Divendres 30/09/2016 – Igualada – Sant Joan les Fonts


Anem a St. Joan les Fonts, prèviament enviem un e-mail a [email protected] per preguntar on pernoctar, i ens informen que  estan instal.lant una nova Area d’Autocaravanes, però encara no està en funcionament, però que no hi ha cap problema per estacionar i/o pernoctar, i ens recomanen l’aparcament al costat de l’església parroquial o a l’àrea de picnic del costat de l’escola Castanyer. 


Davant de tantes facilitats dona gust visitar-los, per tant, anem a la zona indicada, i ens aparquem davant de l’escola, doncs veiem que l’església van repicant les campanes i preferim dormir un xic més tranquils, uns metres més endavant: 

42°12’49.0″N 2°30’24.3″E


Dissabte 01/10/2016 – Ruta de les tres colades (Sant Joan les Fonts) – Coves Serinyà – Les Estunes (Porqueres) – Santa Pau


Ens llevem força d’hora, hem estat super tranquils, i fem una ullada a l’Àrea de picnic, que disposa d’unes barbacoes, aigua i uns WC de peu.

Un cop preparats amb calçat adequat (xiruques), ens dirigim cap a l’església parroquial, i baixem cap a baix, veient el pont medieval sobre el riu Fluvià, allà trobem l’oficina d’informació i turisme, que no obren fins les 10, o sigui que iniciem la ruta que teníem programada, 












La ruta de les tres colades, itinerari 16 (marques grogues) d’uns 6 km, de dificultat moderada, circular, que ens porta a gaudir d’uns paratges de gran bellesa i de la natura, tardem unes 3h doncs anem amb nens i disfrutem de tots els moments. 



El recorregut transcorre per una interessant zona de cingleres basàltiques, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, amb alguna mostra de bosc de ribera i interessants mostres d’arquitectura industrial a la vora del riu.

Primer baixem pel costat de l’oficina de turisme a veure el El Salt del Molí.


Desfem el camí i ens enfilem per les escales al costat de l’església, i seguim les indicacions del Molí Fondo, en aquest indret podem observar tres colades de lava, l’antiga fàbrica de paper i el Salt del molí el veiem de cara. 

 Tornem a pujar, desfent un trosset del camí i seguim les indicacions cap El Boscarró, passant per un parell de miradors, aqui deixa d’estar indicat, però no té pèrdua, trobem també el Poblat Iber


Al final del camp tornem a trobar les indicacions, un gir a l’esquerra ens porta a Pedrera del Boscarró es tracta d’una antiga pedrera de basalt que es va deixar d’explotar a principis de segle.  

Seguim les indicacions fins a trobar la indicació de la Font de can Xervanda (no potable), baixem a veure-la, hi ha un parell de taules molt curioses metàl.liques, aquí aprofitem per fer una paradeta.




Tornem a pujar fins al camí principal i seguim les indicacions, aquí trobem algun tram del camí amb moltes pedres que fan que els nens s’ho passin super bé, fins a la Cinglera de la Font Freda, antiga pedrera.

 

 Després d’aquest punt, l’itinerari travessa el riu per unes passeres de pedra, cal anar en compte doncs si es mullen rellisquen, anem ajudant als nens saltant de pedra en pedra, per ells és una aventura, llavors el camí transcorre uns metres per la riba dreta per tornar, després, a la riba esquerra, per una altre passera de pedra.


Més endavant, trobem un meandre de la riera de Bianya i seguint les indicacions el camí s’enfila i al cap d’amunt cal girar a l’esquerra (no està indicat) per tornar pel camí que transcorre per la part superior de les cingleres fins a Sant Joan les Fonts, tot passant per una granja amb vedells, gallines soltes…etc.


I el camí ens porta de nou davant de l’escola del castanyer, on tenim l’Auto aparcada.

Estem moolt satisfets i hem gaudit d’aquest indret.

Agafem l’autocaravana i ens desplacem cap al nostre pròxim destí les Coves Pre-històriques de Serinyà.

42°09’39.8″N 2°44’45.5″E

Disposa de gran aparcament, inclús una zona per autobusos.


Al arribar anem a la recepció, doncs són la 13:00 i ens informen que estem a temps de poder fer els tallers amb els nens, i que la visita pot ser amb guia o per lliure amb un aparell d’autoguia.

Preu entrada adult: 6 € i els nens a partir de 5 anys 3 €.

Els nens decideixen fer els tallers, fan: TIR AMB ARC, PINTURA RUPESTRE (a la paret d’una mini-cova, amb tampons, plomes i les mans) i els hi ensenyen com es feia el FOC. Els nens ho gaudeixen.



Tornem a l’auto a dinar i a les 16:00 entrem a fer la visita a les coves amb l’audioguia, doncs considerem que és mès ràpid i els nens ens fan de guies turístics.




Es visiten 3 coves:

La Cova de l’Arbreda La cova Mollet



La Cova del Reclau-Viver







Es tracta d’unes coves molt petites, no hi ha ni estalactites ni estalagmites, sols s’entra en la última, però és força curiòs, i tenen tot l’entorn molt ben condicionat.
Seguim el nostre itinerari, fins a Banyoles, al aparcament de Les Estunes (Porqueres).

42°06’48.5″N 2°44’47.8″E



Al arribar ja ens emprenyem, doncs teníem la intenció de Pernoctar aquí, però han posat un cartellet del tot incòmode, on no permeten pernoctar les autocaravanes


o sigui que ens replantegem el tema, i decidim fer l’excursió, doncs són les 18 i encara s’hi veu. Ens tornem a calçar adequadament, amb xiruques i agafem  els frontals.


Es tracta de 2 rutes molt senzilles, que les empalmem i que no arriba als 2 km.

El Bosc de les Estunes és un dels racons més emblemàtics del municipi de Porqueres: les baumes i les esquerdes de travertí; els roures i les alzines ufanoses; la llegenda de les Goges, el silenci que talla i l’ombra fresca, les heures enfiladisses i els cants discrets dels ocells conviden a una passejada tranquil·la i plena de la pau del lloc.

Les goges (fades), segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien festes o bé hi filaven tota la nit. Tenien els seus palaus entre les esquerdes de les roques i ningú no les havia pogut veure mai. Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes.

Són escletxes immenses al terra del bosc que s’han obert degut a terratrèmols prehistòrics i que han format coves i passadissos subterranis, nosaltres sols aconseguim trobar:

– una escletxa d’uns 20 mts de llarg que la recorrem per dins caminant, amb els nens fins a la seva sortida, sense dificultat

  

– una escletxa d’uns 30 mts de llarg sense sortida, que no ens atrevim a fer amb els nens, doncs ens fa un xic de respecte i sols ho fem els grans.

No sabem si n’hi ha alguna altre, doncs la veritat és que no està ben indicat, doncs algú s’ha entretingut a fer malbé els cartells indicadors.

No aconseguim veure el roure centenari tampoc.

La veritat és que és un lloc molt diferent.

Seguim el itinerari, i com que tenim la intenció d’anar a visitar els gorgs de Les Planes d’Hostoles, de camí tenim l’Area d’Autocaravanes de Santa Pau, o sigui que decidim pernoctar-hi.

42°08’48.2″N 2°34’06.2″E


Aprofitem per comprar pa i embotits a les 2 botiguetes a peu de carretera que ja tenim com a referència d’altres vegades que hem estat en aquest poble.


Sopar i descansar.


Diumenge 02/10/2016 – Santa Pau – Igualada


El temps ha empitjorat, i decidim donar per finalitzat el cap de setmana, tornem cap a casa molt satisfets.