Divendres, 17 de febrer 2017 Igualada – Vic


Anem a dormir a l’Area d’autocaravanes de Vic. 

Aquesta Àrea disposa de tots els serveis, ho tenen molt ben acondicionat i envoltada de zona verda.

 




Dissabte, 18 de febrer 2017 Vic – Montesquieu – Vidrà


Hem passat una molt bona nit.

Després d’acondicionar-nos, ens desplaçem fins a l’aparcament del Castell de Montesquieu.

Un cop passada la via del tren, la carretera és un xic estreta, però es passa perfectament.

El aparcament està inclinat, estacionem i accedim xino-xano al Castell. Paguem 3,5 € per adult, els nens menors de 12 anys no paguen.


El aspecte exterior del castell ja ens dona bones sensacions, la veritat és que és petitó però està molt ben conservat.



Al començament projecten un audiovisual sobre l’origen del castell i dels seus propietaris, la veritat és que està força ben aconseguit.

Tot seguit comença la visita guiada per les diferents estàncies del castell: l’església, les sales d’estar, el dormitori, les terrasses…etc.

Es conserven les diferents sales i mobiliari, en molt bon estat, i hi ha peces molt xules: uns escacs, una cadira, un escriptori, un joier i un llit … ens expliquen l’estructura del castell i la història dels seus últims propietaris, la visita es fa amena i la gaudim.





Tornem a l’aparcament, i decidim fer l’excursió de l’obaga del castell, marcada amb marques vermelles, surt del mateix aparcament, el primer tros és asfaltat, però després és tot per pista forestal. 

És un circuït circular, està molt ben indicat (sempre esquerra), el primer tram és tot de baixada, envoltat de pi negre, fins arribar al rierol, passant per costats de camps de pastura, fins arribar a una senyal de via de tren on el camí es desvia a l’esquerra, aquí comença la pujada, per finalment remuntar un altre cop cap al pàrquing castell amb una pendent força pronunciada. Nosaltres la fem amb uns 45 minuts, tranquil.lament.







Decidim no quedar-nos a dinar aquí, doncs la pendent del pàrquing no ho posa fàcil. Anem fins a la zona d’esbarjo de la Font del Nando, al costat de les piscines municipals, disposa d’una zona de barbacoes, cafeteria, i zona de joc pels nens.


 Dinem i els nens s’esplaien a la zona de jocs.



Decidim fer una passejada pel poble, la veritat és que no té res d’especial, sols ens crida l’atenció que els carrers tenen penjades fotografíes antigues dels carrers.

Tornem a l’auto i decidim traslladar-nos fins a Vidrà on demà tenim previst fer una excursió.

La carretera és estreta, d’uns 13 km, cal anar amb compte, el paisatge és molt bonic.

Al arribar ens aparquem a la plaça després de passar l’ajuntament.



Sopar i dormir

Diumenge, 19 de febrer 2017 Vidrà – Salt del Molí


Al carrer de sobre de l’aparcament hi ha un forn de pà que està obert.

Un cop esmorzats, ens preparem per fer l’excursió al Salt del Molí.

Anem cap a la sortida del poble, cap al poliesportiu, fins a trobar-nos els indicadors a la dreta:

Baixant pel camí, passem pel costat de la depuradora, i passada una torre d’alta tensió, arribem al pont romànic de Salgueda, sobre el Riu Ges.

+

 El travessem i girem a la dreta. Uns metres després, trobem una bifurcació i agafem el camí que baixa a la dreta que ens portarà a baix al salt del Molí del Salt. Abans d’arribar al salt, ens trobem amb les restes de l’antic molí a la dreta.

El salt és espectacular, disfrutem de valent, quedem remullats. 

La tornada es pot fer desfent el camí per on hem vingut, però decidim travessar el riu Ger per les passeres de formigó, ens costa un xic, i hem de fer equilibris amb els nens, però ho aconseguim.

Seguim el sender marcat que trobem després del petit afluent. El camí s’enfila pel mig d’una fageda fins arribar dalt on trobem una pista, que la seguim a la dreta. És l’antic camí ral que ens porta a l’esquerra cap a Sant Pere de Torelló pel Forat Micó i a la dreta a Vidrà.



Tornem a l’auto a dinar i ens donem per satisfets.