguntem com pagar els seus serveis, i ens diu que en acabar la visita, la voluntat.

Dissabte 15 de gener 2022 – l’Albi

Hem dormit molt tranquils.

Ens llevem i anem al forn de pa del poble, a aprovisionar-nos. Al cap de poquet, tenim sort, una furgoneta marxa, i ens podem col.locar a les places amb llum.

El Jan aprofita per fer giravoltes amb el cotxe 4×4 dels Reis, i disfruta aixecant pols, saltant els marges, derrapant… I després, clar, a netejar el cotxe, ple de pols, pedres, pinassa…

A les 11:30, apareix l’Oriol, i comencem la visita. Caminem per l’Avda Catalunya, fins accedir al casc antic. On les cases estan construïdes sobre l’antiga muralla, i encara es pot observar un trocet del pòrtic d’accés, i baixem pel Carrer de la Trillà, on separaven el blat de la palla (on hi ha una petita font pels gossos) :

Al llarg del recorregut, trobem fotografies antigues, que es poden comparar amb l’actualitat. Anem fins a la Plaça de l’Homenatge a la Vellesa, plaça totalment portificada, on els arcs d’ogívals i els arcs de boca de canó, ens fan gaudir de valent:

L’Oriol, ens ensenya una antiga bancada de pedra, sota uns plataners enormes i força antics, lloc de reunió de la gent del poble, on es parla de tot, i s’arregla el món. Aquest espai social està sobre de l’antic abeurador de les mules (ara totalment sec):

Just davant mateix, s’ubica l’antiga i malmesa, casa del mestre Tomàs, i  l’Ajuntament, que temps enrera, va ser l’escola del poble. També parem atenció al Carrer del Call, barri jueu, sense sortida, on destaca l’antic Alberg, amb una fantàstica portalada i uns ampits sota les finestres, :

Gaudim del Carrer Major, amb els seus pòrtics, on encara es conserven els antics llums de torxa, i on la riuada del 22/10/2019 ha deixat marques a les seves parets.

Seguim caminant, i arribem al Portal dels Aubís, on en queda un petit record del pòrtic de la muralla, i al centre de la plaça trobem el pou, actualment en desús. Creuem el riu, que està totalment sec, i arribem a L’Ermita de Sant Cosme i Sant Damià, del s. XVII, va ser restaurada al 1909, d’una sola nau.

Al costat de l’Ermita trobem un gran Cargol, i l’Oriol novament ens explica que la gent de l’Albi, són CARGOLS, i la llegenda diu que:  “Antigament, a dalt de tot de la teulada de l’Església de Santa Maria, hi havia una bola, i un dia els vilatans es van adonar que brillava molt, i van decidir pujar a agafar-la, ja que es pensaven que era d’or, quan la van tenir a les mans, es van adonar que brillava tant, perquè la baba d’un cargol l’havia deixat ben lluent.”

L’Oriol ens obra la porta, donant 3 voltes amb la clau, i en el seu interior es guarden pintures, i un canelobre, provinents del castell.

Pugem al primer pis, i gaudim del rossetó, on l’Oriol ens explica que el raig del sol, per Sant Joan (23/06), es projecta, a través del punt vermell, fins al mig de l’altar i antigament es creia que era un bon senyal per anar a recollir la collita.

Pugem un pis més, fins a dalt del campanar, les escales de cargol d’accés, són molt estretes. Anem per torns, doncs és un espai petitó. Gaudim de les vistes del castell, i observem de ben a prop la Campana Maria Antonieta.

Desfem un xic el camí, i pugem fins al Castell, aquest és d’origen medieval del s.XII.

L’Oriol, ens obre la porta d’accés:

Fou engrandit i reformat a finals del s.XV. Convertit en palau renaixentista, i assaltat, saquejat i incendiat vàries vegades, quedant molt malmès a dalt del turó. Fa 10 anys va ser restaurat, però és una llàstima que no es fés ben fet, doncs sembla inacabat ….Tot i així, ho gaudim, acompanyats per les explicacions del guia. Primer, la zona d’entrada dels carruatges:

Tot seguit la zona de recollida d’aigües, i el pou:

Seguim, i observem les restes del poblat Iber que s’han descobert:

I també l’antic rentador, la finestra dels enamorats, i dues tines enormes de vi.

Inclús les restes de l’antic moli d’oli, i acabem amb una projecció sobre l’evolució històrica del castell.

Tornem a l’Àrea a dinar.

A la tarda, fem el primer vol, amb el nou membre de la família, un dron, que ens han portat els Reis, i que ens faran gaudir de les nostres escapades, vistes des d’un nou punt de vista.

Sopar i descansar.

 

Diumenge 16 de gener 2022 – l’Albí

Avui volem estirar les cames, i busquem una ruta per l’entorn. Escollim la Ruta dels Molins del “Riu Set”, en total fem uns 12,7 km.
En els segles XVII i XIX, el molí fariner era una de les poques indústries de la pagesia catalana. Aquests van ser ubicats al costat d’un cabdal d’aigua, i en un paisatge on hi hagués pendent, per assegurar un salt, i per últim, on el sòl fos de roca per poder-hi construir el molí i enfonsar-hi el cacau. I evidentment havia d’estar ben comunicat.
Sortim amb les xiruques posades, pals a les mans, i motxilla a l’esquena, amb aigua, fruita..etc.
Creuem el poble 
Hort del Solsona
Al llarg del recorregut, hem tingut l’ocasió d’anar gaudint d’un paissatge típicament garriguenc. Construccions de pedra seca, com les antigues cabanes de volta, marges, camps d’oliveres.
Vistes del Molí del Carinyo
Pou de Gel, construcció de pedra, molt ben feta, de grans dimensions, poc visible, ja que excepte la part més alta, la resta està sota terra per conservar la frescor, per poder mantenir el gel, com més temps millor. (La gent hi ha tirat deixalles a dins,….sense comentaris….)
Els nens s’ho passen bé, provant la resistència de les plaques de gel:
I fem una parada a l’antic Forn de Vidre, i aprofitem per fer volar el Dron, i fer alguna foto aèria, estem amb la L de pràctiques
Seguim gaudint dels camps d’oliveres, i de més construccions de pedra seca:
Descobrim les ruïnes del Molí Rosselló – II
A partir d’aquí el tema se’ns complica, doncs no hi ha res marcat, fem servir el GPS i la intuició, per poder continuar. Passem per sobre el Mur del Molí i anem sortejant els arbustos.
Fins que arribem al segon Molí Roselló, aquest molt més gran, però amb força mal estat.
Aquí ja re-emprenem els camins, gaudim dels paisatges d’oliveres
i pel camí trobem una fantàstica cabana de volta, i ens hi acostem per veure-la de prop:
I en un tres i no res, ja som a l’àrea. Un xic cansats, doncs estem rovellats de les vacances de Nadal.
Aprofitem per descansar, i dinar.
I ja anem recollint per marxar cap a casa, aprofitem per buidar. Una curiositat és que les aigües negres s’aboquen en el mateix lloc que les grises, i s’ha d’aixecar la «trampilla», ho trobem un xic marrano, doncs has de tibar d’una cadeneta, amb les mans…, crec que és millorable.
Molt satisfets del lloc, gràcies a l’Albi per posar-nos-ho tant fàcil. Repetirem segur !!!