Divendres 18/09/2020 – Igualada – Vic
Comencem la Ruta en Autocaravana cap a Perafita i Prats de Lluçanès.
Sortim cap a l’Àrea d’autos de Vic:
41.9348239, 2.2400630
Paguem 5€ per pernoctar, sopem i a dormir.
Dissabte 19/09/2020 – Vic – Perafita – Prats del Lluçanès
Pel matí fem gestions.
I cap al migdia anem a Perafita, estacionem a la sortida del poble, on hi ha un gran aparcament:
GPS@42°02’44″N 2°06’34″E (759.8 m)
Al arribar, ens sorprenem, amb el munt de cotxes amb remolc de cavalls.
Dinem.
Anem a fer un tomb pel poble, no hi ha problema, doncs des del pàrquing hi ha vorera fins al centre.
Aprofitem per comprar les típiques coques de Perafita:
ESPECTACULARS!!
Tornem a l’auto a descarregar i estirem les cames per veure el Castell de Perafita:
«Es tracta d’un edifici romàntic bastit, probablement, a principis del segle XX. En el seu emplaçament hi havia hagut el mas Puig, documentat àmpliament des del segle XIII. Aquest mas fou la casa de Jaume Puig.
Es tracta d’un castell bastit en època contemporània amb nombrosos elements neogòtics donant un aspecte de «chateau» o castell centreeuropeu.
És un castell de planta quadrada format per nombrosos volums adossats. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que les torres ubicades als extrems tenen dos nivells més.
El castell queda envoltat per un jardí d’estil senyorial, amb grans arbres quedant aquest delimitat per un mur de maçoneria de pedra que delimita una important extensió.
L’escut es troba situat a la façana principal del Castell. Es tracta d’un escut de pedra esculpit dins un marc quadrat motllurat. »
Fem un tomb circular:
Tornem a l’auto i estem rodejats de cavalls:
Marxem cap a Prats del Lluçanès, a descobrir una nova Àrea d’autos:
42.0043614, 2.0338789
La pernocta val 3€ amb llum i aigua inclòs, s’ha de pagar desde la App: «Osona Territori Camper» i disposa d’uns mòduls de wc i dutxa, però que pel tema del Covid19 estan tancats.
Diumenge 20/09/2020 – Prats del Lluçanès
Seguim amb la ruta en Autocaravana per Perafita i Prats de Lluçanès
Avui un cop esmorzats, ens preparen per fer una ruta circular.
El Lluçanès és un altiplà a cavall del Berguedà i Osona, territori ple d’històries de bruixeria que es mouen entre la llegenda i la realitat històrica.
És per això que escollim la «Ruta de la Bruixa Napa»:
Enllaç Wikiloc:
Ruta a peu – Prats del Lluçanès (Ruta de la bruixa Napa)
Anem cap el poble per trobar la ruta, el primer tram es passa per pista ample, a ple sol:
Sant Pere del Grau
Església situada dalt d’un petit turó, vora la casa del Grau de Torroella. Consta d’una nau coberta amb volta d’aresta i té l’absis quadrat.
La façana principal té una porta d’arc de mig punt adovellat, una petita rosassa i a la part superior hi ha uns arquets cecs que es van afegir a principis del segle XX.
La façana està coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull i la teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.
Les primeres notícies que es tenen d’aquesta església són de l’any 905.
A principis del segle XX va ser restaurada i li van afegir els arquets cecs de la façana principal.
Continuem amb la ruta …
La Cadira d’en Galceran
Lloc estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l’enemic a la Vall de Merlès.
La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.
Hi ha un moment que entrem cap al bosc i cal anar en compte perquè hi ha reguerons, i ho trobem enfangat:
Roc Foradat o de la Bruixa Napa:
Una roca dreta amb un forat, pràcticament quadrat, al centre.
La tradició diu que aquí, enmig del bosc, la bruixa Napa preparava els seus beuratges i hi feia els seus conjurs.
LA HISTÒRIA DE LA BRUIXA NAPA
«Hi ha havia una vegada una dona molt vella que vivia a Prats de lluçanès. Quan la gent la va veure, es van convèncer que era una bruixa. Ella és petita i rabassuda, una mica calba i amb la cara molt arrugada. Tenia les gales plenes de crostes, potser per la brutícia acumulada i les dents posades de qualsevol manera; li sobresortien d’una boca immensa. Sempre se la veia amb els ulls lleganyosos i portava un monyet que es lligava amb una cinta vermella.
Ningú sabia de què vivia però mai havia patit gana.
Amanyagava la quitxalla atraient-los a casa seva i els donava llavors de carbassa de bon gust, una gormanderia molt esperada pels més menuts. Si es deixaven pentinar, els n’oferia més. Però tots els que s’havien deixat pentinar acabaven morint i la justícia va decidir intervenir-hi. Desprès de tallar els cabells a les criatures, van descobrir que les criatures portaven una agulla clavada al cap.
Varen anar a buscar la Napa a casa seva, però els va ser difícil agafar-la perquè els esperava al capdamunt de l’escala amb un tallant de trinxar carn.
Finalment, van entrar per la part del darrera inesperadament, se la van emportar. A casa seva hi havia trossos d’una criatura que s’havia trobat llençada en un femer del poble. Concretament es tractava del braç esquerre i del fetge cuit amb sang. Llavors van recordar que els més vells ja advertien que mai hi havia hagut tantes desgràcies als més petits.
La van tancar a la presó del poble posant-li un dogal al coll i lligant-la amb una anella de ferro a la paret. Per jutjar-la se la van endur a Barcelona i allà fou condemnada a mort i penjada a la forca.»
La realitat …
Un lloc on la llegenda es barreja amb la realitat històrica ja que la bruixa Napa realment va existir, el seu nom real era Maria Pujol, era temuda pels seus veïns i va ser acusada de matar una nena l’any 1766 ja que es van trobar algunes restes de la criatura a casa la bruixa, una història macabra que va acabar amb la Napa penjada a la forca.
Sant Sebastià
La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XII, al costat del mas que rep el mateix nom.
En la seva petita esplanada, cada any hi té lloc l’acabament de les curses dels Elois. Des d’aquest indret a 744 metres d’alçada es pot contemplar una magnífica vista de tot el poble de Prats.
I ja fem l’últim tram fins a l’àrea d’autos, per pista.
A dinar s’ha dit.
I aquí acaba la ruta en Autocaravana per Perafita i Prats de Lluçanès tot donant per tancat aquest cap de setmana, ja retornant a la rutina.
A veure com va l’escola, la segona setmana amb mascaretes ….
