Divendres 16/07/2021

Avui marxem de cap de setmana a Sant Joan de Vilatorta. Arrenquen sobre les 17:00 fa molta calor.

Els índex de Covid19, de la variant Delta, estan disparats a tot Catalunya, la desescalada no s’ha fet de forma correcte i si li sumem que la gent es pensa que ja ha passat tot, fa que estem com estem…

El Jordi i jo portem posades la les dues dosis de la vacuna Pfiser (per responsabilitat), però els nens que tenen 10 anys no. Per tant, prenem mascaretes, gel desinfectant, i anem sols, complint així totes les mesures sanitàries actuals, i aplicant sentit comú en tot lo què fem.

Al arribar a Sant Joan de Vilatorta, anem seguint la senyalització de pàrquing autocaravanes. Es tracta d’una àrea petitona, disposa de 4 places exclusives per autocaravanes, amb llum, i serveis d’aigua neta, grises i negres, contenidors, i totalment gratuïta, just al costat del Parc de les Set Fonts. Amb terra de terra, i al costat del pàrquing de cotxes.

41.92167   /   2.32167

Ens estacionen a una de les places habilitades i anem a estirar les cames pel Parc, on veiem la Font amb 7 boques, un restaurant amb taules exteriors,

i un parc infantil amb tirolina inclosa !!! que fan que els nens gaudeixin del lloc només començar.

Sopem i acabem sent unes 8 autocaravanes pernoctant juntes

Dissabte 17/07/2021

Hem dormit molt tranquils, i amb bona temperatura.

Ens lleven d’hora i preparem entrepans per esmorzar en ruta. I sortim a far la ruta dels refugis aeris.

Esta molt ben indicada amb pals de fusta des del mateix aparcament

https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-julia-de-vilatorta-ruta-aerodrom-78438801:

 

 

 

El primer que trobem es el Refugi de La Font del Vern, que es accesible i es cumoniquen a traves d’un passadís:

 

Seguim caminant,la calor ja comença a apretar, i ens trobem amb el Refugi de la Sauleda, 

 

Agafem trams de carretera que sens fan un xic pesats i parem a agafar forces al Refugi de l’Omeda2, tot aprofitant pe esmorzar:

 

El següent tram gaudim de les ombres del bosc  trobem El refugi del Llopart:

 

Seguim per dins del bosc fins El refugi de l’Estat Major   Que comunicava la pista d’aterratge amb el polvorí:

 

Seguim pel bosc fins al Polvorí:

I desfem un xic el camí, i tornem a estar a ple sol, fins al final de la ruta, fem una parada a l’Hangar dels avions, del qual sols es conserven unes restes de les parets:

L’últim tram és pel carril bici del costat de la carretera.

Acabem amb un bon dinar al Restaurant de les Set Fonts, sota l’ombra dels arbres, per descansar:

I anem cap a l’auto a descansar, i protegir-nos de la calor que fa.

Dutxa d’aigua freda, peli, sopar i dormir.

Diumenge 18/07/2021

Ens aixequem d’hora, preparem entrepans per esmorzar i a les 9 arrenquen Ruta dels Molins.

La ruta comença des del mateix aparcament, i va de Sant Julià de Vilatorta fins a Calldetenes. La ruta d’anada és de baixada, la major part amb ombra.

El primer molí és el Molí d’Altarriba, entrem a dins i veiem les restes que en queden:

Seguim per dins del bosc, i al pujar unes escales trobem la petita Font vermella:

Ara seguim un tros a ple sol, passant pel costat d’unes granges, on en una hi ha cabretes, i just al costat un gos llop, que va mossegant el filat, per intentar…

Tornem a entrar al bosc, i seguint pel costat del riu, anem parant fent fotos i llegint els cartells indicadors:

No baixa molta aigua, inclús en algun tram està totalment sec. Trobem un pont de fusta, i el creuem per anar a veure l’Església de Sant Martí de Riudeperes:

El camí transcórrer pel costat del rierol, però baixa poca aigua, inclús algun tram està del tot sec:

Passem pel Molí de la Calvaria, que en principi es visitable els diumenges de 10 a 12, però el trobem tancat:

El camí està molt transitat, però són gent local, doncs no van parant com nosaltres fent fotos, i llegint les indicacions.

Creuem per sota la carretera, i trobem el Molí de Rosanes, concretament la seva façana exterior:

Tot seguit passem per davant del Molí de la Frontera, i al cap de poc per la Font de les Eres:

Parem a esmorzar a una taula de pic-nic, davant el Molí del Pujol, i veiem uns quants galls d’indis corrent amunt i avall:

I de nou a ple sol, anem fins al final de la Ruta, la Bassa del Blanqueig, aquest últim tram ens sobra.

Desfem el camí, ara tot fa pujada, i les cames ja estan cansades. Però tot esforç té la seva recompensa, i què millor que una guerra d’aigua amb el pare:

Anem a l’auto xops com Polls, dutxa, dinar i recollir.

Si una pega li hem de posar a l’Àrea és que sols hi ha un punt d’aigua, per tant, la gent l’útilitza tant per netejar “el porti”, com per omplir d’aigua.