CONSIDERACIONS PRÈVIES:

– Farmaciola complerta

– Targetes sanitàries europees

– Bombones gas plenes

– Fusibles de tots tipus

– No hi ha peatges a les carreteres Alemanya.

– El Via T ens funciona a França (de totes maneres sempre passem pel peatge que hi ha les 2 opcions via T i targeta, per prudència)

– Cal portar efectiu, doncs a la majoria de llocs et diuen, cal pagar en «only cash».

– Monedes 1€ pels pàrquings

– Monedes 0,50€ per la llum de les Àrees.

– Carnets Eurodisney


Divendres 02/08/2019 – IGUALADA – VINASSAN – 307 km

Arrenquem un nou projecte, que l’hem estructurat en tres parts: SELVA NEGRA, CASTELLS DE BAVIERA I EURODISNEY.

H: 18:30

Ki: 57.314

Avui fem uns 300 km fins a Vinassan, on sortim de l’autopista, i fem uns 8 km mès fins a l’àrea d’autos, doncs, no ens agrada dormir a les àrees de les autopistes, no es descansa igual:

GPS@43°12’16″N 3°04’26″E

Al arribar hi ha forces autos.

Fa molta calor, i ens piquen els mosquits.

Sopar i dormir.

Dissabte 03/08/2019 – VINASSAN – PÉROUGES – FREIBURG – 774 km

H: 7:40

Ki: 57.601

Hem dormit molt tranquils.

Fem una primera tirada. I parem a esmorzar sobre 10:00, estirem cames… i sant tornem-hi.

Avui és dia de conducció i ens ho prenem amb pasciència.

Fem parada al la Cite medieval de Pérouges, per estirar les cames i dinar:

GPS@45°54’10″N 5°10’31″E

Aparquem sense dificultat al pàrquing de pagament, costa 2€, i és força gran, disposa d’algunes zones amb ombres.

Anem a fer un tomb pel poble, recorrem els seus carrerons empedrats, gaudim d’aquest l’indret, es tracta d’una ciutat fortificada, sobre un turó.:

Comprem una especialitat dolça del poble: Galette de Pérouges

i tornem a l’auto a dinar. Però no ha triomfat gaire, doncs té gust a mantega i molt sucre.

Re-emprenem la ruta, son les 16:00.

Teníem previst fer la pernocta a Besançon, a l’àrea d’autos:

GPS@47°14’13.5″N 6°00’58.3″E

Però anem bé, tant de temps com d’energia, i decidim avançar en la ruta.

Fem una parada tècnica sobre les 18, per berenar, estirar cames…

I a les 18:30 ja som de nou a la carretera.

Creuem el Rin i ja som a ALEMANIA!!!!!!!

I comencem a tenir problemes amb el GPS, no ens posiciona bé, o sigui que adaptem la tablet amb el Google Maps, i dona el pego, d’això se’n diu, al mal temps, bona cara:

A partir d’ara els cartells de la carretera són grocs, i de difícil lectura.

I al cap de poc, sobre les 20:30 arribem a l’Àrea d’Autos de Freiburg:

GPS@47°59’59″N 7°49’32″E

És una Àrea molt gran, amb 75 places, al arribar queda molt poc espai, paguem 10€ en efectiu, i tenim opció de llum, posant 1€ al poste de la llum, hi ha parcel.les de llargades diferents i amb preus diferents (grogues, blaves o a l’altre costat carrer):

A recepció demanem informació , un mapa, per demà poder anar a visitar la ciutat.

Anem a estirar les cames, pel seu voltant hi ha jardins molt xulos, sopar i dormir.

Diumenge 04/08/2019 – FREIBURG – GENGENBACH – BADEN-BADEN – 122 km

Avui no tenim pressa i a les 10:00 marxem xino-xano a visitar la ciutat.

Seguim les indicacions del mapa que ens han donat a l’àrea, és a dir, sortint de l’àrea cap a la dreta, i el següent camí cap a l’esquerra en diagonal, creuant el parc fins a trobar el tramvia, i llavors tot recte, i en uns 15 minuts som al centre. No té pèrdua, es passa per sobre de l’estació de tren, és seguir el tramvia.

Ens sorprèn el munt de tramvies i bicicletes que circulen pel centre, i no hi ha gens de contaminació acústica és tot un plaer:

Anem fins al punt d’informació on paguem 1€ per un mapa:

I seguim tot el recorregut marcat en vermell.

En els carrers hi ha un munt de Bache (canals), per on corre l’aigua fresca, que proporcionen un clima molt agradable a la ciutat, nens jugant i joves remullant-se els peus.

Porta de Martín:

Porta de los Suabos:

Münsterplatz (plaça de la catedral)

Historische Kaufhaus (magatzems): edifici construït entre 1520 i 1532, antic edifici d’aduanes.

Inclús trobem un canal amb el cap d’un cocodril:

Tornem cap a l’àrea pel mateix camí.

Dinem, aprofitem per buidar i marxem.

Hi: 15:00

Ki: 58.375

Anem a Gengenbach, han habilitat una Àrea d’autos a les afores, però nosaltres tenim mirat un altre Pk:

GPS@48°24’26″N 8°01’18″E

però al arribar, ens trobem una senyal:

que ens indica que cal estacionar a l’àrea d’autos, però allà al costat mateix, aparcats amb bateria, veiem varies autos i aconseguim aparcar:

Anem cap al poble, primer al punt d’informació, i amb el mapa a la mà fem una volteta:

La veritat és que és un poble molt cuquetó, ens recorda a l’Alsàcia:

A destacar l’interior de l’església, doncs està tota pintada, i ens ha sorprès:

Tornem a l’auto i marxem cap al lloc de pernocta, Àrea Autos Baden-Baden:

GPS@48°46’56″N 8°12’13»

Costa 12€, per estacinar-hi 24h, cal pagar en efectiu, i la màquina no dona canvi.

Hi ha l’opció d’endollar, pagant amb monedes de 50 cèntims.

Sopar i dormir.

Dilluns 05/08/2019 – BADEN-BADEN – LLAC MUMMELSEE – ABADIA ALLERHEILIGEN – WASSEEFÄLLE – FREUDENSTAD – 83 km

S’ha posat a ploure, i ens despertem d’hora, la MEL vol sortir.

Ki: 58.497

Hi: 9:00

Agafem la carretera B 500, coneguda com la carretera panoràmica, de la Selva Negra, travessa de nord a sud, uns 70 km, desde Baden-Baden fins a Freudenstadt:

La Selva Negra (Schwarzwald), és un massís muntanyenc amb una gran densitat forestal, la majoria d’avet, de més de 160 km de longitud i una amplada que oscil.la entre 30 i 60 km.

La primera parada que fem és a Mummelsee (llac Mummel), llac d’origen glaciar situat a mes alçada de la Selva Negra, 1.036 m.

Al arribar aparquem sense dificultat, com que es d’hora…:

GPS@48°35’46″N 8°12’06″E (1017.3 m)

El seu nom deriva de »Mummeln» que significa Nenúfars blancs. La seva forma és pràcticament circular, amb un perímetre de 800 mts, i una profunditat màxima de 17 mts.

Donem un tomb pel llac, uns 30 min, un passeig agradable i preparat per totes les edats. Els nens es fan fotos entre ells:

En un dels extrems, hi ha una zona per descansar, mirant la imatge d’una sirena que cuida i protegeix el llac. És un dels llocs mès romàntics.

Desde aquí hi ha varis camins que pugen al cim Hornisgrinde, la més alta al nord de la Selva Negra, a tant sols 2 km i en uns 30 minuts es pot fer el cim.

Nosaltres sols fem el tomb pel llac, i tornem a l’auto per seguir la nostra ruta, anem fins a l’Abadia de Allerheiligen:

GPS@48°32’14″N 8°11’43″E (657.4 m)

Els dos primers Pk són petits, i ja hi ha cotxes, però uns metres mes a munt, hi ha uns espais al lateral de la carretera, que van perfectes, hi aparquem sense cap problema:

Baixem cap a l’Abadia, edifici construït entre 1191 i 1196, es convertí en un important centre de peregrinació, i elevat al rang d’Abadia en 1657 i secularitzat en 1802. L’any 1804 va ser destruïda per un llamp i posteriorment quan es va dissoldre la congregació va ser abandonat. D’estil gòtic i aixecada amb pedra sorrenca vermella, encara manté en peu una part de la nau, restes de la sagristia i el claustre. A la part baixa conserva la casa dels criats, avui dia punt d’informació.

Anem seguint les indicacions:

No té pèrdua, Wasseefälle de Allerheiligen, (cascada de Tots els Sants), el camí d’uns 2 km transcorre al costat del riu, tot de baixada, i enganxat al diferents salts d’aigua, amb un munt d’escales. Que de tornada s’han de pujar.

Consta de 7 salts repartits en casi 90 metres de caiguda.

El camí s’acaba a l’altre aparcament.

I ara toca pujar amunt. Tardem 1 hora en total.

Potser l’estratègia, si nomès es vol veure el salt d’aigua, és aparcar al segon Pk.

Tornem a l’auto i seguim fins a l’Àrea d’autos de Freudenstadt:

GPS@48°28’21.1″N 8°24’55.8″E

Les parcel.les estan un xic inclinades.

És gratuïta, excepte la recàrrega d’aigua, que necessites monedes d’1€.

Avui hem anat d’hora, i hi arribem a l’hora de dinar. La gent treuen taules i cadires.

Descansem un xic.

Els nens volen anar a la piscina que hi ha just al costat o sigui que, cap a:

Paguem 9,30€ per adult per 8,30€ per nen, amb targeta, per 3 hores: tobogans, trampolins, spa, aigües calentes, piscines interiors, piscines exteriors…

Una tarda ben aprofitada. Ho tenen molt ben muntat, et donen una polsera RFID, que et permet l’accés a les diferents àrees i a les guixetes, durant el temps pagat.

El tobogan groc, de 110 mts, es pot baixar de dos en dos, i el negre és el tobogant turbo, de 68 mts, els nens i no tant nens se’n fan un fart de pujar i baixar. Disfruten de valent.

Tornem a l’auto, nets i polits, sopar i dormir.

Dimarts 06/08/2019 – FREUDENSTADT – ALPIRSBACH – SCHILTACH – 27 KM

Hem dormit súper tranquils.

Ki: 58.580

Hi: 9:30

Anem fins al Centre de Freudenstadt, a la Markplatz (Plaça del Mercat), i estacionem a les parcel.les dels autobusos i estirem les cames.

La peculiaritat d’aquesta ciutat, aixecada originàriament en una cruïlla de camins, és que va ser incendiada durant la II Guerra Mundial (1945) i posteriorment reconstruïda seguint una planta quadrícula al voltant de la Markplatz, amb els seus 219×216 m, és la Plaça mès gran d’Alemanya.

La plaça està envoltada d’edificis històrics i cases d’entremat de fusta amb galeries de volta

Ens sorprèn, a part de les gran dimensions, que 2 carrers el creuen pel mig, formant tres parts diferenciades: Plaça Alta, Plaça Baixa i Plaça del Mercat.

En una de les cantonades de la plaça, formant angle recte, es troba l’església evangelista (Stadkriche), amb unes cúpules molt originals verdes està en obres i no la podem visitar.

Re-emprenem la ruta, seguint la carretera B294, fins el primer destí, Alpirsbach i estacionem a l’Area d’autos, gratuïta:

GPS@48°20’34.2″N 8°23’49.4″E

Anem caminant fins al punt d’informació. I tot seguit a visitar la seva Abadia benedictina, un dels edificis romànics més antics de la Selva Negra (s.XI). Edifici de murs de maçoneria combinats amb grans blocs de pedra sorrenca vermellosa.

Paguem 15€, amb targeta, i accedim al petit museu, al claustre i l’església, ho fem per lliure.

Tot seguit anem a la fàbrica i museu de la cervesa, just a l’edifici de davant, teníem apuntat que les visites ere’n a les 14:30, però entrem a preguntar i ens diuen que a les 12:00 també, l’únic problema és que és en alemany (totes són en alemany). Ens donen un fulletó en anglès, per anar llegint. (6 pàgines de lletra petita per davant i per darrera)

Paguem 3€ per nen i 8,5€ adult, amb regal i degustació, amb targeta.

Se’ns fa un xic pesat, tot i que el guia ens va fent mini-explicacions particulars en (anglès / italià). Ens pensàvem veure el procés en directe, però no, tot és parlat.

Tornem a l’auto i continuem la ruta per la B294, i en un no res arribem a Schiltach, un petit poble situat a la vall del riu Kinzig.

Tenen un pàrquing indicat, per autocaravanes gratuït, sense serveis, havíem llegit que hi havia uns endolls i un punt d’aigua, i que en un cistellet es deixava la volunta, però ho hem provat i no funcionen:

GPS@48°17’27″N 8°20’38″E

Aconseguim estacionar, i dinem. Fa molta calor, decidim reposar fins que baixi el sol.

Sortim a estirar les cames, seguim la ruta vermella del plànol:

Cases amb entremat de fusta, molt ben conservades, i moltes flors, que encara les fan mes encisadores:

També:

Destaquem la Markplatz, que està delimitada per les típiques cases, i té la peculiaritat d’estar construïda seguint la inclinació natural del terreny, i alberga l’edifici mès remarcable de la vila, l’Ajuntament (Rathaus), que data del 1593, amb una destacada façana pintada.

Decidim sopar al poble, just davant de l’àrea, a la fresca.

Comença a ploure, però ens obren el paraigua i estem perfectes.

A dormir s’ha dit.

Dimecres 07/08/2019 – SCHILTACH -VOGTSBAUERNHOF (museu a l’aire lliure) – EBLE UHREN (cucut) – TRIBERG – 32 KM

Ki 58.607

Hi 11:00

Com que plou, i demà teníem dia de descans, optem per esperar-nos un xic a veure si afluixa.

Tenim problemes amb les bateries, doncs resulta que quan anem amb marxa, les bateries interiors se’ns descarreguen, al final hem tret un fusible, i ara sols es carreguen amb la placa, i avui no fa sol…

Decidim avançar un xic, fins al Vogtsbauernhof, Museu al aire lliure, al arribar al pàrquing, una màquina ens dona tiquet, cap problema per aparcar, és molt gran i amb espai per autocaravanes:

GPS: 48.27001, 8.20110

Agafem paraigua, impermeable, xiruques i paciència.

Paguem un bonus familiar: 31€ i al mateix moment, ens demanen el tiquet del pàrquing i ens cobren 3€, així a la sortida ja no ens en hem de preocupa, amb Visa.

I amb un mapa a les mans anem seguint els números marcats:

En aquest museu podem descobrir la vida i costums dels habitants de la Selva Negra, en unes edificacions que són rèpliques de les existents des de 1600 a finals del s. XIX.

Els nens s’ho passen molt bé, ens fan de guies, i investiguen per lliure tots els racons.

Les cases són impressionants, per dins i per fora, son enormes, de fusta, de planta rectangular, amb la part frontal dedicada a la vida familiar (amb la seva cuina, menjador), una o dues plantes de dormitoris, i la part del mig pels animals i la zona posterior, amb accés des de la planta superior, destinada a magatzem i graner.

Veiem també els vestits tradicionals i els curiosos Bollenhut, que és el barret femení, de palla amb 14 boles de llana i que pesa 1,5 kg. Si les boles són de color vermell, és que la noia està soltera, i negre quan està casada. (sembla un cistell amb cireres).

Hi ha zones de pic-nic, d’esbarjo, restaurant, WC… ho tenen molt ben preparat. Inclús jocs de fusta i opció de fer tallers.

Nosaltres anem per feina, entrem a les 11:30 i sortim 14:30. Aprofitem per comprar pa i ous a les parades, abans d’arribar al pàrquing.

Seguim la ruta i pel camí trobem un rellotge Cucut, que no teníem localitzat, i el parem a veure, hi ha aparcament a peu de carretera, en fila, posant 1€ es posa en marxa els mecanismes del rellotge:

GPS@48°11’16″N 8°13’49″E

Seguim fins al pròxim punt:

GPS@48°08’52″N 8°14’30″E

Estacionem al costat dels autobusos, aprofitem per dinar, doncs està plovent de valent:

Anem a veure el cucut mès gran del món, que va arrebatar el títol al de Triberg, el Eble Uhren-Park, construït el 1994, pels mestres rellotgers locals Ewald y Ralf Eble, i van tardar 5 anys ens acabar-lo.

A la part del pàrquing, hi ha també un cucut:

Anem a la botiga i ens informen que hem de donar la volta, a l’altre costat de la casa, tocant a la carretera, hi ha el cuco mès gran del món, i si volem veure el mecanisme per dins, cal pagar amb moneda d’1€, 2€ per adult, nens gratuït, amb una màquina:

Té un pèndol de 8 m, i pesa 150 kg, el mecanisme medeix 4,5 m x 4,5 m:

I si es vol saber la seva història, a la part de dins, cal posar 1€, altre cop i seleccionar l’idioma (anglès, italià o alemany), i un autòmat, et fa les explicacions. Al acabar s’accedeix a la botiga, on es pot adquirir, tot tipus de cucuts, a uns preus, …, no aptes per totes les butxaques:

Seguim fins a Triberg, aquí havíem llegit que al centre hi ha un Pk per autocaravanes, molt agoviant:

I que la millor alternativa era:

GPS@48°07’49″N 8°13’44″E

Hi caven sols 3 autocaravanes, al arribar està ple, però ens esperem i tenim molta, però que molta sort, i marxa una auto, i ens aparquem, no està gaire inclinat, gratuït i sense serveis, però té alguna zona verda per treure la gossa:

Acabem la jornada, de pluja, gaudint de l’auto.

Quan para la pluja, estirem les cames, pel carrer principal de Triberg, poble totalment enfocat al turisme, diuen que és un dels pobles mès visitats de la Selva Negra, tots els baixos del carrer principal, estan reconvertits en botigues de records, del producte estrella, el rellotge de cucut, nosaltres no li trobem res d’especial a aquest poble:

Tornem a l’auto a sopar i dormir.

Dijous 08/08/2019- TRIBERG – WASSERFÄLLE – ERSTE WELTGRÖSSTE KUCHUCKSUHR – LLAC TITISEE – 44 KM 

Avui teníem dia de descans, però decidim avançar en la ruta, i guardar-lo per mès endavant.

Hem estat molt tranquils, se sent els cotxes que passen per la carretera, però no molesta, a la nit no hi ha trànsit.

Un cop esmorzats, 9:45, baixem cap al poble, i cap a la dreta, per anar a les cascades, Wasserfälle, cal pagar entrada, 12,5€, entrada familiar, i ens donen un mapa de les diferents rutes, es poden comprar cacauets pels esquirols, però nosaltres no en veiem cap:

Aquestes cascades són considerades una de les més altres d’alemanya, amb 163 mts de caiguda, dividit en 7 salts. Hi ha unes passeres que ens permeten »sobrevolar» la cascada.

Nosaltres seguim la ruta vermella, però pugem un xic cap a la verda, per veure la cascada des del pont de dalt, i desfem aquest troçet, per seguir la vermella.

Trobem força gent, en el tram al costat de les cascades. Però després el camí fins a l’església Wallfahrtskirche, anem mes tranquils, al final hi ha un parc infantil, i un llac.

El camí ens ports de retorn cap el poble, passant per davant de l’església, on entrem a veure els seus retaules.

I el camí ens deixa de nou davant del Pk de l’auto. Tardem 1h 15 min aproximadament.

Ki: 58.639

Son les 11:30 i marxem cap a Schonach, a 1,5 km, trobem el «Erste Weltgrösste Kuchucksuhr«, es a dir, el primer rellotge gegant de cuco del món que es va construir fa casi 40 anys, pel rellotger local Josef Dold.

GPS@48°08’11″N 8°12’52″E (781.7 m)

Disposa d’aparcament, estacionem sense problemes:

Per visitar-lo cal pagar, paguem 6€, en cash, per 2 adults i 2 nens:

i llavors es pot accedir a les seves entranyes, i visitar el rellotge.

Amb un tamany semblant a una casa petita, el rellotger va tardar 3 anys, desde 1.977 al 1.980, i medeix 3,10 metres d’alçada per 3,60 metres de llarg, el pèndul 2,70 metres, i l’engranatge de fusta mès gran té un diàmetre de 1,85  metres.

Va ser considerat el rellotge de cuco mès gran del món en el Llibre dels Record Guinness durant molts anys.

Veiem com surt el cucut.

Seguim recorrent la carretera B500, els paisatges son encisadors:

Anem fins al llac Titisee.

Hi ha zona per autocaravanes, el pàrquing és molt gran, i per omplir-buidar, dins del preu del Pk, i ho aprofitem:

GPS@47°54’18″N 8°09’31″E (857.7 m)

Dinem i reposen.

Sortim a visitar el llac, ens posem els banyadors, per si de cas, agafem un parell de tovalloles.

El llac té 2km de longitud, 700 m d’amplada i uns 40 mts de fondària. Es considera el llac natural mès gran de la Selva Negra.

Anem seguint el cartell de «Zoom See», es passa, per un pas, per sota la via del tren, i tot recte, en uns 15 minuts som als peus del llac, és molt turístic, pel nostre gust.

Decidim llogar una barqueta elèctrica, doncs els nens volen conduir, i també és una manera de visitar el llac.

Paguem 35€, en efectiu, per 1 hora i podem pujar la nostra gossa, la Mel:

Ens dona temps de donar la volta complerta, i gaudir del lloc:

Els nens volen anar a banyar-se, i decidim anar a donar un tomb pel llac, pel costat esquerre, que hem vist menys massificat, i a la que trobem un forat cap a l’aigua, baixem:

Hi ma moltes pedretes i els nens els hi molesten els peus, no hem agafat les xancles de l’auto, però igualment es fan una bona remullada.

Tornem a l’auto a fer dutxes, sopar i dormir.

 

Divendres 09/08/2019- LLAC TITISEE – DONAUQUELLE (Font del Danubi) – KONSTANZ – 99 KM

Hi: 9:45

Ki: 58.683

Al sortir del pàrquing, a les màquines paguem: 16€ s’ha de pagar amb efectiu.

Anem fins a l’àrea d’autos de Donaueschingen, on conflueixen els rius Breg i Brigach, que junts formen el Danubi (en alemany Donau).

Aquí trobem la Donauquelle o Font del Danubi, lloc oficial del naixement del famós riu.

Aparquem sense problemes, a l’àrea gratuïta, veiem que disposa de punts de llum, creiem que gratuïts:

GPS@47°56’50″N 8°30’44″E (677.6 m)

Travessem uns jardins immensos, amb un estany, amb ànecs, cignes, i un gall d’indi…

Amb molta ombra, que fa que el passeig fins a la font sigui molt agradable, i sobretot per la gossa.

Des del pont sobre el riu Brigach podem veure la façana del Brauerereimuseum de Fürstenberg (museu de la cervesa).

Anem directes cap a la Donauquelle, fem les fotos i tornem cap a l’auto, desfent el camí pel parc:

Marxem cap a Konstanz, son les 12, i falten 64km. L’Area d’autos està al centre, i hem llegit que costa trobar lloc.

Estacionem, està força ple, hi ha molt trànsit d’autobusos, i FA MOLTA CALOR!!

A tot l’aparcament hi ha el senyal:

O sigui que demà, 10/08/19 a les 8 hem d’haver marxat!!! I per això el Pk és gratuït.

No passa gens d’aire i ens agoviem molt amb la calor.

No sortim a donar un tomb fins les 19:00.

Veiem les façanes de les cases pintades, anem fins la Marketplaz.

i tot seguit fins la desembocadura del Rhin.

Decidim sopar fora, i quan tornem a l’auto segueix fent molta calor!!!

L’Àrea és molt sorollosa, doncs és parada d’autobusos, és claustrofòbica, i els cotxes passen molt ràpid. Però està molt ben situada estratègicament, està al Centre.

Es posa a ploure.

Dissabte 10/08/2019 – KONSTANZ – ILLA MAINAU – FERRY – MEETSBURG (Castell) – 12 KM

Està plovent, i hem de sortir de l’Àrea abans de les 8, per això ens llevem d’hora.

Posem l’impermeable a la Mel, i la traiem a fer les seves necessitats.

Avui està el dia complicat!!

Hi: 7:30

Ki: 58.782

Anem al pàrquing de la Illa de Mainau (Illa de les Flors), on no està permesa la pernocta:

GPS@47°42’01″N 9°11’00″E (397.8 m)

Esmorzem i esperem que afluixi la pluja, la Illa de Mainau està situada a la part nord-occidental del llac (llac de Überligen), i està connectada amb terra ferma per un pont, i té 45 hectàrees

Se la coneix com la Illa de les flors, doncs alberga una gran vegetació rica en multitud d’espècies, entre elles moltes tropicals i sub-tropicals.

Paguem 43 €, i 5 € de pàrquing inclòs, ens donen un «jetcoint» per posar a la màquina del pàrquing per sortir, i un mapa per fer el recorregut. Paguem amb targeta.

I iniciem l’excursió, està plovent, però ens posen impermeables, xiruques, i paraigües. I inclús agafem la Mel, la gossa, amb el seu impermeable.

L’esforç mereix la pena, doncs no trobem casi ningú i disfrutem del lloc.

Creiem que és una de les visites indispensables.

Tot i quedar xops com polls, gaudim i gaudim:

Anem al pavelló de les papallones:

Al bell mig de la illa hi ha un palau barroc:

Tornem a l’auto, son la 13:00, pròxim destí, Meersburg, per això creuem el llac, és a dir, agafem un ferry:

GPS@47°40’55″N 9°12’31″E (405.7 m)

Es paga un cop embarcats, en efectiu, 25€.

Tardem uns 15 minuts a creuar el Llac Constança (Bodensee), és el llac continental més gran d’Alemanya, amb una superfície de 536,5 km2, una longitud de 63 km i una amplada de 14 km entre Langenargen (Àustria) i Rorschach (Suïssa).

Anem a l’Area d’Autos de Meersburg:

GPS@47°42’07″N 9°16’11″E (463.0 m)

Al arribar està ple, però ens posem en un raconet a esperar sort. Al final ens quedem, arrambats, sense molestar. Estirem el cable de la llum, posant monedes de 50 cèntims. Aprofitem per dinar. Marxa una furgoneta del darrera, i ens ofereix el seu espai, i ens dona el seu tiquet d’aparcament (encara hi ha bona gent). El Pk val 12€ per 24h:

Veiem que al costat hi ha una altre àrea d’autos, però sense llum:

Dinem, i anem cap al centre, doncs volem visitar el castell:

Anem seguint les indicacions, Burg Meersburg, és el castell mès antic d’Alemanya habitat.

Un pont dona accés al castell, cal comprar els tiquets a la botiga de davant, ens consta 31,20€, adults a 9,60€ i nens a 6€. Paguem 1€ pel tríptic amb castellà. Paguem amb targeta.

Veiem mes de 30 sales, sense restaurar, lo qual li dona un caire molt natural, ambientades a l’Edat Mitja.

Recorrem: sala d’armes, sala dels cavallers, cuina, forn, pou, dormitoris, presó, estable, …,

Sortim molt satisfets.

El poble està tot en pendent, i sols fem un tomb pel costat del castell:

Tornem a l’auto que fa pujada. A descansar.

Diumenge 11/08/2019 – MEETSBURG – ZEPPELIN MUSEUM (Friedrichshafen ) – LINDAU – 40 KM

Aprofitem per buidar, abans de marxar cap al pròxim destí, anem cap a Friedrichshafen, a 19 km, on visitarem el Museu Zeppelin.

Hi: 9:45

Ki: 58.794

Anem al pàrquing que tenim localitzat per Internet, al arribar, trobem una plaça on poder entrar el cul de l’auto sobre la jardinera, i així poder aparcar còmodament, hem tingut sort, doncs la majoria de places son curtes de llargada:

GPS@47°39’08″N 9°29’15″E (396.4 m)

Sinó també hi ha una Àrea d’autos, però a 1 km:

GPS@47°39’01″N 9°29’46″E

Traiem el tiquet, 2€ (en efectiu), 3 hores.

Anem cap al Museu seguint pel costat del port, amb l’aigua a l’esquerra:

Ubicat a l’antiga estació marítima, està consagrat als dirigibles, dissenyats pel compte Von Zeppelin (1838-1917).

Agafem les entrades, paquet familiar, 25€, i agafem 2 audio-guies pels nens en castellà, pagant 3,5€ per nen, lo que fa que es sentin els guies, i es motiven a guiar-nos i explicar-nos. Paguem amb targeta.

La visita il.lustra a la perfecció la tècnica i el luxe de que disposaven aquests aparells, i en particular, està dedicat al Hindenburg, que va explotar en ple vol el 1937. A partir d’aquell moment, aquests aparells van caure en desús.

El museu també exposa uns impressionants vehicles fabricats en aquesta localitat durant l’etapa nazi.

Ho hem trobat molt interessant, tant la documentació, elements i fotografies exposades, però ens sorprèn la rèplica del Hinderburg a mida natural:

Per fer la visita, inclòs el audiovisual hem estat 2,5h.

Marxem cap a Lindau, a 22km, tenim previst visitar el seu casc antic i fer-hi nit.

Anem a l’Area d’autos directament, ni que sabem que hi ha la opció d’estacionar a un pàrquing a l’entrada de l’illa,

doncs, preferim agafar lloc per dormir:

47.55879 , 9.70082

Un cop aparcats, dinem, és una Àrea molt cara, doncs paguem 20€ nit, sense llum, però les parcel.les son grans, i està molt ben comunicada amb Bus, per anar al centre cal agafar el Bus número 1, a l’altre banda del carrer, direcció Haupbahnhof/Insel:

I per tornar, és a dir, de Lindau cap a l’àrea, és agafar el Bus Núm. 1 direcció Oberhochteg, i la parada de l’àrea d’autos es diu Blauwiese.

Els autobusos passen cada 30 minuts, inclús els caps de setmana i fins força tard:

El tema és que a la parada ZUP, pot ser que hagis de canviar de bus, cal preguntar, a nosaltres a la tornada ens van fer canviar.

El tiquet s’ha de pagar amb efectiu amb una màquina que hi ha dins del mateix autobús, nosaltres agafem un bonus familiar, 9,90€ per 24 hores.

A l’anada baixem a l’última parada, i et deixa al far:

Fem el circuit que hem marcat en vermell, el primer tram el fem pel costat de la costa, veiem gent banyant-se, i amb tovalloles, barbacoas…. a les zones de gespa, que ens sorprèn un xic:

Això contraresta, amb els carrerons del centre, empedrats, amb cases amb façanes pintades, que li dona un aire molt especial.

Lindau té molts racons bonics: el Nou Far (Neuer Leuchtturm), el Lleó de Baviera, el Aler Rathaus (Ajuntament)…

I tornem a agafar l’autobús fins a l’àrea. Amb un parell d’hores ho fem.

Al arribar l’auto comença a ploure.

Ens venen uns espanyols a demanar-nos la boquilla per poder respostar aigua, i li deixem. Sorpresa nostre desapareixen i no ens ho tornen, vaja campistes… Els nens estan al.lucinant, una experiència mes, del tipus de persones que van pel mon…

Sopar i reposar.

Dilluns 12/08/2019 – LINDAU – FÜSSEN – DESCANS – 96 KM

Ki: 58.834

Hi: 9:15

Engeguem un nou dia.

Avui tenim dia de trasllat + descans, i les previsions son de pluja tot el dia.

Marxem cap a Füssen, tenim una Àrea d’autos localitzada:

GPS: 47.58227 , 10.70084

Al arribar agafem una parcel·la, i anem al Restaurent Sushi&Nem, de davant a fer el «chek in», paguem en efectiu, per 2 nits, 15€ la nit, em demanen el nom, matrícula i número de la parcel·la. I em diuen que quan marxi, agafi una de les seves cadires i la posi a la parcel·la.

L’àrea disposa de 1 WC , i 3 dutxes comunitàries, amb aigua calenta (1€ per 5 minuts), i rentadora i secadora.

Aprofitem per aprovisionar-nos al Lidl del davant, tenen de tot, fruita, pa, aigua… Per mandra de moure l’auto, agafem el carro del súper fins a l’auto.

Dinem i posem rentadora, i secadora, 1€ cada cosa, mentre segueix plovent. La roba queda perfecte.

Sopar i dormir d’hora.

Dimarts 13/08/2019 – FÜSSEN – HOHENSCHWANGAU SCHLOSS – NEUSCHWANSTEIN SCHLOSS – 17 KM

Ens llevem a les 6:00, doncs per internet sols hem pogut reservar entrades per un dels castells, el de Hohenschwangau, i vam agafar a les 10:05, per ser prudents, però no vam poder agafar pel Neuschwanstein.

Ho vam intentar, 3 dies abans i no deixava reservar ni el pack dels 2 castells, ni per separat.

Ki: 58.930

Hi: 6:30

O sigui que marxem cap al pàrquing número 2 dels castells, que està a 5 km de l’àrea, al arribar ja hi ha 4 autos:

GPS: 47.55787 , 10.74108

El Jordi va cap al tiquet centre que obren a les 7:30, a fer cua, i al cap d’un no res ja hi havien unes 100 persones. ATENCIÓ, hi ha 2 cues, una la de l’esquerra (Order Tickets) i la de la dreta (Reserver Tickets), per comprar els tiquets és la de l’esquerra. Però nosaltres som dels primers, i aconseguim agafar entrades per la 13:05 pel castell que ens faltava.

Paguem 60€, per 2 adults, nens gratuït.

M’entres traiem la Mel a fer un tomb, i fem entrepans.

Marxem tranquil.lament a fer les visites, deixant a la gossa a l’auto, doncs no son benvinguts als castells.

Per pujar al primer castell, el Hohenschwangau, hi ha dues opcions, pujar amb carruatge de cavalls, o caminant. Decidim pujar caminant, i amb menys de 20 minuts som a dalt. Aprofitem per esmorzar. Hem anat un xic massa d’hora, però aprofitem per visitar els jardins:

 

Ens esperem fins que el nostre número surt a la pantalla, llavors podem marcar els tiquets:

Ho tenen tot ben organitzat, cada 5 minuts, entra un grup. Al interior està prohibit fer fotos i hem fet una composició de les fotos del prospecte i d’internet. Ens donen una àudio-guia amb espanyol.

Un xic d’història:

L’interior és conserva tal com la va deixar el «rei boig», després de la seva mort, tant la decoració com el mobiliari.

El guia va marcant el ritme de la visita.

Al finalitzar baixem pel mateix camí que hem pujat, i anem a buscar els tiquets de l’autobús, també hi ha opció de carro amb cavalls, per pujar fins a dalt de tot, el bus puja més a munt que els carros, o fer servir les cames.

Paguem 1€ per nens i 1,5€ per adult, doncs volem només pujar, la baixada la farem caminant.

Hi ha força gent, però l’autobús passa cada 12 minuts, i l’omplen fins als topes, cada cop, però val la pena fer la cua, doncs el camí és amb força pendent:

Al arribar a dalt, anem primer a fer les fotos dalt del pont, Mary’s Bridge, al arribar s’ha de fer cua, doncs es limita l’accés al pont amb número de persones, però la cua avança ràpid, no recomanable per gent amb vertigen.

Tornem un xic enrere i agafem el camí cap al castell, és impressionant el seu tamany i la seva alçada:

Accedim al pati interior del castell i novament, trobem una pantalla amb els números de torns, aprofitem per fer un mos, tenim els tiquets per la 13:10:

Quan falten 5 minuts, ens posem a la cua, ens fan posar les motxilles per davant, i entrem fitxant els tiquets.

Ens donen un audioguia amb espanyol, a cada un, i anem seguint la visita per diferents sales, repartides en varies plantes. Hi ha forces escales. No es permet fer fotos al seu interior, hem fet una composició de les fotos del prospecte i d’internet. El interior està també molt ben conservat i d’estils diferents. Sortim satisfets.

Cal passar per la cafeteria, doncs les vistes son impressionants:

Aquest cop tornem cap a l’auto caminant, i ens parem al mirador a fer la foto:

De baixada veiem les cares de patiment de la gent que puja caminant, però és que creiem que hi ha gent que no s’han informat, gent molt gran amb dificultats, gent amb cotxets, amb sabatetes…..

Anem a l’auto, son les 14:30, sortim a treure la gossa i dinem al mateix pàrquing.

Ara el pàrquing està ple, paguem el pàrquing per sortir, amb efectiu: 12,50€. Es paga 7€ per 6h, i progressivament va pujant.

Per la carretera trobem els cotxes aparcats al voral, a cada costat.

Anem a una Ferreteria-Garden, V-Baumarkt, a buscar els adaptador de rosca, per aprovisionar aigua a les àrees, que uns autocaravanistes ens van demanar i no ens van tornar…..

Teníem 2 opcions per fer a la tarda, visitar Füssen, o anar a Tegelbergbahn (tobogant + pujada amb telefèric), (47.569534 / 10.756749), però el temps no acompanya.

Tornem a l’àrea, buidem i omplim, i agafem de nou la nostra parcel·la reservada amb una cadira:

Torna a ploure.

Dutxes, un xic de feina, sopar i dormir.

Dimecres 14/08/2019 – FÜSSEN – WIESKIRCHE (Església de Wies) – OBERMMERGAU – 62 KM

Avui sortim sense pressa, un cop esmorzats, buidem i omplim, i arrenquem la jornada.

Ki: 58.947

Hi:10:00

Marxem cap al pròxim destí , els paisatges durant tot el camí ens deixen bocabadats.

Arribem a l’Església de Wies (Wieskriche):

GPS: 47.68209 , 10.89944

Paguem 2€ de pàrquing.

L’edifici està rodejat de pastures d’un verd intens, i res indica mirant-lo des de l’exterior el què trobarem de portes endins.

La veritat és que quedem bocabadats al veure el carregat estil rococó que decora el seu interior.

Aquesta església, situada a Steingaden, va ser inscrita a la llista del Partimoni Mundial de la UNESCO l’any 1983 com una obra mestra i excepcional.

Seguim la ruta fins, Campingpark Oberammergau:

GPS: N 47.59040, E 11.07158

Al arribar Recepció llegim un cartell a la porta, de tancats de 12 a 15, per dinar, o sigui que ens estacionem a la zona de Camperpark i aprofitem per dinar:

A les 15 anem a recepció, i paguem 14,50€ per una nit, amb efectiu, sense dret a dutxa ni WC. Ens donen Wifi pagant 2€.

I ens donen un mapa,

i ens informen que podem sortir per una porta de darrera del càmping.

Anem a visitar el poble, sortim del càmping, girem a la dreta i al trobar el carrer principal ja trobem les primeres cases pintades, concretament la de Hansel i Gretel:

I al costat els nens veurem el conte de les Cabretes:

Seguim pel carrer principal, tot recte trobem la casa de la Caputxeta Vermella:

Anem al Reptilarium, paguem 15€ per 1 adult i 2 nens. La veritat és que no és res de l’altre món, però els nens volien anar.

I continuem gaudint, hi ha un munt de façanes pintades:

També entrem a l’església, i els nens diuen: és una còpia!! Je je, doncs s’assembla molt a la d’aquest matí:

Una altre de les característiques d’aquest poble son les talles amb fusta, hi ha un munt de botigues, quedem impressionants:

Després d’un bon gelat tornem cap al càmping, hem de dir que ens ha encantat aquest poblet.

Sopar i dormir

Dijous 15/08/2019 -OBERMMERGAU – CASTELL LINDERHOF – ABADIA ETTAL – BERNAU AM CHIMSEE – 133 KM

Ens llevem a les 7:00, avui és el Sant de la Ona i està molt il·lusionada:

Un cop esmorzats, sortim 9:30, en direcció al Castell de Linderhof, a 13km, el castell mès petit del Rei boig.

Ki: 59.009

Per accedir al pàrquing ens fan pagar 3,5€:

Al arribar hi ha ja varis autobusos, jo baixo i vaig directe a la caixa a comprar els tiquets, mentre el Jordi aparca.

Paguem 17€, per 2 adults i 2 nens, en efectiu. Ens donen entrades per les 10:15 i son les 10:05, o sigui que hem d’afanyar-nos, doncs hi ha un tros des de la caixa fins a l’entrada del castell.

Arribem i no ens hem d’esperar gens, comencem la visita, ens donen una carpeta amb les explicacions en castellà, la visita és en anglès, i ho seguim de forma dual.

La veritat és que aquest castell, ens ha impressionat mès que els altres pel seus interiors:

– el petit menjador reial, on el rei menjava sol, però demanava que es parés taula per 4 comensals. (el rei parlava amb els seus convidats imaginaris, Luis XIV, Mme Pompadour i la reina Maria Antonieta). La taula tenia un mecanisme, amb manivel.la, que baixava al pis inferior perquè els servents poguessin servir-lo sense haver d’entrar a la cambra.

– el IMPRESSIONANT dormitori real, amb una alçada de sostre enorme de 7 m, una superfície 100 m2, i un llit 2,60 x 2,50 de color blau intens.

Un cop feta la visita, anem a fer un tomb pels jardins:

I seguidament anem fins a: Maurischer Kiosk:

Desfem el camí i anem fins als jardins centrals, on anem pujat escales fins dalt per gaudir de les vistes:

Anem retornant cap al pàrquing i parem a veure : Marokkanisches Haus, i tot seguit veiem un vídeo de la Gruta de Venus (actualment en reconstrucció, una gruta artificial feta construir pel rei, escenificant l’acte I de l’opera Tannhäuser de Ricard Wagner, disposava de calefacció i necessitava 7 forns per calefactar-la, i ho rematava amb una projecció de l’arc de Sant Martí i unes onades artificials)

Marxem, son les 12:00, pròxim destí, Abadia Ettal, estacionem al pàrquing 5, paguem 2€ per 4 hores:

GPS@47°34’13″N 11°05’47″E (890.2 m)

Primer dinem, i després anem a estirar les cames.

La Abadia té tres patis agrupats:

– el gran pati davant l’església, on hi ha l’escola, llibreria, botiga, les habitacions de l’internat.

– la cerveseria i destinaria

– el claustre, tancat als monjos

Crida l’atenció la gran cúpula de la Basílica, i el seu estil «Rococó»:

Són les 15:00 i marxem, pròxim destí a 118 km, Àrea d’autos Wohnmobilpark am Tenniszentrum Bernau am Chiemsee:

GPS@47°48’33″N 12°22’54″E (486.0 m)

Al arribar sols queden 3 places lliures, passem per recepció i ens aparquem:

Disposem de llum, WC i dutxes. Hi ha un petit restaurant, que fa molt bona olor, i a les 18 comencen a donar sopars, o sigui que a les 19 ja estem a taula. Curiositat, veiem des del menjador les pistes de tennis interiors.

I la veritat és que mengem molt bé,s’ha de pagar amb efectiu, i lo què ens sorprèn i molt agradablement és que deixen entrar a gossos, demanem: Schnitzel

Sortim a estirar les cames, amb la Mel, en un entorn molt verd (dels que ens agraden).

Plou tota la nit.

Divendres 16/08/2019 – BERNAU AM CHIEMSEE – PRIEN AN CHIEMSEE – HERRENCHIEMSEE – BAD REICHENHALL – 63 KM

Avui, com casi cada matí, la Mel ens demanat sortir a fer les seves necessitats a les 6:00.

O sigui que a posar-nos en peus.

I després d’un bon café, aprofitem, que és d’hora, per anar a gaudir de la dutxa gratuïta de l’Àrea, a la qual li donem un 10. Anem per torns. Inclús un cop llevats els nens també els hi oferim una dutxa i ho accepten.

Passem per recepció i paguem, 14€, mès 1,6€ de llum, mès 3€ per nen, mès 3€ de taxes, total 24,60€ i paguem amb targeta.

Ki: 59.142

Marxem a les 8:45 cap al pàrquing de Prein am Chiemsee, a peus del llac Chiemsee, el mès gran, i conegut com a «mar de Baviera». Té 80 km de Riba, i es noten els canvis de marees, com al mar. Realment és un llac de desglaç. Mentre que els rius Tiroler, Achen i Prien desemboquen al llac, el riu Alz és el principal emissari.

En el pàrquing del moll hi ha zona per autocaravanes, estacionem:

Aprofitem per esmorzar.

Agafem jaquetes, aigua i la Mel, i anem cap a les taquilles, paguem 23,3€ Familienkarte (Prien/Stock – Herreninsel) i 3€ pel gos. En efectiu, i ens diuen que hem d’anar a la porta 8 a les 9:40.

Tenim sort i en 5 minuts agafem el vaixell, i en uns 20 minuts som a la illa:

Les dues illes principals del llac són la de Herrenchiemsee (la major), i Frauenchiemsee, també anomenades Herreninsel (l’illa del cavaller) i Fraueninsel (l’illa de la dama). La tercera illa per la seva grandària és Krautinsel (l’illa de l’herba), i està deshabitada.

Al arribar a l’illa ja trobem les taquilles, i agafem 2 torns, per separat, doncs portem a la Mel i dins del castell no pot entrar. Ens donen un torn a les 11:15 amb anglès (1 adult +1 nen), i l’altre a les 12:25 amb castellà (1 adult +1 nen). Paguem 11€ per adult, nens gratuït, en efectiu.

Comencem a caminar. Hi ha gent que agafa carro amb cavalls. Al cap de poc trobem 2 opcions, camí Winter (esquerra) o Summer (dreta). Nosaltres agafem el camí de l’esquerra i anem molt tranquils i quasi sols:

Arribem al castell de Herrenchiemsee, com que anem bé de temps, anem a fer un tomb, pels jardins amb laberints, enormes fonts decorades (Font de la Fama, Font de la Fortuna, Font de Latona), Font de Apolo (inacabada) i un embarcador privat (canal).

El palau, erigit per Lluís II de Baviera, entre 1878 i 1886, que originalment anava a ser una rèplica exacte de Versalles, doncs tenia molta admiració a Louis XIV. Actualment sols consta l’ala principal, ja que el monarca es va quedar sense diners durant la seva construcció i va morir abans de finalitzar les obres. Va viure en el castell una sola vegada, durant 10 dies, doncs va ser trobat mort al costat del llac Starnberg, sense saber-ne les circumstàncies, i no va dormir cap dia a l’habitació reial.

A l’interior s’alternen les estades moblades a tot luxe com la gran sala dels miralls, l’escala i el dormitori, amb habitacions buides que per falta de finançament que mai podrien ser decorades tal com havia estat previst.

El «rei boig» mai va voler fer el palau accessible al públic, havia d’estar destinat exclusivament a ell, com a refugi privat, on poder escapar de la quotidianitat i viatjar als seus móns onírics.

Visitem: l’escala sud, l’habitació dels guardaespatlles reials, la primera i segona antecambra, el dormitori, la sala de conferències, la gran sala dels miralls, el dormitori privat, l’estudi, el menjador, l’escala nord.

En aquest castell destaquem:

– que es pot veure el mecanisme de baixar i pujar la taula del menjador.

– una banyera gran de màrbre, de 60.000 litres calefactada, i es necessitaven 4 hores per omplir-la

– una làmpada de porcellana de Meissen, única, la mès cara d’Alemanya, feta de 96 parts i que el rei va fer destruir els plànols i motlles perquè mai fos copiada.

– un rellotge, que marca les hores, el moviment dels planetes, i els mesos

– hi ha 70 sales i sols 20 estan acabades

Marxem cap al embarcador, aquest cop utilitzem el camí Summer, i sembla la rambla, un munt de gent a munt i avall.

Ens col·loquem a la fila de Prien/Stock, i al cap d’uns 15 minuts, arriba el vaixell, embarquem al davant:

Arribem al pàrquing a les 14:30 i dinem.

A les 16:00 marxem, previ pagament de 4,5€ amb efectiu, i fem 58 km fins a l’Àrea d’autos de Bad Reichenhall:

GPS@47°44’03″N 12°52’30″E (463.2 m)

Al arribar queden unes 4 places lliures. Anem a la màquina de tiquets i paguem 16€ amb targeta.

Amb aquest tiquet anem a la gasolinera del costat a demanar la clau de la llum, ens demanen ensenyar el tiquet d’haver pagat l’Àrea, i abonen 20€ de dipòsit en efectiu, el consum està inclòs.

 

Dissabte 17/08/2019 – BAD REICHENHALL – SCHÖNAU AM KÖNIGSSE – MÚNICH – 183 KM

 

Ki: 59.205

Ens llevem i fem entrepans per prendre, sortim 8:45, previ pas per la gasolinera a tornar la clau i recuperar la fiança.

Anem cap al pàrquing de SCHÖNAU am Königsee, tenim 25 km per davant, on volem visitar el Königsee (llac del rei).

De camí carreguem pa, doncs demà ja és diumenge i a Disney no ens podem aprovisionar.

Estacionem en un dels pàrquings habilitats, ja hi ha un munt de cotxes, autos i autobusos, quedem un xic angoixats, no ens ho esperàvem:

GPS: 47.59196 , 12.98759

Traiem el tiquet del pàrquing, paguem el de tot el dia, 24h, per 5€ amb efectiu. (No permesa la pernocta).

Anem cap a les taquilles i ja hi ha un munt de cua, quedem esfereïts, doncs no és tant tard.

I amb molta paciència, i amb la gossa un xic saturada, anem a comprar els tiquets, per anar fins a Salet, paguem:

52€, 2 adults, 2 nens i 1 gos

paguem amb targeta de crèdit.

ELS GOSSOS HAN DE PORTAR MORRIÓ OBLIGATÒRIAMENT!!!

Una empresa opera 18 bots elèctrics per evitar la contaminació de l’aigua, que té fama de ser l’aigua mès neta d’alemanya. Els primers bots elèctrics van començar a surar pel llac el 1909.

Els vaixells els van omplint fins als topes, no van numerats, ens enfadem doncs ens intenten encabir en una de les barquetes que ja està plena, i després de dir-los «IS IMPOSSIBLE !!!!», sortim de la barca enfadats, i la nostra gossa agoviadíssima i nens també.

O sigui que agafem una altra barca i ens col.loquem, agafem llocs davant de la finestra, menys jo i la Mel que ens quedem al mig, m’agovio de nou perquè havia d’anar vigilant que no li aixafessin les potetes de la gossa.

Sort que el lloc es mereix l’esforç.

Per la seva peculiar forma allargada, tenim la sensació de navegar per un gran riu, del que no veiem el final.

A mida que ens acostem, la figura de la petita capella, de St Bartholomä es va fent mès nítida.

El bot atraca uns instants, en el petit moll, hi ha l’opció de fer una parada, baixar i tornar a pujar amb un altre bot. Nosaltres passem de llarg.

El capità del vaixell, fa de guia turístic, i amb un anglès un xic rovellat anem pillant alguna coseta.

Fa una parada al mitx i toca una peça amb la trompeta, perquè escoltem els ecos generats pels alts penya-segats que envolten el llac. La veritat és que queda xulo, lo què ens d’obra és que després passa la gorra perquè li donin propina, això ho trobem de mal gust.

Desembarquem, després de 50 minuts, a Salet, aquí ja ens trobem amb uns paisatges indescriptibles, llàstima de la quantitat de gent.

**************************

Gaudim del paisatge, i després de fer un mos, anem xino-xano fins a Obersee, uns 10 minutets:

El camí, és pedragòs, però força pla, lo millor és anar ben calçats, crema solar, i gorra:

Al arribar al llac, seguim al.lucinant:

I el què mès ens sorprèn és la Mel, que gaudeix, i es posa inclús estirada dins, la gent li fa fotos:

Decidim fer un troç mes pel costat del llac, per gaudir de l’indret, fins que trobem unes escales molt empinades, i molt concorregudes, que amb la Mel no ens veiem amb cor de fer, el camí porta fins a la cascada Röthbachfall, la mès alta d’Alemanya, que evoca la seva aigua al llac.

O sigui que aprofitem per posar peus al llac, i la gossa fa un bany complert:

https://autoenfamilia.com/wp-content/uploads/2019/08/img_0191.mov

Desfem el camí fins al moll, i agafen de nou el bot. Ara ens posen pegues perquè la gossa està molla, o sigui que em trec la jaqueta i l’eixugo i li col·loco el morrió.

Aquest cop ens posem al fons del bot, i ens sentim molt còmodes, inclús la gossa fa una becaina:

En total hem estat 4h.

Aquí donem per tancat aquest viatge per les terres alemanyes, ens hem sentit molt còmodes, segur que tornen:

Arrenquem, ja posant l’objectiu en Eurodisney, a les 15:00, cap a l’Àrea d’autos de l’estadi de futbol del Bayern de Munich, l’Allianz Arena, conduïm uns 170km, amb molta retenció:

GPS@48°13’17″N 11°37’27″E (491.4 m)

Al entrar al pàrquing, agafem tiquet:

Disposa per omplir i buidat i ho aprofitem. 1€ 10 minuts d’aigua. En principi ens hauríem de poder endollar, però, hi ha un munt de caravanes totes angleses, que s’han apoderat de casi tot l’espai, amb endolls i allargos estirats per tot arreu, amb cotxes donant voltes, gossos sense lligar… els que som autocaravanistes ens sorprèn.

Sopar i dormir

Diumemenge 18/08/2019 – MUNICH – SAVERNE – 365 km

Ki: 59.388

Avui ens llevem 7:00, la gossa fa de despertador, com cada dia, Després d’un bon cafè, Nespresso, aprofitem per condicionar l’auto, reposem d’aigua i menjar, dels tuppers del maleter a les estanteries, mentre els nens segueixen dormint.

Hi: 10:00

Arrenquem, ens esperen uns 400 km. La carretera està plena d’obres, lo qual fa que hi vagin havent retencions intermitents.

Sols fem una parada tècnica per reposar i estirar les potetes de la Mel.

Al creuar el Rhein (Rin), ja som a França, i les autopistes ja es tornen a pagar, fem servir tele-tac i funciona.

No arribem a destí fins 15:30.

Càmping Les Portes d’Alsace ( Saverne):

GPS@48°43’52″N 7°21’18″E (237.7 m)

Passem per recepció, i paguem 37,5€, per 1 nit, 2 adults, 2 nens i 1 gos, amb llum. Amb targeta.

Un cop aparcats, dinem i sortim de l’auto a gaudir de la resta del dia, i anem a provar la piscineta.

Hi ha una furgoneta que fa pizzes, amb foc de llenya dins, i té una xemeneia, o sigui que ho aprofitem per sopar.

A descansar, que demà toca una altre jornada de conduïr.

 

Dilluns 19/08/2019 – SAVERNE – EURODISNEY – 419 km

Ki: 59.753

Hi: 7:45

Fem parada tècnica, 11:00, posem gasoil, buidar WC i aigües. Aire de Reims, Champagne-Nord. Resten 130 km.

Al arribar a l’entrada d’Eurodisney, paguem 10 € de pàrquing, i ens aparquem.

Hi ha moltíssimes autos.

Dinem d’hora, traiem la Mel i cap al parc.

Dimarts 20/08/2019 – … – Divendres 23/08/2019 – EURODISNEY

*) El pàrquing d’autos costa 15€, (10€ a partir del migdia), al tenir el Passeanual, l’únic inconvenient és que cada dia cal passar per la Consigna, a pagar, i et donen un tiquet que cal posar al parabrises.

Ja ens hem queixat, de que no té cap sentit, a part, ja sabem que la gent… Ens han informat que volen posar barreres d’accés. La veritat és que han habilitat un pàrquing nou, que es diu Minnie, tot asfaltat i ballat, i sols hi falta la barrera d’accés.

*) Hem intentat reservar lloc per menjar a:

– Capitain Jack’s

– Ratatouille

Vam trucar a la central de reserves, +33 1 60 30 40 50, però sols vam aconseguir lloc pel Pirates del Caribe, i a les 11:45 per dinar. Ens van dir que les reserves se solen fer amb 2 mesos d’antelació. Igualment, ens van explicar que podríem provar sort, a l’oficina de reserves de cada parc o al mateix restaurant. Ho vam provar i res de res tot FULL pel Ratatouille. S’ha de dir que els preus dels menús són molt elevats, però vam menjar bé, i l’ambient és diferent:

 

 

 

 

 

*) Una noia ens informa que hi ha opció d’aconseguir tiquets preferents per per l’actuació de Lion King, però cal tenir: Passeanual i MasterCard. I aconseguir estar dels primers a la cua del City Hall, hi ha veritables esprints i estratègies per arribar-hi.

Obren a les 8. És una autèntica bogeria, nosaltres ho vam provar 2 dies, el primer teníem unes 15 persones davant i quan estàvem a punt d’entrar, ens van dir que ja estaven exhaurides. El segon dia si que ho vam aconseguir:

Al arribar al al teatre, 30 min abans de començar, hi ha una cua terriblement llarga, anem a l’inici, i ensenyant els tiquets i la MasterCard, ens col·loquem al davant de tot.

Tenim una sensació estranya. Quan obren la porta, ens col·loquen a les files reservades, la tercera i quarta, al centre del teatre. I gaudim de l’espectacle:

*) La veritat és que hi ha un munt de gent, cues de 90 minuts, que nosaltres no estem disposats a fer. La nostra estratègia ha estat, entrar a primera hora, es a dir, sortir de l’àrea a 7:45 per entrar al parc a les 8:30, amb entrepans per esmorzar, i focalitzar-nos cada dia amb una les atraccions de mès cua, i les fem 3 vegades, abans de que hi hagi cues:

– Peter Pans’s Flight

– Ratatouille

– Buzz Lightyear

– Big Thunder Mountain

anem controlant els tempos de les altres atraccions amb el mòbil, i ho anem complementant.

Cap al migdia tornem cap a l’auto, i després de berenar anem cap al parc de nou. Evitant així la màxima afluència de gent. I també ens permet reposar, i poder estar amb la gossa i treure-la a passejar.

L’últim dia al parc, el divendres, hi ha molta menys gent, amb lo que, els nens i el Jordi es queden al parc aprofitant i jo vaig a l’auto amb la gossa.

Aquest any hem estrenat 3 atraccions: Big Thunder Mountain , Parachute, Phantom Manor, els nens i no tant nens, ens ho passem súper bé.

Dissabte 24/08/2019 – EURODISNEY – LA CAVALERIE – 690 Km

Hi: 8:45

Ki: 60.142

Fem una parada tècnica per esmorzar, a les 10:00, i fer-li estirar les potes de la Mel i del conductor.

Seguim en ruta, i fem una parada a les 12:00 per omplir el dipòsit.

A la 13:15 parem a dinar i fer café, fa molta calor.

14:45 arrenquem de nou, per fer l’últim tram.

Anem fent torns de copilot, ja són grans:

A les 17:00 arribem a destí, Àrea d’autos La Cavalerie:

GPS@44°00’32″N 3°09’08″E

Al arribar ja hi ha dues autos, com que fa calor ens posem a l’ombra, acabem sent unes 8 autos passant la nit.

Per accedir-hi, hi ha una barrera, i una màquina, on nomès amb targeta de crèdit, paguem 4€ per una targeta (obligatòria, i que ja servirà per si utilitzes en altres àrees del mateix propietari) i 10,20€ per 24 h, disposa dels serveis de buidar i omplir, electricitat, i wifi, dins del preu.

La veritat és que estem molt bé, si li hem de posar un però és que les parcel·les de l’ombra estan un xic amb pendent, i que el terra és de grava.

Estem envoltats de camp molt tranquils, a prop del poble, que per passejar la Mel ens va perfecte.

Descansem i els nens aprofiten per jugar i jugar.

Diumenge 25/08/2019 – LA CAVALERIE – IGUALADA – 430 Km

Ki: 60.780

Hi: 8:15

Arrenquem la última jornada d’aquestes vacances, ens esperen 430 km, on el cap ja comença a pensar en l’endemà….

A les notícies diuen que la Jonquera pot tenir problemes de cues, o sigui, que decidim esmorzar en ruta, i passar la frontera.

Un cop a Catalunya, omplim de gasoil, doncs és més barat.

Ens passem per l’Àrea d’autocaravanes de Vic, per buidar.

I a la 13:30 ja som a casa.

KM TOTALS: 3.880

Hores conduïdes: 63 h

Tot ha anat a la perfecció, estem MOLT CONTENTS.  Ens encanta la vida amb AUTOCARAVANA.

 


CURIOSITATS:

*) Ens ha sorprès que pel carrer hi hagin màquines de tabac:

*) Les parades d’autobusos estan marcades amb una H i es paga a dins de l’autobús, doncs hi ha una màquina de tiquets amb efectiu:

*) Els cartells indicadors són grocs, excepte autopistes (que són blaus i totes gratuïtes):

*) El preu del gasoil és en alguns llocs mès barat.

*) A tots els Restaurants, i transports públics, els gossos són benvinguts. I els hi posen un plat amb aigua.

*) Als supermercats hi ha màquines per reciclar ampolles de plàstic i et donen a canvi descomptes:

*) En el súper, disposen d’un sistema molt enginyós per no tocar el pa amb les mans:

*) Hem tingut problemes de cobertura, sort que portàvem 2 telèfons de companyies diferents i ho hem pogut trampejar.

*) A tot arreu on hem anat, els pàrquings tenen habilitada, i molt ben indicada, la zona per autocaravanes.

*) Carril bici a tot arreu. Nosaltres no les hem agafat perquè portem la gossa, i no ens és pràctic, però reconeixem que ho tenen molt ben condicionat i força pla.

*) La ruta que hem fet, i que ens havíem marcat, ens ha permès anar força tranquils, és a dir, que hem anat tenint moments de relax, que els nens ho han agraït, així doncs ho han aprofitat per jugar!!!