Dijous 30/04/2026 – Igualada – Llac Matemale – 160 km – 2h 30m

Avui ens hem agafat festa, doncs aquest pont no juguem a bàsquet i ho hem d’aprofitar per sortir amb l’autocaravana.

Ahir al vespre no vam ser capaços de sortir, els nens tenien entrenament i estàvem molt cansats. O sigui que ens llevem d’hora i un cop esmorzats, ens posem a preparar les coses per marxar.

Entre pitos i flautes sortim de casa a les 10:15, destí:

Aparcament Matemale – 42.5655, 2.1044

Just davant del llac Matemale, a l’altre costat de l’àrea de pagament i zona recreativa. És gratuït i permeten la pernocta durant la temporada baixa. En temporada alta hi ha barrera d’alçada i per tant no podem accedir amb els nostres vehícles.

En arribar trobem la barrera d’alçada oberta, accedim sense dificultat i ens estacionem còmodament mirant el llac. Trobem varis campistes ja estacionats. Hi ha taules de pic-nic i barbacoas.

Avui no fa gens de bon dia, però el fet d’haver sortit i gaudir de les vistes ja ens omple.

Els nens volen avançar feina, estan fent 4rt ESO i tenen treballs i exàmens, per tant, passem la resta en aquest indret.

Sortim a estirar les cames però el cel està molt negre i tornem a entrar a l’auto.

Sopar i descansar.

Divendres 01/05/2026 – Llac Matemale – Montlluis –  11 km – Gorges de la Carançà – 14 km 

Hem dormit super tranquils, sembla que el dia hagi millorat un xic.

Esmorzem i anem recollint, hem decidit arribar-nos a Montlluis, concretament a:

Mont-Louis – 1 Place D’Armes – 42.5077, 2.1224

La zona està molt ben ubicada a l’antic fossat de la ciutadella i és gratuïta (gràcies al municipi). Disposa de sistema de buidatge d’ aigües grises i negres, però no hi ha aigua potable. La seva ubicació és ideal per visitar la ciutadella, el poble i el forn solar.

A mesura que anem cap a Mont-Louis, una boira espesa ens acompanya. Accedim sense dificultat a l’estacionament per autocaravanes, passant per sota d’un arc. Estacionem i entrem a visitar el poble.

Primer parem a una botiga de comestibles on ens aprovisionem de pa, platans, i espatec. I en una formatgeria, comprem varis formatges francesos i una ampolleta de vi blanc.

El Jordi s’acosta a l’auto a descarregar la compra i tot seguit fem un tomb, passem pels antics safareixos.

I pugem fins a dalt de tot, la boira ens acompanya en tot moment, intentem accedir a la Ciutadella però resulta que no es visitable, però trobem uns cartells indicatius cap a la dreta de Tour Citadella, i els anem seguint.

La Citadella ara la fan servir per entrenar els militars, en trobem varis fen maniobres.

Localitzem el Forn solar, que volume visitor però el temps no acompanya.

Al final la volta sencera ens suposa uns 3,5 km.

Tornem a l’auto molt satisfets i decidim moure’ns per anar a dormir, ara s’ha aixecat la boira:

Ens traslladem a Toès i Entrevalls. La carretera, la D66,  la recorrem amb tranquil.litat, doncs hi ha forçes corbes i desnivell.

Thuès-Entre-Valls – 42.5227, 2.2221

Aparcament per a autocaravanes al peu del congost de Carançà. Per accedir-hi cal creuar el pont que prohibeix vehicles de més de 3,5 tones, excepte vehicles de servei.

Hi ha uns 400 mts de pujada, és bastant empinada fins a la barrera d’accés.

Disposa d’una zona planera, exclusiva per capingcars, amb algunes zones ombrejades.

De pagament i disposa de zona de buidatge, aigua negres, grises i blanques.

Passem el pont, i posem el canvi de mà de l’auto en manual, per poder pujar més còmodament, fins a la barrera d’accés, ho fem sense problemes, és cert que no trobem a ningú de cara.

Agafem el tiquet i cap a dins, a l’esquerra, seguint el cartell campingcars, estacionem sense cap problema, la zona està plana.

Aprofitem per dinar.

Traiem les cadires i gaudim de l’indret, veiem el tren groc varies vegades.

Screenshot

Els nois tenen feina i aprofiten la tarda per treballar.

Sopar, peli i a dormir.

Dissabte 02/05/2026 – Gorgues de Carançà

He dormit sentint el soroll de l’aigua, quin goig.

Esmorzem i ens preparem per sortir d’excursió, agafem xiruques, uns pals de caminar per mi, plàtans, aigua, i espetec.

Som-hi, sortim xino, el primer tram és planer i pel costat del riu La Carançà.

Trobem un primer pont i tenim subtes per on anar, i finalment decidim creuar pel pont i seguir Corniche. A partir d’aquí, trobem un ziga-zaga amb pujada constant, jo pateixo força, però els nens també van remugant.

Un cop a dalt de tot ja tot canvia, el camí esdevé planer, i comencem a disfrutar. Trobem forats a la roca i una línia de vida per anar-nos agafant, uau que guai.

Anem amb precaució i en els trams més estrets anem agafant-nos a la corda.

Pel camí trobem varies portes d’accés a una antiga mina.

Seguim avançant, i localitzem les passarel.les, cal pujar escales verticals de ferro, ho fem sempre de un a un, tal com indica el cartell. El Jan va a davant, l’Ona darrera, jo i al darrera tancant l’expedició el Jordi.

En total hi ha 10 passarel.les, de varies tipologies.

La primera és de ferro, i les passarel.les encorades a la paret de la roca, amb cable per agafar-nos.

La següent, és un pont penjant que es belluga de valent, el Jan passa el primer un xic cohibit, i darrera d’ell la resta.

El tercer és una passarel.la fixe, amb corda sols a un costat. I el fem còmodament, aquí gaudim del soroll de l’aigua, que és ensordidor.

Trobem algunes famílies amb gossos i patint. Si el gos és petit el posen a la motxilla, però no creiem que sigui una excursió per portar gossos. Trobem una família que per passar les passarel.les i les escales verticals es posen el gos a l’esquena però ufff…quin patir.

Seguim per una passarel.la fixe, i torna a tocar pujar escales, i agafar la passarel.la clavada a la roca, cal anar en compte doncs hi ha planxes del terra abonyegades que ens fan pujar les pulsacions.

La passarel.la 8 fa molta patxoca, pugem per una escala vertical, caminem per una passarel.la agafada aeust cop a la paret de l’esquerra, i creuem un pont penjant, però la passarel.la fa panxa, i li han posat unes fustes per sortejar-ho je je.

La 9 és més fàcil, és una passarel.la fixe sobre el riu.

I com que cal posar-ho difícil, ens trobem que hem de passar per sobre d’un tronc recolzant-nos contra la roca.

I ja passem per la passarel.la 10, senzilla

I ja localitzem el pont de pedra on donem per acabada l’excursió.

Baixem al costat del riu i fem parada i fonda per menjar un xic i reposar.

I ja desfem el camí, ho fem pel mateix camí que hem pujat, doncs hem trobat uns catalans que ens han dit que l’altre camí és per dins del bosc i no hi ha vistes.

I ja fins a l’auto, jo estic força cansada, i els nens un xic també.

Passem per la dutxa i dinem. Decidim quedar-nos aquí a dormir una nit més, doncs estem perfectes.

Passem la tarda nens treballant i alhora reposant.

Aprofitem per enviar a varies protectores de gossos el formulari per adoptar un gos/a. Ja ho hem consensuat tots quatre. Volem tenir un nou membre a la família, creiem que podem donar una oportunitat amb algú.

Sopar, barça i a recuperar forçes.

Diumenge 03/05/2026 – Gorgues de Carançà – Igualada

Aquest matí ens lleven sense pressa, esmorzem i tenim pensat anar a unes Termes, a aprofitar el matí.

Utilitzem els serveis de buidatge incloses en el preu.

Passem per la caixa a pagar

De sobte els plans canvien i ens truquen de la protectora sosboyero de Berna que tenen una gosseta per adoptar. El cor ens va a mil, i sense ni pensar baixem a coneixia-la.

És una cadelleta de 5 mesos, de mare Mastina i pare desconegut,

Aquí us la presentem, es diu DUNA i és preciosa i un xic porugueta.

I ja fins a casa donem per tancada la sortida.